Estimar-te en soletat

Se'm fa un nus a la gola, em tremolen les cames
quan intento parlar-li de tu.
I em dóna cops a la panxa, reclamant venjança,
per aquells que no et deixen tornar.

Em visiten fantasmes que creia extingits
quan no rebo notícies del front.
Em conquista la por i s'apaga la flama
que et guiava el camí del retorn.

Em quedo mig adormida pensant en què faria
si tornessis a casa demà.
Cridant fort el meu nom amb un ram de mil flors
de tots el llocs per on has estat.

Però et veig indefens, sense bales al fusell,
envoltat per trinxeres de fum
que et fan perdre el camí en busca del destí
que tants anys portàvem construint.

Tota una vida per aprendre a estimar-te en soledat,
i reviure aquells moments que ens han donat felicitat.
Tota una vida per somiar que tornes viu del teu combat
defensant junts sempre la nostra llibertat.

Surto fora al carrer i em saluda la lluna.
Li pregunto que quan tornaràs.
Se li escapa un somriure i em diu que estàs lliure
emprenent el camí de retorn.

M'imagino el soroll de les bales corrent
intentant que no mos veiem més,
i que entremig del bosc t'amagues de la mort,
i et cobreixes l'esquena dels trets.

M'acaricio el meu ventre i em poso a pensar
en el moment en què et podré abraçar.
Em recorren les galtes gotes d'esperança
que aviat em podràs assecar.

No em puc treure del cap les paraules d'amor
que em vas dir el dia abans de marxar.
Creix amb força el desig que enmig d'aquella nit
van fer néixer amb tendresa els sentits.