13 d’agost 2014

Sembla estrany



No fa tant eres tot el que em passava d'important
Descuidant els amics que m'avisaven del meu mal
Construïa cada dia una espiral al teu voltant

No fa pas tant

No fa tant dibuixava cors al mobiliari urbà
Espiant les ombres xineses del teu finestral
Fent-me creure cops de negre del Montsant
Que jo era era a dalt

No fa pas tant
No fa pas tant

No fa tant que me sembla sentir el teu riure al vent cada matí
No fa tant que em semblava trobar el teu rostre a la taula de cada restaurant

No fa pas tant

Era ahir quan fingia dedicar-me a repartir
Pis per pis propaganda d'un curset de tast de vins
Per trucar-te i sense por poder-te dir em pots obrir
I escoltar un sí, i escoltar un sí

No fa tant era veure't i estar tot el dia amb el cor desbocat
Les cançons carrinclones d'amor
Em semblaven escrites expressament per això

Però ara ja no

No fa tant vaig llevar-me un dia i ja no em feies mal
Farà un any, i ara et veig i ric i torno a ser normal
Fins i tot ja no recordo el teu portal
Sembla estrany, però em va passar
Però em va passar,
Però em va passar,
Sembla estrany però em va passar