Heroïnes de la fosca nit

Han passat molts juliols
des de la nostra despedida,
han passat molts estius
des que la nostra història
s’ha convertit en poesia


I busquem i no trobem cap relat
que ens explique què ha passat.
Hem d’escriure un nou horitzó,
dibuixar alegria en cada racó.

No som hereves de Neruda,
som les filles de Marçal,
volem ser l’heura forta
que creix en la immensitat.

Som heroïnes de la fosca nit,
som lluitadores de la utopia,
som milicianes de la paraula viva.
Ens estimem, la nostra boca crida rebel·lia.

No busquem ni vint poemes d’amor
ni desesperança d’una cançó;
Som un himne d’alliberació,
aquell que cantaven les bruixes de dol.

Revestim velles paraules
amb els darrers significats,
la força de les noves frases
esborrarà temps passats.

Som heroïnes de la fosca nit,
som lluitadores de la utopia,
som milicianes de la paraula viva.
Ens estimem, la nostra boca crida rebel·lia.

Som un trosset de vida passada,
bocins de petons, retalls d’una abraçada,
Fragments derivats d’una mirada,
i un petit vers curt.
Un vers curt per crear narrativa
ni esperem ni plorem.
No volem ser com Anna Karènina.
Ni esperem ni plorem.