M'he aficionat al ball

M'he aficionat al ball.
Vaig començar per obligar-me a sortir.
Mai he tingut facilitat pel ritme,
però ara m'he aficionat al ball.
És un món que tu veus a la tele i dius:
"Aquests què fan?".
Però hi ha tota una tècnica que s'adquireix amb anys
d'esforç i disciplina, d'entesa amb el company,
per lliurar-te a la música deixant la ment en blanc.

El primer dia, és clar,
vam fer parelles i érem senars.
El professor em va dir:
"No se preocupe, alguien se apuntará".

I al cap d'un mes,
va entrar una noia maca que està sola com jo,
que mira de refer-se d'un sotrac inesperat
que li ha deixat seqüeles
que intenta maquillar
a cada pas que fa de tango,
mambo i txa-txa-txa.

Diumenge debutem,
al pavelló muntem un acte senzill.
Ahir a la nit no les tenia totes,
em va costar dormir.
Però avui m'he vist capaç de fer-ho.
Hem fet l'últim assaig i ens ha quedat prou bé:
Tothom ens ha felicitat.
Dempeus, allà aplaudint-nos,
companys i professor
han coincidit a dir-nos que hem fet una evolució.
I ella, tornant enmig d'un llarg silenci,
m'ha dit que se sent a punt
per veure'ns algun dia,
per fer un cine o berenar junts.
Pot ser una altra manera:
Tenir al costat algú,
jo que ara prioritzo fer coses
per no pensar en tu.

M'he aficionat al ball.