Imagina

Proveu d'imaginar-vos
que no existeix el cel,
que no hi ha infern a sota
que a sobre sols hi ha blau.

Imagineu la terra
sols vivint l'instant.

Doncs ara imagineu-vos
que no hi ha cap estat,
pel qual morir o matar-se,
ni deus que cridin: sang!

Imagineu la terra
tota sempre en pau.

Em podeu dir que somio
però sé que no estic sol
veniu doncs amb nosaltres
i serà com un sol món.

Imagineu encara
que no hi ha possessions
ni més fam ni cobdícia
que som germans,
germans i prou.

Imagineu la terra
tota de tothom.

Em podeu dir que somio
però sé que no estic sol.

Veniu doncs amb nosaltres
i serà com un sol món

Podeu dir que jo somio
però sé que no estic sol.

A la deriva

Tenim el cor a prova de bales,
un horitzó, també unes ales.
Hem vist caure la frontera
i en el teu cos de pols d'estrelles.

Hem desfet tots els camins.
Hem après de l'infinit.
Mica en mica, com balla la vida,
ballarem aquesta nit.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.
Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou.

Que la vida es pari fins que surti el sol.
Junts a la deriva.
Que la vida esclati com nosaltres dos.

De Luther King, de Víctor Jara,
portem els somnis del Che Guevara.
Hem vingut a trencar els marcs.
Tenim les ales de la Rosa Parks.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.
Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou.

Que la vida es pari fins que surti el sol.
Junts a la deriva.
Que la vida esclati com nosaltres dos.

Que quan tu balles es desfan les hores, el temps millora.
Sento com les ànimes s'animen.
Puc veure com volen i troben una nova veu de llibertat que sona.
Bones vibracions per totes les persones.
Caminem sempre junts amb la mà al cor.
Som el poble viu, la flama en la foscor.
Som un paisatge de vida que crida i no oblida.
Som la sortida agraïda desfent mentides.
Una lluita compartida!

Que la vida es pari fins que surti el sol.
Junts a la deriva.
Que la vida esclati com nosaltres dos.

Oriol

Totes les paraules
que van quedar-se en miratges
totes les converses de paper
totes les eixides
que vam veure més factibles
tot es va quedar en un no-res


Sempre et tindrem en el record:
seràs viu en la nostra memòria


Totes les rialles
que ens llegares a nosaltres
valen una vida de segur
totes les persones
que no et van tancar les portes
tots els bons moments que t'has perdut


Sempre et tindrem en el record:
seràs viu en la nostra memòria

S'animal que no existeix

És dòcil, té vida,
si el mires ja no hi és,
té un membre que respira,
és s'animal que no existeix.
Se toca i se vagina,
fornica amb ell mateix,
té un far que m'il·lumina,
té escata com un peix.
Me menja i me vomita
d'un simple malentès,
me caga i me compixa,
és s'animal que no existeix.

Desvinculat
de qualsevol forma de vida,
través sa gent amb sa pupil·la.
Tan desfasat
des segle que comença ara
som una mòmia,
som dues vaques.
Dins un no-res,
dins una absència pura,
aquest silenci és una tortura.
De tot un cos,
de tota una vermada
només me queda un pam de carn en barra.

Maria

T'estimaré, però no sempre puc fer-ho més.
amb un vestidet blanc, amb roses i volants
crida, canta, per molt anys! avui és el teu sant
t'estimaré...
ets la mare que enamores
ets el nom de les senzilles
ets la mare més divina
ets la queixa de les queixes
ets soferta mai no et queixes
ets l'hòstia consagrada, vull dir la rehòstia
Maria...
t'estimaré, però avui no puc fer-ho més
ets la sort, sort del qui malgasta
ets la dona de les dones
ets la veu de les femelles
ets la nineta de les nines
ets la pau de la impaciència
ets la mare de la sapiència
ets la queixa de les queixes
ets soferta...
la més artista, altruista
tens el cor mes dolç
ets la sort...
ets l'esquena pinten bastos
ets la fe del que no hi creu
ets la treva, mai la guerra
t'estimaré...

Carai carai

Carai carai que t'has fet gran
Les mosses creixen i caus al parany..
Carai carai que t'has fet gran
Les mosses creixen I caus al parany
Pels voltants del meu veïnat
I corre un paio molt ben plantat
Sempre ha corregut darrere les faldilles
Sense fer soroll s'acosta
a les dones de "cloquilles"
Tot el barrí el té ben clixat
Saben que escull la presa des del terrat
És bon nano però el perden les nenetes
D'aquelles que es pinten els ulls
i s'omplen de punyetetes
Any rere any caus al parany
Sempre has tingut la clau
mai has trobat el pany.
Sempre has tingut la clau
mai has trobat el pany
Sempre s'ha fixat amb les carreres de les mitges
i amb l'aire de com camina la filla de la padrina
el domina, no m'estranya és cosa fina
però son pare ja trina quan la ronda i la mima
Diuen que l'amor no té edat
Fins que pels ulls t'han enredat.
Diuen que l'amor no té edat
Fins que pels ulls t'han enredat.

Heroïnes de la fosca nit

Han passat molts juliols
des de la nostra despedida,
han passat molts estius
des que la nostra història
s’ha convertit en poesia


I busquem i no trobem cap relat
que ens explique què ha passat.
Hem d’escriure un nou horitzó,
dibuixar alegria en cada racó.

No som hereves de Neruda,
som les filles de Marçal,
volem ser l’heura forta
que creix en la immensitat.

Som heroïnes de la fosca nit,
som lluitadores de la utopia,
som milicianes de la paraula viva.
Ens estimem, la nostra boca crida rebel·lia.

No busquem ni vint poemes d’amor
ni desesperança d’una cançó;
Som un himne d’alliberació,
aquell que cantaven les bruixes de dol.

Revestim velles paraules
amb els darrers significats,
la força de les noves frases
esborrarà temps passats.

Som heroïnes de la fosca nit,
som lluitadores de la utopia,
som milicianes de la paraula viva.
Ens estimem, la nostra boca crida rebel·lia.

Som un trosset de vida passada,
bocins de petons, retalls d’una abraçada,
Fragments derivats d’una mirada,
i un petit vers curt.
Un vers curt per crear narrativa
ni esperem ni plorem.
No volem ser com Anna Karènina.
Ni esperem ni plorem.

Sàhara

Crema la pell dalt del camell camí d'Al-Aaiun:
un sol rabiüt i un món d'un sec rotund .
Un sòlid mur barra el futur de la vida i del camí,
cent mil soldats m'apunten ara a mi.

Crema en el cor la trista sort dels nòmades del desert,
crema a la sang el cruel engany sofert.
Ni el vent no mou mai res de nou al Sàhara Occidental,
tot és incert, tot és provisional.

En un rellotge de sorra
viu el poble saharià:
o arrenquem aviat a córrer
o el temps ens engolirà.

Germans,
lliguem-nos els turbants,
que ara, com abans,
cal tornar al combat.
Tornar,
fugir d'aquest no-res,
recuperar els camins,
alçar-nos un cop més.

Tossudament, amb gest valent, l'àvia Bara diu que no,
no pensa fer-se una casa d'adob.
Ella té clar que ara plegar la haima voldria dir
resignar-se a quedar-se sempre aquí.

Només hi ha un motiu per viure
al camp de refugiats:
l'esperança de sortir-ne
l'esperança de tornar.

Entre mines i promeses,
entre amnèsies i neguit,
reixes d'horitzons d'arena
res permès, res prohibit;
I una fila de Land Rovers
encarats cap a ponent:
un xofer mirant els altres
per saber si és el moment.

Despertar

Jo no vinc de cap silenci
però se molt bé que és lamentar
que la meua llengua
siga un patrimoni menyspreat
pel poder polític
que ens denega el dret a viure en pau
jo he nascut en democràcia
però se molt bé que és protestar
contra la censura
contra el genocidi cultural
contra els privilegis
de la nova classe dominant

Però no em quedaré mai de braços creuats:
lluitaré per trencar les cadenes de nou
és possible somiar amb un món diferent
només cal intentar caminar sense por

Jo no vinc de cap silenci
però se molt bé que és condemnar
l´actitud racista
d'un govern que tracta els immigrants
com si foren mobles
com peons en un tauler d´escacs
jo he nascut en democràcia
però se molt bé que és exclamar
contra la injustícia
d'una guerra absurda i il·legal
contra la mentida
contra qui evadeix la veritat

Però no em quedaré mai de braços creuats:
lluitaré per trencar les cadenes de nou
és possible somiar amb un món diferent
només cal intentar caminar sense por

Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc

Vaig veure un savi llest buscant l'error
Exempt de culpa i no sap on
Que mai la pífia prou i es torna boig
Farà un viatge cap enlloc
De tant en tant s'estreny el cor
Plouen claus del cel, cau un polsim de flors
Regaré el meu hort
Vaig veure un savi llest, capficat
A cops histriònic, curt de gambals
Farà un viatge cap enlloc
Cau un polsim de flors
Plouen claus del cel
No tinc por
I no em fa falta tenir por
Ploro i prou
Cau un polsim de flors
Cauen plors del cel
No tinc por
Sang amb benzina, sempre em puc fer el mort
Fe de baptisme
S'estreny el cor

Pepa la lletera

Pepa, la lletera,
té les cames més fines del món.
Fa vuit dies,
al ball del carrer de Sant Vicenç,
totes les noies li deien, li deien.

Va anar a dormir tan a deshora,
que son germà, matiner,
ja apariava la bicicleta, la bicicleta.

I el diumenge següent,
sortint del ball de la violeta
li vaig dir:
"Pepa, Pepa quina son aquest matí".
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven.
s'obrien tots els balcons.

Dues hores més tard
marxava clos amunt,
a cada mà dos pots de llet
els ulls se li aclucaven.
Veia, ballant, deu mil parelles
amb un clavell de llustrina al front;
dels fanals japonesos esberlats,
els flams s'escapaven cap al cel
i l'omplien d'estels.

Va arribar tan a deshora,
que son germà, matiner,
ja apariava la bicicleta, la bicicleta.

I el diumenge següent,
sortint del ball de la violeta
li vaig dir:
"Pepa, Pepa quina son aquest matí".
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Pepa!
Les cases de banda i banda
havien desaparegut.
Pepa!
Ai quina son aquest matí
va respondre aquest dilluns
Pepa, Pepa!
Pepa, Pepa es veia sola al món
de cara al cel lluminós.

Pepa!
Tan a deshora que era tard,
hora que era tard,
hora que era tard.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard,
tan a deshora que era tard,
tan a deshora que era tard.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

La nacional

Això era casa nostra.

Hi havia un camí de pols

i un solar amb pedres

i muntanyes allà, al fons.

I el brogit constant

de cotxes i camions.

Tots els nens sortíem,

saludàvem fent un do

De tant en tant un clàxon

cridava el nostre nom.

Quan ningú mirava

creuàvem la nacional

amb les mans agafades

i la mirada sempre endavant.

Després venia el bosc

i l'aigua de la font.

Ens vam treure la roba,

cadascú rere d'un tronc.

Les aigües del Tordera

s'ho van emportar tot.

I el corrent fluïa,

s'acabava el dia.

No deixàvem de mirar-nos

perquè no ens reconeixíem.

I al sortir de l'aigua

amb la mirada buida,

amb les paraules buides,

amb les promeses buides,

amb la mirada buida,

amb les paraules buides,

amb les promeses buides,

tornar i creuar tot sol la nacional.

No hi he tornat mai. Suposo que es va perdre riu avall.

I tu? Hi has tornat mai? Suposo que es va perdre riu avall.

Quan val

Quant val tocar?
Quant val mirar?
Quant val sentir tenir-te aquí a prop de mi

Em costa tant imaginar
Un sol instant surt tan barat que el compro ja

Sentiments que es rebel·len reprimint la soledat
Sentiments que es desperten quan te'n vas
Cada cop que no et veuen es molesten i fan mal
Sentiments que es lamenten quan te'n vas

Quant val somiar?
Quant val plorar?
Quant val sentir que no té fi aquesta nit

Per demanar, demano tant
No tinc valor si tu no estàs al meu costat

Sentiments que es rebel·len reprimint la soledat
Sentiments que es desperten quan te'n vas
Cada cop que no et veuen es molesten i fan mal
Sentiments que es lamenten quan te'n vas
Sentiments que m'ofeguen si te'n vas

Poemari incomplet

Han passat molts juliols
des de la nostra despedida,
han passat molts estius
des que la nostra història
s’ha convertit en poesia.

Dia i nit

He buscat en una estrella un somni
L'he trobat il·luminat en els teus ulls
On veig el teu somriure


Al teu costat camino sobre els núvols
Podem volar per sobre el cel junts de la mà
Em fas sentir tot el que


Jo vull ser el sol que persegueix la lluna dia i nit
Que sap que el seu amor és complicat
Però mai s'apagarà

El color dels teus cabells em porta
A recordar el sol ponent-se vora el mar (On trenquen les onades)
On trenquen les onades

Jo vull ser el sol que persegueix la lluna dia i nit
Que sap que el seu amor és complicat
Però mai s'apagarà

Jo vull ser el sol que persegueix la lluna dia i nit
Que sap que el seu amor és complicat
Però mai s'apagarà

Jo vull ser el sol que persegueix la lluna dia i nit
Que sap que el nostre amor és complicat
Però mai s'apagarà

Chauen-Bilbo-Barcelona

Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona
Chauen- Bilbo- Barcelona.

Ets o no ets
l'últim home del carrer,
ets o no ets
i l'únic que no sap d'on ve.
Ho ets i ho saps bé,
fill de la nit
que el primer crit
ets el darrer
per ser com has de ser.

Vas caminant, vas en roba
i encara vas dormint pels bancs.
Qui t'ho havia de dir, tants anys voltant.

Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona
Chauen- Bilbo- Barcelona.

Ets o no ets
l'últim home del carrer,
ets o no ets
i l'únic que no sap d'on ve.
Ho ets i ho saps bé,
fill de la nit
que el primer crit
ets el darrer
per ser com has de ser.

I un got de sang freda,
o deu mil d'aigua de la mar salada
l'últim de la fila,
és el primer que desfila.

Viu nanu, viu nanu,
has de ser viu,
i ara riu nanu,
riu nanu, riu nanu riuuu!

Sa llimona

És tan difícil xerrar
de certes coses.
És es procés normal
d'un trauma
en decadència natural
que no se pot resoldre.
I és s'equilibri permanent
des meu desordre
que no me deixa pensar,
i és vera que no sé rectificar,
joder, no ho faig aposta.
Es teu vestit estampat de flors.
Sa totsolesa és sa meva por
més senzilla i miserable,
més planera i més transitable.

Vull sa llimona que pren es sol,
sa primavera d'un dia que plou,
Vull sa pintura de s'albercoc
si tu te dibuixes damunt un llençol.
Són tan negres es teus cabells.
Tentes esses no arreglen res
que no sigui adulterable
ni bilingüe ni molt criticable.

La vedette del teu cap

Se't tanquen els ulls i s'obre el teló dels teus somnis,
Comença la funció al teatret del teu cap
On hi ha el meu nom amb llumetes damunt del capçal.
Comença la funció al teatret del teu cap
On faig temporada com a actriu principal.

Éteins vite la lumière de ta table de nuit pour que les néons de mon nom s’éclairent!
Éteins vite la lumière de ta table de nuit et je serai la vedette qui joue dans tes rêves!

Mentre sigui allà, no hi actuaran mai dimonis.
No en deixaré entrar cap al teatret del teu cap,
Només àngels, princeses, ballarines i mags.
No en deixaré entrar cap al teatret del teu cap,
Només jo i grans estrelles fent per tu els millors gags.

Éteins vite la lumière de ta table de nuit pour que les néons de mon nom s’éclairent!
Éteins vite la lumière de ta table de nuit et je serai la vedette qui joue dans tes rêves!

Espero estar molts anys podent actuar quan tu dormis.
L'escenari que hi ha al teatret del teu cap
És el lloc més màgic que he pogut trepitjar.
L'escenari que hi ha al teatret del teu cap
És el lloc que més m'inspira i és on em vull quedar.

Éteins vite la lumière de ta table de nuit pour que les néons de mon nom s’éclairent!
Éteins vite la lumière de ta table de nuit et je serai la vedette qui joue dans tes rêves!

La vida a contratemps

Diga'm tal com ets
que ara tinc el món sencer
per entregar-te'l a tu,
no em cansaré d'estar amb tu.

Sóc el que tu vols,
ara sé que t'ho dono tot.
Ja no puc continuar,
si no et sento al meu costat.

Demà, demà ...
No hi ha demà, si tu te'n vas.
Demà, demà ...

I ara sé
que no puc viure més
la vida a contratemps.
No puc imaginar-me
passar el temps amb ningú més.

Deixa'm ser per tu
un desig, una virtut.
Tot el temps que he perdut
el recupero estant amb tu.

Deixa'm redimir
els pecats que no et puc dir.
Ara sé, que no hi ha
res si no et tinc al meu costat.

Demà, demà ...
No hi ha demà, si tu te'n vas.
Demà, demà ...

I ara sé
que no puc viure més
la vida a contratemps.
No puc imaginar-me
passar el temps amb ningú més.

Apocalipsi