El paradís

Avui he somiat en el paradís.
Allà s'hi deu estar tan bé!
Vent sec, palmeres, la lluna que t'espera,
mentre un sol rogenc se't pon al got
I uns llavis d'ombra et taral·legen
una cançó secreta del desert
que diu que no hi ha amor al paradís

No hi ha amor al paradís.
Però allà s'hi està tan bé!
Les joies brillen, les fonts brollen,
i per fi tu somrius, també.
El busco endins, en la soledat
d'un cor que ja no hi sent.
Em deixo endur d'ací d'allà
com si jo ja només fos vent.

Les fades dansen
omplint l'estança
amb la sentor
del gessamí.
És una febre obscura,
confonc les mesures,
la vella copa buida
s'omple d'un nou vi.

L'una canta que l'altra balla al so
d'una millor cançó.
Una que és més antiga
i que és per tant més franca:
no dissimula els murs
de cap presó.