Instants del temps

Cremen quatre selves al teu cor
corre mare terra, lluny del foc.
Ja no hi ha misteris sota el sol
tremola mare mar i ofega-ho tot.

Un envàs sense retorn
així serem tu i jo
passatgers a l'últim vol
haurem d'anar.

Sempre endavant
sempre inventant respostes
sempre esperant en va.

No som diferents
només instants del temps.

Qui anirà a buscar-te si te'n vas
qui t'esperarà amb el cor trencat
qui vindrà al matí a dur-te el sol
qui anirà a donar-li corda al món.

Si tot fos una il·lusió
potser em faria por
si ara som reals tu i jo
haurem d'anar.

Sempre endavant
sempre inventant respostes
sempre esperant en va.

No som diferents
només instants del temps.

Sempre endavant
sempre sembrant preguntes
sempre passant de llarg
digue'm on anem
per què seguim corrent.

Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va

No som diferents
només instants del temps.

Els binocles d'en Pere

Escoltes flamenco t'agrada viatjar,
No faltes mai a ioga i estudies italià.
Vas a la filmoteca i puges a estendre al terrat,
T'has fet vegetariana i balles txa-txa-txà.

Et desplaces en bici per no contaminar,
Expliques a ta mare que és bàsic reciclar.
Quan vas a Nicaragua en pla col·laborar,
Retrates la canalla, els tens encandilats.

Per mi que ho fas expressament,
Per mi que te m'han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
Per mi, el que em queda de vida.

Pel teu aniversari prepares un pastís,
En portes a la feina i per tots els teus veïns.
I a les festes de Gràcia decores el carrer,
Tanques els ulls i balles passant els pretendents.

Per mi que ho fas expressament,
Per mi que te m'han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
Per mi, el que em queda de vida.

Dines amb un tupper tallarines i chop suey,
els teus secrets te'ls guarda aquell teu amic gay.
A les cinc de la tarda quan surts de treballar,
Els nens i les floristes et saluden al passar.

Per mi que ho fas expressament,
Per mi que te m'han fet a mida.
Per mi que si mai ets de veritat,
Per mi, semblaràs de mentida.

Vespre

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s'esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro sense ganes de fumar,
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap el pub i no trobes ningú.

I surts fora al carrer i comences a córrer,
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes de nit i respires ben fort.

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s'esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent

L'illa

Camines,
vas perdut tot el dia.
Camines per sobre una via
que encara no té un destí final.

Contes tots els dies que fan falta
i és que no perds l'esperança;
després diuen que no tenim ideals.

Vius en un món que canvia,
on poques coses t'inspiren.
Jo estic amb tu...

Contemplarem el món des d'un miratge perdut enmig del mar,
i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.
No deixarem entrar suïcides que ens governin com abans;
i esperarem que la distància ens ensenyi a tots que som iguals.

Sospires.
Busques conscient la màgia,
aquell anhel de la infància,
aquella energia que no s'acaba mai.

Emprens el repte d'una vida solitària,
com una bona pregària,
la que surt de dins del cor.

Ja has trobat una sortida.
Vols prendre el pols a la vida.
Es veu millor en la distància.
Vull venir amb tu...

Contemplarem el món des d'un miratge perdut enmig del mar,
i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.
No deixarem entrar suïcides que ens governin com abans;
i esperarem que la distància ens ensenyi a tots que som iguals.

No puc esperar...
Ha de ser aviat...
Vull canviar el món amb tu, si vols.

Els meus peücs

He somiat ocell
groc d'un pobre to
dalt d'un elefant
amb els meus peücs
blaus
tous
molt
suaus
he somiat i no
recordo res pitjor
estrambòtics pardals
pujant el Puig-mal
blaus
tous
molt
suaus
i si no he somiat
somiaré demà
i si ja has marxat
ja vindràs demà

La Maria és un animal

La Maria no pot, la Maria no vol oblidar al Gerard.

La Maria surt de festa aquesta nit,
buscarà un noi amb qui poder dormir.
Però se sentirà en soledat.

Tres busca raons hi han volgut parlar:
"ei nena, què prens? Et puc convidar?"
Però els ha enviat a fer manualitats.

La Maria no pot, la Maria no vol oblidar al Gerard.

Si algun dia te la trobes dins del llit,
ves amb compte, és un animal ferit.
No té maldat, però no et podrà estimar.

M'agrada el ping pong

A ningú li agrada que el truquin a casa a les cinc del matí
Em molesta molt, que m'arribis tard, amb el fred que fot, una hora aquí dret
Però que no te n'adones, que això és un suplici? No podem seguir així
Però que no te n'adones que l'amor entre els dos està tan malferit?

Per què m'atabales donant tot el dia la teva opinió?
Cal que et repeteixis dient-me el què penses de tots els meus actes? A veure si entens que ja sóc prou grandet per caminar solet per aquests mons de Déu
Que tu ja ets prou grandeta per parar de fer el tonto i deixar fer als demés!

Més val que ho deixem!
Que la vida són dos dies!
Que m'agrada el ping pong, mentre escolto Pink Floyd, a la llum del matí
Més val que ho deixem!
Que la vida són dos dies!
Que m'agrada el ping pong, mentre escolto Pink Floyd, a la llum del matí
Que m'agrada el ping pong, mentre escolto Pink Floyd, a la llum del matí

Ja portem dos mesos des que vas marxar, i no sé res de tu
Com a mínim podries agafar-me el telèfon, que començo a inquietar-me, tinc ganes de sentir-te
Només et demano que parlem un moment per sentir-nos la veu
Que segur que també tu estaràs impacient, per saber sobre mi
Estic poc a casa, perquè està molt trista i li falta color
Que el meu llit se'm fa gran, que les nits se'm fan llargues, que no dormo mai bé, el capçal que em grinyola

Em revolco amb neguit, la teva nevera feia molt menys soroll
I quan esmorzo poso el 3/24 per no sentir-me sol!

Més val que tornem!
Que jo sé que m'estimes!
I que encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu
Més val que tornem!
Que jo sé que m'estimes!
I que encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu
Que jo encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i sugerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.
Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.
Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l'em fet tantes vegades
que ja ningú no se'n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.
Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap!
¿Qui sinó tots - i cadascú per torna -
podem crear des d'aquest límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament i amb tota llei d'indicis.
Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

Bed & breakfast

Això és un conte amb un final feliç.
Va de dos joves que
no es coneixen però acabaran al llit
a la primera nit.

- Jo sóc en Jordi.
(que ben plantat)
- Jo sóc la Marta.
(quin goig que fa)

I avui sopem junts en un restaurant.

- Què pensarà si demano cervesa?
(ai no que les parelles beuen vi)
- Haurà notat aquest perfum que porto?
(oi tant si jo el puc ensumar des d'aquí)

- Ai que mono que ets.
- Que bona que està.

- Renoi que bona que està la cambrera.
(ai noi concentra't amb el què tenim)
- Per internet semblava molt més guapo.
(tampoc no fa pas metre noranta-cinc)

- I anem per feina.
(que se'ns fa tard)
- anem cap a casa.
(no cal parlar)

De fons una cançó d'en Barry White.

I els dos tindran
aquella sensació de voler cardar el camp,
però s'esperaran
i l'endemà encara esmorzaran
bed and breakfast.

Cau la neu

Cau la neu damunt seu
jau mort damunt del llarg temps que ningú sap d'ell
jau mort damunt del llac gelat
des que va fugir del seu destí
fou feliç al mig del bosc
visqué al marge durant anys...
...anys fa que ningú el veu
només voltors que volen damunt seu
ara que jau mort damunt la neu del llac gelat

cau com neu la pluja damunt seu
naixen flors al seu voltant...
...tant fa que ningú el veu
que jau cobert de plantes i animals
que es mengen el seu cor
i en surten més pardals
que gràcies a ell viuran anys i anys
al mig del bosc
sense que ningú els torbi per res

Ocells de nit

Tu fas que tingui
tanta "tonteria tonta"
tu fas que em perdi
en el segon compàs
Tu fas que cridi
quan tothom està en silenci
tu fas que em llenci
dins la felicitat
tu fas que em banyi
dins del mar cada gener
tu fas que salti
des de el pont més alt del món

Som ocells de nit
buscant la direcció del vent del nord
buscant un simple espai per construir
el nostre niu

Tu fas que tingui
tanta "tonteria tonta"
tu fas que el dilluns sigui dia festiu
tu fas que em surti
un somriure al despertar
tu fas que un dia gris
s'ompli de colors

Som ocells de nit
buscant la direcció del vent del nord
buscant un simple espai per construir
el nostre niu

Quan xerres amb ets ulls

És molt difícil, per jo, mesurar ses emocions.
I més quan noltros sabem que tu ets especial.
Anirem a passejar, ben abrigats, agafats de sa mà.
I voltarem rodejats d'animals i ennuvolats.
Saludarem tots ets ocells que ens miren,
que vagin passant, que vagin passant.

Hola passerell,
mira un estornell,
passa un verderol,
guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
un puput que quasi ens pica.

No som un mostrador ni vull cridar s'atenció,
tenc dret a caminar amb tu as meu costat.
Me mires als ulls, tens tantes coses per dir,
cantam una cançó i així mos ho deim tot.
Es dos aprenem junts, me mostres es teu món,
me presentes ets animals, que un dia em vas pintar.

Hola passerell,
mira un estornell,
passa un verderol,
guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
un puput que quasi ens pica.

La reina de gel

Parlen els vells d'una història d'amor
d'un cavaller enfrontat a un drac cec.
Llança a la mà, sobre un cavall d'acer
lluiten els dos per tenir dret
a l'amor de la Serina, Reina del Gel.

Talla l'acer la carn dura del Drac
crema el seu foc la mà del cavaller.
Lluiten a mort, només un serà el rei
d'aquell castell, on s'amaga un tresor,
és l'amor de la Serina, Reina del Gel.

Per un instant, els estels
són testigs de la lluita mortal.
Dins del castell, ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.

I quan la vall s'ha tenyit de sang,
l'últim crit de la nit posa fi al combat.
Res no es mou, res no es mou,
res no es mou, només el vent,
que s'emporta les paraules del cavaller.

Per un instant, els estels
són testigs de la lluita mortal.

Dins del castell, ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.

Por

Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.

Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber què rumies amb aquella mirada
que no sé què m'amaga.

Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure plegats
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.

Et veig,
el sol s'amaga entre els teus cabells.

Em sents,
aixeques la mirada
i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar
que em vénen ganes de cridar
res no m'espanta.

Por de la por
de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig
de no ser capaç de somriure
quan em dius que m'estimes

Caic

Caic, a poc a poc me'n vaig,
la física em captiva i la gravetat m'inclina als teus peus...
caic, al mateix temps desfaig,
els nusos que regiren aquest fràgil equilibri, meu...
res no dura gaire...
em moc, no sóc d'enlloc,
d'aquest país d'aire...
mai, tornaré a viure, mai
amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany,
sense final jo caic,
el món sencer s'estimba contra els vidres dels meus dies,
caic,
m'enfonso dins l'aigua,
la corrent em porta a prop,
del meu país d'aire,
l'impuls d'un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes, te'n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys,
canto sense xarxa,
salto i sempre caic,
res no dura gaire...
em moc, no sóc d'enlloc
del vell país d'aire,
l'impuls d'un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes, te'n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys...

El teu tresor

Treu del pou aquesta fressa,
buida l'esperit de tanta pols.
Sigues tu, no ho deixis perdre,
mira, olora i viu la vida a fons.
Sega arran la no ginesta,
trenca amb tot allò que tant confon.
Si ets pacient i més honesta,
ja veuràs que et menjaràs el món.

Trobaràs deserts, penya-segats, forats i rius;
sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar
d'aquest bon-son que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tant clar...

Tot curtint la senzillesa
vestiràs amb poc tenint de tot.
Somniant i amb la tendresa
aconseguiràs saber-ho tot.
Surt al sol sense roba,
deixa que t'escalfi tot el dors.
Pren i aprèn, la terra et dóna
tot allò que tant demana el cos.

Trobaràs deserts, penya-segats, forats i rius;
sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar
d'aquest bon-son que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tant clar...

Que la vida res et diu
si no ets tu qui somriu.
Mira el curs del teu riu

I no podràs mai despertar
d'aquest bon-son que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tant clar...

I no podràs mai despertar
del teu tresor tant clar...

Pioners

Neva a poc a poc a sa llum d'un farol,
caixes damunt es moll, pioners arribant.
Neva a poc a poc a sa nit boreal,
bultos d'exploradors a sa llum d'un fanal.
Somnis de solellet a flors, d'assossec i repòs,
formidables animals propis d'aquests verals.
Neva a poc a poc caminam per amunt,
en silenci sentirem bosc endins es bramuls.

Lego

Deliri de plàstic, apoteosi en colors,
Diluvi gimnàstic, olímpic, gloriós.
Hovercraft, policia,
Portaavions amb avions,
Farmacioles, medicines,
Cossetxadores, Star wars.

Me dispersa, me fascina,
Me fa por, m'il·lumina,
M'allibera des meu ego... Lego.

Deliri de plàstic, aliment en colors,
Pikatxus, esglésies, cotxes voladors.
Soldats imperials,
molins, bixicletes,
científics a Mart,
jardins amb floretes.

Me distreu, m'al·lucina,
Me concentra, me despista,
M'allibera des meu ego... Lego

No pas de tots

Canta una cançó
vella com el mar i el sol.
Parla dels records,
però no pas de tots.

Canta una cançó
per lliurar-se del malson.
Parla d'homes bons,
però no pas de tots.

Va arribar a bon port
quan ja es creia un home mort.
I ara veu que va
tenir molta sort.

Canta una cançó
vella com el mar i el sol.
Parla dels records,
però no pas de tots.

No pas de tots…
Però no pas de tots.

No és nou

Van ser dies de glòria
vam fer nostre el carrer,
tots junts una sola cosa
el crit de molta gent.
Vull despertar un bon dia,
he somiat un món diferent
No t'ofenguis si et pregunto tu què en penses.
Saps què passa, doncs passa que és el teu temps

Qui vol entrar en un joc ben diferent
tu pots, engega de seguida.
No és nou, deixa enrere els teus sentiments
perduts ens guanyen la partida.

El teu món,
per entendre qui ets necessites saber quin és el teu món
per entendre què hi fas necessites saber com és el teu món
per entendre els demés necessites passejar pel món.
El món és molt gran i és de tots.

Hem perdut les maneres,
què n'hem fet de l'honor,
passegem les mentides
com si fossin tresors.
Vull despertar un bon dia
obrir els ulls i veure un món diferent.
Quan et cremes, tu no esperes, fas un bon salt i crides,
no t'oblidis que hi ha coses que no poden esperar.

Qui vol entrar en un joc ben diferent
tu pots engega de seguida.
No és nou, deixa enrere els teus sentiments
perduts ens guanyen la partida.

Puc ser jo

Els ulls delaten que et fa figa el cor,
que ets al fons, que no pots.
Que algú ha obert la ferida un altre cop,
que el dolor va calant més fons poc a poc.

Que t'han pansit la il·lusió.
Però no has de tenir cap por
que jo sóc aquí, i si ho vols...

Puc passar les nits en vetlla si no dorms.
Puc provar d'espantar tots els teus mal sons.
Dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no, puc cantar-te a cau d'orella una cançó.

Sempre pacient a l'ombra del teu cor
t'he esperat sense cap condició.
I avui que ens necessitem tots dos,
saps molt bé que aquí em tens,
que no em moc, com sempre sóc a prop.

Si no et queda cap racó
d'esperança, puc ser jo
qui et tregui d'aquí, i si ho vols...

Puc passar les nits en vetlla si no dorms.
Puc provar d'espantar tots els teus mal sons.
Dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no, puc cantar-te a cau d'orella una cançó.

Un núvol blanc

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
I som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.

Així només, em deixo que tu em deixis,
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc per tu un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
El pesarós sap que si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes,
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis,
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc per tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

Cançó de pagès

Ah si tu vinguessis a la Plana de Vic
t'ensenyaria tots els marges del voltant
mentre tu me l'estàs pelant.

Avui tots el pagesos
baixen cap el mercat
amb la butxaca plena
el cap ben enlairat
a casa de les meuques han parat.

De les muntanyes tots baixaran
a les muntanyes tots tornaran
més si tu arribes a mitja nit
ens trobaràs en el brogit.

La Maria de Vic et posarà a to
encara que resti,
resti retentiva és bona és bona de debò.

En Ton el bordegàs
diu que a ell li agrada el Johnny Cash
també diu que escolta
country, western i bluegrass
més autèntic que ell no en trobaràs.

De les muntanyes tots baixaran
a les muntanyes tots tornaran
més si tu arribes a mitja nit
ens trobaràs en el brogit.

Aquesta és la nostra terra, la meva terra
i aquí em plantaran
espero que tots plorin...
Els quatre trujots que quedaran.
Bones botifarres tenim nena,
"Tienes que venir"
que en cap altre lloc
altre lloc del mon
trobaràs millors embotits.
Que en cap altre lloc
altre lloc del món
trobaràs millors embotits.
Trobaràs millors embotits,
trobaràs el déu que et va parir.
- Vols dir?
- Sí

Portaavions

Me falla un botó de s'abric
i pòsters en quadricromia anuncien
uns discos que vaig deixar aquí.
Davall ses escales i mir ses meves sabates.
Carrers que davallen i plugen
amb poca esperança de llunes,
que els moixos no surtin encara,
que dormin davall es teu cotxe.

Un dia de vespre i de son
que mires i aplegues sa roba,
que mai no sé on tenc sa porta,
que no proliferen ses hores,
que no puc cordar-me s' abric,
a un món ple de combinacions,
combina es meu cel sempre gris
amb tots es teus portaavions,
badies de petroliers,
excuses de mal bevedors.

Li falta una capa de mel,
li falta una banda sonora
a aquesta mirada d'oliva i de gel.
Un dia de sucre i de son,
vols ser qui per mi ja no plora,
vols ser qui me xerri amb sa planta,
que no puc omplir aquestes hores,
que no sé planxar es meu abric,
a un món ple de combinacions
combina el meu cel sempre gris
amb tots es teus portaavions,
badies de petroliers,
excuses de mal bevedors

Criticarem les noves modes de pentinats

Vindran els anys i, amb els anys, la calma
que et pintarà als ulls una mirada suau.
Et faran fer un pas i, després, un altre,
seràs tota una experta a tirar endavant.
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
que té acollonits tots els nens del veïnat.

I seràs un sac de mals o seràs una roca.
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
I potser no seré el teu amic,
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap
una mala tarda.
I potser dormiré abraçadet
a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi
quan no m'enteri de les coses.

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
Que em jugo amb la decadència de la carn
que un raconet del menjador farà d'escenari
i que ningú sospitarà de qui estic parlant.

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat

però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar

i em podran veure somriure una mica per sota del nas,

i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Mal de cap

Crec que ha deixat de fer-me mal el cap,
puc obrir els ulls i la llum no em fa mal.

No és fàcil veure que el moviment,
dels meus ulls no és un acte conscient

Milions de panys que haig d'obrir amb les mans,
estic ben lluny dels senyals de fum.

Milions de panys que haig d'obrir amb les mans,
estic ben lluny dels senyals de fum.

400 milles, 17 nusos, 24 hores

Nou de febrer,
port de Marsella,
a l’Alger,
encara esperen.

Es capvespre
la mar s’esvalota.
Pressentiment
a prop de Menorca.

No hi ha cap llum
allà a ses roques.
Senten cruixir
de matinada.

Capçanades
que són un neguit,
fins que un crit
desperta deveres.

Pressentiment,
un perill que amenaça,
i sa gent corre
descalça.

Caic a la mar,
m’agaf a una seca.
Veig un refugi
que és una cova.

Aquí dins
me passa una vida.
Demà matí
demanaré ajuda.

No hi ha ningú,
un silenci que espanta,
trossos que suren
i que la mar estampa.

Deu de febrer,
a prop de Menorca,
a l’Alger,
encara esperen.

La vida és bonica (però complicada)

Som dilluns de Pasqua i com cada any
jo porto la mona per al fill gran.
No és igual que altres vegades,
algú avui no serà a taula,
però tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc.
Després de la feina a casa
fas neteja a aquella escala
del bloc on treballa el teu advocat.
I avui torna a ser dissabte,
t'obriran la porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per què encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),
fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.

El teu home és un tros de pa
però com sempre es va deixar enredar.
Quan va sentir la condemna
li va caure el món a terra,
què llargs es faran aqueixos quatre anys!
Lents passen els dies, ja és Nadal;
els petits esperen el regal.
Pels carrers la gent et mira
i et saluden amb somriures.
D'on treus tantes forces per no plorar?
I avui torna a ser dissabte,
t'obriran la porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per què encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),

fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.

Princesa

Cansada, tota la nit,
i atrapada, sense poder sortir.
Sense poder somiar.
I es queda pensant, i es posa a plorar.

I passaven les hores, sola i a les fosques,
llàgrimes perdudes,
oh princesa de la nit.
Tots els reis t'adoren,
t'envolten de joies,
però aquestes no brillen,
quan estàs plorant al llit.

Oh guapa, et pintes els ulls,
la roba ajustada, ohhh, princesa,
cada nit, oh princesa.

I es queda pensant,
i es posa a plorar.
I passaven les hores, sola i a les fosques,
llàgrimes perdudes,
oh princesa de la nit.
Tots els reis t'adoren,
t'envolten de joies,
però aquestes no brillen,
quan estàs plorant al llit.

Oh guapa, et pintes els ulls,
la roba ajustada, ohhh, princesa,
cada nit, oh princesa,
Princesa...
Cansada...

Vola amb mi

Sota la llum dels estels
arriba l'hora de sentir
emocions a flor de pell
desperten el desig
Evadeix la teva ment
i sent com el ritme et corprèn
el so, la llum i el vent
desperta un sentiment

Vola amb mi, troba l'èxtasi
És aquí, on tot pren sentit

Els crits

La nina es desperta pel so del silenci de l'instant recent passat
cor ple, món buit
firmaments com brases extingits

I l'angoixa de quan no ens sentim els crits

De vegades, quan hi pensa,
es descobreix a ella mateixa sospirant per ser el forat
voldria ser el que falta, o allò que s'obvia

Amb la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits

És la mateixa mort immensa
d'una llunyana nit d'estiu
La mateixa mort immensa
d'una joguina al fons d'un riu

Però sovint, sense adonar-se'n,
bat les ales i al voltant li creixen mil milions de flors
fràgils i orgulloses.
L'eternitat és als colors

I la força amb aquells que fan cançons dels crits
I la força amb aquells que dels crits fan cançons

Amb la mateixa llum intensa
d'una llunyana nit d'estiu
Amb la mateixa llum intensa