Avui vull agrair

Avui vull agrair la vida al cel
i amb tu celebrar que sóc viu.
Ahir vaig patir tant, però això és passat,
amb tu jo vull pregar ben fort.

Avui renaixeré un altre cop,
faré que la foscor sigui llum.
Viuré sense cap por, gaudint del món.
Ja tindré a prop el meu amor.

Lluitem perquè estimem,
no ho dubtis mai.
L'amor dóna sentit a aquest món.
Vencerem, som més soferts, no ploris més,
creiem en l'esperança avui.

Viu

Una festa més amb tu, amb tu, amb tu.
Una festa més amb tu, amb tu, amb tu.
Els colors desperten rialles,
gegants i nans ja estan preparats.
Arriba el seguici amb el foc dels diables,
la festa ja ha començat.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu.
Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu.
Com tota la gent del poble
vaig anar a ballar a la Festa Major.
I entre birres i retrobades
va sonar la nostra cançó.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu.
Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu.
A ritme de gralles comença un nou dia,
és l'hora d'anar a fer el vermut.
Castells a la plaça, la faixa lligada,
anem a fer pinya tots junts.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Jo et cantaria tota la nit si tu volguessis estar amb mi!
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!

Per aquells

(Saps on trobar la lletra d'aquesta cançó? Digues-m'ho als Comentaris)

Nou camí

Duc a les meues espatlles un món,
un bon grapat de paraules amb força,
un sentiment que és potent i agredolç,
pero que dóna la seua recompensa.

Entre tots ja tombàrem al boss,
despertàrem la massa que pensa,
del patiment ja trencàrem l'esboç,
i ara el nostre moment ja comença.

Que per ser tan petits hem fet coses molt grans,
hem transformat el teu futur en esperança,
i en l'esperança que ens espera com germans
hens hem alçat.

Que per ser tan petits els hem lligat de mans,
amb paraules, amb cançonetes i protesta,
i res de molles que volem sencer el pa,
que va, que va!

Serem la llum que obrirà
un nou camí
de desitjos i esperances.
Som el verd que brotarà
pel nou camí,
i marcarem un nou destí.

Tota la política que mai vam fer
contra nosaltres l'ha feta el poder,
cronistes del lloguer
que han escrit sobre les cendres del temps
per ofegar l'enyorança.
Però hui no camines descalça,
contra els tirans vencerà la balança,
que el Sol no va a eixir per Almansa.
Aquesta terra fèrtil no ha perdut l'esperança.

Quan dius que em vols en valencià
tot és perfecte,
la nostra llengua
no és cap dialecte.
Avançarem junts
i sempre recte,
tu el predicat
i jo el subjecte.
I entre lletres de poetes de trinxera
la llibertat no ha sigut mai presonera,
camina ferma, invicta i forta,
pels camins d'esta esfera.

Serem la llum que obrirà
un nou camí
de desitjos i esperances.
Som el verd que brotarà
pel nou camí,
i marcarem un nou destí.

No és massa tard

Cada moment i cada oportunitat
que es presenti al teu davant,
no la deixis escapar


Anar a contracorrent del món
és el que et fa diferent,
sabrà escollir el que és bo del que és dolent.

I és que tu,
mai no has acceptat que algú
sempre et vulgui a obligar
a que visquis com ell vull.
Tan sol has d'aptofitat.

Cada moment i cada oportunitat
que es presenti al teu davant,
no la deixis escapar.
I no és mai massa tard
per poder rectificar els errors
que el passat et va imposar.

Tu, saps apreciar
els petits detalls que aquesta vida
t'ha regalat.

Pensa en tu,
un posat tan especial.
Tan sols dir que no és normal,
tan sols l'has d'aprofitar.

Cada moment i cada oportunitat
que es presenti al teu davant,
no la deixis escapar.
I no és mai massa tard
per poder rectificar els errors
que el passat et va imposar.

Has de ser conscient,
que ningú pot decidir
quin és el camí
que tu has de seguir.

A poc a poc,
amb els anys descobriràs
que l'esforç és el compàs per arribar
on sempre has somiat.

Cada moment i cada oportunitat
que es presenti al teu davant,
no la deixis escapar.
I no és mai massa tard
per poder rectificar els errors
que el passat et va imposar.

Cada moment i cada oportunitat
que es presenti al teu davant,
no la deixis escapar.
I no és mai massa tard
per poder rectificar els errors
que el passat et va imposar.

I no és mai massa tard
per poder rectificar els errors
que el passat et va imposar.

Crit entròpic

Sent el cor, deixa't portar
El ritme és teu, ningú te'l prendrà
Sent el cor, deixa't portar
El ritme és teu, ningú te'l prendrà

Gaudim del moment, o s'ho endurà d'un cop el vent
Tan barrinar i tan pensar, ai mareta! T'acabaràs perdent
I amb un cop d'humor sonarà tot molt millor
Així que porta'm la ratafia i veuràs quina alegria!

Que volem creure estimant, que la vida és vivible
I cridarem entròpicament perquè ho senti tota la gent
Que volem creure estimant, que la vida és vivible
I cridarem entròpicament perquè ho senti tota la gent

Vine aquí, ben apropet,
tanca els ulls que jo et descordo el botonet
i la lluna vindrà per espiar
la màgia d'un somni que just acaba de començar

Tu sabes que yo no soy una cualquiera
Tengo mi rumbo y tengo mi manera
Sé lo que quiero y lo que espero
así que ven a mi, así

Yo solo quiero que tu me sorprendas
Que me rompas las prendas y me invites a bailar
Este son sabrosón que te traigo vacilón
con 9son

Que volem creure estimant, que la vida és vivible
I cridarem entròpicament perquè ho senti tota la gent
Que volem creure estimant, que la vida és vivible
I cridarem entròpicament perquè ho senti tota la gent

Sent el cor, deixa't portar
El ritme és teu, ningú te'l prendrà
Sent el cor, deixa't portar
El ritme és teu, ningú te'l prendrà

Terra

Terra de lluites pioneres,
d'esquerdes verges
entre veïna i frontera.
Terra de muntanyes amb pins negres
i rius d'aigua valenta.

Terra de lluites pioneres
que davant la incertesa
entona cants d'antigues guerres.
Terra de preguntes sotmeses,
de respostes incompletes.

Terra que com tota altra terra,
vol estar per qui està amb ella
i no deixar-se estendre.

Terra que el que demana per ella,
ho demana per la terra que no entén de línies rectes.
Terra que vol decidir sobre ella,
terra que estima la terra i que veu el riu més enllà.

De terres n'hi ha moltes,
de terra n'hi ha una.
No és independent la terra
de la terra on neix la vida.

És independent la lluna del sol?
L'aire del vent?
L'aigua del cel?
El riu del torrent?
La terra de què?
Som independents del passat? Independents del present?
Independents del que passa a l'altra punta, a algun indret?

De moment, depenem de la guerra,
de l'explotació, d'un compte bancari,
d'un patró, d'un pis sense racó,
d'una pastilleta que ens fa sentir millor,
de la televisió, dels aliments quilomètrics,
dels valors estètics...

Independents de qui?
Independents de què?

Terra que no toca la terra
és una terra que crema
sota el ciment que l'ofega...

Hi ha ciment que es forja a terra
a cops d'or negre i bandera,
i si el reclam de la terra
és sumar les diferències,
com farem front a la bèstia
que se'ns vol menjar la terra?

Si darrera les fronteres
hi ha germans que estimen la terra,
amb tantes altres llengües,
i darrera i dins de la frontera
hi ha qui ens vol prendre la terra
per acumular riqueses
convertides en escletxes,
en parcel·les que envenenen
i en boscos cremats per vendre!

Terra de lluites pioneres,
d'esquerdes verges entre veïna i frontera.
Terra de preguntes sotmeses,
de respostes incompletes...

Regala petons

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica'ls amb els llavis
i acompanya'ls amb bombons.

N'hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n'hi ha de més grollers i d'elegants,
n'hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n'hi ha de més subtils, o d'intranquils,
estètics i poètics.

Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.
El bell petó d'amor amb gran fervor
i el famós petó de cine.
Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen,
totes les passions.

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica'ls amb els llavis
i acompanya'ls amb bombons.

N'hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun pompós,
n'hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n'hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.

El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n'hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen,
totes les passions.

Més, més, omple'n els carrers.
Més, més, omple'n els carrers.
No podem viure sense ells!!!

Anòxia

Entre les valls, allà on no pot arribar el nostre mar,
en els seus prats, el verd comença a vèncer el foc del glaç.
Trencant els plans els pins forcegen contra els temporals
i, en el desglaç, els liquens resisteixen cooperant.

Vessant avall l'anòxia no ens permet ni respirar: eutrofitzats.
El capital devora tot l'oxigen dels humans sense pietat.
On tot es ven i es pot comprar,
no hem escoltat el vell consell dels llacs.

Entre les valls, on la boscúria guanya el fred glacial,
branques com mans s'abracen per fer fora el vent mortal.
En els viaranys la vida i el silenci són germans
i avets glaçats amb fulles com agulles estalviant.

Vessant avall l'anòxia no ens permet encendre foc: la combustió.
El capital esgota tot l'oxigen de la vall i revolucions.
L'excés ofega en nostre cant,
no hem escoltat el vell consell dels llacs.

Entre les valls, allà on no pot arribar el nostre mar,
en els seus prats, el verd comença a vèncer el foc del glaç.

Vessant avall l'anòxia no ens permet ni respirar: eutrofitzats.
El capital devora tot l'oxigen dels humans sense pietat.
On tot es ven i es pot comprar,
no hem escoltat el vell consell dels llacs.

Poder

Cada cop que estic bé amb tu
se'm fa molt més estrany
que el temps no s'aturi en sec
No tenir aquests poders

Mentrestant, vas provant
allò que et ve de gust
Tantes nits fent el ple
pels llocs on tothom surt

Sempre acabes descuidant-te
Cedint-li els poders als altres

Cada cop que estic bé amb tu
se'm fa molt més normal
haver entès el meu paper
No tenir cap poder

Que sigui avui

Uns segons abans que el primer fanal
Informi que la nit comença
Paro just davant del teu nou portal
Tu baixes jo nerviós pico el volant

Noto com la sang, conquereix el cap
I et crido i tu tornes enrere
En un salt mortal I desafinat
Et proposo que tornem a perdre'ns junts

I tu, fent que no amb el cap somrius
I dius que algú t'està esperant que ja parlem demà

Doncs no, No vull parlar demà
Que vull que sigui avui
Que cal que sigui avui

Doncs no, No vull parlar demà
Que vull que sigui avui
Que cal que sigui avui

I tornes a entrar, i gires la clau
I em mires esperant que parli
Jo descol·locat per aquests ulls grans
Que fa temps que no veig riure
Em quedo en blanc

I tu, fent que no amb el cap somrius
I dius que algú t'està esperant que ja parlem demà

Doncs no, No vull parlar demà
Que vull que sigui avui
Que cal que sigui avui

Doncs no, No vull parlar demà
Que vull que sigui avui
Que cal que sigui avui

El monstre

És a prop, és el monstre que t'espanta
i potser per primer cop
i potser d'una vegada
li arribaràs a veure la cara

i t'espanta i et somriu
en nits com les d'avui
és quan et preguntes com
com pot ser que segueixis viu?

i ell s'assembla tant a tu
i ell s'assembla tant a tu
i ell s'assembla tant a tu

és a prop, és el monstre que t'espanta
i potser per primer cop
i potser d'una vegada
li arribaràs a veure la cara
li arribaràs a veure la cara

i ell s'assembla tant a tu
i ell s'assembla tant a tu
i ell s'assembla tant a tu

S'ha acabat

Un núvol passa, els carrers s´han enfosquit
i fot un ram com els de quan era petit.
Darrera els vidres jo m'ho miro arrupit.
Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit.

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist,
i moro d'enyorança perquè no ets aquí.
La pluja m'ha portat records d'aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils.

La mare mai va creure que només fóssim amics.
Ella ens protegia de la llengua dels veïns.
Per què si eres a casa em veia tan feliç,
no ho entenia però un fill és sempre un fill.

Dos cossos enmig de la sorra,
rebolcant-se abraçats,
de la ment no se m'esborra,
no puc creure que s'ha acabat.

Va aparèixer envoltada de misteri,
en el primer moment tot va semblar normal,
borratxera, descontrol, maïs i rialles.
L'endemà, jo amb ressaca i ell amb ella se'n va anar.

Però ara, aquell núvol lentament ja ha passat,
ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat,
i "un gran amor no pot morir-se així"
del cassette de ma mare m'ha semblat sentir.

Dos cossos enmig de la sorra,
rebolcant-se abraçats,
de la ment no se m'esborra,
no puc creure que s'ha acabat.

Música naix de la ràbia

Vull il·luminar com un fanal i amplificar cada senyal
De la contracultura que naix des de baix i és silenciada, jo
Vull fer la barricada amb l'Ovidi i Víctor Jara
I trencar l'apatia creixent amb guitarres al vent de matinada
Vull ser l'altaveu, i desfer les cortines de fum del poder
Vull ser allò que no es veu, l'alegria dels pobles que s'alcen valents
Vull ser l'altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster
Vull més, m'esmole les dents, Mandela i Allende com a referents!

Un cop més tanca els ulls i imagina
Que anem a sortir de la rutina
Un cop més tanca els ulls i camina
Per les venes corre adrenalina

Música naix de la ràbia,
Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia
Som com un as en la baralla
Som com el dimoni que camina entre la flama

Soterre les penes, jo sé que avance a base de contradiccions,
a mi em mouen les passions, el bombo i la caixa i les seues pulsions,
vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una guerra per l'hegemonia de les posicions
i en el meu camp de batalla jo tinc les cançons
Vull ser l'altaveu, que rebente la norma i el llibres d'estil
Vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus fills
Vull ser l'altaveu, del xiquet que somia en un món ple d'amics
Vull ser Malcom X, tinc la paraula, tremolen els rics

Un cop més tanca els ulls i imagina
Que anem a sortir de la rutina
Un cop més tanca els ulls i camina
Per les venes corre adrenalina

Música naix de la ràbia,
Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia
Som com un as en la baralla
Som com el dimoni que camina entre la flama

No és qüestió de genètica, és de simple ètica
Obrir els ulls, veure l'infern, saber que res és etern
Acompanyat de la mètrica, de l'alfabet i aritmètica
Òbric els fulls d'este quadern, ho convertisc en fonètica
Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d'esta gàbia
Som la tormenta d'arena que va convertir esta terra en Arcàdia
Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons
En este desert on no queda verd nosaltres serem el monzó

Música naix de la ràbia,
Sona la freqüència per fugir d'aquesta gàbia
Som com un as en la baralla
Som com el dimoni que camina entre la flama

La clau de girar el taller

Botxí desfent rebaves, hams, suro blau,
sol ser d'un peu de rei que espanta
seny i valor, no et cal.

El somni d'un vell, el cor d'un valent,
a l'ombra no hi plou.
Un sidecar d'enveja, amb pell de vellut.

Si al cim es desfà, sense didal es brinca,
et clavo un clau.

Sidres d'agulles que beus de cop, no les sents.

Arribo a verema sense semal.

El cor d'un beneit, mai no ha catxat,
mata-lo fred.
La sang sense delit, i tu embadalit.

Sol ser del pis de dalt que cauen grumolls (que cauen),
pot ser que caiguin quequejant, calces i amolls.
S'encén l'espiga d'or, la clau del taller,
la son no el pretén.
I el sidecar torna, diu l'avi Narcís.

I gira el taller.

Infla les veles

Cada dia el mar és somni al teu davant,
llocs on l'home sol no pot arribar-hi mai.
Molts dels que ho intenten naufragaran,
i els que a la vora es queden,
només castells de pols fan.
Si cada dia el sol et lleva i no és en va.

Infla les veles, infla les veles d'aquest matí.

Xifres de cotó naveguen sobre l'oceà
i el vent de cada mot em diuen per on aniran.
A cada port on bateguen em pregunto qui les desfarà,
però sé que si m'angoixo s'esborren, i haig de tornar a començar.
Ajuda'm a ser una vela i anirem més ràpid que el mar.
Si a cada port hi ha una estela, anem-la a buscar.

Infla les veles. Infla les veles d'aquest vestit.

Trossos de terra esperen un viatjant.
Tribus del planeta fugen per naufragar.
"Tiriri ninara, ni por, tiririnara".

Infla les veles, infla les veles d'aquest nit.

Trobaré

Que les llums es fonguin,
que s'apagui el sol.
Que el meu cel s'enfonsi,
que avui cremi tot.

Trobaré de seguir cantant al món,
trobaré de seguir cantant al món,

Que les llums es fonguin,
que avui surti el sol.

Trobaré de seguir cantant al món,
trobaré de seguir cantant al món,
Trobaré de seguir cantant al món,
trobaré de seguir cantant al món,

Els dies son més fàcils,
quan cantes amb el cor.
Que les llums es fonguin,
que s'aturi el món.

Lluna nova

El teu cos retalla una silueta contra l'horitzó vermell,
la nit cau implacable sobre el món

I un cel clar desvetlla mil estrelles que com guies silencioses
ens parlen des de la imaginació

I tu et mous àgil i atrevida a cavall de l'alegria,
senyora del somriure i la raó

I jo et prenc fort entre els meus braços, m'amaro de valor
i estimo tot el que fa ser qui som

I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat

M'has deslliurat dels monstres i dels dubtes
caminaré amb valor al teu costat

Un fort vent fa volar les fulles,
la primera llum del dia projecta llargues ombres als carrers

Se'n van lluny aquelles hores fosques que intentaven apagar
el teu cor tossut i aventurer

I tu veus fatiga en el meu rostre i la suor sobre de pell,
saps que m'he fet més fort que vell

I jo sé que la teva empenta mai no m'ha deixat rendir
quan ningú tenia fe el nostre anhel

Ferms, avancem constants, imparables
com el demà que neix en la nit fosca

Ferms, avancem constants en la nit
com el demà que neix en la nit fosca

M'hi vaig llançar

M'hi vaig llançar! M'hi vaig llançar!
Vaig allunyar-me de tots, cada dia practicava.
No em vaig guardar trucs amagats,
tot el que era llavors vaig apostar-ho a una banda.

Deien «quin era el teu somni de nen?»,
deien «ja saps, una llum s'apaga, l'altra llum s'encén».

M'hi vaig donar! M'hi vaig donar!
I, per si algú està dubtant, juraré que m'esforçava.
Vaig apuntar a l'estel més alt.
Vaig dir «aquell seré jo i allò serà la meva casa».

Deien «allisteu-vos, allisteu-vos, que veureu món»,
deien «respecteu cada batec que us quedi al cor».
I siguis qui siguis, o sigui qui sigui qui et penses que ets,
t'hauria encantat el miracle dels músculs en moviment.
I vagis on vagis, o sigui on sigui que et penses que vas,
mai has desafiat tant la lògica elemental.
Creu-me, mai t'has confós tant entre el que
és màgic i el que és real.

Deien «estimeu, perdeu el seny, jugueu fort,
feu un gran ridícul, blasfemeu, desafieu la sort!».

I no us puc ni us vull negar que m'hi vaig llançar
i feia així amb el barret quan la gent em saludava.
M'hi vaig donar! M'hi vaig donar!
I ho vaig tenir tan a prop que a estones ho tocava.
M'hi vaig llançar! M'hi vaig llançar!
No em negareu un agut sentit de l'espectacle.

Finals blaus

Sobre una pedra gratuïta es veu el món
Dalt del camí que vam començar abans d'ahir
Sols serem poc i junts ho serem tot
Per tu i per mi, vivint així els vespres recollint matins

Quedem així valdrà la pena,
Valdrà la pena estimar-nos una vida sencera
Sisisisi sisisisisi

Conspirant com les mosques en aquest cul de món
Sé que tot és com és i que tots som com som
Aquest conjunt de minuts que ens parlen del després
Aquests apunts que dilluns miraré de passar a net

Quèquèquèquè farem? (Eeeh!)
Farem el que podrem
Res perdrem guanyant perdent
El que volem estar a prop si volem poc

No t'hi atabalis, no t'hi atabalis
Vius en l'arbre del teu cap
Sempre el tens al mateix lloc

Ja torna a venir un núvol a emprenyar
Que plourà per tots però no per ell
Que passa si volem seguir
Aguantarem tots els seus cops amb un paraigües de paper

Quan marxi passaran estels
No ens caldrà demanar un desig
És perquè estem mirant el cel
Prepararem l'atac de flors els bombardegem amb petons
Que segur que els hi falta amor

No estan les coses com per no dir res, com per no fer res
Hem de treure aquests dimonis del poder si
Hem de treure aquests dimonis del poder

Sobre una pedra gratuïta es veu el món
Dalt del camí que vam començar abans d'ahir
Sols serem poc i junts ho serem tot
Per tu i per mi, vivint així els vespres recollint matins

Quedem així valdrà la pena,
Valdrà la pena estimar-nos una vida sencera
Sisisisi sisisisisi!

I que no ens prenguin els principis no,
Esperarem el seu final si
I que no ens prenguin els principis no,
Esperarem el seu final blau
I que no ens prenguin els principis no,
Esperarem el seu final si
I que no ens prenguin els principis no,
Esperarem el seu final blau
Acabin els finals blaus

L'ombra sols fuig de nit

I- Introducció
No hi ha esperança, no hi ha esperança.
L'hora s'atansa comença la dansa.
Gira l'espiral, i en el seu eix hi té la força del mal
que destrossa les vides.

II- L'adéu
Pare, me'n vaig a la guerra.
Mare, me'n vaig a la guerra.
Amics, me'n vaig a la guerra.
Amor, me'n vaig, me'n vaig.

III- Les veus interiors
Consciència: N'estàs segur? Només sembraràs misèria.
No n'estic segur, però busco la veritat.
Consciència: És boig! No sap res del cert diu que busca la veritat! Boig, boig!
Només haig de creuar aquelles fronteres i rere les muntanyes venceré.
Consciència: L'única frontera que creuaràs, és la que separa el bé i el mal.
No hi vagis, no hi vagis, no, no, no!

Què són aquestes veus que ressonen al meu cap?
No hi ha por que pugui vèncer aquest soldat.

VI- El camí heroic
Emprenc el meu camí
cap a la gran batalla,
i els que han dubtat de mi,
els deixo a la muralla.
Aquest pas és ben ferm.
Qui gosi aturar-me
caurà al bell mig de l'erm,
vençut pel cop d'una arma.

Soldats: Avant guerrers, avant!
Fem nostra la victòria.
Marxem amb pas triomfant
cap a la Glòria.

Emprenc el meu camí
cap a aquesta gran batalla,
i els que han dubtat de mi,
els deixo a la muralla.

V- Records d'infantesa
Recordo la bondat d'aquelles mares
que en néixer el seu infant l'abracen fort.
Quan perdi la innocència de la vida,
tot serà mentida, menys l'horitzó.

El temps m'ha robat la sort
i la sort m'ha robat el temps
per cercar-me  a mi mateix
entre aquest mar d'espessor.

VI- El camí enterbolint-se
Soldats i consciència:
Al llarg d'aquest camí
degoten les ferides.
Quan reptes el destí
es revelen les mentides.
L'hora s'acosta: això és el final.
L'hora s'atansa: ja no hi ha cap sortida.
L'única frontera que creuaràs
és la que separa el bé i el mal.
No n'està segur, diu que busca la veritat.
Pare, se'n va. Mare, se'n va.
Amics, se'n va. Amor, se'n va.

VII- L'albirament de l'enemic
Ja el veig: puc percebre l'espant dins els seus ulls.
Però el que em paralitza el cor
és veure-hi, en el seu rostre,
el meu rostre.
Que no me'n adono?
Que no me'n adono?
Consciència: No, no te'n adones,
has estat cec i ara ja no pots veure res més que la mort!

VIII- La batalla

IX- La no superació
Tot és inútil, tot és contradicció.
No hi ha respostes, no hi ha superació.
L'ombra és perpètua com ho és la negació.

X- Moralitat final
No hi ha esperança, no hi ha esperança.
L'hora s'atansa comença la dansa.
Gira l'espiral, i en el seu eix hi té la força del mal
que destrossa les vides.

L'ombra sols fuig en la nit.

Bonic

Bonic els teus ulls de plom,
bonic el teu perfum d'il·lusió.
Amic dels teus petons,
oblit de l'orgull i la por.

Parlem dels dies bons,
deixem els grisos trons,
refem el que no som.
I així sabrem molt més del que som.

Camí d'incert destí
nosaltres lluitarem per combatre't.
Alí de peus et dic,
et cosirem com un sastre.

Ens passarà que serem lliures
i el sol vindrà tots els dies.
Arribarà la màgia del sisè sentit
per veure tot allò que tenim dins.

Xuplasangs

Vols sentir respostes a preguntes tontes,
Ficar-me una etiqueta “pa” penjar-me a l'”stand”.
Vas a buscar els “fallos” “pa” classificar-me,
vas a jutjar-me i a dir-me: “no saps on estàs”.
Vas a fer de tot menys escoltar-me,
vas a furgar, vas a vore d'on pots rascar,
i així et passes els anys en plena forma,
donant-li corda a la teua empanada mental.

Vas a prometre'm l'èxit sempre,
“caramelos” per a un mort de fam,
si després hi han fallos, “ahí rebente”
i em diràs “qui mana és el mercat.”
Vas a aconsellar-me anar amb calma.
A lo que vinga, paternalisme sofisticat.
Com m'agradaria tindre un arma
quan vos escolte blablabla presumint d'humiltat.

Perdut en un món de “listos”.
Putos amos de la pista.
Fins on m'arriba la vista..
No puc ser més optimista

Clar, som paràsits del sistema que han creat.
No donem la talla, no hi han mans.
Xupla-sangs, els vam regalar la vida.
Ells sabran què fer de veritat. Queda clar?
Tens el teu dret dret a la pataleta.
Canvien les sigles no la xaqueta.
Que barata que els ha eixit la broma.
Que cara han deixat la llibertat.

Vas a presumir del teu imperi,
que has alçat tu soles amb les teues mans.
No vas a resoldre'ns el misteri
de la pasta que no has declarat.
Vas a concedir-nos algún mèrit.
Per això has pagat com has pagat
Vas a perdonar-nos, o això espere,
per no vindre cinc minuts abans…

Vas a passejar-te amb suficiència,
com els senyorets de temps passats.
Vas a regalar condescendència,
canviant il·lusions per veritats.
I és que tu tan de ciutat, jo tan del poble.
Jo tan lluny de la serenitat.
Jo amb esta ansietat, tu inexpugnable,
pensant en el teu electorat.

Perdut en un món de “listos”
Putos amos de la pista.
Fins on m'arriba la vista..
No puc ser més optimista.

Clar, som paràsits del sistema que han creat.
No donem la talla, no hi han mans.
Xupla-sangs, els vam regalar la vida.
Ells sabran què fer de veritat. Queda clar?
Tens el teu dret dret a la pataleta.
Canvien les sigles no la xaqueta.
Que barata que els ha eixit la broma.
Que cara han deixat la llibertat.

Botifarra de pagès

Un, dos, tres, botifarra de pagès.

Aquesta nit s’han reunit, s’han tancat per decidir
un passatemps tan divertit d’uns que tiben i mouen els fils.
No fugiu, no crideu, no caldrà que us hi esforceu.
Lentament, van baixant, tot a punt i llest per començar.

Un, dos, tres, botifarra de pagès, al qui no es quedi quiet li fotrem un tret.
Un, deux, trois, je ne comprends pas, tira el dau i torna a començar.
Un, dos, tres, botifarra de pagès, qui no es quedi quiet es quedarà distret.
Un, deux, trois, je ne comprends pas, tira el dau i torna a començar.

Fent camí, vigilant, ara és l’hora d’anar avançant.
Hem caigut al parany, obre els ulls i ja t’han enxampat.
No et capfiquis, no hi ha sort, ni un bri d’aire, tot és poc. Ho tenen
tot al sac, i ben lligat. Un pas enrere i torna a començar.

Un, dos, tres, botifarra de pagès, al qui no es quedi quiet li cardarem un tret.
Un, deux, trois, je ne comprends pas, tira el dau i torna a començar.
Un, dos, tres, botifarra de pagès, qui no es quedi quiet es quedarà distret.
Un, deux, trois, je ne comprends pas, tira el dau i torna a començar.

Diuen els que els han vist que els ha matat el temps d’indiferència,
diuen que és massa tard per començar.
Diuen que fa tan temps que van callar la nostra resistència,

diuen que va esclatar en un sol clamp.

Un, dos, tres, botifarra de pagès, qui no es quedi quiet es quedarà distret.
Un, deux, trois, je ne comprends pas, tira el dau i torna a començar.
Un, dos, tres, botifarra de pagès, al qui no es quedi quiet li cardarem un tret.
Un, deux, trois, je ne comprends pas, tira el dau i torna a començar.

Torna'm

Si sapiguéssim la resposta, si obeíssim als de dalt,
si el nostre cor no fos culpable d'haver-nos fet tant mal.
Si només amb un somriure tot s'hagués resolt,
si les bases del conflicte no fossin qüestions d'amor.

Si tu i jo no fóssim sempre partidaris de dir no
a totes les bogeries que vénen de l'altre món.
Si la terra no fos plana, si aquest somni fos finit,
et diria que t'estimo en la foscor.

Torna'm les paraules de les mans
que són les importants,
que amb els seu joc ens farem grans.

Torna'm aquelles ales de l'amor,
l'essència d'un sol cor,
junts serem sempre molt més forts.

Potser mai vam ser tan nobles per cridar-nos sense por,
un candau a cada orella per donar-nos la raó.
Però demà podrem parlar-nos cadascú des del seu lloc,
que tinc ganes d'estimar-te i que m'estimis tal com sóc.

Torna'm…

Tu (o com cantar-te i no fer el ridícul)

No és fàcil cantar-te   i no ridiculitzar
les coses que em passen des de que tu
i jo ens hem trobat.

Com puc escapar-me de tots els tòpics antics.
Jo vull estimar-te amb paraules sense sentit.

Però potser a tu no et cal ningú
que ara et canti ni et prometi res,
ningú no t'ha de salvar de res.
 
I ara amb la vergonya, que no tinc quan
som al llit, miro d'explicar-te com de
gran em fas sentir.

Però potser a tu no et cal ningú
que ara et canti ni et prometi res,
ningú no t'ha de salvar de res.

Vaslet

L'alegria?
L'alegria és la vida,
l'olor de les fabriques de cartró.
Les coquetes amb mel són alegria,
el moment en què et fiques al llit,
escoltar una cançó que no esperaves,
el bitllet oblidat a la butxaca d'un pantaló.
Alegria és veure com l'homenet vermell del semàfor passa a verd
i ell(a) avança des de l'altre costat del carrer.
L'alegria és Violeta!
Alegria és la música,
l'abraçada necessària i ferma d'un amic!
Conduir de nit, sense son.
Alegria és recordar la iaia fent-me pa torrat amb oli
i el primer mosset de la tomaca amb un pessic de sal.
És allò que fa el món millor.
Està clar que l'alegria és menjar.
L'alegria?
L'alegria és la vida.

Sense treva

Ja desperten les flors
Giren sense esforç
Miren cap al sol

Saltaran sobre el foc
Per trobar l'amor
Encendran el món

Volen i es rebel·len
Mai no es venen
Estimen mentre cremen
Sense treva

Volen i es rebel·len
No es rendeixen
Estimen mentre cremen
Sense treva

Hi ha una veu al teu cor
Però ningú la sent
Crida massa el vent

Hi ha un camí sense nom
Un lloc on la gent
Estima sense alè

Volen i es rebel·len
Mai no es venen
Estimen mentre cremen
Sense treva

Volen i es rebel·len
No es rendeixen
Estimen mentre cremen
Sense treva

Abraçats cos a cos
girem sense esforç
Mirem cap al sol

Volen i es rebel·len
Mai no es venen
Estimen mentre cremen
Sense treva

Volen i es rebel·len
No es rendeixen
Estimen mentre cremen
Sense treva

Tu no hi ets

De nit creuem l'horitzó
Seguint l'últim raig de sol
Et miro, em mires
T'abraço, m'eclipses
Desfets amb un somriure

Busquem alguna raó
Per perdre de vista el món
M'apropo, t'apropes
Respiro, m'envoltes
Sentim que el temps és nostre

I no vull pensar
Que hauré de marxar
Perquè deixar-te enrere?
Perquè tornar-te a perdre?

Sento com plores
Les nits que m'anyores, tens fred
I no puc fer-hi res

Sento com volen
Moments que eren nostres, els veig
I no puc fer-hi res
Tu no hi ets

Ja som aquí un altre cop
Vivint el mateix record
Et miro, em mires
T'abraço, m'estimes
Juguem quan ningú ens mira

De lluny va sortint el sol
Com qui ha de marxar i no vol
Em giro, et gires
M'allunyo, m'estires
Partir sembla impossible

I no vull pensar
Que hauré de marxar
Perquè deixar-te enrere?
Perquè tornar-te a perdre?

Sento com plores
Les nits que m'enyores, tens fred
I no puc fer-hi res

Sento com volen
Moments que eren nostres, els veig
I no puc fer-hi res
Tu no hi ets

Simplement

Els segons que van des del record,
sobre una línia fina, cap al fons del menjador.
Dibuixo una finestra amb el dit a la paret
i l'obra per deixar passar aquest sol vestit de fred.

Simplement m'agrada aquella olor,
aquella de les coses que no hem dit però sé que hi són,
l'olor de les estones que hem perdut per tants carrers,
la de les branques d'arbre que aquests dies són avets.

Simplement somric per que no tinc cap pressa,
ara que els teus guants m'abriguen bé les mans.
Mandarines, llums de fira i més desembres
que hem anat passant.

Jugues amb la llana del jersei,
i fas cercles hipnòtics mentre mires el cartell
d'alguna foto antiga des del món a tot color,
aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor.

Simplement m'agrada creure en res,
només en les estones que passem sense cap pes,
aquelles que desperten una mena de calor,
aquelles tan idiotes que potser no entenc ni jo...

Simplement somric per que no tinc cap pressa,
ara que els teus guants m'abriguen bé les mans.
Mandarines, llums de fira i més desembres
que hem anat passant i ens queden tan avall.

Simplement avui et miro sense pressa.
Cançonetes diluïdes dins del vi.
Sempre em dius si falta molt per primavera,
però avui som aquí'.

Zenit

Segur que tornaran
Com records impresos dins de la memòria
Idees preses del calaix de la consciència
Que et donaran el valor
La força immensa per reprendre el teu viatge
Allà on un dia es va quedar aturat el somni
Que construíem tots
Quan un dia vam decidir venir aquí

Demà es despertaran
Captivats pel gran misteri que és la vida
A la recerca de perfums que ens embriaguin
I potser, tindrem temps per celebrar que som aquí

Gotes que cauen del cel
Poemes d'amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé

Si, ja som aquí
Per poder seguir l'obra dels nostres pares
Per intentar fer neta i pura la mirada
I després, poder contagiar el millor als nostres fills

Gotes que cauen del cel
Poemes d'amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé