Jo no som d'escaramel·là fixo

Un dia de bon matí
me vaig menjar un conill,
sa castanya era tan grossa
que no el vaig poder pair.
I és que ahir hi va haver despedida
de fadrí i som jo es nuvi.

Tot un món nou
ahir vaig descobrir
i és que des des setze
amb sa mateixa tenc sexe.
Per es qui ho fan,
tot es putu respecte,
però jo he vist que açò
no ve en es meu prospecte.

Estic un poc arrepentit, tot que
sigui dit, però no puc lluitar
contra tot lo que jo he sentit.
Tal vegada es futur
no era tan polit i com diria ella
"tot açò ja estava escrit".

Li hauria d'explicar?
Però què dius col·lega
segur que et matarà!
Pues jo aquest viatge
per sempre vull continuar,
jo li fotré p'envant
i me'n aniré a explorar!

Viatjaré per tota sa vorera,
d'aquesta roca
un llarg viatge m'espera.
Mirant p'envant i mai cap enrere,
que a casa hi ha sa dona
que m'espera.

I seguiré cap endavant
tot lo dia palpant.
Ara li he pillat es gust
i sempre vaig provant.
En sa vida
mai m'ho havia plantejat,
però ara és com una droga
que me té enganxat!

Palpant, palpant, palpaaaaaant!
Sa veritat és que no m'ho esperava
però ara me'n vaig a dormir
amb sa xil·la blava!

Viatjaré per tota sa vorera...

Traspassaré tot tipus
de fronteres,
disfrutaré sa vida soltera.
Ja és massa tard
i no vull tornar enrere,
encara que sé que més d'un
dia hauré de treure sa cartera

Mentides de joguina

Somnis que han creat mons paral·lels,
somnis inversemblants però tan reals,
somnis incendiats d'emocions,
somnis que han caigut en despertar-se.

Creixen desordenats sempre burlant el temps,
entrellaçant sentits, desobeint raons,
alimentant-se dels teus anhels.

Somnis incendiats d'emocions,
somnis que han caigut en despertar-se.

Converses de balcons

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Jo vaig intentar fugir del món però no sabia com,
vaig enganyar la ment amb estupefaents.
Oh, no! Extasiat per la cançó,
all right vam trobar la solució.

Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Auxili party rebel·lió.


Tu vas intentar fugir del món però no sabies com.
Vas fer volar la ment amb les cançons desobedients,
amb les històries que guardàvem baix la pell,
perquè tu i jo pensàvem el mateix.

Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Auxili party rebel·lió.

M'aguanta la nit a la retina,
no tinc por al dia
si eres tu una part d'esta rutina
i seguirem cantant,
brindant per la teua companyia.
I anar fent dels problemes, pols.
Entrarem al cel derrapant tots dos.

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Abraçats a una veritat ens ho creiem,
que mentre crema la mentida ens estimem.
Sabem que fent el que volem ho fem millor,
que la set que va omplint el got buida la por.

Som ocells que canten de nit,
inflem el pit inaugurant matins.
Sota la pell un crit que vol sortir,
Així, digues que sí.

L'alba tenyida de silenci,
salva't i crida'm si no hi penso.
Que la voleiada eterna fa camí,
que encara que faci fred seguim aquí.

Desclava els peus, deixa que creixi
marxa el moment abans que hi pensis
tot el que ens hem emportat ens fa ser així,
que encara que faci fred seguim aquí.

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

No vam saber tornar

Ara no parem quan ens fem mal.

Deu ser aquest temps de merda,

deu ser aquesta hora.

Al vespre, anem molt cansats.

Ara disparem per si de cas.

Som uns especialistes apuntant

a les ferides que no hem curat.

Saps fer com si això no anés amb tu,

com si fos un tema meu que cal que afronti.

Soc molt bo dient el que no he dit,

jugant amb el matís i fent-me l’orni.

Rècord del món en absurditat.

Rècord del món en absurditat.

I ja no vam saber tornar.

Ara inaugurem la post-veritat.

Anàlisi exhaustiva:

context i perspectiva.

Detalls gegants.

Ara, aquests petons,

per què me’ls fas?

Potser no és coincidència

que just darrera els llavis

tinguem ullals.

Saps fer com si això no anés amb tu, 

com si fos un tema meu que cal que afronti.

Soc molt bo dient el que no he dit,

jugant amb un matís i fent-me l’orni.

Rècord del món en absurditat.

Rècord del món en absurditat.

I ja no vam saber tornar.

Espremedors

Trenques les barreres que m’havia fet.
No em demanes res a canvi. Tot anirà bé.
Tens la porta oberta si no hi ha il·lusió.
Estimar no és esperança, és Revolució.

Quan estem junts tot tremola.
Quan estem juntes, brutal.

Quan estem junts tot tremola.
Quan estem juntes, brutal.

No em faltes tu. No et falte jo.
Que no som taronges, som espremedors.
Qui més t’estima no et farà plorar.
Et durà a una festa, et traurà a ballar,
obrirà les ales i et farà volar!

i et farà volar!
obrirà les ales i et farà volar!
i et farà volar!

No som utopia, som la realitat,
quan se’ns fa de dia, quan tu em fas vibrar.
Tot damunt la taula, destapem les emocions.
No parlem de prínceps, carabasses, ventafocs.

Quan estem junts tot tremola.
Quan estem juntes, brutal.

Quan estem junts tot tremola.
Quan estem juntes, brutal.

No em faltes tu. No et falte jo.
Que no som taronges, som espremedors.
Qui més t’estima no et farà plorar.
Et durà a una festa, et traurà a ballar,
obrirà les ales i et farà volar!

i et farà volar!
obrirà les ales i et farà volar!
i et farà volar!

No em faltes tu. No et falte jo.
Que no som taronges, som espremedors.
Qui més t’estima no et farà plorar.
Et durà a una festa, et traurà a ballar,
obrirà les ales i et farà volar!

i et farà volar!
obrirà les ales i et farà volar!
i et farà volar!

Suau sensació

El vent acaricia els meus cabells,
m’abraça i s’endinsa en la meua pell;
Mire el cel i respire a fons:
Suau sensació

Com suau sensació…

Dolços records, dolça il·lusió;
somric atrevida amb fils d’emoció.
Imatge latent a la ment:
Suau sensació

Com suau sensació…

De nou la brisa a la meua pell,
em porta un eco i el teu so
avança al ritme del meu cor:
Suau sensació

Com suau sensació...

Àngel

Sota les ales del meu àngel hi ha la sort
que m‘acompanya cada dia a cada port
com un tresor l'apreta fort
i només brilla davant de la mort

No em cal vigilar les trampes
ni la gent amb qui t’enrampes
que jo el perill no l’he vist mai
només per tu he mort d’esglai

I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo
desprotegit dins el teu llit
I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo

Sota les ales del meu àngel hi ha la sort
que m’acompanya cada dia a cada port
i a cada sot
em tapa els forats d’un cop.
M’atura qualsevol cosa
els entrebancs que la vida em posa
que jo el perill no l’he vist mai
només per tu he mort d’esglai.

I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo
desprotegit dins el teu llit
I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo

Desprotegit dins el teu llit
em tapo m’amago tinc por
potser el meu àngel ha fugit
potser perquè tu estàs amb mi

M’ha deixat sol ben sol
ha fugit i aquí estic
perdut en tu i tu i tu
em falten les ales per saltar tot sol
em trobo perdut quan
et tinc lluny, tan lluny
my àngel come back
cause it’s so dark

I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo
desprotegit dins el teu llit
I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo

Llancem-nos junts al buit
que sigui el que hagi de ser
que jo amb tu estic perdut
però si tu saltes saltaré

Llancem-nos junts al buit
que sigui el que hagi de ser
que jo amb tu estic perdut
però em sento bé

Milers d'habitants

Fugiré des meus invisibles,
sentiré que es àtoms més pròxims a jo mai seran divisibles.
Radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

Un romi se tanca, una dona se mira ses dents,
trompetes i flautes que bufen en contra des vent.
Radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

Un home destapa i olora una crema after-sun,
dragons i helicòpters desfilen un cel taciturn.
Radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

És hora de tornar a casa

Cada vers una bala.
A cada balç hem trobat les paraules
que s'han tornat camí,
que han omplert aquest passatge.

Passatgers i equipatge
vam salpar amb un desig de fugida
i cada port la nit
ens ha anat canviant la vida.

Guardarem cada albada com un tresor
cada ball, cada plaça, cada cançó,
l'alegria del viatge, els nous amics,
també els malsons
És hora de tornar a casa.

Pels infinits camins del món
ens seguirem trobant,
potser amb un altre nom,
però amb la mateixa clau:
volar i ser lliures.
Sé que també ho saps:
mai és el primer cop.
Venim ballant plegats
des d'altres vides.

La veritat és senzilla:
a cada passa la sort es provoca.
El cor canta un camí,
qui el segueix mai s'equivoca.

Des del cor de Ramallah fins als Balcans.
Des de Tòquio a la pluja de Bogotà.
Dels teus ulls d'aigua clara, del Senegal fins a Nova York
És hora de tornar a casa

Pels infinits camins del món
ens seguirem trobant,
potser amb un altre nom,
però amb la mateixa clau:
volar i ser lliures.
Sé que també ho saps:
mai és el primer cop.
Venim ballant plegats
des d'altres vides.

Navegants

Sé que ja no em queda temps
És hora intentar-ho o perdre-ho tot
He de creuar aquest mar incert
On moren esperances i cançons

I potser no sobreviuré
Però és l'hora d'embarcar i fer el cor fort
Si em quedo no ho explicaré
Si marxo mar endins potser tampoc

Del lloc d'on vinc no em queda res
Només hi habiten foc i destrucció
I el lloc on vaig és tan incert
Com cada onada que colpeja el bot

El que serà demà no ho sé
Potser de cop naufrago o potser no
O potser caic si bufa el vent
I no hi ha un braç que em salvi de la mort

Però mai no perdré
La fe ni l'honor
Ni el riure ni el seny
Ni el nen que jugava al mar
I feia castells

Enmig del mar em gela el fred
Tremolo cada cop que marxa el sol
I si m'adormo miro al cel
Somiant amb un nou dia on hi ha escalfor

Sé que tot és com ha de ser
Però em costa quan he vist de prop la mort
Avui respiro i sóc aquí
Potser demà s'acaba aquesta sort

Però mai no perdré
La fe ni l'honor
Ni el riure ni el seny
Ni el nen que jugava al mar
I feia castells

I si una onada m'engoleix
I em toca respirar la sal del fons

Relacions dins s'estable

Canta es gall
i se té que aixecar
cap a munyir ses vaques
i a cuidar es bestiar.
Està cansat,
però bé que s'ho passarà,
els animals el veuen
i comencen a tremolar.

Practica sexe anal
amb tot tipus d'animal.

Un dia d'ell
una dona es va enamorar,
un dia raro
que per poble va passar.
Sa dona li va demanar per pujar,
"me sap greu fieta però jo dins s'estable tenc tot lo que sempre
havia desitjat".

Practica sexe anal
amb tot tipus d'animal
galls, gallines, ases i someres,
vaques, porcs i truges molineres.
I és que ell ha perdut sa conta ja,
as final no sé qui és més animal.

Es mànec el fot dins s'ànec,

encula a sa pobre mula,
s'enduu sa cabra dalt s'era
i li enfonya per darrera.
Se barrina a sa gallina
i a n'es porc davall s'alzina,
a n'es lloro li enfila
emprant un poc de vaselina.

Practica sexe anal...

Ja és feliç a sa seva granja,
de sexe i d'amor no n'hi falten.

Ell no vol una relació estable
perquè té relacions dins s'estable.

Practica sexe anal...

Avui no

Tantes coses per denunciar,
tanta injustícia al meu voltant,
tantes coses que vull canviar.
Tanta il·lusió que es va apagant,
tantes forces que es van gastant,
tanta impotència em va cremant.

Hui no vull parlar d'això,
hui no puc canviar el món.
Hui vull riure amb els amics,
que em donen forces per seguir.

Revolució quan ve la nit,
quan la cervesa ens fa gaudir,
riem d'allò sense sentit.
Reconstruïm el nostre món,
amb barricades de records,
de grans moments i discussions.

Tot allò que ens ha fet forts,
quan érem tots, quan érem pocs,
mals d'amors, rises i plors
i tantes nits per al record.

Hui no puc lluitar, no tinc forces per cridar,
hui només vull riure amb vosaltres al meu costat,
i que es vagen preparant, que demà torne al combat.

Quan la derrota em ve a buscar
i els problemes se'm fan més grans,
dubte, seguir o abandonar.
Unes paraules al rescat
m'ajudaran a suportar
tot eixe pes que em va ofegant.

Agafar aire, alçar el cap,
mirades de complicitat,
consells d'amics, un bon abraç,
no tenen preu, sols són regals.

Sol naixent

Ja no ha passat mai més pel seu carreró
Quan surt al vespre sola a passejar
Quan el Sol s'amaga darrera l'horitzó
I flirteja amb la Lluna fent un sopar

Vol sentir aquella sensació
De ser lliure i de no tenir por
Vol escriure sense pressa el demà
Si no lluita és quan s'enfonsa i

Cau i es torna a aixecar
Torna a cavalcar
Perquè un cor salvatge no es pot aturar
Mai perd la il·lusió
Es pura passió
I de cada errada aprèn la lliçó
I avui està fluixa però té solució
S'inventa una excusa, torna al carreró
S'aixeca conscient, que no tornarà
Que la vida passa i els dies se'n van

Anem a despullar-nos a aquella platja
O sortim a fer birres fins que caiguem
A vegades només cal canviar el paisatge i de cop
Surt aquell personatge que tots portem

Vol sentir aquella sensació
De ser lliure i de no tenir por
Vol escriure sense pressa el demà
Si no lluita és quan s'enfonsa i

Cau i es torna a aixecar...

I quan és negre ho veus tot com de cop
Entra una flama de llum i torna a ser tot de colors
I quan és lluny la llum és més a prop
Segurament ja t'espera al final del carreró

Cau i es torna a aixecar...

Que la vida passa i els dies se'n van

Que torna a aixecar-se i és per cavalcar

Perquè un cor salvatge no es pot aturar

Mostra'm

Ser com l’aigua d’un riu,
caure al dematí
de primavera a estiu.
El meu destí està lluny
puc rodar entre rambles
de març a juny.

Trobar-nos i saber qui som,
ballar com quan fem l’amor
i parlar amb la lluna;
despertar amb tu,
tan sols amb tu,
gaudint amb tu
d’aquesta fortuna.

Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
Que ens porte aire per avançar.

Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
que ens porte l’aire.

Fer un salt etern,
acompanyar la nit
de tardor a hivern;
cremarem tot gener
per no sentir el fred
de desembre a febrer.

Ajuntar-nos i mantindre el foc,
ballar com quan fem l’amor
i parlar amb la lluna;
despertar amb tu,
tan sols amb tu,
gaudint amb tu
d’aquesta fortuna.

Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
Que ens porte aire per avançar.

Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
que ens porte l’aire.

El combat

Només si no perdem l'ànima lliure.
Només si no ens venem felicitat.
Només si sabem mantenir el somriure
a punt per tots els monstres que vindran.

Només si no toquem de peus a terra.
Només si no ho recolzes tot aquí.
Només si ens apropem sense disfressa.
Només si no tens por de ballar amb mi.

I aprendre a estimar
amb les mans obertes
per donar i deixar marxar.

I a poc a poc descobrir
tots els mapes del teu cos.
I tendrament resseguir
els camins sobre la pell.
Molt lentament esclatar
Sortir pels aires volant
com si no hi hagués demà.

Tota la roba per terra.
A la nostra dolça guerra
no hi haurà vencedors ni derrotats.
Tot el foc de la batalla
és la nostra pell que balla
amarada pel combat.

Només si caminem sense promeses.
Només si no ens venem seguretat.
Només si no comprem ni mais ni sempres.
Només si aquest amor ens fa més grans.

I aprendre a estimar
amb les mans obertes
per donar i deixar marxar.

I a poc a poc descobrir
tots els mapes del teu cos.
I tendrament resseguir
els camins sobre la pell.
Molt lentament esclatar
Sortir pels aires volant
com si no hi hagués demà.

Tota la roba per terra.
A la nostra dolça guerra
no hi haurà vencedors ni derrotats.
Tot el foc de la batalla
és la nostra pell que balla
amarada pel combat.

La teva pell i la meva
de la nit fins al matí.
Al teu llit he sentit la primavera.

La teva pell i la meva
de la nit fins al matí.
Al teu llit hem encès una foguera.

Tota la roba per terra
de la nit fins al matí.

Fora dels murs

Vaig caminant pel riu de gent
però em trobe sol,
va caminant la capital
i va xafant-me la son.

El seu ritme
es clava al cos
com una forca,
una música que accelera
i em desborda.
S'han dispersat tots els meus
i sols em queden cançons.

Deixa que m'espolse
esta boira del cap
vull tornar un segon i respirar.

Para que me'n baixe d'aquest món un moment,
para per a que puga escapar del ciment.

Deixa'm rebolcar-me
en els meus racons
torne en un segon.

Fora dels murs hi ha una pluja d'estrelles,
sent la claror com renaix al meu cap.
Fora dels murs entre pedres i sendes
sonen les hores al vell campanar.

Allà on les serres em resguarden
i es perd l'asfalt entre els camins,
allà on el temps es para
i retrobe els sentits.

Batega el so,
per un moment
tot es transforma
la melodia
es fa més lenta i té més força.
S'han dispersat tots els núvols
i renaix al meu niu.

Deixa'm que m'espolse
esta boira del cap
vull tornar un segon i respirar.

Para que me'n baixe d'aquest món un moment,
para per a que puga escapar del ciment.
Deixa'm rebolcar-me
en els meus racons
torne en un segon.

Fora dels murs hi ha una pluja d'estrelles,
sent la claror com renaix al meu cap.
Fora dels murs entre pedres i sendes
sonen les hores al vell campanar.

Si tothom calla

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla
La nostra veu falla si el teu cos no balla

Doneu-me vida doneu-me la ma
Doneu-me força per sortir a cantar
Dispara, la bala, el tret
Que et fa volar sense ales

Gira la terra gira la vida
Mentre donem voltes la lluna ens mira
Gira la terra gira la vida
Dona'm la mà i ballem tot el dia

La nit sens escapa ella marxa quan t’atrapa
Regalem-nos el present perquè visqui eternament

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla
La nostra veu falla si el teu cos no balla

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla hem perdut la batalla

Aixequem les mans deixem-nos portar
No pensis en res oblidem l’endemà
Som la festa la bèstia La força que es mou
Som aquells que estem vius fins que surt el sol

Anem a treure i coratge
Pintar de pau el paisatge
No tenim dret a plorar
Vaig a lluitar per fer-te arribar el missatge
Fera salvatge
Sempre lleuger d’equipatge
Ara és el temps de ballar
Tots a cridar
Farem rodar l’engranatge

Viurem per sempre com aquesta nit
No oblidarem la màgia del teu crit
Del teu crit
sempre el teu...

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla
La nostra veu falla si el teu cos no balla

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla
La nostra veu falla si el teu cos no balla

Gira la terra gira la vida
Mentre donem voltes la lluna ens mira
Anem a treure i coratge
Pintar de pau el paisatge
Si tothom calla
Si tothom calla hem perdut la batalla

Invisibles

Invisibles pels camins,
perseguits creuant la frontera,
anem fugint dels nostres crims,
som foragits a la nostra terra.
Des del cim del Matagalls,
les Guilleries eren nostres.
Entre els arbres, amagats,
on ben aviat ens penjaran.
No ens espanta pas la mort,
tots sabem que ens ha d'arribar.
Des del cim del Matagalls,
les Guilleries eren nostres.
Entre els arbres, amagats,
on ben aviat ens penjaran.
Invisibles pels camins, creuant la frontera.

Plàstic Àiland

Prepara les maletes, és hora de marxar.
Tenim una reserva en un lloc paradisíac.
Kilòmetres de platja, tortugues i pardals,
palmeres, cocoteros, caipirinha i hores de relax.

¿Dónde me llevas? ¿A dónde vamos?
Són les vacances somiades des de nanos.
¿Qué ropa cojo? ¿Qué tiempo hace?
Banyadoret, bikini, no cal equipatge.

L’Octava Meravella, creada pels humans.
Tonellades de merda que adornen l’oceà.
La nostra illa deserta, un lloc deshabitat.

Welcome to Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Welcome to Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!

Welcome to Plàstic Àiland!

Ja quasi toquem terra. Tinc ganes d’explorar,
trobar-nos una cova on poder-nos refugiar.
Tombar-me en una hamaca, cuidar el bronzejat.
Tenim una setmana per poder desconnectar.

¿Pero qué es esto? ¡Qué peste hace!
No m’esperava jo trobar-me este paisatge.
¡Que no me gusta! ¡Llévame a casa!
La veritat és que este lloc no mola massa.

L’Octava Meravella, creada pels humans.
Tonellades de merda que adornen l’oceà.
La nostra illa deserta, un lloc deshabitat.

Ni el Cristo Redentor en Rio du Janeiro.
ni la ciutat de Petra, ni el Coliseu Romà.
La Gran Muralla Xina, Machu Picchu, Chichén Itzá,
ni el Taj Mahal de l’Índia. Tot sobrevalorat.

L’Octava Meravella, creada pels humans.
Tonellades de merda que adornen l’oceà.
La nostra illa deserta, un lloc deshabitat.

Welcome to Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Welcome to Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!

Welcome to Plàstic Àiland!

No s'apaguen les estreles

Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
el treball incansable
caure i alçar-te
alçar-te i caure
i tornar renàixer
Vinc d’un oasi
un desert i un verger
illes de pobles
entre tarongers
vinc del que ensenya
Vicent Martí
la terra és sagrada
i sagrats els seus fruits
Vinc dels silencis
de les serralades
la remor suau
de barrancs i canyes
potser ens van tallar
les nostres ales
però seguim dempeus
a l’ombra dels arbres
un aljub d’argamassa
i l’argila roja
la pedra seca
i la font secreta
Vinc d’un tresor
d’accents i paraules
enigmes d’amor
indesxifrables

Vinc de la pena
i també de la festa
les portes obertes
sopar a la fresca
un raig d’oli i sal
un sabor ancestral
cridar-nos besar-nos
deixar-nos endur
pel batec col·lectiu
que ens encén cada estiu
el misteri del foc
incendis d’amor
música de banda
i joves que canten
t'estime, t'estimo, t'estim
amb La Gossa
Vinc del misteri
que amaga la moma
jupetins i espardenyes
fandangos i jotes
vinc de Malaguenyes
vinc de l'u d'Aielo
tabals a l’albada
el cor del Botifarra
i sóc aigua i sóc flama
elements sempre en guerra
l’arma i l’escut
de la nostra terra
vinc de la xiqueta
l’ama del carrer
la flor de la parra
i del taronger

Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistint


Per molt que bufe el vent
no s’apaguen les estreles


Vinc d’un llegat
de lluita inesgotable
històries prohibides
que no ens explicaren
Al-Mansur Al-Azraq
Maulets en armes
els guetos jueus
i les bruixes cremades
segles resistint
a la Nova Planta
guardar la llengua
de la burla i la vara
Vinc de la saviesa
de les masoveres
els sabers populars
que sempre perseveren
vinc de la mort
l’exili i la pena
els camps d’extermini
les fosses de Paterna
les mestres d’escola
que mai claudicaren
el fusell de La Pastora
a les nostres muntanyes
vinc del puny alçat
d’Alejandra Soler
l’etern somriure
de Carme Miquel
les cançons de lluita
de Vicent Torrent
el batec immortal
de milers de Guillems

Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistint

Per molt que bufe el vent
no s’apaguen les estreles

Loco

Loco, cerques, països tropicals,
flors i dones naturals,
biquinis, daikiris, tucans.

Loco, mediterrani assolellat,
"són tranquils els habitants"
afirmen els guiris locals.

Tocadiscos peruans, hotels,
souvenirs d'art africà,
platges verges a postals, tambors,
guitarrons desafinats.

Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
Qui s'apunta a dormir i a somiar?

Loco, cerques, països tropicals,
flors i dones naturals,
biquinis, daikiris, tucans.

Xeremies, taper-wares, olé!
Shorts i twingos de lloguer,
sobrassada i cocarrois, molt bons,
una ensaïmada pren el vol.

Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
Qui s'apunta a dormir i a somiar?

Tocadiscos peruans, hotels,
souvenirs d'art africà,
platges verges a postals, tambors,
guitarrons desafinats.

Xeremies, taper-wares, olé!
Shorts i twingos de lloguer,
sobrassada i cocarrois, molt bons,
una ensaïmada pren el vol.

Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
Qui s'apunta a dormir i a somiar?
Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
Qui s'apunta a dormir i a somiar?

Ara que balles amb mi

La pluja para el temps a la ciutat.
Algú camina sol davant del mar.
Hi ha un últim tren que s'escapa,
una història que se'n va
Corren sota l'aigua dos amants.

Un home canta i calma el cor trencat.
La boira regna pels carrers cansats.
Mentre una vida comença,
la ciutat es va adormint
ara que tu balles amb mi.

Que el temps guardi un racó
per guarir aquest plor.
Que la pluja d'aquesta cançó
acompanyi als cors ferits fins que surti el sol.

Ella torna a casa sense por.
Hi ha un vell fanal que es rendeix a la foscor.
En un vagó solitari es retroben dos amics,
ara que tu balles amb mi.

Que el temps guardi un racó
per guarir aquest plor.
Que la pluja d'aquesta cançó
acompanyi als cors ferits fins que surti el sol.

Temps perdut

Ja no tornarà, ja no es pot trobar,
ha marxat, ha passat de llarg.
No es pot ni tocar, ni recuperar
el que hem viscut.

I quant temps perdut, intentant buscar
les senyals per guiar el teu pas.
Són moments que avui, han desdibuixat
el futur...

Caminaré de nou i el batec del meu cor
viurà el present, just aquest moment.
Tocaré el cel, i amb els ulls ben oberts cridaré...


Jugues amb el temps, sense ser conscient
que “l’avui” no es repetirà.
Marques el compàs a cada pas que fas
pensa en tu...

Caminaré de nou i el batec del meu cor
viurà el present, just aquest moment.
Tocaré el cel, i amb els ulls ben oberts cridaré...

Si ja sé que el temps que ha passat ja no es pot recuperar.
S’ha consumit i el que compta és tot allò que vindrà.
Recordo quan em van dir que l’important no és quants anys vivim!
És com vivim aquests anys...

Caminaré de nou i el batec del meu cor
viurà el present, just aquest moment.
Tocaré el cel, i amb els ulls ben oberts cridaré...
Caminaré de nou i el batec del meu cor
viurà el present, just aquest moment.
Tocaré el cel, i amb els ulls ben oberts cridaré...

He obert una porta

He obert una porta al cel del teu món
i he pintat finestres, amb pinzells de cartró.
He deixat pels racons el fruit del meu amor
i he furtat una rosa per deixar-te-la al caixó.

Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions.
Vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons
vull amar-te i discutir-te sense tebiesa ni remei
que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem.

He comprat una bústia per escriure’t cada cop,
he plantat violetes als planters del balcó.
He omplit els armaris amb les mels de l’amor
i he penjat mil estelades per guarnir cada racó.

Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions,
vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons
vull amar-te i discutir-te sens tebiesa ni remei
que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem.

I si et mirara cada dia com si no existís demà
i si et besara cada cop com el primer que et vaig besar
i si abaixara els estels per dibuixar-te’l a la pell
i si amagara els meus defectes sota l’ombra dels anhels

He obert una porta al cel del teu món

Matinades enceses

Estius a prop d'un far que il·lumina matinades enceses,
ressons sortint del pou, converses disteses.
Dansàvem descalços per l'era
evadint-nos, fugint de la inquietud.
Mil papallones volaven per sobre teu
sembrant el caos, sembrant records.

Perfils a contratemps,
siluetes desdibuixant-se en els murs de pedra.
La claror s'obre pas, les estrelles s'esvaeixen
i una pluja molt suau ens esvera
evadint-nos, sentint a flor de pell.
Mil papallones volaven per sobre teu
sembrant el caos, sembrant records.

Exaltacions de l'amistat, desinhibicions, complicitats
sembrant el caos…
Sota un cel que ens ha criat, anem al mar i ens capbussem,
sentim la immensitat...
Emocions descontrolades, sensacions viscudes intensament.

Qui s'ha llufat

Sóc al bar amb el cubata a la mà,
tot a gust i ben apalancat,
quan, de sobte, tot l´encant s´ha trencat.

Oh no! Vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust.
digue'm la veritat,
qui s´ha llufat?

Sóc al cine amb la nena al costat,
estic començant a fotre-li mà,
quan, de sobte, vaig i començo a ensumar.

Oh no! Vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust,
digue'm la veritat,
qui s´ha llufat?

Mare de Deu de Montserrat
feu-me dir la veritat,
doncs estic una miqueta emprenyat.

I, per favor, vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust,
digue'm la veritat,
qui s´ha llufat?

N´estic fart de tanta gent que se´n va
del cul sense poder-se´n estar,
deixant tot l´aire contaminat.

I, per favor, vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust,
digue'm la veritat,
qui s´ha llufat?

Bon dia vida

Bon dia cel, bon dia ocells,
bon dia rínxols dels teus cabells,
bon dia pluja,
bon dia a cada raig que el sol dibuixa,

bon dia a tots els arbres i les fulles,
bon dia des del llit mentre et despulles.
L’últim clar de lluna resisteix a la ciutat
l’endemà és un món nou, ja ha començat.

Bon dia vida!
bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d’occident ,
bon dia vida,
bon dia al despertar gegant del qui somia,
en canvia-ho tot sense cap por
bon dia vida!

Bon dia a la mentida, bon dia a la veritat,
bon dia roba estesa del teu terrat,
bon dia tinguin
perfums del teu cos nu vinguin d’on vinguin.


Mentre el carrer es va omplint de mica en mica
tu hi brilles al bell mig de tan bonica.
Canta’m a cau d’orella les cançons d’aquesta nit
l’endemà ja és aquí, tu estàs amb mi.

Bon dia vida!
bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d’occident ,
bon dia vida,
bon dia al despertar gegant del qui somia,
en canvia-ho tot sense cap por
bon dia vida!

Bon dia vida!
la força del primer crit
fins l’últim badall de la nit
obres fràgil els teus ulls
em vols et vull.

Bon dia vida!
Sense tocar de peus a terra
avui saltem tots els paranys
només cal que caminem
junts de les mans.

Bon dia vida!
bon dia de nou aquest món
que gira i gira
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
que tu respires
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
mentre tu em mires
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
que ens diu qui som
Bon dia vida!

Memòria de les mans

Deixo anar aquesta cançó
perquè el vent la porti lluny.
Perquè apropi un tros de món
a la cala dels teus ulls.

És plena de pobles vells,
d'enyorances i records.
Perquè t'inundi el cor, com un estol d'ocells,
si un dia sents cantar-la a prop.

Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.

Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

Ja fa molt d'aquell estiu,
qui sap on t'ha dut el món.
Si també somrius per dins
quan fondeges els records

Si a les nits que cantes trist
el teu llit es un vaixell
resseguint els mars de la meva pell,
aixoplugant-nos de l'oblit.

Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.

Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

I alguna nit el meu amor sapastre
clava una daga al pit
d'aquest cor malferit que mai t'aparta.
Una cançó guarda la nostra història
i quan el present dorm
sortim a navegar per la memòria.

Vam deixar les pors a prop del mar.
Vam desfer la nit en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.
Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge,
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

Ferides

Cames cansades de fer hores,
venes marcades a les goles,
boquetes que bramen,
estómacs que demanen,
tot el pes a les esquenes.

Cases buides o massa plenes,
butxaques velles sense estrenes,
preus i calendaris que no frenen,
barris treballant de sou a sou.

Ferides al cor,
llanceu a subhasta
la nostra suor.

Ferides al cor,
patrons que no cauen
i no caben a les vostres presons.

Heu sembrat més fam, misèria i ruïnes;
heu regat amb verí les nostres vides;
recollireu tota la ràbia que ha florit;
guardareu totes les fruites podrides!

Lluites invisibles, guerres sense classe,
classes sense llibres, llibretes sense extracte,
façanes que ploren, persianes de rajoles,
núvols negres al terrat.

Vagues que criden són dispersades;
gossos amb plaques que ataquen i disparen;
bales a les teles dirigides;
mentides per matar de por.

Ferides al cor,
llanceu a subhasta
la nostra suor.

Ferides al cor,
patrons que no cauen
i no caben a les vostres presons.

Heu sembrat més fam, misèria i ruïnes;
heu regat amb verí les nostres vides;
recollireu tota la ràbia que ha florit;
guardareu totes les fruites podrides!

La cançó dels silenciats

Quatre anys més de manipulació,
quatre anys més de desinformació,
quatre anys més sense televisió,
no deixeu llibertat d'expressió.

Que fàcil és quan ningú et contradiu,
que fàcil és així.

Gastar diners, grans esdeveniments,
circuits i camps de golf, que més?
barracons i accidents als trens,
Tv3, censura sense més.

La democràcia es mor i us convé no fer res,
farem esclatar la revolució.

I cridarem per a que es senta tot el voleu callar,
i tocarem per a que es balle la cançó dels silenciats,
dibuixarem per a que es veja la terra on volem somniar
i parlarem per a que visca el que voleu matar.

No caurem en la resignació,
farem sonar més fort i més cançons,
treballant tornarà la il·lusió
fins que el temps ens done la raó.

La victòria serà dolça, llevarà aquesta amargor,
haurà començat la revolució.