Tots los colors del Delta

Tot és aigua en primavera
quan lo sol ja va creixent,
així és la meua ribera,
un espill pla i transparent;
així és la meua ribera,
tot és aigua en primavera.

Tot un camp verd a l'estiu
esperança i alegria,
és un cant per al meu riu,
és quan més llarg està el dia;
és un cant per al meu riu
tot un camp verd a l'estiu.

Quatre colors estan ballant,
colors que l'arròs va pintant
mentre el temps passeja.
Roda que dóna la vida
i cauen los anys.
Delta del riu.

Groc intens quan ve tardor,
paisatge de pinzellada,
grans daurats per l'escalfor
com una llarga abraçada;
grans daurats per l'escalfor,
groc intens quan ve tardor.

Núvols de vent a la serra...
pobra punta de la Banya!
A l'hivern color de terra,
terra que no desenganya;
a l'hivern color de terra,
núvols de vent a la serra.

Quatre colors estan ballant,
colors que l'arròs va pintant
mentre el temps passeja.
Roda que dóna la vida
i cauen los anys.
Delta del riu.

Festival Tom i Jerry

Et mires en el mirall buscant formes rares
que jo no se trobar mai, i ara t'enfades.
Surts a fora el jardí i et tires a l'aigua,
i jo miro cap a dins, tu em busques enlaire.
M'agafes la mà,
em dus cap al fons,
jo em deixo endur
a veure què em dons.
Tu vas al teu aire,
per què no em fas cas?
No m'estimes gaire!
No t'escaparàs!

T'estires en el sofà amb les cames llargues
i jo que entro com un gat, tu sempre me flaires.
T'amagues dins dels coixins amb llibres i mantes
i jo em fico cap a dins, aquest cop no ho espatlles.
M'agafes la mà
em dus cap al fons,
jo em deixo endur
a veure què em dons.
Tu vas al teu aire,
per què no em fas cas?
No m'estimes gaire!
Aquest cop no t'escaparàs!

Et mires en el mirall amb les cames llargues
que jo no et se trobar mai, tu sempre me flaires.
Surts a fora al jardí amb llibres i mantes,
i jo miro cap a dins, tu sempre t'escapes!

Saps

Saps,
el gerani ha florit
a casa meva.
Saps,
saps que cada matí
l'amor es lleva.

Saps,
les llàgrimes, el temps
les arrossega.
Saps,
després de l'hivern
neix la primavera.

Saps,
s'ha perdut la teva olor
i no recordo ni el color
d'aquells ulls
que tant em varen mirar...

Quan el meu cos lligaves amb les teves mans
i jo era un infant.
Quan en sentir-te a prop en arribar la nit
em feia petit.

Saps,
ja torno a riure
amb qualsevol cosa.
Saps,
avui els teus records
no em fan cap nosa.

Saps,
s'ha perdut la teva olor
i no recordo ni el color
d'aquells ulls
que tant em varen mirar...

Quan el meu cos lligaves amb les teves mans
i jo era un infant.
Quan en sentir-te a prop en arribar la nit
em feia petit.

El mig amic

Teixits venia el meu pare
per la plana de Vic.
I la gent que li comprava
li deien el mig amic

Qui es que es vol deixar enredar
per un gitano eixerit?
A qui em compri una camisa
li regalo un cobrellit!

i enredant per allà
i enredant per aquí
d'aquesta manera
em va pujar a mi.

Així es guanyava la vida
el meu pare, el mig amic.
I el pobre del que li comprava
se'n quedava ben lluït

Però ho feia amb una gràcia
i hi posava tant d'estil
que inclús havia venut trajos
a algun guàrdia civil

I enredant per allà
i enredant per aquí
d'aquesta manera
em va pujar a mi.

D'aquesta manera
em va pujar a mi.

No t'adormis

Si la nit t'ha atrapat lluny de casa
i el camí t'omple de tresors les mans,
no portis res de mi a l'equipatge,
no vull ser un vell neguit mar enllà.

Que amb el vent cap cançó no et segueixi
i els teus llavis s'oblidin de tot.
Que demà sigui lluny on despertis
i, passa a passa, balli amb tu la sort

Que mai no és tard per començar de nou,
per atrapar els teus somnis.
Que avui és sempre, encara
però tota la vida és ara, no t'adormis.
No t'adormis.

El demà desplegarà les ales.
Serem boira. Serem somnis llunyans.
Com la pols, com la pluja, com el so de les onades.
Serem l'aire que va omplir d'alegria les ciutats

Que mai no és tard per començar de nou,
per atrapar els teus somnis.
Que avui és sempre, encara
però tota la vida és ara, no t'adormis.
No t'adormis.

Apunto Shakespeare

Li juro pel que més estimo
que el d'avui ha estat un fet aïllat,
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
vostè no s'ha de preocupar.

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma.
Ho faré cent vegades si cal.
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda
i demà no cauré en el parany.

Només deixi'm un minut,
i entendrà perfectament el que he viscut.

El forat del teló em permetia
espiar com entrava la gent.
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven.
Me n'he anat al meu lloc impacient.

I Déu meu! Vostè ha vist l'arrencada?
La platea arrapada al seient!
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent,
un actor s'ha encallat a mig fer.

Un silenci massa llarg.
He mirat el text intentant-lo ajudar.
Amb un vers he ensopegat
i a dins meu alguna cosa s'ha trencat.

Com pot ser? Com ho fa?
Com un vers que porta escrit 400 anys
pot estar parlant clarament de mi?
Qui ho sap fer? És humà?
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure
el que l'altra gent porta tan a dins?

I llavors el següent que recordo
són xiulets de la gent, la remor,
un que al fons s'aixecava, de cop llums de sala,
el prosceni escopint el teló.

Un actor de mirada ferotge
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m'apuntava. Senyor, com cridava!
El de so l'aguantava, per sort.

Si es pogués posar al meu lloc
entendria com se n'ha de ser de fort
quan hi ha un vers que diu així,
i disculpi si no sóc massa precís:

Els valents, els valents
sucumbeixen a la mort un cop només
i els covards senyor, moren constantment.
Els valents, els valents
sucumbeixen a la mort un cop només
i els covards senyor, moren constantment.

El nen de les estrelles

https://laiaia.bandcamp.com/track/el-nen-de-les-estrelles

Nen que ve de dalt les estrelles, tu que has vist el sol.
Els cabells blaus t'amaguen la cara més dolça del món.

Tu no fas mal a ningú però el món et fa mal, i tu estàs sol aquí, no tens a ningú.

Veus l'espai i tens les estrelles i els pares perduts.
Dóna'm la mà, pots estar-te a casa, seré el teu amic.

Tu no fas mal a ningú però el món et fa mal, i tu no estàs sol aquí i tens a algú.

Els vells hippies

Els vells hippies van molt calents.
Semblen més purs, més nets de ment.
Però els vell hippies van molt calents.

Et repassen la dona
amb les ulleres rodones
i un somriure innocent.
Però amb els ulls encesos en sang
i les canes al vent.

(els vells hippies)

Obeeixen gurus i xamans
i diu que viuen en espais zen.
Però Déu n'hi do i tapa't nena,
perquè ara diu que van més calents!

(els vells hippies)

Si fan cara d'asceta
i no tenen mòbil ni adreça
ni compte corrent,
segur que no porten calçotets
per fer-te notar on han muntat el campament.

–¿Saps que fumen maria
per despertar el subconscient?
Prefereixen banyar-se en estanys plens de merda
abans que gastar una sola gota d'aigua corrent.

–Bah! Ja sé que tu no creus en l'amor lliure.
Sempre has sigut un burgès indecent!
L'amor és una mercaderia més,
aquí a l'occident. Corromputs pels calés,
sembla que visquem tots dins un convent.

¿Però què hi ha de lliure en l'amor
– penses tu – i de tan corrupte en el món
quan l'únic que passa
és que van massa calents?

Mite'l aquell com somriu entre les dents!
Deu ser un vell hippie...
¿Per què no li deixes la dona tu
que fas tan el valent?

Judit, judit

Judit, Judit,
ets la cançó que jo faré aquesta nit.
Quan tot ha estat escrit
encara queda alguna cosa per dir.

Judit, Judit,
ets aquell conte tant bonic,
ets un somriure davant la tempesta,
fragilitat despullada de tot mal,
mirada d'ingenuïtat
que s'enfronta a la batalla sense espasa ni cavall.

Judit, Judit,
ets la cançó que jo faré aquesta nit,
ets amor i pau,
ets reina, ets esperit.

Ju, els cors no moren mai,
uns cops van junts i d'altres separats,
però el camí és de llum i no està dibuixat.
Disfrutem del trajecte que la fita no és més que haver-lo viscut.

Els cors no moren mai,
uns cops van junts i d'altres separats,
però el camí és de llum i no està dibuixat.
Disfrutem del trajecte que la fita és haver-nos conegut.

Els cors no moren mai...

En veu baixa

Si no et sap greu, aquesta nit,
no em diguis res i deixa el llum encès.
Si no et sap greu, aquesta nit,
no em diguis res i deixa el llum encès.

I baixa la persiana.
No fos cas que avui tornés.

Si no et sap greu, aquesta nit,
no em diguis res i deixa el llum encès.
Si no et sap greu, aquesta nit,
no em diguis res i deixa el llum encès.

I compta en veu baixa
els cops que has pensat marxar.

I amb sort, demà, aquesta nit no haurà existit.
I amb sort, demà, aquesta nit no haurà existit.
I amb sort, demà, aquesta nit no haurà existit.
I amb sort, demà, aquesta nit no haurà existit.

Una dona que es diu Muntanya

Hi havia una dona que odiava la meva ciutat.
Pujava en metro amb sabatilles rosa.
I la gent que la mirava li veia un crit dibuixat a la cara.
Però ella no parlava, però ella no deia mai res.

Els ulls els tenia com núvols mullats
i la boca plena d'aigua caiguda del cel.
Asseguda a un banc de Meridiana,
amb la maledicció de les seves arrels.
Amb pintallavis posava el seu nom pertot arreu.
I ara se'l queda mirant com si fos un bateig constant
de soledat.
Que et dius Maria?
No, em dic Muntanya (i no he caigut mai).
Que vius a Sant Andreu?
No, ja no hi visc, estic fora de tots els paradisos,
me'ls he deixat enrere,
per estimar més del compte.

Ai, per caminar no m'he tornat més boja
ni més tonta, ni més prima, ni més verda
ni més vergonyosa.
El temps i la distància m'acompanyen
endavant,
(per això no em van trucar mai
d'aquella entrevista de feina al Mercadona).

M'agradaria tornar,
amb els meus ulls tancats.
Mare meva, ja ho sé, no queda res per mirar.

Que et dius Maria?
No, em dic Muntanya (i no m'he caigut mai).
Que vius a Sant Andreu?
No, ja no hi visc, estic fora de tots els paradisos,
me'ls he deixat enrere,
per estimar més del compte.

A casament i enterrament s'hi ha d'anar
net de cos i de ment.
Això jo ho vaig aprendre un dia
d'aquella dona que es deia Muntanya.

Tots els botons

Vull cosir-te tots els botons,
vull fer-te la vora dels pantalons,
vull sargir-te amb fil vermell els pedaços del teu cor,
aquest cop vull brodar-la.

Vull saber-me tots els patrons,
vull que siguin del millor vellut els teus petons,
regalar-te aquest hivern la bufanda i els mitjons, aquest cop vull brodar-la.

Fer cadeneta per començar, fer bona lletra com ens van ensenyar.
La millor merceria del món és amb tu.
Volta'm amb farbalans!,
i perquè no m'escapi fes-me uns quants repunts,
si vols anar sobre segur cus-me un gafet.

La butxaca i el canalé
d'aquella jaqueta que et queda tan bé,
vull que em portis enganxadeta amb velcro de passeig,
aquest cop vull brodar-la.

I amb tisores retallaré
les vetes que et molestin, te les trauré,
fins que notis que aquest vestit més a mida no pot ser,
aquest cop vull brodar-la.

Fer cadeneta per començar, fer bona lletra com ens van ensenyar.
La millor merceria del món és amb tu.
Volta'm amb farbalans!,
i perquè no m'escapi fes-me uns quants repunts,
si vols anar sobre segur cus-me un gafet.

Ressegueix-me amb puntetes, cremalleres si cal,
sedalina agulla i didal,
i si vols imperdibles per a seguretat,
si t'ha sobrat algun trosset pots fer-me un llacet.
Fil pels descosits i amb els cinc sentits.

L'hivern (que la van abduir)

Jo mai hagués dit que en una cabana es podia ser tan feliç.
El sol al matí, l'olor de la fusta... Allà amb la mandra no es pot competir.
Semblava que el tems no se'n recordava que ens havíem perdut allà al mig.
El món es podria haver acabat així. Mai he vist res tan clar.

Recordo la nit, és com si fos ara: una finestra es va posar a vibrar.
A fora un soroll que se'ns acostava. Què serà? Què serà? Què serà?
I dins la fosca tot d'una, prop del tron d'un vell pi, una columna de llum s'enfilava.
Van callar tots els grills. "Em vénen a buscar", va dir. La llum la va envoltar.
Un peu desenganxant-se enmig del bosc. Mai he vist res tan clar.
Un cos que s'enlairava a contrallum, a poc a poc fins a tornar-se un punt.
I quan es va apagar, aquella nit el cel era gran, molt més gran que cap altre.

No et pots imaginar com d'estrany ha estat aquest matí trobar-la.
En un parc gronxava un nen. Hagués reconegut aquell posat a deu mil anys llum de distància,
i el seu gest de quan es posa bé els cabells.
I m'hi he anat acostant, reconstruint l'instant que el cel la va xuclar univers enllà.
Mai he vist res tan clar. Tenia mil preguntes al cervell fotent-se d'hòsties per sortir primer.
Quan ella s'ha girat només li he dit: "L'hivern va ser llarg, molt més llarg que cap altre".

Mai he vist res tan clar.

En s'estiu

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
sa barca va on vol,
es penya-segat de pedra roja
m'admira i me fa por,
he vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa Terra.

Es sol d'agost m'esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
que som de dolent!

Com si res passen ses hores,
encenc un cigarret,
res d'aquest món no m'importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura,
me fondré davall ses ones
com un glop d'aiguardent.

És que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

És que estic de puta mare
i jo me vull morir
estirat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
crec que m'he adormit,
el volantí tremola a estones,
això és un paradís
de silenci que m'envolta,
botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins.
Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest,
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix,
no puc demanar res més:
he resolt tots els problemes
dient tanmateix.

És que estic de puta mare
i jo me vull morir
estirat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Però no em robareu la força

Podreu tornar a trucar
a la porta de ma vida
que fou closa per vosaltres
que sou força que detura
les paraules de la boca
i el rellotge d'una vida.

Però no em robareu la força!

Podreu oblidar si voleu,
des de les vostres altures,
els crits llunyans i els dubtes
d'aquesta joventut que crida,
també que em sento ferit
per llances d'hipocresia.

Però no em robareu la força!

Ara que sé el que és
sentir-se sol algun dia,
lluitar per causes venudes,
tenir fam de justícia
avui que està tan ferida.

Però no em robareu la força!

Montsià

Jordi enfila Montsià amunt
en les xancles de la mar
no porta cantimplora
però sap qu'allà dalt hi ha una font i un mas.

I quan los primers brots de llum
ja puntegen pel cimal
ell s'atura i respira
pa pegar un primer cop d'ull cap a la vall.

I al mas de rosalea,
troba entre la malea,
una font
i beu com una bèstia
que'l camí que queda trau molt més que son.

I cantant un salm d'un autor local
qu'adeprès a l'orfeó
se sent més ple de vida que la gent qu'enca dormita pels llençols.

I quan arriba a la torreta
just al punt més alt de la terra que'l va parir
quan la mar li fa l'ullet mostrant-li'l delta, destapant la vall tots los seus pits
s'imagina acaronant-la dins del llit.

Resseguint la cresta del Montsià
se li apareix un bou
i domés fent-se a una vora
l'animal passa de llarg sens més renou.

I a la roca foradada mira l'hora,
alego la de dinar
s'acomiada de la mar
mos veiem l'atre domenge si fa clar.

I en un sol que bada roques tot suat
arriba a mas de comú
i se troba lo pastor qu'esquila ovelles
que'l convida a un vermut.

I parlant de tu a tu davant la vall
se li fa tan tard
que quan quan cau de la figuera
tota la seua família ja ha dinat

I qu'allà dalt a la torreta
just al punt més alt de la terra que'l va parir
quan la mar li fa l'ullet mostrant-li'l delta, destapant la vall tots los seus pits

Qu’allà dalta a la torreta
just al punt més alt de la terra que’l va parir
se li escapa’l temps per la punta dels dits
escapa’l temps i oblida els seus neguits.

Vine

Vine, recolza't al meu pit
i escolta
digues el què sents,
perquè si fa bum-bum
en comptes de tic-tac
es què ja estic perdut:
m'he tornat a enamorar
de tu.

Poc a poc

Poc a poc, poc a poc
encenent bé la brasa,
avivant bé el nostre foc

Un camí difícil ple de pedres i forats,
una carretera que encara no han asfaltat,
Obstacles complexes que t'empenyen al fossar,
perseguint un objectiu força dur d'atrapar.

Escolta el meu cant i que ningú no et faci perdre
les teves creences, que ningú no et vulgui vendre
les seves mentides per molt que t'ho posi tendre
i encara que costi d'entendre

La passió d'alçar ben amunt el teu braç
i no creguis que ara això s'ha acabat,
escolta el teu cor, escolta com bat,
bat i bat, bat a bat, bat a bat

Poc a poc, poc a poc
encenent bé la brasa
avivant bé el nostre foc

Clavar la mirada en un punt precís.
Esquivar una cascada buscant-te l'iris.
Enviar-te paraules sense previ avís,
enviar-te paraules exactes per ser concís.

Vull ser, l'arqueòleg del teu temps
vull ser, de la teva mort per verí l'endeví.
Un parell de copes de vi
i poc a poc assenyalar-nos el camí.

El camí de construir-nos un destí,
de fer les coses perquè vull, i no perquè sí.
El camí de trencar amb el que s'ha escrit,
i amb el cap ben alt arrencar-me un crit del pit!

Sembla estrany

No fa tant eres tot el que em passava d'important
Descuidant els amics que m'avisaven del meu mal
Construïa cada dia una espiral al teu voltant

No fa pas tant

No fa tant dibuixava cors al mobiliari urbà
Espiant les ombres xineses del teu finestral
Fent-me creure cops de negre del Montsant
Que jo era era a dalt

No fa pas tant
No fa pas tant

No fa tant que me sembla sentir el teu riure al vent cada matí
No fa tant que em semblava trobar el teu rostre a la taula de cada restaurant

No fa pas tant

Era ahir quan fingia dedicar-me a repartir
Pis per pis propaganda d'un curset de tast de vins
Per trucar-te i sense por poder-te dir em pots obrir
I escoltar un sí, i escoltar un sí

No fa tant era veure't i estar tot el dia amb el cor desbocat
Les cançons carrinclones d'amor
Em semblaven escrites expressament per això

Però ara ja no

No fa tant vaig llevar-me un dia i ja no em feies mal
Farà un any, i ara et veig i ric i torno a ser normal
Fins i tot ja no recordo el teu portal
Sembla estrany, però em va passar
Però em va passar,
Però em va passar,
Sembla estrany però em va passar

Som un riu

Mil desitjos a la lluna,
som tot allò que vindrà.
Mil desitjos a la lluna, a la lluna.
Som com la onada que avança calmada
però mai no descansa a la dansa del mar.

Écoute la chanson qu'il pousse
Écoute le son des sirenes
Si le peuple vois rouge
Nous coeurs sans barraqes
Allons soeurs fréres marchans tète à l'envers
Et le tour de la terre sera notre adage, sera notre courage

Som un riu, riu, som bala, bala,
una bomba sota l'aigua estancada,
som foguera i batucada.

Som un riu, riu, som una onada
i junts som una tempesta huracanada,
som revolta i batucada.

Ilunabar horren bakardadean
Bakardade honen menpeko liluran
Ihesi doa ura behatz artean
Errekaren korronteak garama askatasunerantz

Bagara itsasoa
Bagara tantaz tanta
Bagara gure borroka
Bagara kaleko sua
Bagara itxaropena

Som un riu, riu, som bala, bala,
una bomba sota l'aigua estancada,
som foguera i batucada.

Som un riu, riu, som una onada
i junts som una tempesta huracanada,
som revolta i batucada.

Je chante, mes joies me prennent
Pour tous les marmottes qu'ill court
Le cour à l'envers presque sans bagages
Juste une cour de valises vides
Et les yeux bien gramds ouverts vers l'aventure et le partage

Som el dia que comença
Som pallassos i soldats
Som el dia que comença
Som la conquesta, del tro a la tempesta,
del foc a la festa, de l'aigua a la vall.

Rebela-te! Porque juntos somos moles
Somos como grandes soles
Un mundo de mil amores
Somos un jardín de flores
Rebela-te y no llores!
Juntos somos flores
Somos todos los colores
Somos pan y vino
Somos un huracán que arrasa
Somos fuego divino
Somos todo lo que pasa en la calle
Somos barrio, somos lucha!
Somos todo lo que no quiere la gente que no escucha
Y no es fácil, por eso brindo!
Por este mundo aunque sea frágil!
Rebela-te y no llores!

Som un riu, riu, som bala, bala,
una bomba sota l'aigua estancada,
som foguera i batucada.

Som un riu, riu, som una onada
i junts som una tempesta huracanada,
som revolta i batucada.

Bolígrafs, naus, rodes

Demà serà dilluns, com tantes
i tantes vegades repetides.
Desencaixat en espais il·limitats.
Ensorrat el desencís en un esvoranc
sísmic de la ment. Despullo dones
nues d'inconsciència. I tinc el verb ja
prop de la gola, en ascendent viatge
cap al cap de la creu.

Despertem els punts
i les comes del sistema!
Tinc son. Esgotament carnal.
Punxades lleus sota la closca.
Bolígrafs. Naus. Rodes.

Poleixo records en aquest bar
darrere la màquina que gira gormanda
dels quartos dels temptadors,
temptatives poleixo en aquesta vila
havent fet camí i a mig camí encara
vers antigues cruïlles on sempre
la fruita és madura i les serps
aguaiten els cossos calents.

Despertem els punts
i les comes del sistema!
Tinc son. Esgotament carnal.
Punxades lleus sota la closca.
Bolígrafs. Naus. Rodes.

The catcher

No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

T'escapes de les festes borratxo i mig plorant,
et sents lluny de la resta, ets un tiu estrany.
Et compres periscopis amb filtres de colors,
barreges les històries, inventes mons millors.
No entens les estratègies, t'agrada més l'atzar,
a tu t'agradaria tot per casualitat.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar.
Rebutges les carícies, però tu on vols anar?

No em féu pas cas, m'estic flipant,
res no va ser tan important.
Deixeu-me dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

Et tenques dins dels llibres
no se què estàs buscant,
tu sempre a la lluna i aquí tots esperant.
No hi ha cap teoria que expliqui la veritat,
però a tu t'agradaria salvar la humanitat.

No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

A ballar

Quan arriba la festa major la gent surt de casa
les botigues per fi tanquen i tothom s'arriba a la plaça
El bar surt al carrer i el borratxo no s'amaga
Del darrer fins al primer la nit els farà cantada
i diu:

A ballar, a ballar, a ballar amb la cumbiandera
A ballar, a ballar, a ballar amb la tarantel·la
A ballar, a ballar, el pas doble que mai s'acaba
A ballar, a ballar, amb la rúmbia vallesana

oe que és festa major! Que balla el porc, balla el senyor
oe que és festa major! Si tu no balles què cony faig jo
oe que és festa major! Que balla el porc balla el senyor
oe que és festa major! balla la lluna dins del cel fosc

Quan arriba la festa major qui mana tot s'ho gasta
el qui no té demana i fa festa el que només treballa
els veïns passen el porró als del porro de la cantonada
i es pot veure lo bé que balla la parella més anciana
i diu:

A ballar, a ballar, a ballar amb la cumbiandera
A ballar, a ballar, a ballar amb la primavera
A ballar, a ballar, a ballar amb l'alcaldesa
A ballar, a ballar, a ballar amb tota tendresa

oe que és festa major! Que balla el porc, balla el senyor
oe que és festa major! Si tu no balles què cony faig jo
oe que és festa major! Que balla el porc balla el senyor
oe que és festa major! perquè t'ho ballo sona l'acordió oh

A ballar, a ballar, a ballar amb la tarantel·la
A ballar, a ballar, amb marrameu torra castanyes
A ballar, a ballar, a ballar amb la castanyera
A ballar, a ballar, a ballar amb el cargol treu banya

A ballar, a ballar, a ballar amb la cumbiandera
A ballar, a ballar, a ballar amb l'alcaldesa
A ballar, a ballar, a ballar amb la cumbiandera, amb el cargol treu banya, la castanyera, l'Enrique, la primavera, la rumba catalana i tot allò que es mou la nostra llengua i el ferriol

oe que és festa major! Que balla el porc, balla el senyor
oe que és festa major! Si tu no balles què cony faig jo
oe que és festa major! balla la lluna dins del cel fosc
oe que és festa major! si tu no balles, dons toco el dos!

Brama

Les dotze i encara no has perdut la sabata
Jo ja porto quatre cubates i tinc la carabassa
Aquí a fora esperant

Cabreta si vols t'ensenyaré la poteta
Et disfressaré de caputxeta
Que vull posar-me les botes del gat

I un àngel em diu que tiri cap a casa
Que em retiri d'aquesta plaça
És un deliri, ja se'm passarà

Però el dimoni
M'esperona, “Va! Vinga! Som-hi!”
I em canta una tornada perquè ressoni al meu cap

I em diu
Brama si l'ocasió ho reclama
Balla com una canalla
Crida si t'hi va la vida
Llepa't ràpid la ferida
I mata pels seus ulls de gata
Canta una serenata
Porta nata i xocolata
Que segur que no s'escapa!

Refugia't a la meva casa de totxanes
Si el llop bufa baixem les persianes
I obro la boca per menjar-te millor

I puja amb mi a l'escombra d'una bruixa
Truquem al Panoràmix el druida i que ens porti
Un xarrup de poció

Brama si l'ocasió ho reclama
Balla com una canalla
Crida si t'hi va la vida
Llepa't ràpid la ferida
I mata pels seus ulls de gata
Canta una serenata
Porta nata i xocolata
Que segur que no s'escapa!

Brama si l'ocasió ho reclama
Balla com una canalla
Crida si t'hi va la vida
Llepa't ràpid la ferida
I mata pels seus ulls de gata
Canta una serenata
Porta nata i xocolata
Que segur que no s'escapa!

Brama, balla, i canta que segur que no s'escapa
Brama, balla, i canta que segur que no s'escapa

En els teus ulls

En els teus ulls he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba

En els teus ulls he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba

Canviar el curs de la història
La nostra memòria no es pot esborrar
De l'àmbit local al global
La xarxa és poder, una tempesta en el mar
Sistema piramidal, prompte cauran
El cim és conscient del final
Una gran ona s'espera
Si la base engega tot el potencial
Corren missatges al vent d'amor i ràbia creativa
Gotes d'essència viva que regaran noves llavors
Creix ja l'engranatge d'una gran xarxa cooperativa
Brolla la font de la vida que engega el motor de les passions

En els teus ulls, he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba

En els teus ulls, he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba

Ara és moment de decréixer
O desaparèixer sabem que la glòria és passat
Societat horitzontal
La xarxa és poder, orgull i treball
Cooperació integral
Pobles solidaris sense intermediaris
La força universal
Inundarà les riberes serà colossal
Naixen ja somnis gegants d'economia productiva
Que juga una nova partida sense primes, ni primers
Canvi de trajectòria per una nova sobirania
Brolla la font de la vida, sobre les cendres dels banquers.

En els teus ulls, he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà...

En els teus ulls, he vist la llum que canviarà el demà
La clau que invertirà la trajectòria
I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà
Perquè el viatge no s'acaba

Punt d'inflexió

https://elsistemasuec.bandcamp.com/track/punt-dinflexi

He odiat Newton i la gravetat,
paral·lel al terra sense remuntar,
amb l'àlgebra del cap suspesa pel juny,
he perdut les forces. On és el punt?

Punt d'inflexió,
punt d'inflexió,
punt d'inflexió,
i començo de nou.

Falsejo les dades, amago el resultat.
Capgiro la gràfica i miro cap amunt.
Ara veig pujades amb premi al final,
sóc la poma que es queda a dalt.

Punt d'inflexió,
punt d'inflexió,
punt d'inflexió,
i començo de nou.

Origen

Dies que no s'acaben,
pors que t'atrapen
seguin-te fins a l'infinit

Pluges durant setmanes
El sol s'amaga
Donant pas a les fredes nits

No cal passar-se la vida forçant el pas
Deixa les coses canviar a la seva voluntat
Només sentir els vincles més naturals
Com quan l'ocell immigra per al seu niu tornar

Tot torna al seu origen ben lentament
com tornen les agulles del rellotge del teu temps
Es tracta de renéixer no ho dubtis més
per viure aquesta vida i el que queda intensament

Trepitges noves terres
no miris enrere
la lluna guia el teu camí

El món es mou com sempre
no tinguis pressa
gaudeix l'instant ara i aquí

No cal passar la vida forçant el pas
Que el vent et porti on mai vas somiar
I retrobar-te amb el que és natural
L'ocell que pren el vol i al seu niu tornarà

Tot torna al seu origen ben lentament
com tornen les agulles del rellotge del teu temps
Es tracta de renéixer no ho dubtis més
per viure aquesta vida i el que queda intensament

Tot torna al seu origen
Ben lentament
Com tornen les agulles del rellotge del teu temps
Es tracta de renéixer
no ho dubtis, no ho dubtis més
per viure aquesta vida
i el que et queda intensament

No amagar la mà

Jugàvem de nens
Fins que vam veure que rebíem cops a tort i a dret
Ens vam fer grans de sobte.

Pensem el mateix:
La classe dominant no ens deixa créixer més,
Ens han tancat mil portes.

Estic cansat
De la falsa solidaritat,
De tants anuncis predicant la caritat

Estem cansats
D'estar segurs que hi ha gat amagat,
D'haver de demanar permís per tot

Si els teus ulls són com el mar
I jo un altre navegant
Perdut entre les ones dels teus somriures,
I si ets l'espurna que encén
La revolta del teu temps,
Lluitaré al teu costat, al teu costat

Orgull per resistir com feia Panoràmix,
La panoràmica no enganya: burgesos o unitat d'Espanya,
Però aquí li fotem canya,
No volem ser peixos menjats per la piranya
Perquè som molts i ens movem
Periòdicament el jovent va creixent,
Trobem escletxes al sistema i si no les fem!

Boig, el món és boig i jo el vull roig.
El govern apunta, la poli dispara i no para.
Desperta ja, no es pot esperar,
Cal tirar la primera pedra i no amagar la mà!

Si els teus ulls són com el mar
I jo un altre navegant
Perdut entre les ones dels teus somriures,
I si ets l'espurna que encén
La revolta del teu temps,
Lluitaré al teu costat, al teu costat.

L'àrea petita

Que podria explicar-me més bé,
que no em lliga l'abric i el jersei,
que a vegades faig riure de tant que m'espanto.

Que t'estimo del dret i el revés,
que he per dut les ulleres al tren,
que si em mires així, vull dues tasses de caldo .

Segons els estudis d'un senyor molt savi
som el que estimem.
Tens un bigotet de vi damunt el llavi
potser és el moment.

Que ja sé que ja tinc una edat,
que no dormo i després vaig cansat,
que aquell núvol té forma de les teves cuixes.

Que m'enyoro de llocs on no he estat
i de llavis que mai he tastat,
que el que em dónes és gairebé cosa de bruixes.

A la ràdio parla un altre economista,
diu que estem fotuts.
Ahir vaig somiar que em treies a la pista
i ballàvem junts.

Ja s'ha confirmat l'alineació
de l'equip que juga a partir d'ara,
hi ha sorpreses i malgrat lesions
és de gala.

Ja s'ha confirmat l'alineació
de l'equip que juga a partir d'ara,
sortirà a l'atac i està format, finalment, per tu i jo.

Folegandros

Com les onades de Folegandros,
me'n vaig de casa i torno al meu port.
Com les onades de Folegandros,
te'n vas de casa i tornes a port.

Pregunta-li, canta-li i digue-li que no
que no sóc marinera i no bufa el vent
pregunta-li , abraça'l i digue-li que no
que no soc marinera i perdo el nord...

M'he aficionat al ball

M'he aficionat al ball.
Vaig començar per obligar-me a sortir.
Mai he tingut facilitat pel ritme,
però ara m'he aficionat al ball.
És un món que tu veus a la tele i dius:
"Aquests què fan?".
Però hi ha tota una tècnica que s'adquireix amb anys
d'esforç i disciplina, d'entesa amb el company,
per lliurar-te a la música deixant la ment en blanc.

El primer dia, és clar,
vam fer parelles i érem senars.
El professor em va dir:
"No se preocupe, alguien se apuntará".

I al cap d'un mes,
va entrar una noia maca que està sola com jo,
que mira de refer-se d'un sotrac inesperat
que li ha deixat seqüeles
que intenta maquillar
a cada pas que fa de tango,
mambo i txa-txa-txa.

Diumenge debutem,
al pavelló muntem un acte senzill.
Ahir a la nit no les tenia totes,
em va costar dormir.
Però avui m'he vist capaç de fer-ho.
Hem fet l'últim assaig i ens ha quedat prou bé:
Tothom ens ha felicitat.
Dempeus, allà aplaudint-nos,
companys i professor
han coincidit a dir-nos que hem fet una evolució.
I ella, tornant enmig d'un llarg silenci,
m'ha dit que se sent a punt
per veure'ns algun dia,
per fer un cine o berenar junts.
Pot ser una altra manera:
Tenir al costat algú,
jo que ara prioritzo fer coses
per no pensar en tu.

M'he aficionat al ball.