El cicle

https://laiaia.bandcamp.com/track/el-cicle


La cançó que ara escoltes se'n va de mi
I es desfà a dins de l'aire que ara ha entrat dins teu

I dins teu ell es transforma en el que sents
I el que sents se'n va dins un altre quan li fas petons.

I els petons faran que creixi un nen.

I el nen es farà home. L'home es farà vell.
I es desfarà a dins la terra on serà arbre de nou.

Arbres que després fan tot l'aire que ara entra dins meu.

Aire que surt de mi transformat en aquesta cançó.

Teo va a l'escola

A classe de ciències
els ha dit la mestra
que avui els tocava
sortir a la pissarra
a parlar dels de casa
i la feina que tenen
i on van de vacances
per Setmana Santa.

I el Lluís explicava
que la seva mare
li fa una torrada
de mel i sobrassada
i l'Ester ensenyava
aquella faldilla
que ven la botiga
on treballa el seu pare.

I el Teo, quan està sol,
balla com balla la mare de l'Anna Jordà
i xuta tan fort com el pare del Toni de quart
i s'imagina que és un espia molt important.

El Teo para taula
i la iaia prepara
hamburguesa amb patates
que sap que li encanten
perquè avui a la tarda
feia aquella cara
perquè fa massa temps
que no hi són els seus pares.

A classe de ciències
els ha dit la mestra
que avui els tocava
sortir a la pissarra
i el Teo els parlava
de la seva iaia
que juga a les dames
i ell sempre la guanya.

No explicarà que, quan està sol,
balla com balla la mare de l'Anna Jordà
i xuta tan fort com el pare del Toni de quart
i s'imagina que és un espia molt important.

A classe de ciències
els ha dit la mestra
que avui els tocava
parlar dels seus pares.

Dona d'aigua dolça

Cansat d'estar sol en un món endormiscat
es va endinsar en el bosc una nit de Sant Joan.
Caminant i caminant sense saber on anar,
va arribar a un estany i s'hi va voler banyar.

Fora de l'aigua ella l'estava esperant,
emmirallant-lo amb els reflex dels seus ulls verds,
es pentinava els cabells de color d'or,
en veu baixeta li cantava esta cançó:

Queda't amb mi, deixa enrere tots los teus records,
queda't aquí, i oblida totes les teves pors
que tu i jo nadarem en un món en present
i viurem compartint lo millor del bons moments.

El va seduir, com ningú ho havia fet mai,
amb el seu cos nu innocent, ple d'eterna joventut,
i és que quan la té al voltant tot té una altra dimensió
i li va fer oblidar el món del que havia estat esclau.

El va vestir amb robes blanques com la neu,
li va pintar unes ales de colors.
Mentre dansaven en rotllana per l'estany
en veu baixeta li cantava esta cançó:

Quedat amb mi, deixa enrere tots los teus records,
quedat aquí, i oblida totes les teves pors
que tu i jo nadarem en un món en present
i viurem compartint lo millor del bons moments.

El paradís

Avui he somiat en el paradís.
Allà s'hi deu estar tan bé!
Vent sec, palmeres, la lluna que t'espera,
mentre un sol rogenc se't pon al got
I uns llavis d'ombra et taral·legen
una cançó secreta del desert
que diu que no hi ha amor al paradís

No hi ha amor al paradís.
Però allà s'hi està tan bé!
Les joies brillen, les fonts brollen,
i per fi tu somrius, també.
El busco endins, en la soledat
d'un cor que ja no hi sent.
Em deixo endur d'ací d'allà
com si jo ja només fos vent.

Les fades dansen
omplint l'estança
amb la sentor
del gessamí.
És una febre obscura,
confonc les mesures,
la vella copa buida
s'omple d'un nou vi.

L'una canta que l'altra balla al so
d'una millor cançó.
Una que és més antiga
i que és per tant més franca:
no dissimula els murs
de cap presó.

Quan la onada em durà a la platja dels morts

Quan l'onada em durà
a la platja dels morts
serà l'hora potser,
de fer l'últim repàs
al grapat de records
que els sentits han robat
a cada un dels instants
que ha durat el camí.

Diré adéu a la plana
que em va veure infant
i a aquell alt campanar
del meu poble, polsós,
enfilat cap al cel,
vigilant, sempre atent,
tramuntana del nord
o tempesta de l'est.

Diré adéu als amors
que m'han acompanyat,
tant se val si han sigut
ombra, llum, plany o goig,
que tots m'han ensenyat
l'art antic d'estimar.
Si tingués força al cos
tornaria a besar-los.

Diré adéu als companys
que són el meu país,
ciutadans d'un vaixell
amb anhels per ormeig,
i, amb l'adéu, el desig
d'un viatge feliç
amb l'enveja d'aquell
que no els podrà seguir.

Diré adéu als companys
que són el meu país.

Dents de foc

Dents de foc cremen ràpid,
lluiten per arribar primer.
Dents de foc cremen ràpid
nodrint-se del vent per créixer.
Dents de foc, dimoni roig,
malèvol càstig del goig.

Nit sense alba de matí.
Ai! Ai! Ai! Com sagna la nit!

Dents de foc cremen ràpid,
lluiten per regnar el futur.
Dents de foc cremen ràpid
nodrint-se d'un bosc prematur.
Dents de foc, colpegen fort,
malèvol destí de mort.

Amb el foc la lluna és alta,
m'abraça sola pels carrers.
Respire sobre brases d'aigua,
una pols de llum m'ha escocellat la veu.

Nit sense alba de matí.
Ai! Ai! Ai! Com sagna la nit!

Dents de foc cremen ràpid,
lluiten per creuar el camí.
Dents de foc cremen ràpid
nodrint-se de tot el que hem vist.
Dents de foc, la fi del món,
malèvola llar que el fon.

Amb el foc la lluna és alta,
m'abraça sola pels carrers.
Respire sobre brases d'aigua,
una pols de llum m'ha escocellat la veu.

Nit sense alba de matí.
Ai! Ai! Ai! Com sagna la nit!

Dona d'aigua

Clar de lluna en l'alta nit
la dona d'aigua que ha eixit
amb ses fines estisores,
tot vagant ha repetit
paraules encisadores:
"La ribera del Cadí,
la que de vespre i matí
va seguint la comalada,
en tot salt fa resplendir
una escuma platejada".

"A sa vora dormireu,
vós, dels nostres cants l'hereu,
i jo, vestida amb roselles
coronada amb flocs de neu,
us aclucaré les parpelles".

"I per prova de l'amor,
vos deixaré com record
ma mirada d'esmaragda
i les estisores d'or
que perlegen dins ma falda".

Clar de lluna en l'alta nit
La dona d'aigua que ha eixit.

Batecs

Bateguen units,
els cors de tanta gent d'aquest país.
Bateguen mil crits,
que entonen junts tots el mateix desig.
Caminar, cap a un nou demà.

Bateguen les nits,
somnis que donen vida als cinc sentits.
Bateguen seguits,
els passos que ens duran a aconseguir
el nou destí.

Lluny, arribarem molt lluny,
sempre que estiguem junts.
No s'atura l'aventura.
Lluny, arribarem molt lluny,
sempre que estiguem junts.
Cridarem ben alt: volem seguir bategant

Bateguen festius,
els cors de tanta gent d'aquest país
Bateguen furtius,
antics records que ens van encoratjant
a caminar cap a un nou demà.

Bateguen ben vius,
milers d'estels que omplen de color el cel.
Bateguen actius,
els passos que ens duran a aconseguir
el nou destí.

Lluny, arribarem molt lluny,
sempre que estiguem junts.
No s'atura l'aventura.
Lluny, arribarem molt lluny,
sempre que estiguem junts.
Cridarem ben alt: volem seguir bategant
(Seguirem lluitant per la nostra llibertat.)

Simfonia núm. 3 (d'un temps, d'uns botons)

Amb les sabates descordades
sense mitjons als peus
amb un barret de palla al cap
ple de botons
he anat a seure al jardinet dels lliris
en espera del bon temps.

Anava per la regadora de zenc
que es mor de set des de l'estiu
però en decantar el cos de la cadira
se n'han anat tots els botons
i m'he posat a riure
de tan babau com sóc.

El terra ple de botons blancs
el sol encara fresc i l'aire fi
com una manda i com una son
m'han fet posar malalt de poesia
us pensareu que és tot mentida
i jo no us diré ni sí ni no.

Només m'he tret una sabata
perquè se m'ha adormit un peu
i ha vingut una mosca
segurament la del bon temps
i m'ha semblat significatiu
i m'he posat content.

Diria que ja som a la Primavera
perquè sento l'olor que fa
i és l'hòstia de bonic el terra ple de
botons
els cucs de Sant Antoni
el peu adormit al sol
la regadora i les herbes del jardí.

Però quina por si vingués algú
i em trobés adormit el peu
i tots els botons per terra
i la sabata i la regadora de zenc
i sense mitjons
el barret al cap tot ple de botons.

Amb les sabates descordades
sense mitjons als peus
amb un barret de palla al cap
ple de botons
he anat a seure al jardinet dels lliris
en espera del bon temps.

L'assassí en sèrie

https://laiaia.bandcamp.com/track/assass-en-s-rie

Assassí en sèrie que portes nens al bosc,
vas amb cotxe per l'autopista set,
escoltes la ràdio on parlen de tot el que has fet.

Tu esmorzes el mateix cada matí,
et vesteixes amb camises de cotó,
mentre cordes l'últim dels botons la teva dona et fa un petó.

Però tu vols sang caient per les mans,
tu vols esquitxar parets de vermell,
tu vols veure cridar a qui tens davant.

Assassí en sèrie dorms com un nen,
tens les fotos dels teus pares a prop,
els amic t'esperen en secret quan fas anys.

Pintes la casa ara que ve l'estiu,
els veïns planten noves flors al seu jardí,
dius que col·lecciones barcos petits
que tens guardats dins el teu gratx.

Però tu vols sang caient per les mans,
tu vols esquitxar parets de vermell
tu vols veure cridar a qui tens davant,
tocar-te els cabells, deixar-los vermells,
tu només vols sang caient per les mans,
tu vols veure cridar a qui tens davant.

Jo vull ser rei

Jo vull ser rei
ser per collons cap de l´Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà
fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
la moto amb el botó engegat.
Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.

Fotre un polvet
amb la total seguretat
de que el xiquet
tindrà el futur encaminat.
Tenir a en Porcel
per a poder-me defensar
o fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.

Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som igual davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.

Reivindicar
al que em va colocar on sóc
sense parlar
res que no sigui l'espanyol.
I viatjar molt
sigui oficial o per plaer
que ja se sap
que a Suïssa s'esquia molt bé.

Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som igual davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.

De nit

De nit
la foscor em desperta l'instint
l'energia del meu desig
soc les ombres que et fan patir
vols viatjar amb mi fins l'infinit?
vols descobrir que no hi ha fi
enredem-nos tot embogint
soc el so del que queda de l'oblit.
Tot de nit, tot de nit.

Entrega'm la teva anima just al mati
soc aquell malson que als nens no deixa dormir
soc el bandoler, tu seràs el botí
no pateixis per mi l'insomni es el meu abric
desperto aquella força que et corromp l'esperit
saber que cada nit trobo repòs al teu llit
a voltes soc tant gran a voltes tant tant petit

De nit
la foscor em desperta l'instint
tant sols puc gaudir un pessic?
una estona dins el teu llit

Soc aquella veu
que et fa canviar de parer
beu la meva copa
mai no et deixa serè
soc l'impacient
soc mes ràpid que el temps
llenço al meu pregó
l'escampo als 4 vents

Hi ha tristes histories que ningú vol saber
amago dos estrofes en un lloc secret
son tantes les coses que volem sempre fer
son tant poques coses les que em donen plaer
aturem aquesta angunia, aturem les nostres fòbies
la foscor es només l'excusa d'escapar de tanta angoixa
...
i amaguem-nos dins la boira.

De nit
la foscor em desperta l'instint
tant sols puc gaudir un pessic?
una estona dins el teu llit

Tot de nit, tot de nit

De nit
la foscor em desperta l'instint
tant sols puc gaudir un pessic?
una estona dins el teu llit.

I cau la nit tot seguit

Les lletres no enviades son les que saben
que la nit em fa valent per enviar-te el meu missatge
quan trenquem la distancia poder tocar-te
sentir el teu batec que em regales a cada passa

De nit
trobo sortida per mostrar-te una escapada
de nit obro les ales per captar-te la mirada
dir-te tantes coses sense paraules
de nit llenço senyals per dir-te que m'agrades

De nit
la foscor em desperta l'instint
tant sols puc gaudir un pessic?
una estona dins el teu llit

Tot de nit, tot de nit

La moto

I amb la moto xupmoto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.

Ai!, quan engego la moto,
quin orgasme sideral!;
És com si d'un glop em fes
tota l'escala social.

Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.

"Gafat" a les seves banyes,
i "xafant" boles al seient,
amb tot ella sòc terrible,
sòc pitjor que en "Frankinstein".

mhuahahaha!

Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa.

Agafades al darrere,
hi duc nenes de bandera
que s'arrapen com llagostes,
pel Garraf, quan fem les costes
arribant al lloc precís;
i amb l'excusa de fer un piz,
rodolem tots dos per terra
i ens muntem la nostra guerra...
jo...jo i la moto...

Passeu amb el meu funeral
si un bon dia me la foto;
a mi poseu-me a un forat,
però arregleu-me la moto.

Sí, sí, sí.

Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.

Sóc pedal, jo sóc bugia,
sóc la roda i sóc pistó,
m'accelero, corro i freno,
sóc la moto que duc jo.

Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto... ai, ai, ai,

Més enllà de tu

Orfe com les veles d'aquest vell vaixell,
vaig brandant tot mar endins,
tan lluny dels demés,
que me n'he oblidat de com tu eres.
Tot el que tenia ara és ofegat.
Ni el record més bonic,
ni el petó més dolç
podran aixecar-me mai d'aquest desconsol.
I he descobert
que més enllà de tu
ja no tinc res,
només aquest vaixell
que m'omple de vida.
Que el vent et porti lluny,
tan lluny de mi, tan lluny com pugui!

I he descobert
que més enllà de tu
ja no tinc res,
només aquest vaixell
que m'omple de vida.

Tots els colors

Vinc d'un mar d'uns verds i uns blaus dels més clars que he vist mai.
On hi flota una illa de llargs camins que em criden tant!

Diu que empassi mars, que abraci cels,
que miri lluny que a prop no en sé.
Que segueixi el meu esbós
collint llavors de tots colors.

Com si sabés que sóc jo,
el mar em vol, sempre em vol.

I és que fa volar soldats de plom,
em pinta la cara amb colors.
Entén mil mirades sense esforç,
sota un cel de serenor.

Com si sabés que sóc jo,
El mar em vol, sempre em vol.

Vinc d'un mar d'uns verds i uns blaus dels més clars que he vist mai.
On hi flota una illa de llargs camins que em criden tant!

Vinc d'un mar d'uns verds i uns blaus ben lluny del que heu vist mai!
On hi flota una illa de llargs camins que em criden tant!

Omplint de neu

Sons i olors ens evoquen dolç el teu record,
el temps calmant, l'enyorança,
ens han privat a tots del teu cor escarmentat,
dissimulada tendresa...

Fils cauran al teu voltant
inundant l'aire dels teus focs!

Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu
amb la teva veu.

Tan suaus i alhora tan intenses
imatges difuminades.

Fils tan suaus que es trencaran
inundant l'aire dels teus focs.

Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu
amb la teva veu.

I et sentirem en la teva absència,
recordarem amb tendresa mals moments
i tornarem a creure en les fades
i també serem una miqueta menys assenyats.

Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu,
amb la teva veu.
Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu,
com si hagués somiat.

Estimar-te en soletat

Se'm fa un nus a la gola, em tremolen les cames
quan intento parlar-li de tu.
I em dóna cops a la panxa, reclamant venjança,
per aquells que no et deixen tornar.

Em visiten fantasmes que creia extingits
quan no rebo notícies del front.
Em conquista la por i s'apaga la flama
que et guiava el camí del retorn.

Em quedo mig adormida pensant en què faria
si tornessis a casa demà.
Cridant fort el meu nom amb un ram de mil flors
de tots el llocs per on has estat.

Però et veig indefens, sense bales al fusell,
envoltat per trinxeres de fum
que et fan perdre el camí en busca del destí
que tants anys portàvem construint.

Tota una vida per aprendre a estimar-te en soledat,
i reviure aquells moments que ens han donat felicitat.
Tota una vida per somiar que tornes viu del teu combat
defensant junts sempre la nostra llibertat.

Surto fora al carrer i em saluda la lluna.
Li pregunto que quan tornaràs.
Se li escapa un somriure i em diu que estàs lliure
emprenent el camí de retorn.

M'imagino el soroll de les bales corrent
intentant que no mos veiem més,
i que entremig del bosc t'amagues de la mort,
i et cobreixes l'esquena dels trets.

M'acaricio el meu ventre i em poso a pensar
en el moment en què et podré abraçar.
Em recorren les galtes gotes d'esperança
que aviat em podràs assecar.

No em puc treure del cap les paraules d'amor
que em vas dir el dia abans de marxar.
Creix amb força el desig que enmig d'aquella nit
van fer néixer amb tendresa els sentits.

Abraça'm

Abraça'm, no cal que diguis res
Només abraça'm
No hi ha res més al món que em pugui fer sentir
Tan ple, tan viu
Abraça'm, i vine sense por
Només abraça'm
Tan simple i misteriós com sentir el teu calor
Per a mi ho és tot

Abraça'm, que jo vull ser el primer
Que visqui amb tu aquest moment
Per sempre més
Abraça'm per un instant etern
Tu fes com si fos l'últim dia que m'estimes

Abraça'm, i fes-ho intensament
Només abraça'm
Sentint les teves mans que ara ho envolten tot
Per un sol cop
Abraça'm, i que s'aturi el temps
Només abraça'm
Per viure aquest segon jo et regalo el món
T'ho dono tot

Per què no es toquen les nostres mans?

La brisa

La brisa que t'encisa i eleva,
fins a perdre el contacte
amb tu mateix, té la llum
d'un matí de dissabte
i l'elegància d'un crim
del que no et sents culpable.
El perill el vols córrer.
No et fan por els seus efectes.
L'ànsia que cura
no te la dóna cap altre objecte.

La brisa que t'encisa i eleva
saps que mai serà teva.
És com d'un oasi el miratge.
Hi ha qui l'admira i venera
com a la imatge d'un sant,
un heroi o una bandera.
Hi ha qui n'està fart
i vol viure d'una altra manera.
És la pastanaga del burro
al fons d'una nevera.

La brisa que t'encisa i eleva,
fins a perdre el contacte
amb tu mateix, diu que ets viu
i que podries ser lliure.
Té l'energia del canvi,
d'una revolució o un espectacle.
No saps si anar a comprar
o agafar una pancarta,
esperar a les rebaixes
o emborratxar-te.

La brisa que t'encisa i eleva
saps que mai serà teva.
Com la sensació original
que ja mai més recuperes,
et condemna a un infern
sense greix ni bombolles,
que de tan insípid i light,
ja no fa por ni crema.
Vius en la nit descremada
de la droga lleugera.

La brisa que t'encisa i eleva
li demana al dia
què accepta de la nit,
a la vida de la mort,
al vell del jove,
al ric del pobre,
al mercat de tot allò
que no està en venda.
La brisa només bufa
per tornar-te a sorprendre.

La brisa que t'encisa i eleva
saps que mai serà teva.
Però és tan fabulós el miratge i
collonuda l'espera,
i fa l'hivern tan suportable
quan et creixen flors a la cartera,
que deixaries la dona,
deixaries la feina,
si no fos perquè a fora
bufa allò... Però, un moment,
allò què era?

Motius

Per estimar
a qui vindrà,
per passar la nit en blanc,
per a despertar,
per a deixar de ser,
per a seguir amant,
per tirar endavant,
per a no deixar-se véncer.

Motius que em porten
cap a llocs absurds i inhòspits.
Motius amb motius
per sentir-nos vius.

Perquè m'impulsen
i li donen sentit
a l'existència
que em rosega per dins.

Motius per seguir,
motius per tenir motius.
Motius per a estar dispost a lluitar,
per cridar amb motius.

Motius per seguir,
motius per tenir motius.
Motius per a estar dispost a lluitar,
per cridar amb motius.

Per construir,
per a aconseguir
antigues llibertats,
per a somniar,
per a tornar a ser
un poble amb dignitat,
per a seguir lluitant,
per a tornar a véncer.

Motius que em porten
cap a llocs absurds i inhòspits.
Motius amb motius
per la terra on vius.

Motius per seguir,
motius per tenir motius.
Motius per a estar dispost a lluitar,
per cridar amb motius.

Preferiria no fer-ho

I carregats de bons propòsits
ara aferrar-nos a un clau roent,
un "Vinga!" marca de la casa
i confiar que bufi el vent.
Preferiria no fer-ho.

Tot i l'esforç en decorar-ho,
saps que ja hi hem estat abans.
D'on treus les forces tu per creure
en el que tants cops s'ha esfondrat?
Preferiria no fer-ho.

Que cabró l'amor,
que fa confondre flors i merda,
trobar bellesa en una esquerda.
Que cabró l'amor!
Se'n va sense deixar cap rastre
i ens deixa sols amb el pollastre.

Si ens rendim ara a l'evidència
ens queda més de mitja nit
Voto per encetar una ampolla.
No em sentiràs marxar al matí.
Preferiria no fer-ho i ballar.

Almenys hem après que un no
sempre ha de dir el que pensa,
que es pot follar amb amor i sense.
Que no hi ha motor més enganyós
que l'esperança:
no va més lluny qui més es cansa.

Som una melodia

Cada matí quan surt un tren
Els somnis volen pujar
Vas buscant aquell bitllet
Perquè aviat puguin marxar
I mirar per un forat
On tot ha d'anar rodat
I les ferides es curen
Amb el temps i anar tirant

Oh som una melodia
Que sona tota la vida

Quan els somnis van en tren
Bullen a cada estació
I potser no tenen clara
Quina és la destinació
Però ells allà estan molt bé
Perquè poden avançar
Quan agafin embranzida
Ningú no els podrà aturar

Oh som una melodia
Que sona tota la vida

I si està ple el vagó
Alguns en voldran baixar
Passaràs un núvol negre
Tornaràs a veure el mar
I al tornar a l'estació
Que un dia et va veure marxar
Ja t'espera aquella platja
On vas començar a somiar
Oh som una melodia
Que sona tota la vida

Millora amb el temps com si un bon vi fos
Sense pressa per arribar
El ritme marca el pas del seu camí
Fes que no pari de sonar

Oh som una melodia
Que sona tota la vida

I seguirà amb nosaltres
Caminarà amb nosaltres
Que sona tota la vida

I seguirà amb nosaltres
Caminarà amb nosaltres
Que sona tota la vida

Alçar el vol

Brinde quan ix el sol
amb el vi de riure que em lleva la son.
Passege pels núvols sense pluja,
l'onada de riure que em fa alçar el vol.

Quin goig, les petites coses!
Del viatge del viure, jo en faig una festa.
Dibuixe i sóc l'ombra i la llum,
al paisatge dels somnis no cap la tempesta.

Òbric finestres que arriben al cor,
deixe entrar l'aire, que entre amb alegria.
Arranque d'arrel els problemes del cel,
no deixe a cap ombra que amargue el meu dia.

Brinde quan ix el sol
amb el vi de riure que em lleva la son.
Passege pels núvols sense pluja,
l'onada de riure que em fa alçar el vol.

Passege rodejat dels arbres
que es despullen a la tardor,
que amb les seues nues branques
m'acaricien, em donen calor.

Somric tranquil vivint el meu dia:
de casa al treball, del treball a la taverna.
La lluna em mira i em deixa dormir:
és de nit i el sol encara m'enlluerna.

Brinde quan ix el sol
amb el vi de riure que em lleva la son.
Passege pels núvols sense pluja,
l'onada de riure que em fa alçar el vol.

La dona vestigi

Atenció senyores i senyors:
el número que ve a continuació
no el fa cap més circ al món.
És tot un prodigi! Passin i vegin la dona vestigi!

De petita, un cul de mal seient,
mai amb por d'anar a contracorrent.
Una espurna sempre als ulls,
una veu tan dolça que encara ressona dintre el cap d'alguns.

Com feia anar els homes de corcoll!
Cada agost per la Festa Major
l'envelat era ben seu.
"Mireu-la com balla!", tothom comentava, "Déu meu, sembla un àngel".

Si sabéssiu què va viure!
Se'n podria fer una gran pel·lícula d'acció,
de fugides i presons, i aquí, poca broma,
de nens que es fan homes, de muntanyes i racons.

Mirin-la! No es mou des de fa temps.
No somriu ni sap de què parlem.
Fa molt que ha perdut la veu.
Quina meravella, la dona vestigi. Passin i vegin!
Si us plau, aplaudeixin.

L'última nit

Els nostres camins ens separen,
el temps de marxar ja ha arribat,
tan sols vull donar-te les gràcies
i dir-te que ens veurem aviat.

I totes eixes aventures,
tot allò que vam viure tornarà
i junts tornarem a somriure,
com si el temps mai no haguera passat.

Recorde tantes alegries,
converses que ens van atrapar,
somnis llunyans i utopies
o simples somriures a un bar.

Històries que amb el temps es fan fortes ,
regals que no es poden comprar,
i que a la memòria ressonen,
tan forts que ningú els pot esborrar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor
Uououoooh!

Els anys guardaran les promeses,
només ells saben si es compliran,
o si vindran noves sorpreses,
que ens apropen als somnis llunyans.

I si els nostres camins ja no es creuen,
el record mantindrà l'amistat,
i si mai ja no ens tornem a veure,
aquesta cançó ens farà recordar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor

De Burjassot a tu

De Burjassot a tu comença amb rises en un bar.
Ens haurien connectat, tu m'hauries convidat
perquè no sol dur diners i no m'hauria semblat be.
I t'hagués donat les gràcies per vindre al concert.

Desprès passegem fins a una antiga catedral
on ja fa molts anys, si hagueren vist què féiem,
ens haurien manat cremar. A les portes del cel
passaria lent el temps i ens haurien oblidat

els nostres respectius amics de tan tard que es podria fer.
No haguérem tornat si no fora per aquell taxista estranger.
"Deuríem aprofitar", diria amb por de l'ultim bes
sense importar-me que aquell home s'adonés del que hauríem fet.

En la nit descobriríem paradisos privats.
Els meus dits agrairien la roba que t'hauries posat.
Els teus llavis em dirien el seu desig sense parlar.
i el taxímetre seria l'única prova, de què el temps no s'hauria aturat.

Arribaríem tard, tu tornaries a pagar
i jo et preguntaria com t'ho podria tornar.
Respondries que dormint al teu llit eixa nit
i abans que me n'adonara lluitaries damunt de mi.

Les meves pupil·les s'obririen lentament
fins vore una àrea de dona sobre un espai fluorescent
que t'hauria protegit en les teves nits d'infància
i després conversaríem sobre la nit, finalment,

em preguntaries com hagués sigut perfecta
i sols podria contar-te-la tal com havia passat.
Passant-la a condicional, sense afegir-ne cap detall
i amb música, el llenguatge mes perfecte que n'hi ha.

Descobrírem que estes coses duren una nit.
Que només l'atzar o el pas del tems ens tornarà a unir.
Però el record ens acompanya on vages i on estiga jo
i potser que l'univers torne a deixar-nos assaborir la perfecció

Taxista

Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Ja la terra és plena de plegats de mans!
Vull veure si té sant Pere
un racó per escombrar
algun núvol que es desinfli
o algun sant per raspallar
una porta que grinyoli
o un cargol per cargolar
qualsevol pany que no s'obri
o quelcom per adobar.

Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si em moro de gana, igual hi hauré d'anar!
Potser el cel no tindrà feina
però tindrà un bon tros de pa
ben untat amb tres tomàquets
i un tall de pernil serrà
i un bon tros de bon formatge
i un bon vi per refrescar.
Potser al cel no tindran feina
però em sabran orientar.
Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si no, puc buscar el meu àngel guardià.
Ja fa temps que no sé on para
ni tampoc sé on se'n va anar.
Ja fa temps que em desempara
i no sé quan faig pecat.
No sé pas per on s'amaga
però en el cel me'l trobaran.
I si em moro sense feina,
ell responsable en serà.
Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si tampoc no en tenen, provarem a baix.

A l'infern hi ha les calderes
potser s'han de netejar,
potser s'han de fer fogueres
o els pecats s'han d'arxivar.
Potser allà entre els dimonis
faré bones amistats
i llavors quan demà hi torni
tindré un lloc privilegiat.
Taxista, porta'm al cel
però diga'm quant costa ja per endavant.
Només tinc set «peles» i dos tristos rals!

Ja no ploro

Enyorar-te encara més,
travessar carrers
plens de gent que escombra.

Treure el cap del meu cas tell,
refrescar el cervell
amb retalls de tu.

Remenar-te el sofregit,
espolsar del llit
males nits i molles.

Fer cabanes als teus pits,
posar per escrit
com em trobo avui.

Potser sí que el món s'enfonsa
però ja no plor o, jo ja no ploro.
Necessito poca cosa
i el teu xarop em treu els maldecaps.

Empaitar-te pels racons
buidar de raons
els dies de boira.

Fer memòria i ser conscient
que si estic content
sempre hi ets pel mig .

Poc a poc vaig fent endreça
i ja no ploro, jo ja no ploro.
Buido el que no m'interessa
i de la resta en faig un bon sopar.

Traço i surt o de la ratlla
però ja no plor o, jo ja no plor o.
Hi ha alguns dies que s'espatllen
però tard o d'hora guaito i surt el sol.

Llum, càmera, acció

Llums càmera i acció
Impressionant factoria de ficció
La realitat no ve en el guió, oh!
Destapa la conspiració!!!

Tremola el capital, s'enfonsen els mercats
Terratrèmol fatal, orquestrat des de dalt
Terrorisme global, amenaça total
Enviar més soldats, contra l'imperi del mal
Seguretat nacional, arriba l'immigrant
Delinqüent potencial, que et furtarà el treball
Erosió cultural i fracàs escolar
La doctrina moral controlant el ramat!

Imatges, comentaris mitjans de comunicació,
Sicaris al més bon postor, meretrius i mercenaris
Venda d'informació, paraules i prestidigitació
Quantes persones enganyades, manipulades,
desarmades mentalment i "amaestrades"
Pantalla plana, "dolby surround", li falten ales
"Overbooking" en totes les sales.

Llums càmera i acció
Impressionant factoria de ficció
La realitat no ve en el guió, oh!
Destapa la conspiració!!!

Espionatge oficial, interessos creats
Serveis d'intel·ligència i presidents assassinats
Dictadures recolzades i algun cop d'estat
Industria de la guerra i documents classificats
Fons monetari internacional
Sicaris econòmics i el Banc mundial
Les Nacions unides i els amics de l'Otan!
Fan de jutge i part del negoci més gran.

Armes de destrucció massiva
Un refugi antinuclear en cada cuina
Grip aviar i pesta porcina
I la gent fent cua per comprar la medecina
Ja estàs notant els efectes psicològics
No surts de casa, fusell i prismàtics
Vivint en Matrix, el mon sencer en quarantena
Avancen ràpid, vigila l'esquena!

Llums càmera i acció
Impressionant factoria de ficció
La realitat no ve en el guió, oh!
Destapa la conspiració!!!

És un cabàs de mentides
El que s'amaga darrere el teló
Polític compra televisió
Comença la desinformació
Encaren les nostres vides
Cap a la seua direcció
Intenten a tota costa
Que sigues una titella
Sense decisió!

Llums càmera i acció
Impressionant factoria de ficció
La realitat no ve en el guió, oh!
Destapa la conspiració!!!

Tornarem

Tornarem a ser els mateixos d'abans.
Descalços, ferits i en retirada, amb les fones a l'esquena.
Traïts pels nostres propis germans,
mancats d'honor i de dignitat.
Se planyen i aguanten la plorera, agenollats a l'arena.

Vergonya el cavaller que no sap:
Tornarem a navegar per la mar blava.
Els nostres crits les veles inflaran i
no mos aturaran! no mos aturaran!

Tornarem a caminar per la muntanya.
Quan més amunt facem més lluny sabran que
no mos aturaran! no mos aturaran mai!

Tornarem a ser els mateixos d'abans.
Defensarem nostra frontera parapetant-la amb poemes.
Aprendrem a saber estimar bé
la bellesa del vers i el sementer.
La llibertat que és vertadera no entén de pactes ni emblemes.

Vergonya el cavaller que no sap....

Mai m'aturen! Mai m'aturaran!
Mai! Mai s'atura el temps a esperar.
Mai! Mai espera el temps de lluitar.

El senyors de les pedres

Hey, els seus ulls t'estan mirant
anem, ells ens estan esperant
foc, s'està cremant el castell
surt, es el senyal de la nit (esperit).

Volen que vinguis amb l'aire
quan faci fred
són els senyors de les pedres
et criden a tu.

Hey, tu estaràs preguntant
quin camí hem de seguir
per a poder-nos trobar.
Hey, hem de guiar-nos pels ulls,
pels ulls foscos del falcó
buscant el rastre perdut.

Volen que vinguis amb l'aire
quan faci fred
són els senyors de les pedres
et criden a tu.

Hey, hem arribat a la fi
ara només cal esperar
noia, estàs sentint el poder
escolta, ja són aquí
són els senyors de la nit.