El teu viatge

Noves emocions que transformen les antigues mirades,
somriures dins del cos que et transporten a les portes d'un món on,
ja no existeix la por
i esta nit has decidit ja no tornar.
El nou camí es dibuixa sols al teu davant,
demà serà un gran dia, i esta nit et guiarà.

Un nou horitzó, noves formes de pensar l'estratègia,
agafar el timó i posar rumb cap a una altra matinada.
I el seu nou despertar.
I esta nit vols riure, cantar i ballar
les noves melodies sota el nou compàs.
Comença ja a 'amaneixer', esta nit no oblidaràs.

I ara obris els ulls i contemples tot un nou paisatge,
la foscor d'abans i els núvols d'aquell passat ja es desfan.
Dintre del teu mar, preparat per a un nou abordatge.
No t'ofegaran i a les fortes tempestes guanyaràs,
i una nova nit arribarà.

Que el camí siga llarg i que siguen moltes les matinades,
més lluny de l'avui, més lluny, sempre molt més lluny del demà,
on tampoc t'aturaràs.
I esta nit has decidit ja no tornar
el nou camí es dibuixa sols al teu davant,
comença ja a 'amaneixer', una altra nit s'acosta.

Que la lluna te trobe preparat per continuar el viatge,
que cada matinada et faça fort per afrontar la tristesa
quan et vinga a buscar.
I tot pot començar ací ara esta nit,
i l'horitzó t'espera al final del camí.
Comença el teu viatge, bon vent i barca nova!!

I ara obris els ulls i contemples tot un nou paisatge,
la foscor d'abans i els núvols d'aquell passat ja es desfan.
Dintre del teu mar, preparat per a un nou abordatge.
No t'ofegaran i a les fortes tempestes guanyaràs,
i una nova nit arribarà.

Paraules que perdré

On he guardat el meu pinzell?
Fa tants dies que no el veig
i prego per ell.
On estarà, no en sé pas res.

On he perdut aquest pinzell?
Que, sense ell, jo ja no sé,
no puc fer res.
Qui ho sabrà, digueu-me el què.

Que fa tants dies que no pinto que no sento el color,
que tinc dibuixos a mig fer, històries de després.

Qui haurà vist el meu pinzell?
No era gens car, ni tampoc vell,
Volava, ballava al vent,
somiava amb grocs, blaus i vermells.

De veritat que el vull a recer,
necessito els seus consells,
ell és l'expert.
Però ara no hi és, no sé el perquè.

Que fa tants dies que no pinto que no sento el color,
que tinc dibuixos a mig fer, històries de després.
Que fa tants dies que no canto que no sento els acords,
que tinc esbossos a mig fer, paraules que perdré.

És el meu os aquest pinzell
i no puc perdre el seu valor,
el seu amor, el seu cervell.
Haurà fugit o s'haurà mort?

Que fa tants dies que no pinto que no sento el color,
que tinc dibuixos a mig fer, històries de després.
Que fa tants dies que no canto que no sento els acords,
que tinc esbossos a mig fer, paraules que perdré.

El padrí

Un home "trajat", olor a colònia i pentinat.
Inquiet al meu costat, espera pacientment el torn.
La seva empresa haurà pensat que fent-lo fora haurà guanyat.
I és un pobre home, presentable i aturat.

Els meus amics estudiaven mentre que jo instal·lava pisos.
Faltava pintar la façana i al final s'han quedat grisos.
Una psicòloga omplint palets, de llonganisses i de fuets.
Economistes mirant com poder fer cèntims amb l'aire dels pets.

Famílies amb tres cases ara dormen fent bivac .
Els fills que veien un futur no saben el que els hi ha passat.
Que el món s'ensorra, perquè el sistema
afavoreix els grans quan s'afebleixen els petits.

I ens quedarem assentats on puguem creuant els dits.
Tenim amor i bones intencions però no n'hi ha prou.
Apretarem el cinturó, perquè no ho podem tenir tot.
Esperarem a que ens doneu la solució.

Qui és el que porta aquest banc, que no en té mai suficient?
Qui és el que està somrient mentre la gent viu sobre el fang?
Que surti a parlar, perquè aquí baix estem contents.
I ens falten els diners que tu encens, i ens falten els diners que tu ens prens.

Sa mamà cuida ses flors

Sa mamà cuida ses flors com un dia em va cuidar a jo
Les rega quan cau sa fosca i així no les crema el sol
Se les mira mentre va retallant ses mortes fulles
Així creixen i es fan fortes ella sap que açò les cura

Sa mamà canta per elles i les fa sentir especials
Si en veu alguna de trista l'acaricia i balla un vals
Sempre troba un raconet, sempre guarda un poc de terra
"Ses d'estima’ de tot cor i es bons sentiments arrelen

Sa mamà cuida ses flors dins un pati que no és gros
Però sap que s'amor sense espai... és vital dins d'un bosc
Sa mamà cuida ses flors com un dia em va cuidar a jo

Es papà tracta sa llenya com un dia em va tractar a jo
Converteix mobles que es moren amb obres de col·lecció
Ell no sap que és anar a escola, però sap que és ser fuster
L'important que és voler aprendre per açò ho fa tot tan bé

Es papà estima sa fusta perquè sap que és important
Que una casa et protegeixi, que et sentis afortunat
Sempre troba sa manera, sempre troba s'ocasió
Modelant parts de natura no existeix ningú millor

Es papà cuida sa llenya... de petit i ara que és gros
Sap molt bé que s'amor amb ets anys...necessita ser fort
Es papà tracta sa llenya com un dia em va tractar a jo

Sa mama estima es papà com si ell fos una flor
I es papà sent que ell serà sempre un arbre protector
Es papà i sa mamà s'estimen...així com me'ls estim jo...

L'estiu és teu

Digues una cosa que t'agradi i començaràs el dia bé.
Dos minuts d'espera i no et cremaràs la llengua amb el cafè calent.
Posa't la camisa i deixa't tres botons oberts perquè s'hi coli el vent,

que avui fa calor i hauràs de córrer que si no perdràs el tren.
Que ja és estiu i els sols s'allarguen i els carrers s'omplen de gent.
Ja no hi ha lloc a les terrasses, i tu demà ja fas vacances.
Pensa bé com gastaràs el temps.
Per viatjar ben lluny, per fer tantes coses junts
l'únic que vols és temps.
I uns dies molt més llargs, per fer tot el que has pensat
Aprofita que l'estiu és teu
Porta la guitarra que em sé quatre acords i cantarem cançons d'abans
Peus a la piscina i un parell de birres. Cinc dies per endavant.
Que ja és estiu i els sols s'allarguen, però les nits valen molt més.
Veurem néixer les llums desde la platja mentre tu escrius a la sorra que ningú ens prendrà mai més el temps.
Per viatjar ben lluny, per fer tantes coses junts.
L'únic que vols és temps.
I uns dies molt més llargs per fer fora els mal de caps,
que si no ho fa l'estiu no ho farà els temps.
Ja tot depèn de tu.
No té importància el lloc
De sol n'hi haurà segur
No t'entretinguis, córrer
Si dubtes més s'haurà acabat.

Aquest estiu és teu.
Aquest estiu és teu.

No té por de res

Sento com critica
La seva veu aguda m'esborrona la pell
Odi que m'inspira
Canto melodies sobre acords estridents

Ella creu que serà jove eternament
No pot guanyar la partida contra el temps

Viu de les mentides que l'han fet diferent
No té por de res, no té por de res
Viu si la critiquen i en parla la gent
No té por de res, no té
Por de res

Si ets important s'inclina
Si no t'interesses ja t'ho farà saber
Com la cafeïna
Estressa a qualsevol que la prengui en excés

Ella es creu tan invencible
Ho fa tot bé
No veu que la seva vida
No val res

Viu de les mentides que l'han fet diferent
No té por de res, no té por de res
Viu si la critiquen i en parla la gent
No té por de res, no té
Por de res

I quan s'adoni on ha arribat
Ja serà tard per escapar

Viu de les mentides que l'han fet diferent
No té por de res, no té por de res
Viu si la critiquen i en parla la gent
No té por de res, no té
Por de res

Abraçada pòstuma

Avui tinc el cos ple de coses a dir-te
avui he entès quant de mal fa la vergonya
i malgrat faig tard i no hi ha remei
escric mots absurds en aquest tros de paper

voldria esborrar els retrets i els cops de porta
haver-te abraçat i dir-te tantes coses bones
i em fa tant de mal dir-t'ho tant tard...
espero que en el fons sempre ho hagis notat

No m'escoltes i no ho faràs mai.

El capità

Quan naveguis de bolina,
sota el grop, orsant la nau.
Quan la boira sigui espessa
i el redós quedi llunyà.
Quan terregis entre lloses,
perquè el vent és massa fort.
Quan el cel no té resposta
llavors sabràs el que costa
menar la nau fi ns a port.
Que senzill ser capità
quan el vent bufa de popa,
quan no hi ha esculls a tocar,
quan la pesca és generosa.
Que senzill ser capità
sota estrelles i a coberta
tot singlant per mar oberta
i amb la lluna de costat.
Quan el far no sigui guia
perquè no volen els deus.
Quan l'onada trenqui a sobre.
Quan et costi estar dempeus.
Quan la mar brami gelosa,
i tremoli tot el casc,
quan la força sigui escassa,
llavors sabràs quina traça
l'hi cal a un bon capità.
Que senzill ser capità…
Quan la mar dorm encalmada,
quan Neptú fa migdiada,
jo també sóc capità !!!

Em creuràs

Em creuràs si et dic que t'estimo?
Si et dic que de nit ets el que m'imagino
al meu costat, bufant-me el front
perquè els malsons marxin?
Al meu costat, cantant cançons
que els mals ens espantin?

Em creuràs si et dic que et somio,
sovint dormint però també desperta
ben asseguda al meu sofà,
quan m'explico aventures,
els peus a terra, el cap enllà,
de tu i jo a les altures?

Em creuràs si et dic que t'enyoro
quan et sento lluny i el teu destí ignoro,
quan no et sento bategar,
quan abraço aire,
quan sé que no em pots escoltar,
quan no et recordo gaire?

Potser ens vam conèixer en un dia plorós
Però, creu-me, que ja em vull eixugar les llàgrimes.
Potser ens vam conèixer en un temps dubtós,
Però, creu-me, m'has de creure,
sento això i no m'he confós

Em creuràs si et dic que et desitjo
quan està tan fred el terra que trepitjo
i em venen ganes de sentir
l'escalfor d'una duna
per enlairar-me i sortir
disparada a la lluna?

Em creuràs si et dic que m'importes
i per protegir-te tancaria les portes
per no deixar entrar els mals
dins la teva vida,
i poder lliurar-te'n les claus
si busquessis sortida?

Potser ens vam conèixer en un dia plorós
Però, creu-me, que ja em vull eixugar les llàgrimes.
Potser ens vam conèixer en un temps dubtós,
Però, creu-me, m'has de creure,
sento això i no m'he confós.

De mil colors

Passaran els anys de primavera en primavera
però tot passa i tot queda
com qui mai no ha despertat.

Sols que riuen, mars que conten
les històries d'un món nou.
Somnis blaus que es difuminen
amb la boira d'aquest joc.

I qui sap si aquesta vida
és de riures o és de plors,
somiant, sentint-nos lliures
pot omplir-se de records.

I és igual si aquesta vida
és de riures o és de plors,
somiant podrem omplir-la,
si més no, de mil colors.

Però hi ha anys on sembla que tot sigui hivern,
no hi ha flors, només tempestes
reprimint de nou el vent.

Què més dóna si no és fàcil,
mai ningú va dir el contrari.
Tot i així, un cor calent
pot fer veure diferent el pitjor dels adversaris.

I qui sap si aquesta vida
és de riures o és de plors,
somiant, sentint-nos lliures
pot omplir-se de records.

I és igual si aquesta vida
és de riures o és de plors,
somiant podrem omplir-la,
si més no, de mil colors.

Sols que riuen
Mars que conten
Somnis blaus
De mil colors, de mil colors.

Mis Lonely

Anàvem fent camí
fugint del desencís,
cercant un paradís
que no fos estantís.

La mare ja em va dir
que no seria senzill.
I el pare m'advertí:
“res no és allò que sembla, fill”

La noia dels carrers
s'enamorà de mi:
“Ets jove i Dionís
et fa sentir feliç”

Dansant sense un demà,
no demanam permís,
“vull que em deixin ser jo,
ja veig massa homes de profit”

Anàvem fent camí
fugint del desencís,
cercant un paradís
que no fos estantís.

La mare ja em va dir
que no seria senzill.
I el pare m'advertí:
“el temps es fa fonedís”

Que em podries vendre
una mica de calç?

Bufa el vent

Veig la llum, el reflex de l'aigua
avui recordo qui sóc
bufa el vent i s'emporta l'aire
he abusat de la sort!

I en un tres i no res, ha canviat el color dels teus ulls
on t'amagues vell vers, de promeses fetes amb orgull
la il·lusió d'un record, un perfum que s'escapa entre els dits
canviant la direcció, el cor fort i avançar sense por!

Camina...
amb força...
camina...
amb força...

Desperto amb un somriure i sóc feliç
acariciant la olor que em mou
si tinc tristor busco alegria
penso que seria més bonic
si les hores s'aturessin per veure com creixen les ales
tanco els ulls per veure-hi més clar i entro en el meu món
i en volar la lluna se'n va i em deixa tot sol

Camina...
dins un fals somni per fer-me gran
amb força...
vull notar la teva pell
camina...
la sensació d'escalfor dels teus llavis
amb força.....
canviant la direcció del vent

Camina...
camina amb força i no miris enrere
amb força...
que una llàgrima trista no valgui la pena
camina...
imagina un lloc, on la sort jugui igual per tothom
amb força....
busca-la, canviant la direcció del vent.

Per canviar-ho tot

D'aquesta terra on he nascut,
he crescut, he après a estimar.
D'aquest terra d'on sóc jo,
on moren les flors tacades de sang.

D'aquest país que l'he viscut,
l'he tingut, l'he sembrat amb el cant.
D'aquest país que ha vist la por,
la seva mort tocant-lo amb les mans.

Un país fet de molts, un país fet de cors,
amunt aquells que vulguin terra!
I bateguen de lluita i d'amor.
I bateguen per canviar-ho tot!

D'aquesta llengua que he après,
l'he transmès, i defenso a morir.
D'aquesta llengua que és el tronc
vertebrador, aquest far de nit.

D'aquesta terra sense res,
que tot li han pres, també els d'aquí.
D'aquesta terra que no vol
tornar a l'error, obre't camí!

Un país que ho vol tot, un país fet de cors,
amunt que els amos volen guerra!
I bateguen de lluita i d'amor.
I bateguen per canviar-ho tot!

No pidolarem mai tot allò que ens pertany.
No desterrarem mai els somnis ni els cants,
anhels de companyes, justícia social!

I bateguen de lluita i d'amor.
I bateguen per canviar-ho tot!

Bella, ciao

M'he alçat ben d'hora, de matinada,
oh, bella, ciao; bella, ciao; bella, ciao…,
m'he alçat ben d'hora, de matinada,
i m'he topat amb l'enemic.

Porta'm on vagis, tu, partisana,
oh, bella, ciao; bella, ciao; bella, ciao…,
porta'm on vagis, ai!, partisana,
ans que em mori sola aquí.

I si em moria entre els teus braços,
oh, bella, ciao; bella, ciao; bella, ciao…,
i si em moria, entre els teus braços,
obre un sot i enterra-m'hi.

Un sot a l'ombra d'algun dels arbres,
oh, bella, ciao; bella, ciao; bella, ciao…,
un sot a l'ombra d'algun dels arbres
que floreixen cada abril.

I aquells que passin prop del meu arbre,
oh, bella, ciao; bella, ciao; bella, ciao…,
i aquells qui passin prop del meu arbre
es recordaran de mi.

Que a sota l'ombra d'aquest bell arbre,
oh, bella, ciao; bella, ciao; bella, ciao…,
hi jeu l'amor d'una partisana
morta per la llibertat!

Aquest puny d'ella

Exquisida illa,
que em cap en un puny,
tan plena de vida,
d'arrels i de llum.

Roqueta salada,
cosa de tots,
flor que suporta
tant i tant dolor.

Camps segats ploren i callen
i un immens silenci ofega sa nit.

La terra brama,
la terra, de dol.
Enderrossalls,
ses parets sense cor.

Sa vida s'apaga
i s'amaga de por.  
Rotondes que
enterren es sol.

Camps segats ploren i callen
i un immens silenci ofega sa nit.
Es gemec d'un vell ullastre
capolat per s'asfalt, desastre consentit.

Plor per tu,
plor amb tu.

Trenca cadenes

Blaus a la pell i tremolors,
No oblidis mai tal com ets tu,
Pluja de crits i de temors,
Esgarrapades, punys i plors.

Trenca cadenes, calla els brams,
Fes girar la historia explicant la veritat,
No tinguis mai por per tot el que puguin dir,
Has de fugir d'una mort anunciada.

Esborra els fantasmes del passat,
Que flueixen dintre de la foscor.

Blaus a la pell i tremolors,
No oblidis mai tal com ets tu,
Pluja de crits i de temors,
Esgarrapades, punys i plors.

La llum, la màgia ja no hi son
S'han transformat en un verí de serp,
Serp que cada cop estreny molt més,
Prendre'n consciencia et farà lliure.

Esborra els fantasmes del passat,
Que flueixen dintre de la foscor.

Blaus a la pell i tremolors,
No oblidis mai tal com ets tu,
Pluja de crits i de temors,
Esgarrapades, punys i plors.

Diumenge al matí

Si tu veus un cel gris
un diumenge al matí
amb tristesa d'abrics
i brancams i esquelets
i senyors caminant
amb cadències de bou,

i l'olor de metall
que prospera glaçat
amarant mans i peus:
un matí que no entens...
Per què el cor et fa mal?
Per si això et pot guarir...

Et faré per a tu
un pessebre vivent
amb fusters i pintors,
pastorets i llauners,
aneguets i corders,
angelets i conills.

O si vols, et faré
el teu plat preferit
amb un bon sofregit,
macarrons amb pernil
i d'orenga un polsim
i de postres raïm.

O si vols, et faré
una dolça cançó
que dirà ben fluixet
tot allò que tu vols.
Orelleta per a mi
un diumenge al matí!

La ben Plantada

És la més bella i la més eixerida,
no en trobareu enlloc cap de millor.
És la matrona que ha estat beneïda amb
l'aigua del mar i la sang del porró.

Ja són molts anys però el seu dol no amaina.
La llarga nit mai no veu l'albada.
Desperta-la, que té pressa per ser amada.

És la més bella i la més eixerida..

L'intens dolor ja li esquerda els ossos
i a cada pas té els ulls més plorosos.
Guarim-la ja, amb el foc dels nostres cossos.

Qui l'ha vista ja no se'n oblida,
la recordaran eternament.
Té una veu tan dolça i delicada
que cada paraula és més plaent.

Pretendents de mil contrades
ja desitgen fer-la seva;
però ella no els darà cap treva:
es deleix per la llibertat.

La Ben Plantada aixeca el cap,
no hi haurà pas qui li abaixi.
Sols amb sa mirada fina,
tindrà el món enamorat.

La Ben Plantada aixeca el cap,
prefereix de viure sola,
que de mal acompanyada
ja ho ha fet tots aquests anys.

És la més bella i la més eixerida,
no en trobareu enlloc cap de millor.

Qui l'ha vista ja no se'n oblida,
la recordaran eternament.
Té una veu tan dolça i delicada
que cada paraula és més plaent.

Li han promès la vida nova,
fins la lluna a dins un cove.
Però ella no anirà capcota:
sols anhela la llibertat.

Qui l'ha vista ja no se'n oblida,
la recordaran eternament.
Té una veu tan dolça i delicada
que cada paraula és més plaent.

És la matrona que ha estat beneïda
amb l'aigua del mar i la sang del porró.

Guerra

Guerra, als qui destrossen la nostra terra,
Als qui ens fan ser peons d'aquest gran sistema
Als qui la sang encara no els crema
Els seguirem donant

Guerra, als qui destrossen la nostra terra
Als qui ens fan màrtirs d'aquest gran problema
Als qui utilitzen la por d'emblema.

Guerra, als qui destrossen la nostra terra,
Als qui ens fan ser peons d'aquest gran sistema
Als qui la sang encara no els crema
Els seguirem donant

Guerra, als qui destrossen la nostra terra
Als qui ens fan màrtirs d'aquest gran problema
Als qui utilitzen la por d'emblema.
I ens destrossen les nostres

Terres maltractades, sense temps de reacció
Migracions forçades fruit de l'especulació
Ràbia a l'equipatge, expropiats de l'alta tensió
És hora que passem a l'acció.

Farem caure aquest gegants que es fan seu el paisatge
Canviarem de rumb el vent, sempre anirem contracorrent
Farem caure aquest gegants negociants d'alt voltatge
Lluitarem, som el present.

Guerra, als qui destrossen la nostra terra,
Als qui ens fan ser peons d'aquest gran sistema
Als qui la sang encara no els crema
Els seguirem donant

Guerra, als qui destrossen la nostra terra
Als qui ens fan màrtirs d'aquest gran problema
Als qui utilitzen la por d'emblema.
Els seguirem donant

Boscos enterrats sota cultius en expansió
El temps s'esgota ofegat per la contaminació
Ràbia a l'equipatge, expropiats de l'alta tensió
És hora que passem a l'acció.

Farem caure aquest gegants que es fan seu el paisatge
Canviarem de rumb el vent, sempre anirem contracorrent
Farem caure aquest gegants negociants d'alt voltatge
Lluitarem, som el present.

Endavant les atxes

Tots els llocs que hem trepitjat sentint la terra
amb el nostre peu descalç.
Cada poble i ciutat que ens han convidat
a estima'ls i ser-ne part.

Tots els que ens han precedit
sembrant la idea que mai podrien collir.
Els anònims i els que mai podrem ja oblidar,
i els recent incorporats.

Dempeus i amunt,
que tot ara es concentra en un sol punt.
No se'ns esmuny,
el somni duem ben clos a dins del puny.

Arriba el gran moment
d'empènyer els engranatges,
ser fortes i valents
i endavant les atxes.

Desperten tots els cors,
moren els vassallatges,
som valentes i forts
i endavant les atxes.

Tots els moments
que hem viscut
els que ens han fet com som
i els que hem compartit junts.

Els que hem brindat pel món,
els que ens han dut al lloc
on començar
a caminar.

Dempeus i amunt,
que tot ara es concentra en un sol punt.
No se'ns esmuny,
el somni duem ben clos a dins del puny.

Arriba el gran moment
d'empènyer els engranatges,
ser fortes i valents
i endavant les atxes.

Desperten tots els cors,
moren els vassallatges,
som valentes i forts
i endavant.

Que arriba el gran moment
d'empènyer els engranatges,
ser fortes i valents
i endavant les atxes.

Desperten tots els cors
moren els vassallatges,
som valentes i forts
i endavant les atxes.

Amb tu

Sóc al cim de la muntanya,
Sé que m'hi ha costat pujar,
Els núvols van caient de pressa,
I els ocells ja se'n van.

I de cop una tempesta
Em sorprèn al caminar,
Ara tot es torna negre,
I res no estava preparat.

I penso, que no tinc res a dir-te,
Que aquí a dalt no es respira
Si el teu cor està ocupat.

Eres tu qui em mirava,
Eres tu qui m'escoltava,
Eres tu qui em feia feliç.
Era en tu en qui pensava,
Era en tu en qui somiava,
És amb tu amb qui vull compartir.

Crido però ningú m'escolta,
He perdut l'orientació,
El silenci ja m'esgota,
Espero que sigui per molt poc.

I penso, valies tant la pena!
Perquè et vaig deixar enrere?
Vaig perdre l'oportunitat.

Eres tu qui em mirava,
Eres tu qui m'escoltava,
Eres tu qui em feia feliç.
Era en tu en qui pensava,
Era en tu en qui somiava,
És amb tu amb qui vull compartir.

I ara no queda cap estrella
A qui poder-li demanar,
Si podria tornar enrere,
Per no tornar-me a equivocar.

Eres tu qui em mirava,
Eres tu qui m'escoltava,
Eres tu qui em feia feliç.
Era en tu en qui pensava,
Era en tu en qui somiava,
És amb tu amb qui vull compartir.

Memòries d'un desertor

Començava a preocupar-se
no sabia on amagar-se,
hauria de passar a l'acció.

Es deixa caure a la rutina,
però el perill no s'endevina,
ara era al peu del canó.

Era un noi sense ambició,
condemnat per deserció.

Era un nen quan el seu pare
l'ensenyà com comportar-se
davant les contradiccions.

Passejant per avingudes,
envoltat de vells paratges
havia après a estimar el món.

No tenia gens de por
d'afrontar l'execució.
Són memòries d'un actor,
condemnat per desertor.

Quan va rebre aquella carta
li van dir de presentar-se,
no hi ha altra solució.
| ara sordes campanades
i les hores ben comptades,
pensa dins d'aquells barrots.

No podia ser res bo,
amb amenaces de presó
són memòries d'un actor
condemnat per desertor.

Hui

Decidit a viure sent el regal del meu temps
perquè realment no tinc res més. Perquè vull ser lliure.
Vull desaprendre els dogmes i normes
que només em pesen a sobre.

El somni és prendre jo les decisions
i assumir les conseqüències: totes.
I gaudir del dubte d'estar triant
el següent pas que faig. No ho tinc clar,
però mira, és el que hi ha.

Sons de claxons SOS estan tots,
demanant auxili a tot arreu del món.
Fum, embussos, posts a Facebook crus.
La bogeria postmoderna anant de cul.

I repetim els dies en loop
la vida ràpida fatiga fins la làpida
i com animals, tots els divendres, dissabtes
bevent fins el final i follant-se com a salvatges.

Ficant d'acord els pensaments i els fets.
Patiment amagat a la renúncia del que fem.
Tots cometem errors que no podem canviar,
però estem en constant evolució així que avant

Boom, Clap, la nit estalla en mil tonalitats
i moren les misèries dins del bar .
No moriran les ganes d'estimar-la,
no poden ensenyar-me ja a callar

I a voltes falta força.
I a voltes em ve gran.
I torna el sol i amb ell la fruita dolça
la festa com la merda es immortal

Decidit a viure sure les rutes de l'atzar
com qui no sap cap a on va però sap
que no té cap llast i esdevé lliure.
Vull sentir plenament els meus batecs
i amb temps reflexionar sobre el seu ritme.

El somni és incert, me'l qüestione a sovint,
no sé si me l'han inserit. Em conforme amb gaudir del dubte
de no saber on vaig, què està be, què està mal...
Però mira és el que hi ha.

La bitlletera afiançant condicions
qui és la presa i la fera a la llei del més fort
jo sóc un trasto ni m'entra i cremant-lo tot.
"Dinero, busco, encuentro y lo gasto".

Veig cares fràgils, fràgils. Ignorant canvis, que han dit
que tant de crit ja no els deixava dormir, en fi.
Passe de tots que ells ja s'apanyaran sols.
No és ningun drama, és clar que no.

Ficant d'acord els pensaments i els fets.
Patiment amagat a la renúncia del que fem.
Tots cometem errors que no podem canviar.
Però estem en constant evolució així que avant.

Boom, Clap, la nit estalla en mil tonalitats
i moren les misèries dins del bar .
No moriran les ganes d'estimar-la,
no poden ensenyar-me ja a callar

I a voltes falta força.
I a voltes em ve gran.
I torna el sol i amb ell la fruita dolça
la festa com la merda es immortal

Com a premi
i alguns passen la vida fent mèrits
convertint-se en allò que ens han dit
guarden la roba els rics del cementeri
frenant i patint per la fi

no és ningun drama
alguns passen la vida fent mèrits
no hi ha un camí

convertint-se en allò que ens han dit
no has de buscar-li el secret a la trama

no hi ha més dia que hui

no és ningun drama
no hi ha un camí
no has de buscar-li el secret a la trama
no hi ha més dia que hui

I sona Boom, Clap, la nit estalla en mil tonalitats
I moren les misèries dins del bar
no moriran les ganes d'estimar-la
No poden ensenyar-me ja a callar

I a voltes falta força
I a voltes em ve gran
I torna el sol i amb ell la fruita dolça

 sona Boom, Clap, la nit estalla en mil tonalitats
I moren les misèries dins del bar
no moriran les ganes d'estimar-la
No poden ensenyar-me ja a callar

la festa com la merda es immortal

Consol, condol

Busco una explicació i et miro a la cara,
Un consol saber, humana actitud,
Bellugant-te i remugant des de la caixa estant
Sempre renegant
I no busquis un consol, i no el busquis en el condol
Queixant-te per queixar!

Bogeria

El món és enorme
El mar és gegant
Quina bogeria
Haver-nos trobat

Semblava mentida quan per primer cop
Ens vam saludar
La gràcia del dia
El teu caminar

Si alguna cosa reina
Hem de celebrar
Vine’m a veure a casa
Dorm al meu costat

Sembla mentida
Però és que hi ha dies
Que es veu tot més clar
Amb el llum apagat

Tirem-nos pel terra
Desfem els llençols
Marxem a la Lluna
Cridem pels balcons

Si jugués a cartes diu la tradició
Ho perdria tot
Quan menys ho demanes
Tens sort en l’amor

Si alguna cosa reina
Hem de celebrar
Vine'm a veure a casa
Dorm al meu costat

Sembla mentida
Però és que hi ha dies
Que es veu tot més clar
Amb el llum apagat

Mil maneres

Viu la vida, sense por
Viu les històries, de tots colors
Mil històries que definiran qui sou
La vida gira quan decidim
Dreta o esquerra quan fem camí
Mentre lluites pel teu somni
Pensa!

Hi ha mil maneres de caminar
Mil carreteres que et porten entrebancs
Quan riguis, et sorprendrà
Què equivocada serà el que et fascina

Escull qui passa el teu costat
Hi ha qui t’ajuda, qui em posa mal
Mentre penses que et rendeixes
Pensa!

Hi ha mil maneres de caminar
Mil carreteres que et porten entrebancs
Quan riguis, et sorprendrà
Què equivocada serà el que et fascina

Es difícil caminar quan no saps bé on vas
Però el teu cor et marca el nord
Escolta... escolta
Hi ha mil maneres de caminar
Mil carreteres que et porten entrebancs
Quan riguis, et sorprendrà
Què equivocada serà el que et fascina

Hi ha mil maneres de caminar
Mil carreteres que et porten entrebancs
Quan riguis, et sorprendrà
Què equivocada serà el que et fascina

Estudi de la quotidianiotat

A la Plaça del Diamant una dona misteriosa
m'ha regalat una flor, tanco els ulls i obro les mans
per notar la seva olor que gairebé ja s'ha esvaït.

Busco les seves arrels en les paraules que no he dit
i no sé com retenir-les, li dic a un Déu inexistent
si només avui pot existir per estalviar-me la memòria.

D'aquells dinars barreja de sobres dels teus cafès amb la llet de soja,
d'aquells llençols amb olor de palla, de reciclar fins a una rialla,
de conduir amb l'esquena tensa, d'anar a dormir amb la panxa plena,
de ser exigents amb el tema dutxa, de fer lliscar el gos amb la pluja.

I dono gràcies perquè ho tinc tot si quan obro les finestres
amb les mans et faig volar i me n'adono que sóc feliç si els meus amics em fan de barana i m'hi puc rrepenjar.

Si puc córrer fins l'ofec, si m'adormo a les andanes,
si una veu em fa plorar, si puc riure sense embuts
i compartir amb algú mirades que m'apropen més a tu.

I al mal humor quan tenies gana
aquelles nits a la caravana,
a les converses de matinada,
al "no puc més" perquè estic baldada,
a aquells moments que amb una mirada
sabíem més que amb cent mil paraules,
d'haver donat més del que podíem
i d'estimar-nos fins l'últim dia dia de la nostra vida.

En el poble on jo vaig néixer / Decididament

En el poble on jo vaig néixer

En el poble on jo vaig néixer
hi ha un ramat de blancs anyells,
un pastor amb coll i corbata,
un rellotge i tren anells.
M'esgarrifo de pensar
que un anyell vulgui fer via,
hi ha deu gossos com lleons
que vigilen nit i dia.

Jo voldria que la paraula entenguessin els anyells,
aleshores els diria que el junts poden fer ells.

El pastor és un hom dur
i no admet cap disbarat,
si un anyell surt de la ratlla
fa que li tallin el cap.
Per això disposa l'home
d'un botxí ben ensenyat,
que amb un cop e falç perfecte
fa saltar en rodó el seu cap.

Jo voldria que la paraula entenguessin els anyells,
aleshores els diria que el junts poden fer ells.

-tots resten indiferents
al voltant, per lla la vora
pasturant amb el cap baix
i s'hi conformen tothora.
Jo pateixo pels xaiets
que neixen cada tardir,
que en lloc de trobar alegries
només troben cants de plors.

Jo voldria que la paraula entenguessin els anyells,
aleshores els diria que el junts poden fer ells.

Decididament

Decididament, escoltar la gent és fer el poca-solta.
Decididament, escoltar la gent és fer el poca-solta.
Decididament, escoltar la gent és fer el poca-solta.
És fer el poca-solta.
És fer el poca-solta,
escoltar la gent.

Ja ho veus, Maria Teresa,
si haguessis fet el sord
deixant-te de pors inútils
i escoltant sols el teu cor.
Ara no estaries sola
regant les flors del balcó.
Gaudiries de la vida
dels teus fills i de l'amor.

Ja ho veus, Josep Maria,
com et trobes, tu, mussol,
que les veus que et criticaven
no t'han dut pas cap consol.
Ara no estaries moix
com l'ocell quan ve l'hivern
estavalleries roures
no cançons que s'endú el vent.

Ja ho veieu, tots els que s'aimen,
que l'amor ha fet lligams.
Ep! S'entén, l'amor sens trava,
no l'amor de fa tants anys
que seguint la normativa
imposà un senyor de seny
i per norma de conducta
va seguint tota la gent.

Però, però, però...

Decididament, escoltar la gent és fer el poca-solta.
Decididament, escoltar la gent és fer el poca-solta.
Decididament, escoltar la gent és fer el poca-solta.
És fer el poca-solta.
És fer el poca-solta,
escoltar la gent.

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Passos importants

Records des de la lluna...

Berna mala yesh a pieshaan

I un dia marxaré,
i m'enviaré postals,
en una casa de paper
al mig de la lluna.

I un dia jo què sé (i un dia tu què saps).
I un dia no sé com (i un dia no saps com).
Un dia,
un dia ho faré.

Perquè a casa meva ens estampem
contínuament amb el terra.
Una vegada i una altra,
i aquesta és la nostra guerra.

Abraçats a les faroles
que il·luminen l'avinguda,
pujo i baixo vivint sempre
com una bala perduda.

Són mentides,
les que buiden les persones.
Són les veritats i els somriures
i totes aquestes coses.

El que ens empeny a viure
amb totes aquestes ganes.
Moltes vegades ens emprenyem
i continuem igual.

Moltes vegades no ho entenem,
i continuem igual.
Plorem, riem, vivim,
i alguns "ratus" ens avorrim, i et dic que:

Els passos importants es solen fer sense roba

La vida passa, no la passis de dol.
La vida és curta dintre dels teus llençols.
La vida és el que passa abans de la mort.
La vida és maca, i més maca quan tens sort

Els moments explicant el què ha de passar.
Els núvols creixen i la pluja caurà.
I si vols escapar...
I ens enviarem postals...

I on estàs? Estic a la lluna.
Quan vindràs? Estic a la lluna.
Encantat, estic a la lluna.
Encantat, estic a la lluna.

Estic a la lluna...