Amb un dit as vidres escric

El cel obert, color de mel,
esborra es dol, tinta de sol.

Casa sentits, alça esperits.
Dibuixa al vol, vol un gira-sol

i un nivolat, fet de bovor.
Amb un dit as vidre escric: t'estim.

Flors i verdet d'un balconet.
Testos d'abril. Colors subtils.

Fragilitat. Bestialitat.
Vent delicat, gentil, irracional.

En terra humit. Dolç regalim
des mes d'agost tot ple d'olors.

Enfront vermell com es rovell.
Som caragol que menja col

en un nivolat, fet de bovor.
Amb un dit as vidre escric: t'estim.

Enyorament sempre impertinent
que lluita desarmat, amb certa temeritat,

com es perfum, que em pren es nas,
que sempre ensum

d'un nivolat, fet de bovor.
amb un dit as vidre escric: t'estim.

Fes-me un petó

Portem tanta estona parlant
Que s'ha fet evident
És absurd jugar a aquest joc
Quan sabem que els dos volem
Vols ballar, vols ballar
Somric i dic jo no en sé pas
Que fàcil, que fàcil
Seria dir

Fes-me un petó

Ho imagino tot ben formal
Explicant-nos el pla
Voldria fer-li una petició
“Vingui amb mi a fer l'amor”
Fem un glop, fem un glop
El beure ja ens farà llençar
Que fàcil, que fàcil
Seria dir

Fes-me un petó

Menja'm a petons abans que se'm begui l'alcohol
Noto a cada glop com la vergonya se'n va del cos
I la sensació que si ho faig em diràs que no
Ja s'esborra

Els amic s'ajuden en tot

Aquell amic plorant desconsolat.
La dona que estimava, casant-se l'endemà.
I servidors jurant que ho arreglàvem fos com fos.
Un noi sortint de casa tot mudat.
Nosaltres amb passamuntanyes protegint l'anonimat.
Bastons amunt.
El noi caient en un son ben profund.
Un maleter.
El seu cos esfumant-se del carrer.

Els amics s'ajuden en tot.

Asseient-lo en una cadira.
Canells tocant l'esquena.
Un nus.
Un focus encegant-lo.
Un despertar prenyat d'enuig.
Un puny veloç.
I la carrera en solitari d'un queixal.
Un “Per què ho feu?” naixent d'on fa més mal.

Perquè els amics s'ajuden en tot.

I a cada cop més creatius volent convèncer-lo,
redefinint el que tolera el cos humà.
“O fots al camp, te'n vas d'aquí, desapareixes,
o haurem d'anar a comprar una serra i s'està fent tard”.
Un de nosaltres acostant-se a deslligar-lo.
Pensant que ja l'havíem fet entrar en raó.
Ell maleint tot el nostre arbre genealògic,
dient-nos coses realment fora de to.

El trist final més val que l'imagini cada oient.
Els nens millor quedeu-vos amb aquesta gran lliçó:

Els amics s'ajuden en tot.

Normal

Encara que diguessis de memòria
detalls d'aquella història
que ningú no ha explicat.

Encara que dubtessis tot el dia
i caigués la teoria
de la relativitat.

Encara que es buidés el diccionari
de paraules i sumaris
i quedés un llibre en blanc.

Tant se val, que, avui, tot el que passi és normal.

Encara que trobés al calendari
una mena d'inventari
del que no vull oblidar.

Encara que la vida fos més recta
i confessis la recepta
del que en dius felicitat.

Encara que dues línies paral·leles
s'enredin amb les veles
d'un vaixell que està de pas.

Tant se val, que, avui, tot el que passi és normal.

Perquè amb aquesta llum, que transparenta els ulls,
que et fa somriure el nas, que enlaira el perfum,
podríem estar sols o simplement perduts.
I és que potser tot gira a l'inrevés, ho fa algun cop al mes,
canvia de color calculadament.
Només és un detall, només és el que veus,
d'esquerra a dreta, i de cap a peus.

Encara que el meu got sigui l'aquari
d'algun peix solitari
que neda sense port.

Encara que el record fos una ciència
que estudies amb paciència
entre fotos sense nom.

Encara que un coet imaginari perdut com un becari
faci voltes al teu món.

Tant se val, que, avui, tot el que passi és normal.
Perquè amb aquesta llum, que transparenta els ulls,
que et fa somriure el nas, que enlaira el perfum,
podríem estar sols o simplement perduts.
I és que potser tot gira a l'inrevés, ho fa algun cop al mes,
canvia de color calculadament.
Només és un detall, només és el que veus,
d'esquerra a dreta, i de cap a peus.

Lluna nova

El teu cos retalla una silueta contra l’horitzó vermell,
la nit cau implacable sobre el món

I un cel clar desvetlla mil estrelles que com guies silencioses
ens parlen des de la imaginació

I tu et mous àgil i atrevida a cavall de l’alegria,
senyora del somriure i la raó

I jo et prenc fort entre els meus braços, m’amaro de valor
i estimo tot el que fa ser qui som

I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat

M’has deslliurat dels monstres i dels dubtes
caminaré amb valor al teu costat

Un fort vent fa volar les fulles,
la primera llum del dia projecta llargues ombres als carrers

Se’n van lluny aquelles hores fosques que intentaven apagar
el teu cor tossut i aventurer

I tu veus fatiga en el meu rostre i la suor sobre de pell,
saps que m’he fet més fort que vell

I jo sé que la teva empenta mai no m’ha deixat rendir
quan ningú tenia fe el nostre anhel

Ferms, avancem constants, imparables
com el demà que neix en la nit fosca

Ferms, avancem constants en la nit
com el demà que neix en la nit fosca

I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat

M’has deslliurat dels monstres i dels dubtes
caminaré amb valor al teu costat

A contrapèl

'A contrapèl' al minut 3'11

Dogmes i valors d'antany ens fan caure en el parany
Un llenguatge pobre i buit ens fan caure a l'oblit
Els costums d'un animal que esta mig mort de por
Una llum crepuscular en mig de la foscor
En la eterna tardor

Començar a remar altre cop contra el mar
Escopir cap al cel resistir a contrapèl
Saber d'on bufa el vent, anar a contracorrent
Plantar i tallar d'arrel, resistir a contrapèl

Mil·lennis de foscor formen el nostre subconscient
Un pacte social ens impedeix obrir la ment
Com jutjar sense dubtar el que es o no es decent
Una conducta ancestral em fa sentir malament
Em sento malament

Començar a remar altre cop contra el mar
Escopir cap al cel resistir a contrapèl
Saber d'on bufa el vent, anar a contracorrent
Plantar i tallar d'arrel, resistir a contrapèl

Un altre dia

No penseu que açò és el final,
som una veu, tot un eixam.
I si penseu que açò és el final,
agafarem les nostres mans ben fort,
sempre avant!

Un altre dia trobant cares llargues,
sentiments de fatiga.
Un altre dia, camine entre sospirs,
és la meua rutina.
Passen els dies a ritme prosaic,
vaig caminant d'esquena.
Passen els dies i jo caic
i el món gira i avança.

No penseu que açò és el final,
som una veu, tot un eixam.
I si penseu que açò és el final,
agafarem les nostres mans ben fort,
sempre avant!

Un altre dia em sent diferent,
un brunzit m'espavila.
Un altre dia m'obri la ment
de la nit al dia.
Passen els dies i ara somric
tot canta i m'encisa.
Passen els dies mostrant-me un mosaic
d'amor i esperança.

No penseu que açò és el final,
som una veu, tot un eixam.
I si penseu que açò és el final,
agafarem les nostres mans ben fort,
ben fort!

Un altre dia
donant-me amargor, donant-me alegria,
llevant-me les penes amb la companyia
que em dona l'amor i és la vida.

No penseu que açò és el final,
som una veu, tot un eixam.
I si penseu que açò és el final,
agafarem les nostres mans ben fort,
sempre avant!

Com el mar

Com el mar, hauré d'acceptar que sóc feta d'onades.
Com el mar, hauré d'acceptar que em puc balancejar .
Com el mar, haig de confiar en que tornarà la calma.
Com el mar, els dies de més difícil navegar.

Com el mar, puc treure pels ulls gotes d'aigua salada.
Com el mar, i no per això haver-me d'enfonsar.
Com el mar, puc ser serenor o estar ben desbocada.
Com el mar, puc anar variant i no tenir un rumb clar.

Com el mar, crec que haig d'anar assumint que si som inestables
deu ser perquè som fets d'aigua, com el mar.
Com el mar, vull pensar que si avui estic plena de ràbia,
demà puc tornar a la calma, com el mar.

Com el mar, hauré d'acceptar que sóc feta d'onades.
Com el mar, hauré d'abraçar el moviment constant.
Com el mar, haig de confiar en que tornarà la calma.
Com el mar, quan tot el que visc m'estigui marejant.

Com el mar, crec que haig d'anar assumint que si som inestables
deu ser perquè som fets d'aigua, com el mar.
Com el mar, vull pensar que si avui estic plena de ràbia,
demà puc tornar a la calma, com el mar.

La nineta dels meus ulls

potser no ets la més cool del bar
però amb més carisma no n’hi ha cap
potser no ets alta ni elegant
però escot més sexis se se’n fan
i tant me fot si no ets ningú dins d’este iglú
ets la nineta dels meus ulls

cantar molt bé no cantaràs
però no hi ha xica amb més encant
i no et faran reina del ball
però en morbo no tens cap rival
que ningú no me fa com tu tiramisú
ets la nineta dels meus ulls

noro no no no
no hi ha coret més dolç que tu
noro no no no
ets la nineta dels meus ulls

potser no ets vedette pa fardar
però no hi ha al món un cap més clar
i prou que mai no tens un ral
però amb tu em sento segur com mai
que tant me fot si no ets ningú
dins d’este iglú
ets la nineta dels meus ulls

potser no ets d’acudit constant
però riure més sincer no el hi ha
i ets dura quan no faig bondat
tan dolça al llit al meu costat
que ningú no me fa com tu tiramisú
ets la nineta dels meus ulls

noro no no no
no hi ha coret més dolç que tu...

Amiga de ningú

La culpa és del vent,
amiga de ningú,
ningú és perfecte com ho ets tu.

Porto l'estiu a dins,
per si t'agafa fred,
busco el somriure etern en els teus ulls.

Podria odiar aquest món,
però tinc altres coses per fer.
No m'agradaria pensar
que no hi vaig fer res.

Podria odiar-te a tu,
podria odiar-me a mi,
podria odiar-ho tot
així perquè sí.
Però no tinc prou temps
i no ho puc fer tot,
he d'anar a comprar
i arreglar el jardí.

Tanta mala llet
no és bona per ningú,
que sí, que sé, que sí, que sé,
que sempre hi som a temps,
de llepar les parets.

Tot el que no faig bé,
el que faig malament,
explica-m'ho demà.
El que creus que he de fer,
el que creus que és millor,
millor que ho facis tu.

No et facis tant el fort,
“aviam” si acabaràs perdent les forces.
Si entens la por, la sort, l'amor,
truca'm que ho arreglarem tot,
truca'm que arreglarem el món.

Lai laralai laralai lara ulalai lai

Podria ser com tu,
però ja tinc prou feines en ser jo
tot el dia pensant en qui és millor
i som com som.

Podria ser en Simon,
el del pavelló,
podria ser un singlot,
però no ho sóc,
sempre hi ha un demà,
per fer-ho millor.

La culpa és del vent,
amiga de ningú,
ningú és perfecte com ho ets tu.

Porto l'estiu a dins,
per si t'agafa fred,
busco el somriure etern
en un vespre als teus ulls.

Conills pels camps,
tu i jo somiant,
només podem ser a un lloc
diferent del d'abans.

Tu només pots ser tu,
jo només puc ser això,
tu només pots ser així,
jo només sé que visc.

Recordes

Come on, let’s do it man, okei, diu

Queien, queien claus del cel
I jo allí penjat de la meva creu
Però el poeta em va dir “baixa,
Que aquesta fusta la farem servir!”
Amb els xavals de l'autopista
Tiràvem pedres als camions
En un gran magatzem m'hi van dar
Mitja jornada de dolor

La llum va cremar-ho tot
El silenci va parlar per mi
Una dona em va dir que sí
A canvi d'un calendari del 2009
Rèiem les tardes al cafè
M'animava a cantar-li al capvespre
I amb una ampolla de vi escoltàvem
La discografia sencera De Nat King Cole

Diguem si recordes amb un somriure a les dents
Aquells dies amb mi.

Com un veterà de la segona mundial
Les dones em maten amb la mirada igual
El vent que és més puta els aixeca el faldellí
I amb els companys del cafè riem, “Miracle, per fi!”
Tu em vas fer millor, ja no discuteixo
Ara li canto una cançó
Espero i desespero per algú com tu
O almenys algú com jo

I quan estic trist me'n torno al Solsonès
Per carreteres secundàries
Ermites del tamany d'un menjador
Fa un pet de sol com canta el cantautor
Partides d'escacs a perjudici i orgull

La ginebra acaricia el fetge
I mirem la tarda caure des del bar
Com mosquits maquinant el setge
Diguem si recordes amb un somriure a les dents
Aquells dies amb mi
Vas deixar-me a la carretera, esperant-te
Però el Sol ha sortit i m'he posat en marxa, per fi

Dones de somni en un piano bar
Llocs increïbles que ja no veuràs
Fondejant la barqueta amb equilibri
Jo no que no vull per mi un destí lineal
Que no estem tant malament
Que encara guardo aquest pòmuls que tomben un regiment
Sol amb tu, sempre he estat sol, estima'm o deixa'm
Tal qual

I vindran noves cançons,
Problemes per igual
Acabaré en llits sense poder dormir
Mirant els llibres que llegeix mentre dorm així
M'he discutit amb la mort i m'ha dit
“Fill, no és el teu moment
Portar-la a l'altar, sigues home de seny
I després ja en parlarem”

Diguem si recordes amb la nostàlgia a les dents
Aquells dies amb mi
Vas deixar-me a al carretera, esperant-te
Però el Sol ha sortit i m'he posat en marxar per fi Uuh, yeah

Dret a caure

Vull poder admetre que no sempre puc,
No depèn de quants cops ho he provat.

Tu has d'entendre que no tens control,
que és una il·lusió que et manté lluny
el món.

No ets una màquina, ets vulnerable, con jo.
Tens tot el dret a caure a equivocar-te
mols cops.

Un i mil cops diré que no passa res,
Quan ens sentim tan sols és només part
del joc.

No ets una màquina, ets vulnerable, con jo.
Tens tot el dret a caure a equivocar-te
mols cops.

El noi de les places buides

Al carrer s'hi respira
la quietud de la nit.
Els desitjos nous
es confonen amb els antics.

Algú que se'n va, per no tornar
obre la porta a una nova estrella.
Algú que se'n va, per no tornar.
li diu: cuida-me-la.

De les places buides
ets el noi.
Promeses de llibres i lluna.
Cantaries poemes si et deixés sol?

En silenci, em deixes veure
desvestir-se la ciutat.
Barcelona sembla una altra,
si tu ets al meu costat.

Caminant entre places
i campanars antics,
queden ja pocs llums
encesos aquesta nit.

Algú que se'n va, però et deixarà
encara pell descoberta.
Algú que se'n va, però em deixarà
uns nous dits que se m'aprenen.

De les places buides
ets el noi.
Promeses de llibres i lluna.
Cantaries poemes si et deixés sol?

En silenci, em deixes veure
desvestir-se la ciutat.
Barcelona sembla una altra,
si tu ets al meu costat.

Tu ets el noi que vetlla pels somnis i
els secrets.
Me'ls descobreixes quan ningú no
ens veu.

El pal

Em vaig trobar un pal del qual li diguérem,
en 'diérem' el pal de la bona sort! I el pal, El pal!

El lloc on vaig trobar el pal era un indret perdut,
on els camins tracen un laberint dins la terra i, a
la terra.

Un cop el pal collit, un gos em va trobar a mi,
era un 'gosguia' i em va guiar fins una ermita
abandonada.

Seguia el dringar del collar del gos i ell es va
aventurar a entrar dins l'ermita. El vaig seguir,
tot espantat, com òlibes els meus ulls. I ja davant
l'altar una forta llum em va cegar. La verge
m'aparegué!

Em sentia indefens davant d'ella i el gos
començava a bordar, ja em veia clavat en un pal
d'una creu, i no em va quedar més remei que
donar-li un bon cop de pal. I el pal, El Pal.

Un cop el pal fet servir el vaig abandonar...

Cartes d'orient

A l'oest del país, a les portes del temple.
Els diluvis de maig, la seqüència establerta.
Tot això eren camps i comptàvem els anys de l'hivern.
Com qui compta senyors amb paraigües entre la gent.

I les branques es balancejaven lligades al sud.
La finestra els milers de paraules per minut.

Trobadors, barques, cartes de l'orient.
Deixant de banda el temps present.
I des de el nord núvols de confeti espès,
que desfà l'aire i ja no hi és.

El moment és absurd però somrius amb bellum
mentre el fum de la pipa li fa plorar els ulls.
I segueix el camí d'un ocell des de l'Àfrica.

I ara compta onades per metre quadrat
i calcula la corba i el radi del mar.
Un soroll passatger, una cosa tan bàsica.

Trobadors, barques, cartes de l'orient.
Deixant de banda el temps present.
I des de el nord núvols de confeti espès,
que desfà l'aire i ja no hi és.

I el mar esperant

Amb la força que et dona
la joventut
i amb les ganes d'aprendre
d'un nou futur.

Només una maleta
però plena d'il·lusions
i un llarg viatge en tren
d'aquells de vint mil vagons.

I uns infants que somniaven
veure un nou horitzó
i els vas prometre el mar
a la primera lliçó
a la primera lliçó.

Qui et va guiar
a estimar-te aquells “nanos”?
Qui et va manar
anar-t'en tan lluny?

Qui pot pensar
no tornar-te a veure?
Qui pot preveure
que el temps se li esmuny?

Qui va voler
enterrar el silenci?
Qui va manar
que fos un secret?

No vull coneixer
a qui va trair-te
ni saber qui
va fer l'ultim tret.

I el mar esperant
fent-se més llarg més fons i gran.
I el mar esperant
veure arribar un grapat d'infants.

I el mar esperant
fent-se més llarg més fons i gran.
I el mar esperant.
Qui sempre espera, sol acabar plorant.

Amb els estris d'impremta
en un desert,
vares pintar als seus cors
un cel obert

En una terra seca
socarrimada pel sol
i cremada pel fred
infectada per la por.

Per si hi ha un bri d'esperança
cercaran el cim més alt
i sentiran el teu alè
encara avui, aquells xavals.
Aquella colla de xavals.

Qui et va guiar
a estimar-te aquells “nanos”?
Qui et va manar
anar-ten tan lluny?

Qui pot pensar
no tornar-te a veure?
Qui pot preveure
que el temps se li esmuny?

Qui va voler
enterrar el silenci?
Qui va manar
que fos un secret?

No vull conèixer
a qui va trair-te
ni saber qui
va fer l'últim tret.

I el mar esperant
fent-se més llarg més fons i gran.
I el mar esperant
veure arribar un grapat d'infants.

I el mar esperant
fent-se més llarg més fons i gran.
I el mar esperant.
Qui sempre espera, sol acabar plorant.

...i el mar esperant.

Nit d'agost

Nit d'agost camina a poc a poc
i fes que passin cent estius abans que surti el sol

Que l'amor aixequi un últim cop
aquest parell de cors cansats al cel dels somniadors

I ai! de mi, si m'obres el teu pit, jo t'entrego el poc que tinc
i ai! de tu, sóc l'ombra i tu ets la llum, tu el far i jo els esculls
sempre junts

Com medir les hores i els segons
si podem morir per tornar a néixer en un petó

Quan no hi ets et busco en el record
i de tant trobar-t'hi el teu nom s'ha fet cançó

Creix un desig tan fort que fa embogir
tan pur, tan viu, que ens mata

El teu verí arrela tan endins
tan lluny d'aquì ens porta

Ens porta lluny...

Vent que mou el temps

T'imagino cap per avall,
amb les cames a una branca i el teu cos, que es va gronxant,
mentre cauen pensaments
que es desprenen amb la força d'un got d'aigua a l'inrevés.

Un, dos, tres…,
són les últimes gotes, i res més.
Tres, dos, un…,
s'evaporen i s'enfilen cap amunt,
amunt, amunt, van tan amunt…

Que l'aire es torna vent,
vent que mou el temps,
temps que passa ràpid i fa empentes al present,
present damunt del cap
i el cap massa ocupat
a no deixar-se res a les butxaques del passat.
Vent que mou el temps.

Moviment que fa camí,
omple un núvol d'energia que passeges amb un fil.
Gira-sols buscant la llum,
tots en fila i pentinats com si esperessin veure algú.

Un, dos, tres…,
són les últimes gotes, no n'hi ha més.
Tres, dos, un…,
s'evaporen i s'enfilen cap amunt,
amunt, amunt, van tan amunt…

Que l'aire es torna vent,
vent que mou el temps,
temps que passa ràpid i fa empentes al present,
present damunt del cap,
i el cap massa ocupat
a no deixar-se res a les butxaques del passat.

Passat que és un moment,
moment amb detergent
que renta les estones que vas viure i les estén,
i eixuga el mateix vent,
el vent que mou el temps,
el temps que passa ràpid i fa empentes al present.
Vent que mou el temps

Flors de cactus

Jo afinava sa guitarra
Sol cruixent a s'exterior
s'autobús aminorava
Cel ponent posant colors
Benzineres polsegoses
Vas de copes a misions
Dins sa fosca perillosa no m'he vist en condicions
Més val que me carregui es personatge
Pensava ara es teus ulls, es teus cabells...
Estels anònims se desintegraven,
i jo ho mirava trist i tot solet.

Es vehicle me pitava,
un hotel passant s'hivern.
Jo tocava sa guitarra,
jo escrivia en un quadern.
Benzineres polsegoses,
destenyits a mostradors.
Dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions.
Més val que me carregui es personatge
Pensava ara es teus ulls i es teus cabells...
Estels anònims s'identificaven,
i jo esperava trist i tot solet.

Benzineres polsegoses,
flors de cactus a visions.
Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors.
Més val que me carregui es personatge,
pensava ara es teus ulls i es teus cabells.
Estels anònims se comunicaven
i jo quedava trist i tot solet.

Més val que me carregui es personatge,
pensava ara es teus ulls i es teus cabells.
Estels anònims se descontrolaven,
i jo tornava trist i tot solet.

Tot va bé

Deixa't de dolors, vols venir aqui
amb mi a jugar? No veus que estem bé?
No hi ha res pel que plorar.

Jo també avui m'he sentit molt sol,
i tot ho he vist fosc, mort i desastrós.

Si tu rius jo riuré i tots dos podrem deixar
neures i malsons tancats en un vell calaix.

No insisteixis en fer-ho tu tot sol,
ja veuràs com tot passa molt millor.

I si encara et sents tant sol, no pateixis,
tot va bé. I si la nit et pesa molt...

Obre't i et llegiré, dintre teu tens
un tambor, tens por de tenir por, noia,
això m'ho conec bé. Mira bé al teu voltant
i diguem res que et faci mal.
Tot és un parany on tots ens hem ficat.

No insisteixis en fer-ho tu tot sol,
ja veuràs com tot passa molt millor.

I si encara et sents tant sol, no pateixis,
tot va bé. I si la nit et pesa molt,
deixa que jo l'agafaré.

Greus problemes

Els teus problemes deuen ser greus
si només mires cap a un costat.
Segons com la vida et somriu
però a vegades de tu se'n riu.

Res és del tot negre
ni tampoc és blanc,
tot és relatiu.
Només el gris és clar,
cada cop que mires
canvia de color.
Com pot ser així? ..

Que un dia el sol-brilli et pot fer feliç,
i que el sol cremi et pot fer patir.
Ser un gat vell no vol dir ser vell
com ser un perdut
no és anar perdut.

Res és del tot negre
ni tampoc és blanc,
tot és relatiu.
Només el gris és clar,
cada cop que mires
canvia de color.
Com pot ser així? ..

És com el vas,
per la meitat
mig ple o mig buit,
pot semblar absurd.
Però tot depèn
de qui se'l beu,
de com ho veu.
Creu-t'ho!

Que passes dels records

Ei, que passes d'aquest món,
que passes dels records,
junts som millor.
Ei, que surt el sol quan dorms,
la lluna es vesteix de nou,
la pluja em toca el cor.

I no, no hi ha ningú en aquest món,
que estem tot sols,
que estem tu i jo.

Ei, que balles amb la son,
que plores mentres dorms,
junts dormim millor.
Ei, la vida va com va,
tots anem passant,
penjats buscant l'amor.

I no, no hi ha ningú en aquest món,
que estem tot sols,
que estem tu i jo.

Un lloc millor

I hem viscut nits tancades amb noies precioses tombades al llit,
hem crescut amb ampolles de vidre trencant un discurs assolit,
hem passat nits senceres jugant-nos al futbolí,
deu mil litres de birra i substàncies no tan legals
que ens posàvem al darrere els desitjos dels nostres pares.

I hem dormit en platges desertes amb focs psicodèlics i els ulls mig tancats,
hem donat a la vida respostes tan òbvies com l'aigua del Llobregat.
I ara em poso a pensar que darrera vivències genials
ens trobem que els dilemes, s'encasten amb la veritat,
que per molt que ho volem no ens els podem treure del cap.

Que sempre ens sembla
hi haurà un lloc millor,
sembla hi haurà un lloc millor,
sembla hi haurà un lloc millor...
on jugar.

I els amics que se'n tornen de l'Índia amb històries tan plenes d'amors en préstec,
amb trobades furtives en banys, amb les portes trencades i sense pestell.
Que es colaven amb cara de bons nens i sense bitllets,
que feien l'amor en cadires de plàstic dels trens,
i a vegades, no ho sé, però pot ser que estiguem perdent el temps.
I en alguna ocasió, hem de provar els beneficis dels bruixots que prenen mescal,
i si alguna vegada trobem les respostes llençades al curs d'un canal.
Conèixer les portes d'Orió de la mà d'un xaman mexicà,
o agafem el primer petrolier que ens porti a les costes de la immensitat,
Perquè hauré de tenir aquesta por als avions comercials.

Anem cap a on sempre
hi haurà un lloc millor,
sempre hi haurà un lloc millor,
sempre hi haurà un lloc millor...
on ballar.

I ens sentíem tan grans quan posàvem la Polla Records en cinta al walkman
abans de sortir a la festa major per ballar posseïts pels ocells
quan somniàvem amb vides precioses a sobre el tauler
sentint grups una mica ratllats com nosaltres que cantem cançons dels Manel,
no hi havia qüestions més serioses que ens diguessin «vés».

Que allà a fora trobem tota mena de fàstics, no ho digueu, ens n'hem adonat,
però encara desitgem les coses com vénen, així, al natural.
Quan burlàvem les lleis dels majors amb tribals on s'acaba l'esquena, i començo a somniar,
samarretes del Marley, fumant-se un petard,
arracades rodones, leotards blaus i negres ratllats.

Quan teníem divuit no ho pensàvem
però avui ens demanem si n'hi ha,
sempre hi ha un foradet més calent on xiular.

Es pou de sa Murtera

Vaig anar un dematí a cercar es sol,
tot es meu ser s'arrossegava pes trispol.
Era com un mocador arruat, tirat.
I a la fi me va consumir sa nit, d'amagat.

Dins un pou no hi cabré mai,
dins un pou no hi cabré mai.

Era tot un engany fugaç a un pedaç,
sa bena a sa mirada fa tan de mal com un ecarràs,
o més, o més...

Dins un pou no hi cabré mai,
dins un pou no hi cabré mai...

Huracà

Des de l'ull de l'huracà
puc veure com tu ja te'n vas,
com se t'emporta el vent.
Tots els murs que has aixecat
com cartes van caient al mar, impotents.

Recordes quan vam començar?
Tu em deies “no tinc por de res
quan em cantes”.

Totes les pedres del camí
les vas anar apilant.
I ara cauen...

El mur atura el vent, però aquest cop jo sóc molt més fort.
Agafa les maletes perquè ja no tinc cap por.

Al bell mig de la ciutat
hi amagues el paper trencat,
que jo et vaig donar.
No és més fort qui més pateix,
més dur qui no té por de res.
No t'enganyis més.

Recordes quan vam començar?
Tu em deies “no tinc por de res
quan em cantes”.

Totes les pedres del camí
les vas anar apilant.
I ara cauen...

El mur atura el vent, però aquest cop jo sóc molt més fort.
Agafa les maletes perquè ja no tinc cap por.

No és més fort qui més pateix.
No t'enganyis més.

Les cinc trenta-cinc

Son les cinc trenta-cinc
ja m'has trucat almenys quatre cops
perduda al mig d'un bar
t'has adonat que ell no et fa costat

Tornaràs a venir plorant
dient que et fa molt mal
que ja n'has tingut prou d'amor
que et vols tornar a equivocar
Tornaràs a venir cridant
dient que hem de tornar
creure junts amb l'amor
però ja ara es massa tard

Avui portes el nom d'un altre noi
escrit al teu coll
tornes a dibuixar
als tovallons
cors amb el seu nom

Tornaràs a venir plorant
dient que et fa molt mal
que ja n'has tingut prou d'amor
que et vols tornar a equivocar
Tornaràs a venir cridant
dient que hem de tornar
creure junts amb l'amor
però ja ara es massa tard

I t'has pintat
el riure de vermell
i t'has deixat
de recollir el cabell
lluiràs un cop més com abans

Tornaràs a venir plorant
dient que et fa molt mal
que ja n'has tingut prou d'amor
que et vols tornar a equivocar
Tornaràs a venir cridant
dient que hem de tornar
creure junts amb l'amor
però ja ara es massa tard
ara es massa tard

Et vull lliure

Mira ferma aquesta futur, calçat sempre amb bons esclops.
No ensopeguis amb més murs, ja els coneixes quasi tots.

Posa rumb als horitzons amb la brúixola del cor.
No menystinguis els records, seran les claus del passaport.

Jo et vull lliure, lliura't dels enganys,
et vull lliure amor, vull que siguis tu.
T'he somiat tan lliure, des dels racons d'un far
sigues lliure amor, que la mar brilli per tu.

Sembra al vespre el camp de flors, de tulipes color roig,
que la terra sigui un goig i que inspiri un cant d'amor.

No deturis el teu pas, jo ja cantaré els teus mals,
i reinventa els fulls en blanc sempre al crit de llibertat.

Jo et vull lliure, lliura't dels enganys,
et vull lliure amor, vull que siguis tu.
T'he somiat tan lliure, des dels racons d'un far
sigues lliure amor, que la mar brilli per tu.
I t'he somiat tan lliure entre els racons del cel,
sigues lliure amor, un estel brilla per tu.

Samarreta d'imperi

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Agafa les xancletes i la mobilette
Anem a la platja, anem-hi de pet
Deixa les cabòries on faci fred
Agafa la gorra i penja el barret.

Agafa les xancletes i la mobilette
Anem a la platja, anem-hi de pet
Deixa les cabòries on faci fred
Agafa la gorra i penja el barret.

O potser és que fa massa calor
Ara el temps no córrer i això et fa por
O potser és que fa massa calor
Ep! Si et plau engega el ventilador.

O potser és que fa massa calor
Ara el temps no córrer i això et fa por
O potser és que fa massa calor
Ep! Si et plau engega el ventilador.

Ai! arricococoquitoloco lerelere!
Que no t'atrapi la mandra surt al carrer

Si la vergonya et pesa com el llençol
Potser que m'acompanyis a donar un vol
Ai que n'hi ha que riuen pel teu vestir
i a prop de l'aigueta si dorm molt bé

Farándula, verbena, festa major
Desperta, lleva, no tinguis por.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Res està escrit

Estic cansat de fer plans,
d'oblidar el que va passant en el precís moment,
pensant en què passarà, on estarem,
quan tinc fred vull calor i quan és estiu vull que arribe l'hivern.

Mai estic content amb el que passa,
cansat de perdre el hui per pensar en el demà,
que no vull desaprofitar més anys
que vaig a disfrutar de tots els instants.

Que allò que esperes és algo que està absent,
però el present és teu, deixa't endur,
que tot passa com si no hagués passat,
ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Em queda el record dels qui ja no estan
la incertesa de qui seria jo, si estigueren al meu costat,
sóc jove, en constant aprenentatge,
i està bé saber que he comés infinitat d'errades.

Seguiré lluitant per la meua parla,
els meus projectes, tot el que estem construint,
que no tinc germans de sang però si de tinta
i ganes de menjar-me el món amb el poc que tinc.

Que vull sentir la pluja al dormir, sentir-me viu,
somriure quan el mal s'apodere de mi,
adonar-me de què hi ha un terme mig,
lluitant pels ideals que m'han fet estar ací.

Que allò que esperes és algo que està absent,
però el present és teu, deixa't endur,
que tot passa com si no hagués passat,
ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Que no em vaig a preocupar pel que la gent pense de mi,
un fracàs és un lliçó tan sols vull sentir-me viu,
que vull volar, amb la música donant-me l'impuls,
si sóc qui sóc és per la gent que m'envolta, i tu?
vine amb mi a compartir el camí,
de forats i pedres que ja ens proposàrem seguir,
que la por ja la tenen, la temblor ja la notem.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu...

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

I és que la vida va i canvia,
res és com pensares ací res està escrit,
avui serem l'amenaça,
del temps i la nostàlgia, vull pensar en el hui.

Ens mira la gent

No sé per què ens mira la gent
Si no volem mal a ningú
Potser hem fet quelcom malament
Potser això no és massa comú
Farem com si no passés res,
No hi ha necessitat de fer sang
Si alguna cosa he après
És que tots estem bruts en el fang

No sé per què ens mira la gent
Si estan igual de penjats
Perquè semblen tan insolents?
Potser és que estan enfadats
Que se'n vagin a prendre pel sac
Però que no s'ho prenguin malament
Aquesta cançó no és un atac
Només són quatre acords tocats malament