Tribu

Pluja fina cau i el cos tremola
Destells de llum, estels caiguts,
que abans no havíem entès
i ara abracem i ho podem tot
perquè estem junts i el món batega.
Quan estem junts tot creix i tot pot ser.

Aquells fantasmes vinguts del passat,
No ens trobaran
Dels dits ara en brollen milers flors
I fa un sol radiant

Arriba i clou l'estança
Caliu roent
Perfum de verd per tot i un riu etern
On farem net totes les pors
i ofegar junts totes les ombres,
perquè sols junts tot creix i tot pot ser.

Per un grapat de dòlars

Encara que no sé que dir-te
I és molt prompte per llançar-te un primer vers
Perdona, no vull repetir-me
Segur que estaves fent alguna cosa més

Encara que no tinc molt per a donar-te, encara que la vida ens presente cada volta com a dos estranys.
Encara que veges que no tinc la suficient mesura que esperaves i que sempre acaba tot fatal.

Sé que no és igual, que soc poca cosa
Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo
Puguera estimar tot allò que fores
Em cal encara viure quatre voltes

I quan vinguen els anys i entre nosaltres potser tot s’acabarà
I encara que em recordes bé, i encara que no tan ben fet
Tu tan forta com has sigut sempre jo tan desgastat
De quan ens perdíem per veure’ns
Per a poder-te recordar

Sé que no és igual, que soc poca cosa
Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo
Puguera estimar tot allò que fores
Em cal encara viure quatre voltes

Encara que no sé que dir-te
I és molt prompte per llançar-te un primer vers

Sé que no és igual, que soc poca cosa
Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo
Puguera estimar tot allò que fores
Em cal encara viure quatre voltes

Sé que no és igual, que soc poca cosa
Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo
Puguera estimar tot allò que fores
Em cal encara viure quatre voltes.

Paradís

Sa llum dels fars mos il·lumina
dins sa fosca de sa nit
amb es gust de sal marina
i s’escalfor que té es teu llit
Ses teves aigües cristal·lines
i es teu cos despullat
jo t’observ mentre camines
quan sa lluna s’ha amagat

Terra dura i llegendària
rodejada de penyals
Sa roca mil·lenària
aguanta tots els temporals

Asseguts a sa terrassa
mentre es va ponent es sol
observant sa gent com passa
un vespre qualsevol

Aquí és a on jo vull estar
aquí és a on jo vull quedar
vull trepitjar s’arena fina
i guardar a sa retina
sa posta de sol dins la mar
Tu ets amb qui jo vull estar
tu ets amb qui jo vull quedar
embruixat per sa bellesa,
dels teus ulls color turquesa
me mires i es cap se me’n va

I és que amb sa teva pell daurada
i es teu accent salat
en un conte de fades
tu m’havies transportat

Aquí sa gent és agradable
però qualcun està fatal
i supòs que és molt probable
que as final jo acabi igual

I quan torni a ser de dia
voldrem seguir somiant
en un món de fantasia
que és real d’ara endavant

Vull continuar amb es meu viatge
per davall dels teus llençols
explorant es món salvatge
fins que perdi es control

Aquí és a on jo vull estar
aquí és a on jo vull quedar
vull trepitjar s’arena fina
i guardar a sa retina
sa posta de sol dins la mar
Tu ets amb qui jo vull estar
tu ets amb qui jo vull quedar
embruixat per sa bellesa,
dels teus ulls color turquesa
me mires i es cap se me’n va

Aquí és a on jo vull estar
amb els ulls tancats ho veig tot molt més clar
enmig des silenci és quan puc escoltar
es meu cor està a punt d'explotar

Observant ses meravelles
que tenc as meu voltant
es cel tot ple d'estrelles
i tu que ets sa més brillant

Ets sa cosa més polida
que jo mai hauré vist
passaria deu mil vides
amb tu en aquest paradís

Aquí és a on jo vull estar
aquí és a on jo vull quedar
vull trepitjar s’arena fina
i guardar a sa retina
sa posta de sol dins la mar
Tu ets amb qui jo vull estar
tu ets amb qui jo vull quedar
embruixat per sa bellesa,
dels teus ulls color turquesa
me mires i es cap se me’n va

Oceà

Que la teva cara sigui un oceà.

Faig més pel que vindrà que pel que ha de ser:
veig que no tinc res clar del cert.
Que el cel obert és fosc
i dic més del que sé.
Que el cel obert és fosc.

Genero més amor amb la tremolor del terra.
Sento que estic viva, sento que el meu cos batega
i em sobra neguit, necessito més paraules
per escriure’t aquest crit que puja i que s’enfila amunt.

Sacsejar-te el cos i fer fora les pors,
Veure el tors com marxa, tremolar amb el món,
Guspires de foc i onades de calor
mirar-te a la cara i que sigui oceà!

Que la teva cara sigui un oceà.

T’estàs equivocant, però vas pel camí correcte.
Sempre amb les mans en blanc, sempre amb les mans obertes.
Tens les cames “rajades” de tant jardí blanc.
Com et diria que t’estimo, que t’estimo quan

Genero més amor amb la tremolor del terra.
Sento que estic viva, sento que el meu cos batega
i em sobra neguit, necessito més paraules
per descriure’t aquest crit que puja i que s’enfila amunt.

Sacsejar-te el cos i fer fora les pors,
Veure el tors com marxa, tremolar amb el món,
Guspires de foc i onades de calor
mirar-te a la cara i que sigui oceà

Sacsejar-te el cos
Fer fora les pors

Que la teva cara sigui un oceà.

La noble vila de Su

Al capdamunt de la bella riera de Matamargó
hi ha un indret on a l'hivern fa fred i a l'estiu fa calor
tot pujant des de Solsona el camí no serà gens dur
us donem la benvinguda a la noble vila de Su

Entre avis i àvies, pares, mares, infantes i infants,
al dos-mil vuit hi comptaven seixanta-tres habitants
cap d'ells no s'ha trobat mai amb la necessitat d'un far
perquè està a més de set-cents metres sobre el nivell del mar

Vine, que farem lloc per tu,
aquí s'està molt a gust i no ens molestarà ningú.
Podrem fer la migdiada o menjar tiramisú,
jo t'espero amb una pinta a la noble vila de Su

De la fauna i la flora també en podem parlar,
hi abunden pins i roures i alzines de gla,
tudons, senglars, mustèlids i algun eriçó comú.
Admireu la biosfera a la noble vila de Su.

Vine, que farem lloc per tu,
aquí s'està molt a gust i no ens molestarà ningú.
Si vens a l’hivern i neva podrem construir un iglú,
però porta una rebequeta si vens a visitar Su.

Vine, que farem lloc per tu,
aquí s'està molt a gust i no ens molestarà ningú.
Jugarem al SingStar i cantarem el Boig per tu,
un temazo rere l’altre a la noble vila de Su

Vine, que tenim plans per tu,
ballarem el llac dels cignes si et portes el tutú,
viciarem als Sims i repassarem la taula de l’u,
unirem tots l’energia i vencerem al monstre Bu,
farem gresca i xerinola a la noble vila de Su

Ferrari

Ella sap que no em fa falta
Sap per on portar-me tot l’amor per ella és free
Quan la cago les coses sobre la taula
Però si ella em perdona, jo puc perdonar-me a mi?

Ampolles de ginebra per sobre la taula, i promeses per cumplir
Com els teus problemes jo m’he fet a mi mateix
Amor- odi perquè ja no estàs aquí

Ella vol dormir dalt d’un ferrari
Comprar ampolles de vodka fins que l’alcohol s’acabi
Llogar un jet privat i fugar-se fins a Bali
Vestir tota Versachi, de marca tot l’armari
Ella es mou suau i delicat,
Si els dos estem d’acord ja no és pecat
I els diamants més que el rom la deixien cega
Per vestir-la Fendi ara tinc buida la cartera

She done with me I’m done with her
You text me I don’t give a fuck
Makin’ music so I don’t forget ya
They call me, I’m like oh I never met ya
Oooh I wish I’d met ya
Use to wear them jordan’s to impress ya
Always trynna push me to the edge ya
Now she wanna go back where we started
I switched it up, now diamonds make em’ twerk
Don’t you get it now, I ain’t trynna flirt
Trynna make it through this shit without you
Although I won’t miss everything about you

El cor pels meus, però sobretot per ella
Que es mou pel cel com àngel i que brilla com estrella
Ella ve de dalt de tot i el combo ja m’ho deia
A l’infern si va en parella

Ella vol dormir dalt d’un ferrari
Comprar ampolles de vodka fins que l’alcohol s'acab
i Llogar un jet privat i fugar-se fins a Bali
Vestir tota Versachi, de marca tot l’armari
Ella es mou suau i delicat,
Si els dos estem d’acord ja no és pecat
I els diamants més que el rom la deixien cega
Per vestir-la Fendi ara tinc buida la cartera

Tipus suite

Cap al 2000 se’m va assecar el cervell
de molt dormir i molt escoltar indie depriment
i, amb la mà lliure, un matí triomfal
vaig dir adéu als pares i a la hisenda familiar.

Però això és propietat privada,
segur que heu vist el senyal,
no jugueu amb aquell gerro,
sé que és lleig, però és un regal.
No quedava res per dir-nos,
ara soc el que veieu,
és un barri respectable,
si us plau, abaixeu la veu
que el meu amor s’està dutxant,
l’habitació és tipus suite,
jo vaig sentint l’aigua com cau,
la sento caure des del llit.

Venia flac i sentimental,
venia amb disponibilitat total.
Potser vau veure’m buscant entre la gent,
potser vau veure’m convençut repetint certs arguments.

Però teniu molt poca gràcia
i deslligaré el gos,
aneu amb compte amb el quadre
que és d’un artista famós.
No quedava res per dir-nos,
ara soc el que veieu,
és un barri que treballa,
si us plau, abaixeu la veu
que el meu amor s’està dutxant,
l’habitació és tipus suite,
jo vaig sentint l’aigua com cau,
la sento caure des del llit.

La masovera us acompanyarà al carrer.
Agraeixo la visita, us conserveu prou bé.
Però com em torba que encara avui seguiu aquí
pensant que m’interessa el que tingueu a dir...

El meu amor s’està dutxant,
l’habitació és tipus suite,
jo vaig sentint l’aigua com cau,
la sento caure des del llit...

L’altre dia vaig sortir,
vaig anar al parc al matí
i un nen se’m va asseure al banc
amb una motxilleta.
En va treure un entrepà,
no el vaig voler espantar,
només vaig compartir
una perla de saviesa:
Viu bé, minyó, viu bé, minyó,
planteja’t cada dia si ho pots fer millor.
I mor bé, minyó, mor bé, minyó,
com la Mary Santpere, dintre d’un avió.

Viu bé, minyó, viu bé, minyó,
planteja’t cada dia si ho saps fer millor.
I mor bé, minyó, mor bé, minyó,
com la Mary Santpere, dintre d’un avió.

Cassalla paradise

Cassalla Paradise
vaig a deixar-me caure
Cassalla Paradise
plouen canonades.
Nit a València,
els proscrits han deixat les cases buides,
portes obertes, a la tauleta m'he deixat les cases buides,
xiqueta tonight a rebentar, he eixit de les coves
i hem tancat el forat,
baby, no em faces molt de cas,
hem eixit de bon humor i tinc un pòquer entre mans.

Nit a València,
els murs diuen que els diaris callen.
Tu tens els ulls cremant i jo tinc ganes de
cantar-te a l'orella;
xiqueta tonight a rebentar. València està
podrint-se i jo em podrisc amb ella,
baby, no em faces molt de cas,
hem eixit de bon humor i tinc un pòquer entre mans.

I com vols que vaja el meu cap
si açó és el paradise,
sempre in the night.
I com vols que vaja el meu cap
si vaig com un gos darrere els teus ossos.

Benvindos ao mundo do miudo mais louco
curta é menssagem do que vos entra aos poucos
antes de contiuar, cierra el punho que votto,
Gossa Sorda Chamou e aquo estamos nosostros
é desta vez que peço
agradeço a ovaçao de qual sucesso,
venho provocar sensaçoes é regresso,
sem estilar de campeoes mostramos o
progresso muito bem meu; muito bem nao me queixo,
brinca, brinca, tudo perfeito,
Anrau, Julio, Irmao, Yaman, satisfeitos
desde gandia reggae represento,
noites de praia e cazalla, un sentimento.

Já por costume,
litros de garrafas que al final se consumen,
oye nuestra rabia a luta é devagar,
grito ao ceu até que caia,
eh! Vull la meua gent preparada així que 1, 2, 3, bailla
solo la peña del Este sobrevive a la cazalla,
quiero gargantas fuertes listas para la batalla.

¿Hay alguien ahí? La Raíz!

Cassalla Paradise
vaig a deixar-me caure
Cassalla Paradise
plouen canonades.

Cristalls trencats

Trista la nit en la foscor,
quan va esclatar aquell soroll,
cristalls trencats als nostres cors.
Trencant la pau, portant la por,
odi i tristesa als nostres cors,
cristalls trencats que anuncien morts.

I ho van cremar tot al seu pas,
la nostra forma d'estimar,
van segrestar la llibertat.
La llibertat dels sentiments
morta a les mans dels innocents,
mares i fills plorant de por quan cau el cel.

No volem mai més cristalls trencats,
assassins de dignitat,
mor l'esperança als nostres caps.
Ja mai no podré vore els teus ulls
ni el teu somriure,
només ràbia és el que em queda dins dels punys.

Ni a l'Alemanya amb els jueus,
ni a Palestina avui al revés,
ningú és pitjor si és diferent.
Diners, poder o religió
mai ningú faran superior,
plora la història amb tantes morts.

El darrer vals

Els dits corren damunt la pell
Que s'estira i tremola
Inventem paraules, tot ens fa riure,
comença el ball més tendre i més dolç
de tots els balls que han vingut i vindran
però aviat la nit passarà.

Tot el temps és amor,
no és temps i no compten, els cossos.
Ens busquem arreu, ens sabem de lluny,
ja comença el ball més tendre i més dolç
de tots els balls que han vingut i vindran
però aviat la nit passarà.

Jo voldria, amb tu, un vals etern però res no ho és.
Els nostres passos prendran nous camins,
serà un somni, un record,

serà el ball més dolç dels balls
que han vingut i vindran
però aviat la nit passarà

I ara, entre els llençols, ja,
l'olor d'aquells dies, s'esborra.
No ets pas de ningú. No estimes per força
i no et diguin què fer o com fer
Tu ets el ball més dolç dels balls
Que han vingut i vindran
Però un dia, la nit passarà.
I serà el ball més dolç
Dels balls que han vingut i si vols
Tornar a ballar el darrer vals,
seré amb tu.

Als 30

En passar el portal decorat per un senglar dissecat que van comprar en un mercat.
Si t’hi fixes bé la fusta és de tall modern, un poquet antic si te n'adones bé.
I jo que preguntava: bon senyor diga’m seriós, que no hi ha estudiants que visquen per aquí
Que jo soc molt tranquil i dissabtes per la nit, ho comprendrà, això és l’edat, però he dormir.

I en el segon, senyor, viuen uns capellans que practiquen el cant coral
I van a missa aquí al costat
I el de l’esquerra una parella original
Que munten sopars per a vegans

Vinga per aquí que veure’m com de bonic és el pis que li lloga un amic.
Es disculpa per no haver tornat del camp, però no podia venir a Alacant.
I des del balcó sentia com dos hòmens forts, que parlaven d’algun fet de la història occidental.
Intercanviaven impressions de la guerra dels balcans, no parleu d’armes si hi ha el xic davant.

I deien que al món, senyor, viuen els comandants que s’han retirat
I en un racó de la memòria van guardant
El xiquet que un dia va somiar els fussells
I creuen en el penediment

Hem trobat un pis per a llogar
No és molt cèntric, però el barri és en silenci per la nit
Tu ja ho saps, el que més es valora és la tranquil·litat
I es sagals aprenguen a jugar en balancí

Avant

Un senyor que s'oxida al sofà,
una ment que no troba la boca,
una vida que no sap parlar,
un profeta més de la derrota.
Un patriota de la soledat,
de deixar-se dur, una mascota.
Un imbècil amb autoritat,
un sacríleg de la integritat...
Cauen les filles anònimes: mort natural;
fallen les forces, clima hivernal.
Tristes i "anades", quina postal
lluny de les llums, dels pedestals...
Sense homenatges ni flors en corones,
com si sols foren persones normals.
Com si en un món de misèria i de runes
fora bonic oblidar.

S'ha intoxicat la mollera,
s'han oblidat d'estimar.
De vore tan gran la bandera
la vista es comença a cansar.
S'ha intoxicat la mollera,
s'han oblidat d'estimar,
i ara respirar és una quimera.

Però estaran.
Les nostres sempre estaran.
Com pedra dins la sabata,
com la palmera que aguanta l'huracà...
i allà estaran,
fent burla i fent sacrilegi,
per sempre bruixa i heretge,
sempre a la contra i avant!

Pregueu-li a l'amo que entenga la joventut,
que se'ls perdone este suïcidi prematur.
La seua sort no és vostra, però l'"enterro" costa,
i els han cobrat la medicina i el taüt.
Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa,
orfes d'amor omplin la misa,
ixen les hordes de les cavernes,
guarden la merda baix la catifa.
I, com sempre, pagues tu la seua festa...
el resultat era un, la jugada era perfecta.

Perduda a l'aigua

Enmig de la tempesta, girant amb l’huracà,
veiem l’ombra d’una ona gegant.
Es trenca la coberta, no podem ni cridar,
tot ha passat en menys d’un instant.

Tan sols puc nedar, lluitant amb el mar.
Només puc nedar i a terra arribar.

Oh Estic perduda a l’aigua.
Oh Vaig caure sola al mar.
Oh A sota hi tinc l’abisme.
Oh I al voltant l’oceà.

Voldria tornar enrere, però ara ja és massa tard
Ja he tastat l’aigua de sal.
Mano a l’illa de plàstic i a les bèsties del mar
Ja he perdut del tot el cap, ha!

Tan sols puc nedar, lluitant amb el mar
Només puc nedar i a terra arribar

Oh Estic perduda a l’aigua.
Oh Vaig caure sola al mar.
Oh A sota hi tinc l’abisme.
Oh I al voltant l’oceà.

Tan sols puc nedar, ningú em vindrà a buscar
Potser no moriré, doncs les sirenes m’han pres.

Oh Estic perduda a l’aigua.
Oh Vaig caure sola al mar.
Oh A sota hi tinc l’abisme.
Oh I al voltant l’oceà.

Carrer de l'Esperança

I en aquest pati bonic,
sent el mar escardassar-se,
i ara vinc i ara me'n vaig
amunt i avall i mai no es cansen.

Mai no es cansen els meus amics
mai no perden l'esperança
i l'esperança de ser ells
i per això son cor batega.

I un gat negre amb ulls de vidre
i un gos coix
fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc
les palmeres, atzavares
i en el fons el blau del mar.

I és per lo m'és entranyable
i és el barri més bonic
un xic blaus un xic antics
el carrer de l'esperança.

i ara vinc i ara me'n vaig
amunt i avall i mai no es cansen.

Mai no es cansen els meus amics
mai no perden l'esperança
i l'esperança de ser ells
i per això son cor batega.
I mai ningú no hi ha pogut
saben bé per on naveguen.

I un gat negre amb ulls de vidre
i un gos coix
fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc
les palmeres, atzavares
i en el fons el blau del mar.

I és per lo m'és entranyable
el barri els meus amics
un xic blaus un xic antics
i mai no perden l'esperança.

Forta i valenta

Arriba a casa i tot són colps,
torna la por dins del teu cos,
cos maltractat per les mateixes
mans que va estimar.
El teu fill sent totes les nits
el teu plorar desconsolat,
no pot entendre què ha passat.

Però ja estàs farta de plorar,
d'amagar-te i de callar.
T'has decidit a denunciar
i així tornar a començar.
La nova vida que t'espera
amb el teu fill al teu costat,
junts, agafats, amb el somriure dins les mans.

Ja no et tornaran
els seus colps a despertar,
a les nits ja sols tindràs
la tendresa d'un abraç.
Per fi has guanyat
el teu combat, tot s'ha acabat.

Ara el teu fill ja s'ha fet gran,
li has explicat què va passar
i amb un 'abraç' t'ha contestat
tan orgullós i estimat.
La nova vida ja et somriu,
has oblidat aquell passat.
forta i valenta ja la por has superat.

Vici

Sembla que sigui ahir quan penso amb esta historia
Que porto dintre, ben guardada en la memòria.
Estàvem tu i jo sols, i això no ens importava
Perquè un amb l'altre, el nostre mon se'ns acotava
Passàvem hores, asseguts en una barra
Que sols deixàvem quan el barman la tancava
Seguirem junts i tu sempre donaves guerra
Vagàvem pels carres, fins que quèiem a terra


I encara avui no vull que pari aquella festa
Que els dos gaudíem quan volíem sortir de gresca
La nostra relació per sempre segueix viva quan per casualitat tu i jo ens retrobem algun dia

Passen els anys i si et conec, fas bona cara
Tot i que jo no et miro com abans mirava
aguantar el ritme per mi ara es un sacrifici
però de tan en tant vull recordar el teu vici

Oh estimada cervesa, en aquesta vida tot canvia y es transforma
menys el plaer que compartim al estar junts
birra que corres per las meves venes, ets la millor de las meves penes

I encara avui no vull que pari aquella festa
Que els dos gaudíem quan volíem sortir de gresca
La nostra relació per sempre segueix viva quan per casualitat tu i jo ens retrobem algun dia

Males cares

L'amor propi em va ensenyar que no vals res,
i ara cauen de 3 en 3.
Sóc jo qui ha perdut l'interès.
Porto ulls de xino però no sóc xinès,
puta, no em fas el pes..
Sóc més del que tu em vas fer creure i ara ho veig...

Si jo ho ballo, tu també ho balles,
si jo t'ignoro, tot son males cares
Si jo no et busco, digue'm perquè t'amagues,
si no et miro perquè em parles
Si jo ho ballo, tú també ho balles,
si jo t'ignoro, tot son males cares
Si jo no et busco, digue'm perquè t'amagues,
si no et miro perquè em parles

Ella se vuelve loca cuando suena el dembow,
tiene demasiado flooooow.
Al bailarlo todos gritan "Wooooow"
no te hagas baby, bailalo..

A ella le encanta,
le giro la cara no le doy esperanza.
Conmigo no se cansa,
al final nos iremos pa' mi casa..

Y ahora tú, quieres enamorarte,
yo no encuentro vida tampoco encuentro marte.
Lo unico que pido es que pongas de tu parte,
mirar el horizonte y poder encontrarte.

Yo no seee, si tuu,
estás pa' mi o estás pa' otro,
yo no se si quiero, tengo el corazón roto,
por daños que me hiciste cuando andabas con otro.

Si quieres que lo baile pues lo bailo,
si quieres que me arrime pues estoy a tu lado.
Tengo los móos preparados,
sacando cosas buenas de todo lo malo.

Yo no se, si tuu,
eres de la multituud,
yo quiero contigo, tu quieres conmigo y eso lo sabes tú.

Bailemos pegaditos,
solo siente el ritmo
vamo' hacerlo tabú,
Que siempre te ves bonita,
y esa es tu virtud. ––

Si jo ho ballo, tú també ho balles,
si jo t'ignoro, tot son males cares
Si jo no et busco, digue'm perquè t'amagues,
si no et miro perquè em parles

Si jo ho ballo, tú també ho balles,
si jo t'ignoro, tot son males cares
Si jo no et busco, digue'm perquè t'amagues,
si no et miro perquè em parles (x2)

Tú la tens molt vista,
quan vol et despista.
Ella mou la pompa com si fos de revista,
només em vol a mi però jo no soc egoista,
no sóc un més de la llista...

Bitch em sento molt salvatge,
vinc de lluny no fa cap gràcia.
Aquella nena vol formatge,
però és que a mi ja no em fa falta.

Per què perdre el temps amb tu, 

si tu per mi no ets ningú.
Si vols pots tornar amb mi,
tenir una historia sense fi...

Avui va per mi, avui va per mi, i ningú més.
És que aquí hi ha molta droga
i nosaltres en posem més..
Demà va per tu, demà va per tu, i algú més.
Pensa que jo ja en tinc moltes i ens en cauen moltes més...

La nina

No sé si m'has pres alguna cosa,
si m'has donat una altra solitud.
No sé si m'has fet alguna cosa,
si m'has cobert d'amagatalls de llum;

Que en un racó he trobat la melodia
d'aquell matí de Sol i dos minuts
que es van tornar de plom i avui són vidre,
i jo sóc una gàbia, i jo sóc una gàbia:
un pèndol sense ritme.

Balancejant una ferida d'una imatge,
d'una nina que no sap sortir.
S'amaga dins la llum i em crida, m'ha trobat dins
la piscina plena de verí...de verí.

Bec sense saber, nedo sense ser.
S'esgarria la pell en la dansa dels vidres.
I dins meu dos cristalls van creixent en l'abisme

No sé si m'has pres alguna cosa,
si m'has donat una altra solitud.
No sé si m'has fet alguna cosa,
si m'has cobert d'amagatalls de llum;

Que en un racó he trobat la melodia
d'un plor desconegut que ve de lluny
que sona com lo cant de la reeixida:
l’oblit que no s'oblida; l’oblit que es rebobina
damunt de la ferida

Balancejant lo temps, la vida, dins de l'aigua
es cristal·litza tot lo meu verí
que ha congelat la llum furtiva que ara es fon a dins
la nina dels meus ulls humits

La nina em busca, la nina em vol,
la nina em canta, la nina es dol.
I jo la busco, i jo la vull, i jo la canto,
i es fa una llum.

I jo la sento en l’amagatall,
i em canta tot lo que no diu mai.
I em fa una dona plena de llum:
és la nineta dins meus ulls.

I jo l’abraço i la veig plorar:
ja no s’amaga, ja no se’n va.

Diëresi

Poses paraules
per dir el que estic cantant.

Poses la veu
per dir el que estic pensant.

I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.
I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.

Dóna'm la mà,
no perquè ara sigui fosc,
sinó perquè així em sembla tot més clar.

Sonen espases
a dins de la teva ment,
cercant la direcció,
confiant que el que estàs fent és el millor.

I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.
I no em perdonaria no ser a prop quan estàs absent.
Quan estàs absent.

Tiba'm la corda, fes que em soni sobre el pit.
Que ressoni el que he sentit.

Mulla'ns amb l'aigua
que no haguéssim tastat mai.
I si ens ho beguéssim tot
et diria -he estat feliç
molt més del que mai m’hagués imaginat.

I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.
I no em perdonaria haver passat, haver estat tan a prop
del que m’has donat.

Tu fas créixer en solitud
el regal que ens fas.
Van passant els anys,
no t'has cansat,
creixent endins.
Fer córrer els dits
pel tall dels llençols
que ha esquinçat l'atzar...

I és aquesta andana
on espero sol encara
la que fa que em senti a casa,
si ens trobem a partir d’ara
junts al proper tren.

La jungla

Li vaig dir de fer una ruta,
de sortir d’hora, al matí.
Prop d’un riu acamparíem
just abans que es fes de nit.
Tinc hamaques, armes blanques,
tinc colònia pels mosquits,
per sopar piranya a la brasa
i tota la jungla per tu i per mi.

Però què va! Però què va!
Ella no hi volia anar!
Jo l’hi he dit, jo l’hi vaig dir,
i ella mai va voler venir.

I a la jungla els rius, si vessen, es transformen en pantà,
i quan ve l’època de pluges ja no s’hi pot arribar.
I ella no hi va voler anar.

I què me’n dius si faig trucades
i recluto alguns amics,
si sortim aquesta tarda
i a l’estany fem un partit?
Hi ha molt gruix, el gel aguanta,
no hi ha risc, no hi ha perill!
Que l’esport és saludable!
T’ho prometo, serà divertit.

Però què va! Però què va!
Va dir que potser més endavant.
L’hi vaig dir, vaig insistir,
però ella mai va voler venir.

I el desembre era l’època ideal per patinar,
però ja se sap que, el gel, si deixes passar els mesos es desfà.
I ella no hi va voler anar.

Fins que un dia dins el cotxe
excitat vaig proposar
de trencar per la drecera
de les corbes del barranc.
Apreciar unes bones vistes,
evitar les retencions,
inventar el nostre propi trajecte
que per l’autopista ja hi va tothom!

Però què va! Però què va!
Va dir “frena, que vull baixar!”.
L’hi vaig dir, vaig insistir,
però no va voler canviar de camí.

Vaig parar enmig d’un polígon i ella, en lloc de dir-me adeu,
cridava “no hi ha un bon camí, sinó que cadascú té el seu”.
I “si autopista i carretera són opcions tan diferents,
el teu camí i el meu”, va dir, “t’ho juro, no s’assemblen gens”.
I es va perdre entre unes mates remugant que era molt trist
que realment jo necessiti tot això per ser feliç.

I ella no hi va voler anar.