Més enllà de tu

Orfe com les veles d'aquest vell vaixell,
vaig brandant tot mar endins,
tan lluny dels demés,
que me n'he oblidat de com tu eres.
Tot el que tenia ara és ofegat.
Ni el record més bonic,
ni el petó més dolç
podran aixecar-me mai d'aquest desconsol.
I he descobert
que més enllà de tu
ja no tinc res,
només aquest vaixell
que m'omple de vida.
Que el vent et porti lluny,
tan lluny de mi, tan lluny com pugui!

I he descobert
que més enllà de tu
ja no tinc res,
només aquest vaixell
que m'omple de vida.