Punt de partida

Despertes, un dia, ets un estrany en un parany
Que busca sortida, tot l'univers en un didal

Un dalt i a baix, una barrera no puc avançar
sento que ja, no queden forces per seguir endavant
Dins el mirall, la lluna és nova ja no vol brillar

Somia i camina, la vida no és el que havies triat,
El seu dia, quan anhelaves somnis llibertat
No és tard tu tries, segar cadenes que et lliguen, i volar teu aire

Tornant al punt de partida
El sentit de la vida, mirant endavant
Busca l'estrella que et guia, el camí t'il·lumina a tornar a començar

Despertes un dia, un sol que brilla més que mai
T'alegra, t'anima, avui ningú et podrà parar

Un dalt i a baix, saltar barreres que et barren el pas
Sento que ja, trobo forces per seguir endavant
Dins el mirall, la lluna és plena i convida a volar al teu aire

Tornant al punt de partida
El sentit de la vida, mirant endavant
Busca l'estrella que et guia, el camí t'il·lumina a tornar a començar

Tornant al punt...tornant al punt...

Deixa'm dir, que cada nit és nova
només tu, pots millorar les coses
A prop teu, la gent que més estimes
anem tots junts de la mà, construint l'endemà

Tornant al punt de partida
El sentit de la vida, mirant endavant

Tornant al punt de partida
El sentit de la vida, mirant endavant
Busca l'estrella que et guia, el camí t'il·lumina a tornar a començar
Tornant al punt de partida
El sentit de la vida, mirant endavant
Busca l'estrella que et guia, el camí t'il·lumina a tornar a començar

Tornant al punt...
Tornant al punt...

L'últim que perdrem

Diuen, quan tot és tan fosc, i no saps cap on anar,
pots veure la sortida, si saps cap on mirar.
Potser encara som a temps, encara podem trobar,
potser tot el millor, encara ha d'arribar.

Fa massa temps que no sé, perquè sé que he de seguir,
veurem algun dia, que ens ha portat fins aquí?
Potser el final ha començat, potser és hora d'arribar
potser només som a l'últim pas...

No sé si tornarem, si encara som a temps, d'imaginar un nou demà.
No sé si trobarem, si hem de seguir buscant, si podem seguir esperant, en và.

A vegades, he de dir, voldria parar el temps,
tot va tant de pressa, sento que no puc seguir.
Quan no sé com ho he de fer, que les coses vagin bé,
voldria tronar enrere, desfer aquest nus que tinc.

No sé si tornarem si encara som a temps, de somiar un nou present.
No sé si trobarem, si hem de seguir buscant, si podem seguir esperant, en và

Hem arribat fins aquí, i ara només et puc dir
que no canviaria tot el que vam compartir.
Miro enrere i penso, que tot ens vagi bé,
i gràcies per aquells dies, que mai oblidaré.

No sé si tornarem si encara som a temps, de construir un nou demà.
No sé si trobarem, si hem de seguir buscant, si volem seguir esperant, en va.
No sé si tornarem si encara som a temps, de construir un nou present.
No sé si trobarem, si hem de seguir lluitant, no volem seguir esperant, en va.

…Sé que encara som a temps, encara podem trobar,
sé que encara som a temps, construïm un demà.

El planeta imaginari

Sé que amb tu roda el meu món
i dorm segur vora del foc.

Sense tu he constel·lat,
però em caldràs tu per aterrar.

Sense tu puc arribar fins a Saturn;
sé com anar-hi, jo ja hi estat,
camí del planeta imaginari.

Sense tu sento que encara puc somiar-hi
i amb tu dins un iglú el món surt als diaris.

No hi ha res més pur
que veure qui sóc mirant-te als ulls.

Sé amb tu on és el nord,
que per anar al sud me n'hi vaig sol.

Sense tu puc gravitar vora ningú.
Hi ha un lloc galàctic dins el meu cap,
un planeta que és imaginari.

Sense tu sento que encara puc somiar-hi
i amb tu dins un iglú el món surt als diaris.

Sense tu sento que encara puc somiar-hi
i amb tu dins un iglú el món surt als diaris.

Cry

Cry cry cry cry cry
Cry cry cry cry cry
Cry cry cry cry cry
Cry cry cry cry cry

Als seus ulls ja no hi queda desig,
I a tu et fa tanta por fugir.
Ta mare plora sola al llit,
i crida que algú em tregui d'aqui.
I ens piquen molt els intestins.
portem massa sorra a dins.

Cry cry cry cry cry cry
Cry cry cry cry cry cry
Cry cry cry cry cry

No et preocupis, jo t'agafo.
pots ser el meu petit, jo et porto.
Arrenca la meva pell,
i fes-te amb ella un jersei.

I la vida ens pesa tant (take my flesh)
Les estrelles pesen tant (make you a dress)
I ballem de tant en tant (take my tongue)
Mentre el sol segueix brillant (make a doll)

Bla, bla, bla, bla... (take my flesh)
Bla, bla, bla... (make you a dress)
Laralaralarala... (take my tongue)
Bla, bla, bla... (make a doll)

No et preocupis, jo t'agafo.
Cry my little, cry, I’ll swing you.
Arrenca la meva pell,
I fes-te amb ella un jersei.

Cry cry cry cry cry cry
Cry cry cry cry cry cry
Cry cry cry cry cry

Silenci

Si m'heu de fer callar
que sigui ara,
ara que puc dir no,
i res teniu per a comprar-me.

Que no vull esperar.
Que sigui ara!
Ara que puc sentir
el pes de tanta basarda.

Que no em sap cap greu
dur la boca tancada,
sou vosaltres qui heu fet
del silenci paraules.

Que no vull esperar
que el temps rovelli l'arma,
que no vull que la por
tingui més temps per a guanyar-me.

Si m'heu de fet callar
que sigui ara,
ara que tinc les mans
per a canviar de guitarra.

Cançó d'amor

La meva estimada
jo me l'estimo tant,
però només pensa en mi
quan la tinc al davant.

És bruna de cos,
té la pell llampant,
va vestida de verd,
porta un mocador blanc.

Un estel roig a la solapa,
ella també viu lluitant,
si més no em dóna força
per a seguir endavant.

Té un cul tan rodó,
té un coll tan excitant,
té un sucs que sempre
estaria xarrupant.

La prenc per la cintura,
la poso horitzontal,
i els meus llavis viciosos
cap al mateix forat sempre van.

La meva estimada
jo me l'estimo tant,
em segueix arreu
dels Països Catalans.

Me l'estimo amb força,
mai ningú ha estimat tant,
la meva estimada
és una Voll Damm.

Simfonia nº1 (D'un matí de Nadal)

Tímid, sortirà el sol
i el gall ja haurà cantat durant la missa
d'ahir a mitjanit
quan els infants i els vells dormien.
potser, si hi ha sort,
l'acollirà un tapís blanc de neu festiva
que la gent gran, ahir,
sentí com queia lenta en volves molt petites.

Sortirà el sol, silent,
i buscarà els forats de les persianes
i els ulls adormits
que s'han tancat de matinada
ulls morts de la gent
que s'han passat la nit de 'tasca' en 'tasca'
els buscarà en el llit
i els homes es regiraran tibant les mantes.

Despertarà el Nadal
però els homes no podran alçar la testa
tothom, dut pel son,
ignorarà que sense pressa,
tot sol, un bon jai
se'n va petjant la neu blanca vers l'església
i no sabran, tampoc,
que el bon Nadal s'espera ha temps a la finestra.

Qui sap si algun infant
s'aixecarà i veurà les cases blanques
i amb crits, molt content,
ho anunciarà als germans i als pares
«hi ha neu!» —cridarà
i els germanets correran a la terrassa
mentre que els grans, també,
per fel callar voldran tirar-li una sabata.

Potser tots els infants
sortiran gairebé sense vestir-se
allà on la neu
serà més blanca i més bonica
i el fred que farà
no el sentiran quan veuran que la joguina
serveix per fer combats
fins que s'aixeca el pare, l'àvia o es trenca un vidre.

Uns ninots fets de neu
escoltaran la veu de les campanes
que molt de matí
criden a missa les criades
que amb fred, potser amb vent,
caminaran arrambades a les cases
des d'on rebran, d'un tir,
la bola blanca que un infant haurà tirada.

Més tard, l'olor del gall
s'escamparà pel pis i per les cambres
i el nas de tothom
s'eixamplarà d'un cantó a l'altre
mentre que somriuran
i obriran les parpelles ensonyades
i diran, poc a poc:
per fi Nadal! a veure què ens duran a taula!

Simfonia nº1 (D'una nit de Nadal)

Llum als carrers, de colors, campanetes i estrelles,
cançons i nadales que s'emporta el vent
pels racons dels carrers plens de gent.
Lluminosa nit de Nadal!

Panderetes, simbombes,
trompetes de festa, barrets de paper,
grans bigotis postissos, disfresses
i gresca guitarra i timbal.
La joiosa nit de Nadal!

Amb el pas vacil·lant, la trompeta a la boca
i l'ampolla a la mà, de conyac, tot tocant,
tot bevent, caminant solitari i vaiver
per les Rambles avall.
La serena nit de Nadal!

I heus aquí la baralla!
La dona que enmig del carrer vol que torni
a la casa el marit i no es gasti els diners
convidant embriac els companys a xampany.
L'amigable nit de Nadal!

I heus aquí les riuades de gent que només
perquè avui és Nadal s'han llançat al carrer
disfressats, fent soroll i cantant i cridant,
i els petits com els grans.
És la plàcida nit de Nadal;

I heus aquí com les meuques guarnides de festa
quan entren i surten, avui més que mai,
de les habitacions van cantant,
les cançons del Sud de Nadal!

I del que era la Fira de Santa Llúcia,
les branques d'avet i de grèvol i els trossos de pi,
ara en resta sols una foguera
a sota de la catedral.
És la santa nit de Nadal!

Una cega velleta s'hi acosta i s'adorm
i una dona gitana hi apropa la cara i les mans
dels seus fills que gemeguen
de fred i de gana
en la clara nit de Nadal!

Mentre el fum se'n va ple de guspires
i mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc,
grups de gent que han anat a l'església
se'n van cap a prendre torrons i xampany.
Són poquets que han anat a la missa del gall.
Aquesta és la nit de Nadal!

Avui serem el món

Com una carícia,
el clavell a la solapa,
i els colors en el somriure.
La sempre nostra lluna plena,
l'abraçada tendra i llarga,
disparant ganes de viure.
La teva presència,
ànima alliberadora,
el batec de l'existència.
Clara i lleugera, en terra ferma,
apuntalen la bandera
les arrels de la consciència.

Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta el cor...

Ets la veu i el dia,
l'origen dels nostres passos,
l'herència de cada vida.
El tacte suau de la poesia,
aquesta estranya mania
de somiar per sobreviure.
Lluita i vida...

Jo penso en tu

La nit estesa, neguitosa i negrejant
al meu voltant
El món s'escorre, com el vent,
sota les rodes se'n va anant
I veig que els llums dels altres cotxes
van passant
I veig al cel la lluna nada fa un instant
Jo penso en tu
en aquests moments de benaurança
Jo penso en tu
per damunt de tot el que faig, el que penso
per damunt de tot el que veig
corrent de nit dins la foscor
Velocitat em duu, felicitat meva envers tu
Però no et diré pas que t'estimo, com fan tots,
no et diré pas que he tingut llàgrimes als ulls
Únicament jo vull cantar-te una cançó
que és la cançó que tota sola em surt del cor
Jo penso en tu
penso per què no ets aquí amb mi, com altres noies
Jo penso en tu com altres nois que també ho fan
La nit estesa, al meu voltant
el món s'escorre, se'n va anant
jo penso en tu

Et menjaria a petons

I tots al teu voltant caiguent com papallones.
Tu rius tot destriant el que et faci més patxoca.
Ho saps, ho saps prou bé, els teus ulls fan caure homes.
I dius tot somrient, en tenen per estona.
Et menjaria a petons.
Per tu ho faria tot, perdria l'honor,
et seré molt franc, sempre t'he estimat.
Et mous sempre al teu grat bufi el vent d'on bufi.
Oh tots hem intentat portar-te cap a casa.
Però tu sí que ho tens clar, a tu no et van els pactes.
Dius tens immunitat a qualsevol contracte.
Et menjaria a petons, que bons.
Si mai perdo el meu amor, no tinguis pas por,
et vindré a buscar per poder oblidar.
Carai, quin goig que fas el dia de Sant Jordi.
Els teus enamorats t'han vestit de roses.
Ni un llibre has regalat, no has trobat encara,
aquell que esdevindrà company de viatge.
Et menjaria a petons, que bons.
Per tu ho faria tot, perdria l'honor,
et seré molt franc, sempre t'he estimat.
I tots al teu voltant caiguent com papallones.

La truita

Has pensat alguna vegada que ens hem acostumat a jugar al mateix joc?
Has pensat alguna vegada que tu tries el blau, jo sempre em quedo el groc?

Vull canviar les normes, no m'agraden. Vull triar jo sempre primer.
Vull canviar les normes, no m'agraden. I vull que ho vegi tot el carrer.

Gràcies per la truita, però encara estic allà.

Has pensat alguna vegada que quan canvio de camp començo a marcar gols?
Has pensat alguna vegada que m'encanta sentir com criden el meu nom?

No sóc la mateixa, sóc una altra. Ja no necessito dormir.
No sóc la mateixa, sóc una altra. I no saps què bé em fa sentir.

Gràcies per la truita, però encara estic allà.

Reflex clar de lluna

Recordo a la ciutat tants bells moments,
velles ferides tèbies que es guareixen amb el temps.
No intentis oblidar, que no és el moment, no,
saps que a la meva vida sempre hi seràs present.
Recordo cada petó tendre amb gust de dissabte,
recordo quan al llit ens foníem l'un amb l'altre,
vam mirar les estrelles sota aquell cel verd-negre,
que dolça fou la tarda en que tu i jo ens vam conèixer.

Reflex clar de lluna, reflex clar de vida
Hi ha dies que l'amor es queda allà on el temps sospira.
Reflex clar de lluna, reflex clar de vida.

Però es que no tot va anar així, em va tocar patir,
te'n vas anar amb un altre, et vas allunyar de mi.
No vull que et pensis que algun ell et farà feliç,
no trobaràs un príncep fet de nata i anís.
I escrit està, ho puc endevinar,
el teu futur és gris, per ell no bategarà.
Només per tenir cotxes, plata, fam a la cartera
i no creure en l'amor, per mi sempre la opció primera.

Reflex clar de lluna, reflex clar de vida
Hi ha dies que l'amor es queda allà on el temps sospira.
Reflex clar de lluna, reflex clar de vida.

Aquesta pluja

Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s'olor des món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.
Tothom té defectes,
jo encara t'enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons.
I avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.
Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d'estrelles.
Demà pintaré as cel ras
un segon domicili,
semi-aquàtic i deshabitat
perquè m'estic transformant en un amfibi.

Cançó del pica-pica (si tu ets aquí)

Avui vénen uns amics a casa
avui a sopar hi ve gent
no tenim res fresc a la nevera
no sé què els podríem fer

i una truita de 'suspirus'
croquetes en clau de fa
samfaina amb gust de 'mimus'
pastís de trons i llamps

avui vénen uns amics a casa
avui a sopar hi ve gent
totes les botigues són tancades
i els 'paquis' de baix també

i una truita de 'suspirus'
croquetes en clau de fa
samfaina amb gust de 'mimus'
pastís de trons i llamps

què els podríem fer
a tota aquesta gent
m'és ben igual
si tu ets aquí, tinc el cel a les mans

avui vénen uns amics a casa
avui a sopar hi ve gent
no tenim res fresc a la nevera
no sé què els podríem fer

una truita de 'suspirus'
croquetes en clau de fa
samfaina amb gust de 'mimus'
pastís de trons i llamps

què els podríem fer
a tota aquesta gent
m'és ben igual
si tu ets aquí… si tu ets aquí…
si tu ets aquí… si tu ets aquí,
tinc el cel a les mans
tinc el cel a les mans
tinc el cel a les mans

Sabem fer i fem saber

Som la nissaga del llegat de desterrades
i hem vingut per fer sentir el nostre dret.
No creiem pas en les princeses maques
som boniques tal com som, tot sent rebels.
Hem lluitat contra monstres i fantasmes
que ens prohibien respirar l'aire més net.
Som la veritat silenciada entre mentides
però avui ens plantem: Sabem fer i fem saber.

Fem saber que som bellesa que som l'art que som la sal
i sabem fer la guerra quan ens cal.
Que tremoli, que tremoli el patriarcat.

Som la llarga llista de condemnades
que cobrim el rostre contra el vent.
Que ens mesuren les paraules gota a gota
per marcar-nos bruixa o bé estel.
No estem lluitant per canviar el color de casa
i que després per dins res no hagi canviat.
No ens conformem que ens incloguin en la història,
doncs volem canviar de base el món sencer.

Fem saber que som bellesa que som l'art que som la sal
i sabem fer la guerra quan ens cal.
Fem saber que ja hem dit prou i serem tres voltes rebels
i serem lliures malgrat no ens vulguin al cel
I jurem per la memòria de Maria Mercè Marçal
que serem el malson del patriarcat
que tremoli que tremoli el patriarcat.

Dies i nits d'amor i guerra

Arribaràs cansada a casa
després de treballar,
obriràs, lenta, la porta,
et pesarà el dia a les mans.
Veuré com entres a la sala,
m'aixecaré i m'abraçaràs,
caurem rient, sense parlar-nos,
al millor lloc d'aquell sofà.
A fora, la fosca ens banyarà
i alguna espurna de la pluja
esquitxarà tots aquells vidres
que més tard s'entelaran.
Mullarem de negre els gots
i beurem buscant el delit,
més en els nostres cossos,
que en els distants glops de vi.

-Què hi ha, com ha anat el dia?
-Tenia ganes de plegar.
-Et regalo el sol, per tu, bonica.
I l'abraçada em sorprendrà.
-M'has trucat... ha passat res?
-Només volia dir-te "nosaltres".
-Ja t'ho vaig dir: no passaran!
I em semblaràs més tendra que abans.

Vessarà de ple el nostre món
i et pintaré amb aquests dits
els llavis que en el dibuix no tens
per cuidar les nostres nits.
Just abans d'agafar el son
amagaré sota el coixí
alguna rosa groga
que ens salvi el "tu" i el "mi".

M'estrenyeràs el nom amb força.
-Vull que sempre sigui així...
S'escaparà alguna promesa:
-A mi més, ho sento aquí...
-Ets tu! Sempre ho he vist tan clar!
Les gotes ja hauran parat.
-Ja t'ho vaig dir: no passaran!
I et fiaré el cel, la lluna i la mà.
Repicaran martells a l'obra
i xisclarà el despertador,
alguna cosa t'il·luminarà,
serà el sol o la tardor.
Quedarà encara algun tirà
que vencerem amb la unitat,
i armarem aquesta revolució;
dies i nits de guerra i d'amor.

Sense terra

Brama al cel, brama a la vida.
Paisatge amazigh de la Cabília.

Plora el tren, plora el viatge
als pobles cremats del Kurdistan.

Obre escletxes des de punts de mira.
Pedres i morts a Palestina.

Crida el desert, crida la calma
sota les tendes del Sàhara.

Derrota cultures, derrota persones.
Màgia arrasada de l'Amazones.

Sense terra, sembren el somni.
Sense terra, seguen la fam.

Omplen els mars llàgrimes i rostres.
Mares i àvies a Buenos Aires.

Pres federal, pres del sistema.
pres per l'espera: Abu-Jamal.

Camina i no descansa
la veu dels sense terra.
Camina i no descansa
la veu del nostre món.
Camina i no descansa
i sembra l'esperança.
I avança, avança,
que la por no descansa.

Camina la impotència,
camina la il·lusió,
rumb a la terra, rumb al mar.
Camina esperança,
camina sense por,
en tots els passos dels meus anys.
Camina la impotència,
camina la il·lusió,
terra endins, mar enllà,
Camina esperança,
camina sense por.

Camina l'esperança

Crema el cel, crema la vida.
Àfrica: guerra, fam i SIDA.

Moren infants, moren amb tu.
Rio, Bagdad, Johannesburg.

Tomba nacions, mil formes de viure.
Presons de pobles, presons de somriures.

Combat poders, vertaders culpables.
Tòquio, Brussel·les, Washington, Moscù.

Romanço

D'amagat de mestresses que espien de nit,
Clara surt de la casa amb el cor encongit.
Du a la mà una panera amb crostons i sorgits,
mentre el seu home dorm travesser dins el llit.

Just passat Riudarenes agafa un trencant,
esquivant les petjades i els gossos bordant,
i amb el cor a la boca arriba a aquell mas
on l'espera el que més s'ha estimat.

A vegades, quan tot sembla fosc,
hi ha un desig que arracona la por.

Amagat de l'enveja que el vol delatar,
Jaume espera darrere d'un fals estucat
i pentina les hores amb un tronc cremat,
dibuixant lentament un ulls verds com de mar.

Quan, per fi, cap al vespre surt de la foscor,
mastegant fruits i herbes empaita els moixons,
s'embolica un cigarro i fa fum poc a poc ,
a l'aguait de la cendra i el foc.

A vegades, quan tot sembla fosc,
hi ha un desig que arracona la por.

I el vent
que els espia fa temps
fa converses amb ells,
mentre es llepen absents
del soroll de la guerra
absurda,
sabent que tenen poc temps.

A vegades, quan tot sembla fosc,
hi ha un desig que arracona la por.

Amb tu

Tu, em mires, i jo, no puc pensar en res més que
com ets d'important, amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb ningú més.

I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d'estimar.
Jo no et vull cansar, si m'has de carregar
fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust
que jo vull per sempre d'estar amb tu.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te'n vas,
te'n vas sol.

I no cal que facis res, que ja ho fas tot.
Toca'm com tu saps, ningú en va saber tant i
fes que voli el temps, que tinc el món sencer.
Vull oblidar-me ja d'imaginar
somnis que sé que no arribaran.

Desperto i veig que tu hi ets,
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te'n vas,
te'n vas sol.

Cortines

Que lletges són les flors de les cortines,
trepen pels plecs,
semblen molt fines.
Però aquests brodats
no em diuen res
i ho dic ofès
que el què m'empipa és
l'estètica del marquès
l'estil burgès
no em té el cor pres.

És un habitatge mort.
Un cel obert sense camises de lli
ni teixits per rics,
només ofrenes a aquells qui ens fan xics.
L'únic que vull és calar-li foc.
Veure com cremen poc a poc.
I un incís, per ser feliç.
mentre contemplo com crema el tapís.

Que lletges són les flors de les cortines,
flotant pel cel.
Són com les nines que quan les mimes
et cau el pèl.
Si estic en zel
les utilitzo quan les esquitxo d'aiguamel
per matar l'arrel
i així oblidar l'anhel.

Les cortines són més fines
si els hi encens a les veïnes.

És un habitatge mort.
Un cel obert sense camises de lli
ni teixits per rics,
només ofrenes a aquells qui ens fan xics.
L'únic que vull és calar-li foc.
Veure com cremen poc a poc.
I un incís, per ser feliç.
mentre contemplo com crema el tapís.

El nus de la corbata

És fàcil ser emperador
Amb una púrria de joglars
Com secretaris al dictat.
De desfilada en processó
de besamans en llepaculs
sempre impecable i ben mudat.

- Mireu com va l'emperador
Sembla un demòcrata normal

L'emperador estava trist
I els seus amics van preparar
Una gran inauguració.
I ell, preocupat pel "què diran?",
Va demanar un vestit nou
Per a lluir-lo en l'ocasió.

Prompte un senyor de grans bigots
Es va oferir sense badar

Jo puc fer-te un gran vestit
Que només podrà veure
Gent intel·ligent.
Tria tu, si vols, la corbata!

I els dies van anar passant
I cada dia era més car
El vestit de l'emperador.
Però el senyor de grans bigots
Mostrava sempre somrient
Un penjador sense vestit

- No diré res o semblarà
Que no sóc dels intel·ligents.

Arriba la inauguració
I baixa del cotxe oficial
L'emperador en calçotets,
I davant d'ell un gran solar
On s'esperava un hospital
I una banda municipal.

- I ara on estan tots els diners!?
- Em sembla que els portes posats!

Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Qui et farà el nus de la corbata!?

Per les muntanyes i les valls,
per camps i costa se'n riuran
del vestit de l'emperador.
I per molts anys recordaran
Com va haver de fugir corrents
L'emperador en calçotets

Seguit per tots els vilatans
Amb una soga entre les mans

Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Jo et faré el nus de la corbata!

Purgatori

Cauen les fulles una a una
Gronxades pel vent, baixant pel torrent
Camino tot sol i en el silenci
Escolto una veu dintre meu que creia oblidada

Em diu que torni cap a casa
Que pinti parets, que estripi els llibres
que llenci la roba, que cremi mobles
que truqui els amics per celebrar que no tinc res

Ja ningú pot amenaçar-me
de treure'm res, de dir-me qui sóc
de dir què haig de fer, de governar-me
Sóc jo qui farà, sóc jo qui dirà...

M'havia de guanyar abans de guanyar-te
I ara que no tinc res per oferir-te
Puc dir-te que t'estimo sense cap por
Sense cap por...

Trobar les paraules

Si mai et trobessis envoltat de paraules
Molt lluny entre comes dels punts suspensius
Doncs ves pujaries, les que no són planes
I n'evitaries fent veure que escrius

Si mai et trobessis enmig d'una frase
En terres i guerres d'accents malparits
Quin sentit tindries més enllà de l'oïda
I dels altres quatre que no estan escrits

Fugim, fugim, del condicional
Ha arribat el moment que es desperti el personal
Vivim perseguint una utopia real
Els drets porten a mots que no entenen els de dalt

No creurem mai més en lleis imposades
Pocs diners per les escoles masses per les forces armades
I cremades, voldríem veure les millors gebrades
Les que lluiten per la vida i les cases deshabitades
I, ja tenim constància de fets i retrets
Aviat sentireu trets i us preguntareu què passa
La massa que no para de moure's i ens fa por
Prepareu-vos, prepareu la rendició

Si mai et busquéssis però mai no et trobessis
I tot el que féssis semblés fet en va
Caldrien trobades, i més primaveres
Passar de fer la revolta a la revolució

Si mai no poguéssis trobar les paraules
Per definir el canvi que estàs vivint
Mobilitzaries mil companys i companyes
I cridarien amb tu per per-los fora el pas

Fugim, fugim, del condicional
Ha arribat el moment que es desperti el personal
Vivim perseguint una utopia real
Els drets porten a mots que no entenen els de dalt

Fa un minut

Fa un minut que no em passes pel cap ,
fa un instant que no et trobo a faltar,
i camino de pressa sabent que faig tard,
i veig noies morenes que il·luminen el parc.

Fa un minut que no em passes pel cap ,
fa un instant que no et trobo a faltar,
i m'aturo als semàfors, com sempre, encantat,
mentre els cotxes em renyen i el bon temps ja ha arribat.

De nit la son
em puja pels turmells,
somio i tu
no em parles.

De dia el sol
se'm filtra pel clatell.
No hi penso.
No hi penso.

Fa un minut que no em passes pel cap ,
fa un segon que no et trobo a faltar,
i quan veig un missatge a la bústia de veu
no l'escolto, nerviós, volent que sigui teu.

De nit la son
em puja pels turmells,
somio i tu
no em parles.

De dia al sol
em llisca pel clatell.
No et penso.
No et penso.

Fa un minut que no em passes pel cap ,
fa un instant que no et trobo a faltar,
i a la cua del cine quan et trobi al davant
et diré amb la mirada que ja no ets important.

Ja mai més

Ja mai més no sentiràs mal
perquè ara ets una cançó.
Una cançó que no fa mal
perquè ets plena d'emoció.

I et cantaré allà on vagi
perquè et puguis fer sentir.
I et cridaré ben fort
perquè els teus versos, que jo canto,
entrin ben endins dels cors.

Ja mai més no sentiràs mal
perquè ara ets versos i acords
i, tot el que vas ser un dia,
ja només seran records.

I et cantaré allà on vagi
per no oblidar que vas patir.
I et cantaré amb amor
per recordar les llunes plenes
en què has fet nit dins del meu cor.

Ja mai més no sentiràs mal
perquè ara ets una cançó.
Ja no t'hauràs d'amagar,
perquè ara ets pura expressió.

I escamparàs màgia per l'aire,
aquesta és la teva missió.
I viuràs intensament
cada una de les teves notes
que et faran sempre ben present.

Ja mai més no sentiràs mal
perquè ara ets una cançó...

De cara a la paret

Ei que venen a per tu
S'han mudat amb camisa blava
i venen a per tu

Tornen temps de lleis, de portes tancades
Una Espanya, un Déu, tres provincias amables.
Un país sencer de cara a la paret,
mira que pone en tu carnet.

El vencedor edifica la història
a cabotades l'enderrocarem.

Vivim de cara a la paret,
vivim pintant el mur de versos.
Vivim de cara a la paret...
Vivim de cara a la paret,
vivim la vida dins del guetto.
Vivim de cara a la paret...

Ei que venen a per tu
s'emborratxen d'Espanya eterna
i venen a per tu

Castigats per ser un perill pel projecte,
platja de Madrid, sense llengua, ni tele.
Cinc milions de ments de cara a la paret,
mira que pone en tu carnet.

El vencedor edifica la història
a cabotades l'enderrocarem.

Vivim de cara a la paret,
vivim pintant el mur de versos.
Vivim de cara a la paret...
Vivim de cara a la paret,
vivim la vida dins del guetto.
Vivim de cara a la paret...

Segles de foscor
travessant la corda fluixa.
Fets consumats
pel desig de l'ocupant.

Viure malgrat tot
en els noms de cada serra,
en la pols d'aquesta terra
que els teus pares van llaurar.

Viure en les cançons,
sobreviure a la derrota.
Minvar la seua força
amb la nostra voluntat.

Ni Almansa, ni Franco,
ni els fills que han tingut.

Martells colpejant contra el mur.

Vivim de cara a la paret,
vivim pintant el mur de versos.
Vivim de cara a la paret...
Vivim de cara a la paret,
vivim la vida dins del guetto.
Vivim de cara a la paret...

Crida

Sents a dins teu una veu que sospira
et parla tremolant, contenint-se la ira
plou amb força i et cau al damunt
si no et cobreixes, no ho farà ningú
primera lliçó de la teoria

Sents a dins teu una veu que sospira
et parla tremolant contenint-se la ira
un cartró barat, és el decorat
on pengen els retalls de la teua vida
tu vols progressar, rebre el que et pertany
recorda que ser dona no és un esborrany
amplifica la teua veu
no serveixes cap home ni Déu

Quan caiga la nit sobre els camps
quan dorma tota la ciutat
et diré que m'encises
i lluitarem contra la realitat
quan caiga la nit sobre els camps
quan dorma tota la ciutat
et diré que et desitge
i ens saltarem el camí marcat

Escriure cada dia una nova epopeia
ni devota concubina, ni donzella
gaudir dels moments, tenir el teu temps
a tu no t'han parit de cap costella
deixa d'esperar
arreplega el que has sembrat
o seràs mà d'obra barata del patriarcat
drets aconseguits, sentiments oprimits
encara queden minuts
per a guanyar el partit

Crida, crida crida,
ja n'hi ha prou d'alegria fingida
crida, crida, crida
ja no et creus ninguna profecia
saps que si alces el cap
tremolaran els ciments
si mires més enllà,
te soltaràs dels cordells
crida, crida, crida
si et rebel·les,
no tindran altra eixida

Quan caiga la nit sobre els camps
quan dorma tota la ciutat
et diré que m'encises
i lluitarem contra la realitat
quan caiga la nit sobre els camps
quan dorma tota la ciutat
et diré que et desitge
i ens saltarem el camí marcat

Mil milions

Una part del món
mira de reüll,
amb indiferència,
l'altra part del món:
mil milions de persones
que no tenen res.

Són els excedents
de la humanitat,
homes invisibles
sense veu ni vot,
que es mengen la ràbia
amb forqueta i ganivet.

Viuen per sota el llindar
de la resignació,
amb un forat a l'estómac.
No tenen dret al futur,
el seu destí ja està escrit,
marcat amb tinta indeleble.

Busquen el seu lloc,
obstinadament,
en les clavegueres
del segle XXI,
saben que l'esperança
és un luxe molt car.

Exiliats d'arreu,
habitants d'enlloc,
són la cara oculta
de la prosperitat
amb què s'omplin la boca
els líders mundials.

Demà

Esperaré que arribi demà
per poguer-me despertar al teu costat
despertar-te amb un petó
bon dia amor meu
fa un dia tan bo
que què has somiat?
Has dormit bé?
A què vols jugar?

Esperaré que arribi demà
per poder-me despertar al teu costat.

Que bé que ens ho passarem
tot el dia junts
fer el que vulguem.

Només lo que ens vingui de gust
només lo que ens agradi més
que feliç que sóc amb tu!

Que feliç que sóc amb tu!
Que feliç que sóc amb tu!

Casa meva

Tinc una casa que no està feta de maons
ni de sorra ni ciment, ni de fusta ni de vidre.
Tinc una casa que no està feta de maons
ni de sorra ni ciment, ni de fusta ni de vidre.

És a prop del riu i tremola quan hi passa el vent
si t'hi acostes i la toques és més viva.

Vés per on, tinc una casa que li agrades molt
Vés per on i no és de maons.
Vés per on, tinc una casa que li agrades molt
Vés per on i no és de maons.
ni de sorra ni ciment,
ni de fusta ni de vidre.

És al mig de la muntanya, a la vora de la mar
de nit a la teva cambra fosca

És amb tu quan vens i m'abraces i l'omples d'amor
fins als ciments de petons la meva pell

Vés per on, tinc una casa que li agrades molt
Vés per on i no és de maons.
Vés per on, tinc una casa que li agrades molt
Vés per on i no és de maons.
ni de sorra ni ciment,
ni de fusta ni de vidre.

Quan somrius i quan em mires
fins hi tot quan plores
tens les claus de casa meva
per entrar i sortir

Vés per on, tinc una casa que li agrades molt
Vés per on i no és de maons.
Vés per on, tinc una casa que li agrades molt
Vés per on i no és de maons.
ni de sorra ni ciment,
ni de fusta ni de vidre.

Tinc una casa que no està feta de maons
ni de sorra ni ciment, ni de fusta ni de vidre.