14 d’agost 2014
Poc a poc
Poc a poc, poc a poc
encenent bé la brasa,
avivant bé el nostre foc
Un camí difícil ple de pedres i forats,
una carretera que encara no han asfaltat,
Obstacles complexes que t'empenyen al fossar,
perseguint un objectiu força dur d'atrapar.
Escolta el meu cant i que ningú no et faci perdre
les teves creences, que ningú no et vulgui vendre
les seves mentides per molt que t'ho posi tendre
i encara que costi d'entendre
La passió d'alçar ben amunt el teu braç
i no creguis que ara això s'ha acabat,
escolta el teu cor, escolta com bat,
bat i bat, bat a bat, bat a bat
Poc a poc, poc a poc
encenent bé la brasa
avivant bé el nostre foc
Clavar la mirada en un punt precís.
Esquivar una cascada buscant-te l'iris.
Enviar-te paraules sense previ avís,
enviar-te paraules exactes per ser concís.
Vull ser, l'arqueòleg del teu temps
vull ser, de la teva mort per verí l'endeví.
Un parell de copes de vi
i poc a poc assenyalar-nos el camí.
El camí de construir-nos un destí,
de fer les coses perquè vull, i no perquè sí.
El camí de trencar amb el que s'ha escrit,
i amb el cap ben alt arrencar-me un crit del pit!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada