07 d’octubre 2014
L'última nit
Els nostres camins ens separen,
el temps de marxar ja ha arribat,
tan sols vull donar-te les gràcies
i dir-te que ens veurem aviat.
I totes eixes aventures,
tot allò que vam viure tornarà
i junts tornarem a somriure,
com si el temps mai no haguera passat.
Recorde tantes alegries,
converses que ens van atrapar,
somnis llunyans i utopies
o simples somriures a un bar.
Històries que amb el temps es fan fortes ,
regals que no es poden comprar,
i que a la memòria ressonen,
tan forts que ningú els pot esborrar.
Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor
Uououoooh!
Els anys guardaran les promeses,
només ells saben si es compliran,
o si vindran noves sorpreses,
que ens apropen als somnis llunyans.
I si els nostres camins ja no es creuen,
el record mantindrà l'amistat,
i si mai ja no ens tornem a veure,
aquesta cançó ens farà recordar.
Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada