Sa llimona

És tan difícil xerrar
de certes coses.
És es procés normal
d'un trauma
en decadència natural
que no se pot resoldre.
I és s'equilibri permanent
des meu desordre
que no me deixa pensar,
i és vera que no sé rectificar,
joder, no ho faig aposta.
Es teu vestit estampat de flors.
Sa totsolesa és sa meva por
més senzilla i miserable,
més planera i més transitable.

Vull sa llimona que pren es sol,
sa primavera d'un dia que plou,
Vull sa pintura de s'albercoc
si tu te dibuixes damunt un llençol.
Són tan negres es teus cabells.
Tentes esses no arreglen res
que no sigui adulterable
ni bilingüe ni molt criticable.