Dona d'aigua dolça

Cansat d'estar sol en un món endormiscat
es va endinsar en el bosc una nit de Sant Joan.
Caminant i caminant sense saber on anar,
va arribar a un estany i s'hi va voler banyar.

Fora de l'aigua ella l'estava esperant,
emmirallant-lo amb els reflex dels seus ulls verds,
es pentinava els cabells de color d'or,
en veu baixeta li cantava esta cançó:

Queda't amb mi, deixa enrere tots los teus records,
queda't aquí, i oblida totes les teves pors
que tu i jo nadarem en un món en present
i viurem compartint lo millor del bons moments.

El va seduir, com ningú ho havia fet mai,
amb el seu cos nu innocent, ple d'eterna joventut,
i és que quan la té al voltant tot té una altra dimensió
i li va fer oblidar el món del que havia estat esclau.

El va vestir amb robes blanques com la neu,
li va pintar unes ales de colors.
Mentre dansaven en rotllana per l'estany
en veu baixeta li cantava esta cançó:

Quedat amb mi, deixa enrere tots los teus records,
quedat aquí, i oblida totes les teves pors
que tu i jo nadarem en un món en present
i viurem compartint lo millor del bons moments.