Podreu tornar a trucar
a la porta de ma vida
que fou closa per vosaltres
que sou força que detura
les paraules de la boca
i el rellotge d'una vida.
Però no em robareu la força!
Podreu oblidar si voleu,
des de les vostres altures,
els crits llunyans i els dubtes
d'aquesta joventut que crida,
també que em sento ferit
per llances d'hipocresia.
Però no em robareu la força!
Ara que sé el que és
sentir-se sol algun dia,
lluitar per causes venudes,
tenir fam de justícia
avui que està tan ferida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada