Els vells hippies

Els vells hippies van molt calents.
Semblen més purs, més nets de ment.
Però els vell hippies van molt calents.

Et repassen la dona
amb les ulleres rodones
i un somriure innocent.
Però amb els ulls encesos en sang
i les canes al vent.

(els vells hippies)

Obeeixen gurus i xamans
i diu que viuen en espais zen.
Però Déu n'hi do i tapa't nena,
perquè ara diu que van més calents!

(els vells hippies)

Si fan cara d'asceta
i no tenen mòbil ni adreça
ni compte corrent,
segur que no porten calçotets
per fer-te notar on han muntat el campament.

–¿Saps que fumen maria
per despertar el subconscient?
Prefereixen banyar-se en estanys plens de merda
abans que gastar una sola gota d'aigua corrent.

–Bah! Ja sé que tu no creus en l'amor lliure.
Sempre has sigut un burgès indecent!
L'amor és una mercaderia més,
aquí a l'occident. Corromputs pels calés,
sembla que visquem tots dins un convent.

¿Però què hi ha de lliure en l'amor
– penses tu – i de tan corrupte en el món
quan l'únic que passa
és que van massa calents?

Mite'l aquell com somriu entre les dents!
Deu ser un vell hippie...
¿Per què no li deixes la dona tu
que fas tan el valent?