Fent camí

Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me dins del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m'omple de joia
com si em buida la tristor.

Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió

Però lluny a l'horitzó amb la llum resplendent
ja lliure d'engany la força del vent
m'empeny endavant
veuré milers com jo són els homes
que van vencent la por.

Alleugeriré el pas és la joia i l'esperit
duent amb mi el sarró, la força i el crit
que em guia endavant

I avivaré amb el cant tan lleuger com el pas
el pas dels meus companys! dels meus companys

Endavant!

Aire

Les nits són de ferro i els matins d'espart,
els dies són terribles sense el vent del mar.
Aire ens falta l'aire

Els temps que corren cauen costera avall,
augmenta sense límit la pressió arterial.
Aire ens falta l'aire

I ara ve, ara ve, quan la cosa s'embruta
fugim els que podem de tant de fill de buda.
Hem tallat els carrers i hem obert les ments,
correm entre les boires d'un futur espés.

I ara ve, ara ve quan la bruta "s'encosa",
l'infern és testimoni de la nostra força.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa.

La teua mà i la meua prenen la ciutat
la prenen i la perden just a l'endemà.
Aire, ens falta l'aire.

Parlem de moltes coses, tantes veritats,
la nostra artilleria no l'encerta mai.
Aire, ens falta l'aire.

I ara ve, ara ve quan la cosa s'embruta
i notes les cadenes de la dictadura.
Escoltes com s'acosta l'esbart de llops,
de nou caus en la trampa del mal menor

I ara ve, ara ve quan la bruta "s'encosa",
el dia que ens unim i afrontem la resposta.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa

T'has acostumat
jugant amb la veritat,
no es difícil caure
quan et mires la façana
i el judici et confon la paraula.
Jo ara dic, jo ara dic
zero responsables,
senyalar amb el dit,
justícia, teatre.
Ells demanaran el pacte.

Jugar-li a la por ,
vèncer la foscor.
Més a prop de la misèria
la trampa amaga l'espoli.
Jugar-li a la por,
ser un lluitador
Més a prop de la misèria
és fàcil entendre l'odi.

Respirem com si ens robaren l'aire
i a dins nostre tot és aire
i com l'aire ens enlairem.
Continuem i ens transformem en aire
i ara no hi ha qui ens pare,
la cosa s'embruta.

Aire ens falta l'aire...

I ves amb compte,
volem tornar a respirar
aquella olor a terra
aquesta ràbia calavera
jo l'esborre quan respirem
aires de futur.

Tot enrere

Vas venir enmig d'homes valents
trontollant sobre d'un camió,
amb una fotografia vella
i llibres al sarró.

Però a la nit quan acluques els ulls,
com si els dies no haguessin passat,
treus del fons del sarró tot allò
que havies amagat.

Però t'has llevat
i has tornat a la trinxera,
que ho has deixat
pel teu somni tot enrere.

Han tornat els carrers i els mercats,
les riades baixant pels vorals,
el camí de l'escola a casa
esquivant els bassals.

Has vist de nou les fulles caient,
el tramvia robust i vermell
i el taller on vas aprendre l'ofici
i el teatre vell.

Però t'has llevat
i has tornat a la trinxera,
que ho has deixat
pel teu somni tot enrere.

Han tornat els roures i els xiprers,
i el safareig i la bassa brillants,
a l'agost de collir móres negres
amb els teus germans.

Les ballades de festa major,
crits de ràbia davant del patró,
matinades i dies de vaga
i de revolució.

Però t'has llevat
i has tornat a la trinxera,
que ho has deixat
pel teu somni tot enrere.

Ja mai més dormiràs com un nen,
romandràs ja per sempre despert,
que ara ja no ets més que un gra de sorra
enmig del desert.

I del foc que ara et crema per dins
dins la terra deixaràs escrit
que avancem sempre amb el vent en contra
fins a l'últim crit.

Però t'has llevat
i has tornat a la trinxera,
que ho has deixat
pel teu somni tot enrere.

Alacant, bandera clara

T'he vist nàixer amb llum càlida, i amb la son d'estar despert
Deixant-me l'amargor i la boca seca, amb l'arena del teu desert.
Fer un cafè al balcó mirant la plaça i els transeünts del mercat central,
gaudint del matí de la vila, amb el teu somriure i guirigall.
Et vaig conèixer passejant pels carrers blancs de Sant Roc,
respirant tots junts la brisa dolça, pintada per les flors dels balcons.
Parlant d'història (Parlant) amb els vells arbres que et donen l'encant,
allà on crema el sol cap al migdia, pels vells carrers d'Alacant.

Matí de mar i més mar
vent i més vent enramat
Alacant bandera clara foradada,
d'una alegre i viva sal.
Alacant de peix,
horitzó de punys invictes.
Alacant de fermesa,
Bandera Clara de la llibertat.

Anant de banda a banda de la costa, amb un lent caminar,
t'he gaudit amb alegria, oasi de palmeres abraçant la mar.
M'has donat frescor a la vesprada, quan ella m'estava esperant,
compartint el sabor d'una cervesa, amb les fosques nits d'Alacant.

Matí de mar i més mar
vent i més vent enramat
Alacant bandera clara foradada,
d'una alegre i viva sal.
Alacant de peix,
horitzó de punys invictes.
Alacant de fermesa,
Bandera Clara de la llibertat.

He recolzat el cap, sense manies al caliu tou dels seus pits
t'hem escoltat trista queixar-te, d'aquelles bombes, d'aquells crits.
He recorregut sense pressa el camí del seu ventre al seus turmells.
t'hem pujat per les muralles, fins al més alt dels teus castells.
M'he notat l'arrapada esgarrifada de les ungles del seu goig,
t'hem sentit plorar el maig del 38, amb els carrers pintats de roig.
He escoltat la veu suau del plaer, amb el seu crit ple d'espant
i el vol del Savoia [SM 79], embrutant el clar cel d'Alacant

Matí de mar i més mar
vent i més vent enramat
Alacant bandera clara foradada,
d'una alegre i viva sal.
Alacant de peix,
horitzó de punys invictes.
Alacant de fermesa,
Bandera Clara de la llibertat.

Nen dels 80

Billar i futbolí, i l'home del sac
el barça del dream team, i la bola del drac.
Aquell primer petó, la primera estrella
o el segon vailet de la casa vella

Les vinyes vora el mar
les dunes que l'atzar va voler prendre.
Les canyes del torrent,
vigilant el ciment, que les violenta

I ara s'espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran.
Camí dels trenta, no acaba la festa
però no es com havia somiat.

El cotxe ple de fum, els crits de mon pare,
i el doctor Slump, perseguint l'Arare.
Pel carrer principal, tirant la baldufa,
l'hivern era especial, a prop de l'estufa.

I encara puc sentir,
la brisa d'un vespre estan tots a la fresca.
L'olor d'un got de vi,
i els nous llibres de l'any, cada setembre.

I ara s'espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran.
Camí dels trenta, no acaba la festa
però no es com havia somiat

I ara s'espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran.
Camí dels trenta, no acaba la festa
però no es com havia somiat.

En la nit artificial

On et maten si somiques
i has de viure fet a miques
sense mal.

Dolços són amargants discos
mort suau anul·la els riscos
perquè cal.

La nit vera està malalta
som dolents perquè fa falta
i és igual.

Del cor al laboratori
de l'orgasme compulsori
comunal.

De la glòria obligatòria
no hi ha cap escapatòria
sideral
en la nit artificial.

Nit de llum què significa
que val més qui s'embolica
fins a dalt
en la nit artificial.

Mata lletja mata guapa
mata rei i mata papa
tal i qual.

Sobredosi de tortura
mata tant com la nit pura i
no s'ho val.

De la glòria obligatòria
no hi ha cap escapatòria
sideral
en la nit artificial.

Nit de llum què significa
que val més qui s'embolica
fins a dalt
en la nit artificial.

De la glòria obligatòria
no hi ha cap escapatòria
sideral
en la nit artificial.

Nit de llum què significa
que val més qui s'embolica
fins a dalt
en la nit artificial.

Tornaré

L'aire ardent de la terra enfebrada,
sol d'estiu a les cales i al mar,
tot pensant en l'al·lota estimada
i el record d'una flor perfumada, feliç vaig cantant...

Tornaré quan es mori la tarda,
tornaré pels camins de la mar,
tornaré ple d'amor i esperança,
a cercar la mirada encisera d'aquests teus ulls blaus

Tu també m'estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi...

Més enllà veig un cel ple d'estrelles,
més enllà veig un arbre florit,
prop de mi una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents a sobre del meu pit.

Tornaré quan la font vingui clara;
tornaré amb la lluna de maig;
tornaré quan la nit, ample i bruna,
entre canyes i pàl·lids silencis escolti el meu cant.

Tu també m'estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi...

Tu seràs, menorquina estimada,
tu seràs a la vora del mar;
tu seràs com un so de campanes;
la gran font per la set dels meus llavis
que em crema la sang!

Celebrarem

Penso,
que és molt millor viure així,
a prop del que vull tenir
i lluny del que em fa patir.

Sento,
que estic al lloc indicat.
Si m'acabo fent mal
m'ho hauré guanyat.

I m'emborratxo de vi,
i tu estàs aquí amb mi.
Aquí dalt hi ha antenes,
sota els peus tenim Vic.

Que no pensem el que vindrà.
Tots dos sabem que tant fa.
Celebrarem que sempre ho celebrem.

Guardo,
tot el que et vaig voler dir.
Ara volen els moments,
mentre estàs aquí amb mi.

Busco,
què és el que ens fa estar tan bé.
Per més que hi pensi serà el teu secret.

I no ens importa el lloc,
ens conformem amb poc.
El temps vola com cendra
i no sé on tinc el nord.

Que no pensem el que vindrà.
Tots dos sabem que tant fa.
Celebrarem que sempre ho celebrem.

Per on surt el sol

Per on surt es sol
s'hi amaga es meu cor,
quatre roses i un bon goig,
una dolçor desconeguda
una foganya, quatre tions per cremar
es fa llarg s'hivern a sa vora de la mar.

Potser arribi s'estiu
més es fa llarga s'espera
vull ser lleuger, sentir s'espai
sentir sa frescor
olorar el camp
trepitjar sa terra
per on surt es sol.

Potser arribi s'estiu
més es fa llarga s'espera
vull ser lleuger
sentir s'espai, sentir sa frescor
olorar el camp, trepitjar sa terra
per on surt es sol.

Home llop

Aquesta nit, sé que pot passar de tot,
s'escalfa el meu instint, s'acosta el meu moment,
no hi puc fer res, em sedueix el costat fosc
i em trobo fent uns moviments que son salvatges.

Aquesta nit la lluna ha deixat de girar,
només em mira a mi, hipnòtica i pacient
ha provocat la inevitable mutació
i et trobes fent uns moviments que son salvatges.

La nit entra de cop...
Ara l'instint et demana sang i es mou tot el teu cos.
Ja em surten urpes a les mans...
Veus com la roba es va estripant.
Ja no em responen els sentits…
i ets més pelut que el Chewbacca.

I és que sóc un home llop
i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.
Serà una bacanal de sang i fetge,
és la marca de l'home llop…
Només respons al moviment,
treure la força i el desig,
una invasió de tu mateix.

La nit entra de cop…
corre per dins teu,
la lluna marca el pas…
hipnòtica i pacient,
invisible en la foscor desfent obstacles.

I és que sóc un home llop
i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.
Serà una bacanal de sang i fetge,
és la marca de l'home llop, ho estàs assimilant.
I és que soc un home llop
i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals..

Un nou paisatge

Passaven mesos navegant
entre la llum i la foscor,
tenien l'esperança de trobar
el lloc per on sortia el Sol.

Seguien la visió, la força per continuar
autèntics herois.

Ja no sabem imaginar com crear el nostre propi demà
no estem desperts.

Et perden les imatges que tens al teu voltant
són part d'un vell muntatge que ens ha estat atrapant.

Amb un nou paisatge
tornarem a casa
som ara a l'inici
d'un nou precipici.

Busco la rialla, l'abraçada i el tot
m'allunyo de l'espasa, de la culpa i la por
en una bona paraula hi ha sempre un missatge
un jeroglífic un nou viatge, anem.

Amb un nou paisatge
tornarem a casa
som ara a l'inici
d'un nou precipici.
Traurem l'esperança
del vell equipatge
ja res ens espanta
vivim dins la màgia.

Sexy

Sexylikeyou just wantthesky. Yeslikeyou, yeslikeyou, yeslikeyou.

Sexy com tu no hi ha ningú. Sí com tu, sí com tu, sí com tu, sí!
Sexy com tu no hi ha ningú. Sí com tu, sí com tu siqui sic sic com tu.

Eh sandonguera, siqui com tu, siqui com tu

Tens un cor molt gran, te'l van fer a cavall estant.
Has nascut per fer-ho bé i jo no tant.
Vida d'elefant, rebolcant-me sobre el fang.
Me'n recordo del meu nom pel meu sant.

Tan difícil no deu ser. La vida no són 3 dies si aquí tots n'hem viscut més, tenim
temps. Agafa aire i pren-t'ho bé, que avui l'alegria de l'hort sereu tu i la teva sort.

Sí com tu, sí com tu, sí com tu, sí.
Sexy com tu no hi ha ningú. Sí com tu, sí com tu siquisicsic com tu.

Ei! Has vingut amb el sol, del planeta del fred.
Veryvery fuet si, veryveryvery fred, veryvery fuet, veryverywell.
Celebrem l'aniversari d'algú, celebrem l'aniversari del cel,
que vingui l'esperit xai i el nen Jesús!

Yeah, que'banoudegu'skipanova fai cococococo coco
Umma, wene capa a quefrofabinaieisaammveriveri fuet binol de qaim
Givin in de sound, givin in de querstal, givin in de hol·les, gitin akaweishap
Quiminakaheisaap, yebenekendistoun, uenegebe nis steiueel
Giving in on de nait, givin in de Sant, givin in theskay

Tan difícil no deu ser, la vida no són tres dies si aquí tots n'hem viscut més, tenim
temps. Agafa aire i pren-t'ho bé, que avui l'alegria de l'hort sereu tu i la teva sort.

Sexylikeyou just wantthesky.
Sí com tu, sí com tu, sí com tu SÍ!

Poble

Amb ràbia continguda, suor de cada dia
Som barques perdudes navegant a la deriva
D'on tots enyoren allò que érem, la vida a cegues
Va ennuvolant sentiments i paraules.

Que ací em pariren ací estic, I resistim
Construint relacions entre generacions, estimant el que som.
Ací em pariren ací estic, on esforç i desig
ens demostra que canviar-ho tot amb el que tenim prop és el nostre camí.

D'on, la gent s'arregla en anar a la capital i s'encisa amb les façanes els carrers i els teulats.
D'on recorde els passos de l'avi levitant sobre un mar d'ones de sorra ensenyant que era el camp.

Places i parcs vessant infància activa.
El meu poble és vida, al somriure de cada veïna,
a l'esperança de fer cada dia.
Força adormida torna en hora tempestiva fent brollar amb les mans un nou present per demà.

Poble. Refer l'origen a cada passa.
Canviar i créixer seguint el vincle amb la gent que estime.
Torne del meu viatge amb allò que he aprés.
Retrobe tot allò que ens fa ser poble.

Era el temps de ser infant.
Els ulls clucs al món de fora
i tot i tindre un cos menut
ja voler canviar on era.
Si amenaçava el fum, la queixa
era amagar el tabac als pares.
A la llar de la innocència.
Aquell, era el meu poble.

I em vaig fer gran
obrint els ulls a una ciutat
de veïns alienats, cors pavimentats
i que enyora quan sols era un poble.
Jo vaig buscar les boques dels companys
per la conversa plaent i rebel
vaig trencar les barreres del ser
amb el sexe, sentint-me ple.

Vaig vore un poble més enllà.
És un país que ha de ser explicat;
de meninfots, valents i valentes
ponts cremats, lligams trencats.
L'he travessat del nord al sud
i li he fet amb les meues mans
cançons de canvi i futur
que aquestes mans volen tocar.

Fins i tot, he vist que no
sóc més d'enlloc que del meu cos.
Allò que amb ell he fet omplert d'amor
em fa d'on sóc i és per això
que vull fer del món un poble millor.
A cada passa, a cada acció
al meu país, la meua ciutat,
la meua llar, el meu cos.

Poble. Refer l'origen a cada passa
Canviar i créixer seguint el vincle amb la gent que estime
Torne del meu viatge amb allò que he aprés
Retrobe tot allò que ens fa ser poble

Estar plens d'oxigen, per més que passe el temps,
sentir la nostàlgia, de les primeres vegades,
va ser allí, on plantàrem les nostres arrels ,
seguim amb l'esperança de que mai les oblidarem.

Ni pel temps, ni la distància
ni pels colps que ens peguen al llarg dels anys,
la nostra infància, l'adolescència,
on el sentiment es fa més fort que mai.

Ser conscients de deixar un lloc millor,
per aquell món que és on vam créixer,
ser conscients de que poble som tots i totes...
de que el poble és nostre.

M'és igual si avui plou

Ha arribat el dia en que per fi ens veurem un altre cop.
Després de tant temps no sé si puc reconéixer el teu look nou.
Texans negres i el batec del cor, batec al cap, batec al coll,
batecs i m'ho nota la gent.
Bategues tu, batego jo, batec a la planta dels peus,
batec a la punta dels peus.

Mentre em cordo botes negres, per variar, em sento jo.
Et demano de quedar més tard...no sé...tinc molta por!
I ens trobem abans de temps, i em mires tu i et miro jo
i ens mirem fixes a l'aparador.
I et veig tan bé, i em veus, no ho sé, torna el batec més intens,
torna el batec més intens.

Fa tant temps que no et veig que els meus ulls et descobreixen de nou,
et descobreixen millor...
M'és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau,
però no marxis, si us plau...

Impossible explicar-te el que ha passat en tant de temps.
Els minuts semblen segons, les hores passen com si res.
Mentre parles, records a la pell, records de quan?, records de què?
Records de tantíssims moments.
Records sincers, pintats d'oblit, records que encara em fan sentir., records que encara em fan sentir.

Que no vull que arribi l'hora de marxar, vols anar a sopar.
Potser podem fer una pizza, però millor per emportar.
I em dius "n'em a casa meva" i jo no sé què fer, jo no sé què dir.
Els nervis em cremen per dins.
I et dic que sí, faig com si res, batec cada cop més intens, batec cada cop més intens...

Fa tant temps que no et veig que els meus ulls et descobreixen de nou,
et descobreixen millor...
M'és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau,
però no marxis, si us plau...

Ens mirem, hi ha tantes coses a parlar, però decidim callar.
I el que passa a partir d'ara serà difícil d'explicar.
I la lluna ens farà sostre en una nit d'ombres gegants,
i tinc por que ara t'adormis i que et creguis que has somiat....

Perquè fa tant temps que no et veig que els meus ulls et descobreixen de nou,
et descobreixen millor...
M'és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau,
però no marxis, si us plau...

Fàcil

Bon dia per tothom!
Els núvols se'n van,
les muntanyes es queden.
Alguns que ara marxen,
altres que s'esperen.
Ocells donant voltes,
les oques s'esveren.
Les vaques saludant,
ensenyant el cul.
Els camps són verds i el cel "asul".
Les floretes creixen i volen els cucs,
els cèntims s'encenen, polítics feixucs.

Bon dia per tothom!
Per el que treballa,
Per el que no calla.
La gent que no falla,
la gent que pateix.
La gent que m'aguanta,
la gent que es rendeix.
Per el que plora,
per el que riu,
també el que sent que vol ser viu.
Per el que diu: "tot anirà bé"
Per els feliços menjant xoriços.

Arbres despullats, sense complexes,
netegen l'aire que embrutem.
Cabres dient: "Què?" Sempre pregunten!
Vivim millor sense saber.
I el cap s'engargussa,
i ens passa la gana
buscant solucions per fer-ho com Déu mana.
Sentiments, sentir menys, si el cor s'hi emmarrana.
Fem-ho, fem-ho, fàcil!

Bon dia per tothom!
Els núvols se'n van,
les muntanyes es queden.
Alguns que ara marxen,
altres que s'esperen.
Ocells donant voltes,
les oques s'esveren.
Les vaques saludant,
ensenyant el cul.
Els camps són verds i el cel "asul".
Les floretes creixen i volen els cucs,
els cèntims s'encenen, polítics feixucs.

Per el que treballa,
Per el que no calla.
La gent que no falla,
la gent que pateix.
La gent que m'aguanta,
la gent que es rendeix.
Per el que plora,
per el que riu,
també el que sent que vol ser viu.
Per el que diu: "tot anirà bé"
Per els feliços menjant xoriços.

I qu'ens vagi tot molt bé!

Com una bombolla

He ressuscitat,
he obert els ulls i vos he aplegat
que me regàveu es desert,
ara no florirà en tot s'hivern.

Demà trobaré
piscines, nenúfars, blanc d'ametler,
pianos de coa que s'encén
se fonen de músia i de plaer.

Desil·lusionat,
m'ha travessat un colador,
però ja estic millor,
només un poc deshidratat.

Desenamorat,
he arribat tard i m'ho he perdut,
que vas de brut!
t'haurem de reciclar.

M'he embarassat,
què faré ara amb aquest infant,
que no vol creure, és tan petit,
menja pastilles de colorins.

Sense llit estic malalt,
ficcions i realitats,
sa tele me vetla,
he dormit en es sofà.
Avorrit i entotsolat
he descobert un bon amic,
és un neurona
que me ven sa llibertat.

Tanca sa porta i surt per sa finestra
com una bombolla de mistol,
explotaràs i seràs una tempesta
que tronarà fins a s'horitzó.

Devallaràs i regaràs sa terra,
pren vitemines sa llavor
d'una miloca que aspira a ser un cometa
i poeta d'ofici a sa tardor.

He vist un rei

Veig, veig, veig, veig ...
Què, què, què, què ...

Ei, ei, ei, ei ...
Au, au, au, au ...

Ep, ep, ep, ep ...
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...

He vist un rei!
Ha vist un què?
He vist un rei.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...

Un pobre rei que plorava,
muntat dalt d'un cavall,
i tant i tant plorava,
que feia un xaragall.
Ai, pobre rei!

I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh!

He vist un duc!...
Ha vist un què?
Un duc.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...

Un pobre duc que plorava,
perquè plorava el rei,
i tant i tant plorava,
que semblava ...
Semblava què?
Que ja semblava un peix.
Ai, pobre rei!...

I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh!

He vist un bis.
Ha vist un què?
Un bisbe.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...

Un bisbe que plorava,
perquè plorava el duc,
perquè plorava un rei,
que perdia ...
Perdia què?
Que perdia el remuc!
Ai, pobre rei!...

I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh!

He vist un ric.
Ha vist un què?
He vist un ric.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...

Un pobre ric que plorava
perquè plorava el duc
i el bisbe que plorava
pel pobre rei ...
Pel pobre, què?
Pel pobre rei xaruc.
Ai, pobre rei!...

I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh!

I el ric, i el bisbe,
i el duc, i el rei xaruc,
que tant i tant ploraven:
perdien el remuc.

Ei! I nosaltres què hem de fer?
això, això ...

Nosaltres sempre
hem d'estar alegres,
que si ploràvem
fem plorar el rei,
fem plorar el bisbe,
i els rics sensibles,
i els ducs amables,
i així plorem!

Així i tot

Així i tot, cada dia es torna fosc,
com un llagost de bot en bot,
queda clar que volia córrer món,
de camp en camp, de brot en brot.
De tant en tant s'oratge de la mar
li feia recordar.
Va fer un alè, es va ajeure davall un pi,
cada pinyó era un desig.
Així i tot va bé, així i tot va bé, així.

Va germinar sa llavor
que es va sembrar.
Serà es febrer, com cada any,
com una llum, com un estel a l'horitzó,
com cada nit a sa tardor,
com un arbre desfullat
davant sa fredor del món;
contemplava es seu entorn.
Així i tot va bé, així i tot va bé, així.
Però volia tornar
a cercar es seu encís.
De tres en tres, de sis en sis,
s'embafava de pastis,
d'ensaïmades de sant Joan.
Sa festa comença, va córrer s'alcohol
i es cavalls que peguen bots.
L'amo Joan arronsava en es Pla,
més d'un el va tastar.
Així i tot va bé...

Festa major

I ara el gintònic sembla que s'ha posat de moda,
però a mi això em fa una mica de pudor.
Ja em diràs si tota aquesta trepa de modernos
no es podien fixar amb el cigaló.
Sabeu prou bé que aquí en terra catalana
pel bon beure no ens falta tradició:
des de la més ben reputada pomada,
amb Xoriguer o, com a màxim, Gin Giró.

Tu i jo de festa major,
populars i alternatives molt millor!
Que sonin danses tradicionals
i ens oblidem de ritmes comercials.

No volem més begudes d'importació
que als peus del Segre sabem fer un bon vi.
Res de Rioja, Jerez o Somontano;
Costers, Priorat o qualsevol de per aquí.
I per fer baixar després d'un bon dinar
tenim una alternativa al patxaran:
si pot ser casolana, sigui de nous o cireres,
la ratafia és la meva millor amant.

Tu i jo de festa major,
populars i alternatives molt millor!
Que sonin danses tradicionals
i ens oblidem de ritmes comercials.

Peret

Peret volia una casa
Per se casar amb la Françuasa
Volia que sigués de rocs
Que hi posessin pas blocs
Que sul davant de la façada
Li fessin una portalada
Guarnida de ferros forjats
Amb vidres fumats

Peret, Peret, Peret, Peret

Peret volia un primer estatge
Amb una cambra pel mainatge
I finestres amb balcó
Per mirar el Canigó
Que sul darrere de la casa
Hi hagués un hort per la Françuasa
I que el debaix sigui prou gros
Per posar les autos

Peret, Peret, Peret, Peret

Peret era inscrit al xomatge
I com li restava coratge
Pensava que d'un cop de pot
Li cauria el gros lot
Per això mudat cada diumenge
Tornava a prendre sa revenja
Fent cua al cafè dels Dos Galls
Per alinear tres cavalls

Peret, Peret, Peret, Peret

Amb el cor gros com una casa
Peret pagava la Françuasa
La minyoneta del guixet
Que ramassava el bitllet
Peret volia que la casa
Sigués guapa com la Françuasa
Volia que sigués de rocs
Que hi posessin pas blocs

Peret, Peret, Peret, Peret
Peret, Peret, Peret, Peret

La polseguera

S'acosta segura la pols,
ocupa els carrers i s'eleva,
i puja terrats i balcons
i es fa més gran la polseguera.

Tempesta covada pel temps,
en dies de calor i d'espera.
Poder desbocat d'un present
que a les fosques encara batega.

La polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
La pedra contra el mur
i el mur contra la carn.
Eixam de crits, martell de seda.

La Polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
Sagetes de foc que apunten al sol.
La vida és una merda,
ja ve la polseguera
no hi ha una altra manera.

Tragèdia cantada pel vent,
plorada per boscos de cendra.
Les llàgrimes pugen al cel
i es fa més gran la polseguera.

La guerra dels quatre elements,
la pluja de foc en la terra.
S'escolta per l'aire una veu
que desperta l'instint de la fera.

La polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
La pedra contra el mur
i el mur contra la carn.
Eixam de crits, martell de seda.

La polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
Sagetes de foc que apunten al sol.
La vida és una merda,
no hi ha una altra manera,
ja ve la polseguera

La polseguera...

Vas fugint i així no podràs,
i se t'oblida
quin és el preu que hem de pagar.

Limitant les veus,
provocant el caos.
Homes que demanen menjar,
dones que demanen menjar.

Limitant les veus,
provocant el caos.
La mentida no mata la fam,
l’apatia no apaga la fam.

La polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
La pedra contra el mur
i el mur contra la carn.
Eixam de crits, martell de seda.

La polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
Sagetes de foc que apunten al sol.
La vida és una merda,
no hi ha una altra manera,
ja ve la polseguera

Que s'espampe la pols,
que s'esmape la pols de la terra,
que s'escampe la pols de la terra pels pobles.

Va com va

A tu t'emprenya molt que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m'emprenya molt que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: "Tu calla."
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
Va com va.

A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Va com va. Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el "va com va",
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull, com volem.

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el "va com va",
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull, com volem.

Deixa de pensar

Són els ulls de nena bona que ja sé que són mentida
Que els veig venir de seguida fa masses minuts que m'espies
I els problemes mai són tan problemes si t'abracen en lluna plena
Que diuen que la vida és bella que diuen que la vida és

Que si vens amb mi ja res em fa por, no hi ha cap tempesta que em tregui la son

Avui deixa de pensar, i fes-me somriure sense parar
Que la nit se'ns emporti i aquesta cançó sigui de debò, sigui de debò

Cada nit i cada dia, cada somriure i cada mirada
Cada vers escrit a la platja és massa tard per una retirada
Cap dilema avui ens fa ombra, és la vida que a tu i a mi ens omple
T'ho diré perquè crec que t'ho he de dir, t'ho diré perquè ho crec

Que si vens amb mi ja res em fa por, no hi ha cap tempesta que em tregui la son

Avui deixa de pensar, i fes-me somriure sense parar
Que la nit se'ns emporti i aquesta cançó sigui de debò, sigui de debò.

La pregària

No vull ser més presa de la gelosia,
no vull que em jutgis ni tampoc jutjar,
no vull que em ploris ni tampoc plorar-te,
tan sols vull cantar-te amb el vent del matí.

Cantar-te quan la fosca et canviï la cara,
cantar-te quan sigui lluny el camí.
Jo no vull que em trobis a faltar mai,
jo vull ser fort com la llum i com l'amor.

No vull ser més presa de la gelosia,
no vull que em jutgis ni tampoc jutjar,
no vull que em ploris ni tampoc plorar-te,
tan sols vull cantar-te amb el vent del matí.

Cantar-te quan la fosca et canviï la cara,
cantar-te quan sigui lluny el camí.
Jo no vull que em trobis a faltar mai,
jo vull ser fort com la llum i com l'amor.

I veure com ara balles
amb ta finestra oberta.

Ballant el son,
ballant la rumba
i l'havanera
per ta coberta.

I veure com ara balles
amb ta finestra oberta.

Ballant el txa-txa,
seré el que balla
quan et beguis
la lluna plena.

I veure com ara balles
amb ta finestra oberta.

Volent ser l'aire
ballar amb el flaire
que escampa
ta roba estesa.

I veure com ara balles
amb ta finestra oberta.

Dies sabàtics

Els dilluns brindem per si se'ns fes costa amunt.
Els dimarts, sense voler, tornem a fer tard.
Els dimecres moren tancant els bars
que obrim els dimarts.

Els dijous, com sempre, justifiquen el joc
que els divendres seguirem cremant altre cop.
I un cop més farem sortir el sol de nou,
però no en tindrem prou.

Sol, torno sol cap al meu malson,
cansat de retrets.
Sol, dormo sol destil·lant el dol,
i els diumenges fa tant de fred.

Els dilluns següents ens empassem sempre els plors.
Els dimarts jurem de no tornar a jugar amb foc.
Però els dimecres tornen a créixer flors
que eixuguen els plors.

Els dijous l'orquestra sempre toca a algun lloc.
I els divendres, vespres que s'encenen tots sols.
I un cop més farem sortir el sol de nou,
però no en tindrem prou.

Sol, torno sol dins al meu cargol,
cosit a retrets.
Sol, dormo sol negat d'alcohol,
i els diumenges torna a fer fred.

Que no s'acabi mai

En la línia de sortida,
faig estiraments i miro fixament
la cinta horitzontal d'allà al final.

Per primer cop,
tinc la certesa que, abans de caure mort,
avui, per fi, la trenco jo.

Quan sigui a terra i tothom em miri a mi
i els fotògrafs se m'acostin i m'agafin de perfil,
hi haurà algun periodista d'un diari nacional
que escriurà que el campió, estirat sobre la pista, tremolava i repetia:
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai.

En aquesta cambra, amb parets de color blanc,
m'ajudes a vestir-me i m'has fet recordar
la pista d'atletisme i aquell precís instant
en la línia d'arribada on, immortal, tremolava i repetia:
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai,
que no s'acabi mai.

Illa

Una gota de terra acaricia la mar,
ella és aquella que tan he somiat.
Perquè ella és l'illa, no és un amor normal,
ella és una il·lusió que té gust a sal.
I dins l'olivera el temps s'ha aturat,
un timbal de pedra, boscos i animals.
No som un poeta, jo som escrivà,
un illot des d'on escric el que vull cantar demà.

Quan m'he allunyat de tu
fugint de jo mateix,
dins el pit sentia un dolor
que no es veu.
Com una llum en la foscor
del meu record,
un camí de claror i pau
que ho ompli tot de passió.

És sa meua presó, sa meua llibertat,
on totes les fronteres són cel, arena i mar.
Tan gros aquest petit món meu,
té un riu per creuar els seus ponts.
I jo que soc natiu, aquí sa meua vida hi viu fent niu.

Quan m'he allunyat de tu
fugint de jo mateix,
dins el pit sentia un dolor
que no es veu.
Com una llum en la foscor
del meu record,
un camí de claror i pau
que ho ompli tot de passió.

Irreals

Irreals com un somni són ses empremtes que vas deixar en
es meu cor
I sa robada de sa matinada quan te'n vas anar...vull fondre
Vull moldre es record,
per què és tan amarg aquest sabor que m'has deixat!
Oh! Mare, mare, dolça mare, aconsella'm. No! No! No!

Per què això me passa a jo? Per què es rancor me guanya?
S'odi i s'amor se donen sa mà...
M'has robat sa vida, i jo... no vull viure d'enganys...

I això és perquè un gris vel no em deixa veure aquell
estel que vol minvar.
I jo te vull cantar "Coses d'ahir" per tenir més clar: que
tu per jo ets com es far que guiï a un mariner perdut, a la
mar blava, blava i verda com els teus ulls. No! No! No!

Per què això me passa a jo? Per què es rancor me guanya?
S'odi i s'amor se donen sa mà...
M'has robat sa vida, i jo... no vull viure d'enganys...

No! I aquells ullets! Tan petitets!
Me miren...i és que me maten.
D'Orient m'arriba es teu perfum....
Amors anacrònics, van ser dolços, màgics, però...
antinaturals.
Van ser quatre dies que se perllonguen una eternitat...
I què hauria estat? Merda! No hi pensis més,
mira que tens s'estrella més brillant des firmament...

Per què això me passa a jo? Per què es rancor me guanya?
S'odi i s'amor se donen sa mà...
M'has robat sa vida, i jo no... no vull viure d'enganys...

Als companys

Si t'arriba el matí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.

Dia de morts i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.

Temps de por i patiment.
Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batejat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.

Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forces per a esperar,
perquè és més forta la vida.

Arribarà el matí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruit.
Jo donaria la vida.

Un dia viuré

Un dia viuré més enllà de l'embranzida
L'espai incert de l'oblit
No portaré l'empremta pesada del granit
Ni el ceptre gravat
Vorejaré la pal·lidesa dels estanys
I les remors encalmades d'antigues tebiors
Vida sense ales ni mirall
Al ras llis de les aigües
Amb brogits entreposats
Com és el temps que fa llanguir?
Com és l'espessor del nom
Que ja no arriba a travessar la nit?
Viuré el llast ignorant el solc de les carenes
M'endinsaré dintre els camps de les fredors
Acolliré la blancor dels vents
Que abandona la tempesta
L'ànima rodolarà com inútil fruit sec
Viuré en fi la claror nevada de les fulles
Saludaré l'esplendor del vent
I la llum d'on brolla tota vida
L'esclat de vidre trencat i l'amor
Cantarà la bravada dels migdies
Puig cada ona, com l'ànima reneix
Dintre el blau esperat d'un naufragi
Un dia viuré més enllà de l'embranzida
L'espai incert de l'oblit
No portaré l'empremta pesada del granit
Ni el ceptre gravat