08 d’octubre 2014

La dona vestigi



Atenció senyores i senyors:
el número que ve a continuació
no el fa cap més circ al món.
És tot un prodigi! Passin i vegin la dona vestigi!

De petita, un cul de mal seient,
mai amb por d'anar a contracorrent.
Una espurna sempre als ulls,
una veu tan dolça que encara ressona dintre el cap d'alguns.

Com feia anar els homes de corcoll!
Cada agost per la Festa Major
l'envelat era ben seu.
"Mireu-la com balla!", tothom comentava, "Déu meu, sembla un àngel".

Si sabéssiu què va viure!
Se'n podria fer una gran pel·lícula d'acció,
de fugides i presons, i aquí, poca broma,
de nens que es fan homes, de muntanyes i racons.

Mirin-la! No es mou des de fa temps.
No somriu ni sap de què parlem.
Fa molt que ha perdut la veu.
Quina meravella, la dona vestigi. Passin i vegin!
Si us plau, aplaudeixin.