De Burjassot a tu

De Burjassot a tu comença amb rises en un bar.
Ens haurien connectat, tu m'hauries convidat
perquè no sol dur diners i no m'hauria semblat be.
I t'hagués donat les gràcies per vindre al concert.

Desprès passegem fins a una antiga catedral
on ja fa molts anys, si hagueren vist què féiem,
ens haurien manat cremar. A les portes del cel
passaria lent el temps i ens haurien oblidat

els nostres respectius amics de tan tard que es podria fer.
No haguérem tornat si no fora per aquell taxista estranger.
"Deuríem aprofitar", diria amb por de l'ultim bes
sense importar-me que aquell home s'adonés del que hauríem fet.

En la nit descobriríem paradisos privats.
Els meus dits agrairien la roba que t'hauries posat.
Els teus llavis em dirien el seu desig sense parlar.
i el taxímetre seria l'única prova, de què el temps no s'hauria aturat.

Arribaríem tard, tu tornaries a pagar
i jo et preguntaria com t'ho podria tornar.
Respondries que dormint al teu llit eixa nit
i abans que me n'adonara lluitaries damunt de mi.

Les meves pupil·les s'obririen lentament
fins vore una àrea de dona sobre un espai fluorescent
que t'hauria protegit en les teves nits d'infància
i després conversaríem sobre la nit, finalment,

em preguntaries com hagués sigut perfecta
i sols podria contar-te-la tal com havia passat.
Passant-la a condicional, sense afegir-ne cap detall
i amb música, el llenguatge mes perfecte que n'hi ha.

Descobrírem que estes coses duren una nit.
Que només l'atzar o el pas del tems ens tornarà a unir.
Però el record ens acompanya on vages i on estiga jo
i potser que l'univers torne a deixar-nos assaborir la perfecció