L'home sol

L'home sol
camina vers el pou
del seus pensaments
no sent cap sentiment
els imagina, passa imatges
i les estudia dins seu

L'home sol
sovint tremola, sobretot de nit
surt i mira la lluna
riu poc a poc, plora de pressa
de por i de neguit

L'home sol
no troba conclusions, se li desfan
com castells de sorra en el mar
i quan parla, s'escolta la veu
és ronca i mai se li nua

L'home sol
camina vers el pou
dels seus pensaments

Cafè, copa i puro

Convençuts que tota persona
Té dret a rebre un tracte cortès
Reclamam que el que ens ha estat près
Ens sigui retornat en forma de quimera

Vull mil estels de colors embolicats en paper de seda
Vull una flama encesa pel foc d'una espurna llençada des d'una avioneta
I que tiri sa primera pedra qui es consideri lliure de culpa
I que baixi a l'infern aquell que es cregui de mel i sucre

Demà vendre i res haurà canviat
Caminaré sense saber si he arribat
I ben segur que quan tot acabi pensaré
Si això ha servit de res

Vull mil estels de colors embolicats en paper de seda
Vull una flama encesa pel foc d'una espurna llençada des d'una avioneta
I que tiri sa primera pedra qui es consideri lliure de culpa
I que baixi a l'infern aquell que es cregui de mel i sucre

Vendran nous temps potser seran millors
Vendran nous vents ens portaran cançons
Vendran nous temps potser seran millors
Vendran nous vents que ens portaran a qualsevol lloc

I que tiri sa primera pedra qui es consideri lliure de culpa
I que baixi a l'infern aquell que es cregui de mel i sucre

Vendran nous temps potser seran millors
Vendran nous vents ens portaran cançons
Vendran nous temps potser seran millors
Vendran nous vents que ens portaran a qualsevol lloc.

Fàcil

Mires l'horitzó a la carretera,
els somnis que no tenen lloc a la cartera.
Esperes, i veig a la teva mirada
una esperança que no havia vist fins ara.

Mires com la terra encara gira
i pensant en com marxar passes el dia.
Esperes, i seguint on va la brisa
poses els dies i els minuts a la motxilla.

Tenim el món tan lluny, no importa si estem junts.
No hi tenim res a la butxaca, però ja saps que tu
ets qui sempre em fa flotar, ets qui em fa no tenir pes.
La vida sempre és molt millor quan no fa falta res.

És tan fàcil!
És tan fàcil!

Sona la melodia que t'espera,
i el cel et diu que això no és una bona idea.
Esperes, i mentre agafes aire
penses en tot el que no has pogut fer fins ara.

Sona l'alegria que t'espera
i el món et diu que això no és una bona idea.
Esperes, i mentre agafes aire
dissimules un somriure i t'acomiades.

Tenim el món tan lluny, no importa si estem junts.
No hi tenim res a la butxaca, però ja saps que tu
ets qui sempre em fa flotar, ets qui em fa no tenir pes.
La vida sempre és molt millor quan no fa falta res.

És tan fàcil!
És tan fàcil!
És tan fàcil!
És tan fàcil!

La sort és pels covards.
La sort és pels covards.
La sort és pels covards.
La sort és pels covards.

És tan fàcil, la sort és pels covards!
És tan fàcil!

És tan fàcil, la sort és pels covards!
És tan fàcil!
Mires l'horitzó a la carretera.

No voliem fer-nos grand

Desterrats a un paradís sense esperança,
exiliats de tota possibilitat
de tornar a veure com, només per un instant,
tancant els ulls el món brillava
al nostre voltant i no teníem por.
Estàvem junts, no volíem fer-nos grans,
érem amics.

Ni un adéu volíem dir-nos sense creure
que mai més ens tornaríem a trobar,
ni que el vent d'altres terres ens podria separar.
I, tancant els ulls, el món girava
al nostre voltant i ja en teníem prou,
ens era igual, no volíem fer-nos grans,
érem amics, jo i els meus amics.

Vàrem néixer amb d'incertesa dels seixanta
i els he tornat a veure allà on els vam deixar
Què n'hem fet d'aquells dies que, només en un instant,
tancant els ulls el món girava
al nostre voltant i ja en teníem prou,
estàvem junts, no volíem fer-nos grans,
érem amics. Jo i els meus amics ens hem fet grans.

Si em mires

No te n'adones que he perdut el sentit,
quan apareixes ja no sé què dir.
Les cames em tremolen, vull fugir,
no te n'adones que ets tot el que tinc.
Tot el que em caldria per trobar el meu camí.

Hi ha tantes coses que mai et podré dir,
quan apareixes tan a prop del meu llit.
Les paraules volen quan ets aquí,
no te n'adones que ho ets tot per mi.
Tot el que em caldria per trobar el meu camí.

Per molt que vulgui,
el meu cor s'atura,
ja no puc decidir.
Per molt que et vulgui,
sóc un mar de dubtes,
tan lluny si et tinc amb mi.

Si em mires, s'atura el meu món,
si em crides, ja no sé qui sóc.
Si et quedes, em crema la pell,
si esperes s'atura el meu temps.

No te n'adones vida,
que ets el millor regal dels déus.
Que si el meu cor respira,
és perquè tinc la teva veu, tant a dins meu.

Ens ballem aquesta nit

Ens ballem aquesta nit
Ens ballem aquesta nit

Ara que fa setmanes que per mil coses no ens podem veure
Tu ets les meves copes de més i la meva roba per terra
Fas que s'acabi el món
Quan bec de la teva font
Que no em fa moure ningú
al ritme que marques tu.

Ens ballem aquesta nit
Ens ballem aquesta nit
Ens ballem aquesta nit
Ens ballem aquesta nit

Em deixo clavar a la creu
Si anem junts de borratxera
Ets la foguera de neu que em mulla i crema a la primavera
Oblida el despertador
Desperta i sense por
Que no em fa moure ningú
Al ritme que marques tu.

Ens ballem aquesta nit...

Com aquell presoner esperant el bis a bis
Per fer amb tu una dansa al paradís
Com dos ocells al cel sense demanar permís
Obrim les nostres ales fins a les 6.

Ens ballem aquesta nit...

SOS

Sóc una mare de la plaça de maig
Sóc un traïdor empresonat per periodista
Sóc la mort pels carrers de Bagdad
Per la corda fluixa sóc un equilibrista
Sóc corredor del passadís de la mort
Sóc el rebel contra un govern absolutista.
Sóc un nòmada que busca la sort
Per les fronteres d'un món bel·licista

Sóc el soldat que renuncia del fusell
Somnia un món sense nacions massacrades
Un advocat que no creu en la llei
On l'adulteri castiga a morir a pedrades
Sóc un xiquet soldat
Sóc un pres polític
Un altre refugiat
Ànima que arriba a un campament oblidat.

Digues-me per què? Digues-me per què?
Digues-me perquè no trenquem aquestes parets
Digues-me perquè, no!
Per sortir d'aquesta presó
Per les trinxeres d'aquest mon
On la vida no s'atura un segon
Sempre alerta, el sistema falla
Problemes en la transmissió
On la vida no s'atura un segon

S.O.S

The System's on fire
Vull ser activista d'esta cançó trista
Ser el malson de qui aparta la vista
Seré antagonista, No perdré l'esperit, contra l'imperialista
S'obriran les alberedes i farem camí
El triomf de la revolta serà aquesta nit
No es juga amb el pa
El futur és hui
Serà el poble sobirà no vos queda comodí

Sóc el vaixell que travessa el bloqueig
Porta il·lusions als carrers de la Franja
Família unida després del bombardeig
On el petroli embruta les consciències de sang
Sóc estudiant de Tian an men
Sóc la veu del Tibet
Sóc el plor silenciat
innocència robada pel plaer mutilat

Corren les ànimes, corren les ànimes
orren les flames pels abismes del món
Secat les llàgrimes, secat les llàgrimes
Comença la lluita que hi ha dins del teu cor!
Corren les ànimes, corren les ànimes
Es trenca el silenci i s'olora la por.
Secat les llàgrimes, secat les llàgrimes
Comença la lluita que hi ha dins del teu cor!

Digues-me per què? Digues-me per què?
Digues-me perquè no trenquem aquestes parets
Digues-me perquè, no!
Per sortir d'aquesta presó
Per les trinxeres d'aquest mon
On la vida no s'atura un segon
Sempre alerta, el sistema falla
Problemes en la transmissió
On la vida no s'atura un segon

S.O.S

La reina de les neus

Penso en veure'l, despert,
sé que no és gran cosa,
potser si no mirem serà capaç de respirar
sota el gel.

Ja fa un temps que és menys gran
no sé si li van perdre
una edat a la meitat d'un dia que no era seu,
potser d'un vers.

Quan l'escolto no em sap greu
que sigui un pèl més alt,
que tingui un vidre mig clavat a la retina
i que les mans que no sap on posar
justifiquin els errors amb el nombre de cançons
que troben i perden.

Que tant se val si més tard
vindran mesos amb erra
i ens tindran esperant que el dia sigui un xic més llarg
potser demà.

Quan l'escolto no en sap greu
que sigui un pèl més alt,
que tingui una vidre mig clavat a la retina
i que les mans, que no sap on posar,
desconeguin els carrers i la forma dels diners
que troben i perden.

I busca pels racons
històries mortes dels herois
mentre jeu
amb la reina de les neus.

El club dels 27

Un cendrer que fa muntanya,
cava mullant la taula i
la nit que avança lentament.

El soroll de les persianes,
el fum lluitant amb l'aire,
et fan tirar enrere un moment.

Són tantes les coses que maten que no ens en escapem.
El pitjor dels anys 90?
La mort de Kurt Cobain.

Si ens coneixem de fa tant temps i quan bevem seguim rient, no ho hem fet tan malament.

Enveja, pors i vicis.
La lluita més difícil és
la que corre dintre teu.

Necessita algú, per viure,
creure en Déu o pastilles?
N'hi ha prou amb la vida i l'amor.

Són tantes les coses que passen i amb tot les oblidem.
El risc més gran d'entrar a la fama? Quedar-se als 27.

Si ens coneixem de fa tant temps i quan bevem seguim rient, no ho hem fet tan malament.

Singalele

Tants anys, volent fer tantes coses
burlant la realitat,
tants anys, cremant totes les hores
pensant en què diran.
Tants anys, volent fer tantes coses
burlant la realitat,
tants anys, cremant totes les hores
pensant en què diran.

Són tants anys d'inútils esperances,
de no saber on anar,
tants anys creient que era mentida
el que t'explicaran.

Ja és tard
per creure que les coses
depèn de com les miris
van perdent sentit.

Després de caure mil vegades
que és menys del que et pensaves
t'aixeques i somrius.

I mai,
dels mals sospitaríem
que aquell diumenge al vespre
poguéssim oblidar, allò que et van dir.
Que és només mirant enrere
quan te n'adones que tot anirà bé.

Singalele,
que se'ns en vagi de les mans,
singalele
i anem-ho a fer sense pensar,
singalele,
apaga el llum de la ciutat,
i és que han estat tants anys,
que torna a començar.

Singalele,
que se'ns en vagi de les mans,
singalele
i anem-ho a fer sense pensar,
singalele,
apaga el llum de la ciutat,
singalele

Tants anys pensant en la revolta
buscant un ideal
tants anys, seguint fent-te la forta
creient que ho tens tan clar.

Són tants anys remant a la deriva
cridant el teu rescat,
tants anys morint acompanyada
esclava del passat.

Ja és tard
per creure que les coses
depèn de com les miris
van perdent sentit.

Després de caure mil vegades
que és menys del que et pensaves
t'aixeques i somrius.

I mai,
dels mals sospitaríem
que aquell diumenge al vespre
poguéssim oblidar, allò que et van dir.
Que és només mirant enrere
quan te n'adones que tot anirà bé.

Singalele,
que se'ns en vagi de les mans,
singalele
i anem-ho a fer sense pensar,
singalele,
apaga el llum de la ciutat,
i és que han estat tants anys,
que torna a començar.

Singalele,
que se'ns en vagi de les mans,
singalele
i anem-ho a fer sense pensar,
singalele,
apaga el llum de la ciutat,
singalele

Singalele, singalelelele,
singalele, singalele,
Singalele, singalelelele,
singalele.

Llàgrimes de mel

Els teus ulls miren al cel,
raigs de llum pel teu voltant
que fan suar gotes de mel,
mentre jo et vaig contemplant.

Vam trobar-nos en un món,
on tots dos vam coincidir,
sol d'estiu calor d'un forn
que fondrà el nostre destí.

Digue'm sí o digue'm no,
T'escriure cartes d'amor.
Digue'm sí o digue'm no,
Dona'm la teva escalfor.

Escapem-nos en un mar
I deixem volar les mans
que elles saben on anar,
no puc oblidar-te ja.

Els teus ulls clars com el cel,
raigs de llum pel teu voltant
que són com llàgrimes de mel
mentre jo et vaig contemplant.

Digue'm sí o digue'm no,
t'escriuré cartes d'amor.
Digue'm sí o digue'm no,
dóna'm la teva escalfor.

La porta

Digue'm el que no entens,
vull viure aquest present,
per mi és un bon intent.

Des d'un primer moment
veient-te entre la gent
vaig començar a somiar eternament.

Tu em tanques la porta. Obro la porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si em dius què vols, quan vols, qui ets, perquè i per qui lluites pel dia de demà.

Tanques la porta. No m'obris cap porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si realment ets cec, no sents, no vius, no vols ni et dignes a agafar-me de la mà.

De la mà.
Ets cec, no sents, no vius, no vols agafar-me de la mà.

Entenc tot el que veig, el que visc quan tu no hi ets,
quan has decidit marxar i així amb el temps tornar-nos a trobar.
Però, nen, diga'm què fas, amb qui vas, com t'ho fas.
Quan de mi ho has volgut tot m'he cregut capaç de tot,
d'estimar sense voler, fer un petó sense pensar.
Has fet volar les mans al cel quan no he tingut ales per saltar.
M'ho ha recordat el temps, que sempre es fa esperar.
Has fet volar les mans al cel quan no he tingut ales per saltar.

Tu em tanques la porta. Obro la porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si em dius què vols, quan vols, qui ets, perquè i per qui lluites pel dia de demà.

Tanques la porta. No m'obris cap porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si realment ets cec, no sents, no vius, no vols ni et dignes a agafar-me de la mà.

Mal, fuig!

Mal fuig, sounds good,
cante, cante i pire lluny d'ací,
reggae music, construïm la casa
amb les pedres del camí, vivim ací.

Com l'última la flor o el primer amor,
som l'últim minut i gol,
l'estel que encén el cel per un segon,
l'estel que encén el cel per un segon.
I adéu malsons, salut al flow,
que els nostres sons són
dolces anestèsies en forma de cançons.
Uoh oh Auxili reggae style,
sounds good, funky reggae style!
Disparem la bala no para fins que topa amb tu,
surt fum, veus llum si et brindem un loop.
Massa merda al món per callar,
tant de palique boca seca al final.
Hui tinc pena de la pena i un somriure per condemna,
ganes de menjar-nos d'un mos la lluna plena. Crema
un bes d'amor enmig la guerra que ningú s'espera,
entre núvols l'escalfor d'un raig de primavera.

Així és com som, així serem fins que s'acabe el món,
enamorats d'esta música màgica, no vull parlar-te del dolor.
Així és com som, així serem fins que s'acabe el món,
enamorats d'esta música màgica, no vull parlar-te d'amargor.

Com les ganes de viure que no pots contindre.
Presos dels somnis que ens queden per escriure.
Voles quan notes les notes,
ales per travessar les boires.
Tàctica mètrica et trau a ballar,
xic-xic, xica-xica, xica-xic, tant se val.
Uooh oh Auxili reggae style,
sounds good, funky reggae style!

Ei, cante i pire lluny d'ací, i estic feliç per fi.
Música: infinit, màgica com la nit,
un crit etern d'alegria,
com la pluja al mes d'abril.

Hui tinc pena de la pena i un somriure per condemna,
ganes de menjar-nos d'un mos la lluna plena. Crema
un bes d'amor enmig la guerra que ningú s'espera,
entre núvols l'escalfor d'un raig de primavera.

Així és com som, així serem fins que s'acabe el món,
enamorats d'esta música màgica, no vull parlar-te del dolor.
Així és com som, així serem fins que s'acabe el món,
enamorats d'esta música màgica, no vull parlar-te d'amargor.

Testament

Vint anys gemegant,
fent de l'angoixa el nostre cant.
Vint anys gemegant,
sentint les llàgrimes coll avall
i el cansament en caiguda lliure dins el cos.
Estem tan acostumats
a predicar al desert
que ni la sorra als ulls
ja no ens fa cap mal.
Dins del pou dels pensaments
cavarem la nostra tomba,
que ningú ens busqui l'ombra,
no ens la trobarà.
No, no buscarem nous camins.
No, no buscarem noves maneres.
No, no buscarem causes eternes
ni buscarem cap paradís.
Només farem senyals de fum
per als qui encara hi vulguin veure.
Predicarem la religió
per als qui encara vulguin aprendre.
I ofegarem les queixes
dels malalts de malenconia
trinxant malmeses i velles cançons
fetes d'encenalls.
Ni tan sols queden museus
on vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tan sols ens queda enlloc
un racó per amagar-nos.
Deixeu-nos morir en pau.

Campiones

Orgullosa he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.

És clar que sí,
sent un gran orgull per la forma en què vivim.
Ahà, això és així,
sols depén de tu si et vols unir.

Hui t'has alçat i t'has menjat el món
i estàs decidida a canviar el teu món.
Has anat a l'assemblea per primer cop,
has trobat que no estàs sola al teu entorn.

Estic teixint amb fil noves xarxes.
Estic al llit llegint per a formar-me.
Estic al mic fent hits pamfletaris.
Estàs amb mi i així és suportable.

Vull dir, ens deconstruïm.
Vull dir, sense defallir.
Vull dir, camaradejant.
No sé si estàs pensant en això que et vull dir.

Estil assaig/error.
Si vem que així no, reinventem el com.
Som ben conscients que està per fer tot,
així que som pacients i anem a poc a poc.

Perquè anem lluny,
agafe el model que impera i li canvie el discurs.
Perquè el futur no és tu i sols tu,
és fer-ho en comú i no per damunt de ningú.

Orgullosa he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.

Entre bambolines estaré sempre,
actors i actrius, molta força i tot el meu respecte.
Estem en el mateix combat, tu tan de discos vips i swag,
nosaltres impro i “botelló” als parcs.

A mi em mola la dansa,
per menejar la pelvis no sóc poser, em cansa.
Volem el dret a decidir, això sí que és de puta mare,
fill de la gran dona que et va parir.

Tu tan de bous? No, tu tan de Tutankamon.
Vius uns quants segles passats, tradicions evolucionen, come on!
Que jo a les falles us convide,
però sempre i quan siguen populars i combatives.

No és prou amb escriure cançons, ho sabem,
ni darrere l'ordinador amb 140 caràcters,
cal eixir als carrers, mobilitzar col·lectius,
eixir al món amb ganes de menjar-nos-el.

Però ‘’this is the jungle nigga’’.
No, aquest és el món que volem vore,
que siguem nosaltres mateixa qui s'autogoverne,
que la política la fem, no ens la fan, joder!

Orgullosa he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.

Som les multimilitants, que tenen somnis clars que alliberen espais.
Som les que la festa fan eixint al barri al clam de crear teixit social.
Som el model exemplar de solidaritat contra el gran capital.
Som putos guerrers edetans, espentant els moles, netejant els rucks.

Ens partim la cara al carrer i al camp,
democratitzant els murs amb esprai.
Fem-los saber que juntes som fortes.
Som conills rebels, vaga de totes.

Que es note, que la joventut organitzada
pot parar el que es propose.
Molt fort és, que fem que els xiquets
abans que Messi vulguen ser Anna Grabriel.

Paper, acords, passió pel que calga.
La revolució, cançó diària.
Fan de farts que fan que falçs amb fam van
creant el rap que fa un gran cop a la taula.

Músics al carrer, fent front.
A disposició els meus sons.
Mira como se alzan esos puños al pasar.
Yo, de la asamblea voy directo al escenario.

Orgullosa he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.

Fent amics

M'hi acostumo igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-se
Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se
Varis intents d'esquivar-se
No hi ha gaire bars on deixar-se caure.
Em puc estar entre l'espasa i la paret el temps que calgui
El lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi
Deixo d'estar confortable
Quan arriba el so d'aquell accent que gasta.
No se m'acut què contestar-li
És massa tard per concentrar-se
Més bé s'expliquen les mirades
Sense compliments.
El panorama és trist i són tristes les seves paraules
El seu parlar em fa pensar en les poques ganes d'escoltar-les
Hagués hagut d'amagar-me
És l'única manera de salvar-me'n.
No se m'acut que contestar-li
És massa tard per concentrar-se
Més bé s'expliquen les mirades
Sense compliments.

Vine'm a buscar

Veia passar una vella mig descalça,
em diu: "on vas noi? Em podries dir quina hora és?"
És tan estrany la mirada quan em parla, i diu:
"s'ha acabat, els teus ulls són meus i calla".
Noto el verí, la tristor i la gana.
Respiro més fort, però no noto l'aire.
Afònic, entenc que cridant se m'escapa
el món que tenim ens fa mal si l'escanyes.

Vine'm a buscar.
No sé on anar.
Quin és el camí?
S'ha fet tot de nit.

Vine'm a buscar.
Vine'm a buscar.

No em veig les mans, tot és fosc i tremolo.
Olor de carbó, escalfor a la cara.
Gens de claror, sento arrels a les cames,
tinc tanta por que no puc i em fa caure.
El terra m'acull, els genolls se'm fan aigua,
em desfaig i ara sóc part del terra que ens aguanta.
Qui ens ho va dir que no existia la màgia.
És la llei natural que ens pregunta qui fa trampes.

Vine'm a buscar.
No sé on anar.
Quin és el camí?
S'ha fet tot de nit.

Sempre em fas llum al camí,
però jo vull que dormis amb mi.
Tant és què vols somiar,
estar perdut és ben normal.
Estar perdut és ben normal.

Vine'm a buscar.
Vine'm a buscar.

El general Bum-Bum

El general Bum-Bum,
quan se'n va a la guerra,
davant dels seus soldats
fa tremolar la terra.
Damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró.
-Aparteu les criatures!-
El cavall és de cartró,
que no es cansa ni té por!

Ram pataplam,
tereré!
Patapim, patapum!
Se'n va a la guerra.
Ram pataplam,
tereré!
Patapim, patapum!
Se'n va a la guerra
el general Bum-Bum.

El general Bum-Bum,
quan es treu l'espasa,
espanta els enemics
i fins la gent de casa.
Quan ell té el braç alçat,
tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat,
tremola el veïnat.
Que és de fusta tal com cal.
-Aparteu les criatures!-
Que és de fusta tal com cal,
perquè així no es pot fer mal.

Ram pataplam,
tereré!
Patapim, patapum!
Se'n va a la guerra.
Ram pataplam,
tereré!
Patapim, patapum!
Se'n va a la guerra
el general Bum-Bum.

Silenci a la nit

Silenci a la nit
No xerraré avui
No tenc res a dir
Es silenci m'ha traït

Avui no és ahir
Ni falta que fa
Estimar-te a un sofà
En silenci tot es pot xerrar

Rodejat de castells de gel
Es silenci ens fa estimar ets estels
Xerrem molt però ho fem amb ets ulls
I es silenci dona per entès
Que no tenc que dir res
Perquè es matí ja ens ha sorprès
Amb ses paraules dormides

Xerrar pot ser un crim
Pot matar l'encís
Millor emprar les mans
Ens poden abraçar

Avui no és ahir
És fàcil de dir
Però estar segur
Només ho estic amb tu

Rodejat de castells de gel
I es silenci es fa estimar ets estels
Xerrem molt però ho fem amb ets ulls
I es silenci dona per entès
Que no tenc que dir res
Perquè es matí ja ens ha sorprès
Amb ses paraules dormides

T'estim i t'ho dic
Perdona sa veu
Però el que ara dic
Es es que mai havia escrit

Que avui no és ahir
Ara ho tenc molt clar
Però no et vull fallar

Perquè si tu t'envàs
Es rompran tots es castells de gel
I sa veu ens taparà ets estels
Deixarem de xerrar per ets ulls
I es silenci haurà fugit ofès
I tindré que cridar
Perquè es matí m'haurà aixecat
Sense tu al costat

Perquè no es pot jutjar a ningú
Per ses coses que podria haver dit
Perquè dins de cada sentiment
S'hi amaga un indecís valent
Que més prest o més tard
Ens sortirà per allà on xerrem
I ens farà estimar a l'altre

Silenci a la nit

La pagesa

Ai pagesa catalana si t'enganxo de matinada
sola pel carrer...
Què m'amagues sota les faldes, ai pagesa catalana
mostra'm el cirerer.

Ai Antonio, que m'enamores
quan claves l'aixada al tros!
digue'm quin és el secret
per cuidar com cal els pebrots.

Mira, vida, la teva espiga m'il·lumina de nit i dia,
i a cada pas que faig...
Si em deixessis entrar una mica, al nostre ritme descobriríem
els sons més animals.

Ai xiquet, deixa't de romassos
que se'm pansirà la flor!
Fem de la terra un indret més maco
sembrant la nostra llavor.

Pebrots per aquí, patates per allà
i renoi com la va fer cridar,
Per tot el poble es sentien
mil i un crits d'alegria.

El refugi

Hi ha somnis que esperen
Massa cors que amaguen secrets
Només demanen fer-se certs

Hi ha vells acords que es trenquen
Hi ha un avís, ja no queda temps
Aquest tren no para, no té fre

La primavera s'escapa
Ja no s'obren més flors
Quan no hi ha volta enrere
Ja no compta la sort la sort

La carretera t'empara
Sempre et dura a un altre cor
Un nou desig t'espera
Fins que et guanyi la son

Te'n vas de casa
Ara casa teva és el món
Però el sol no brilla igual per tothom

Et diuen que encara
Hi ha motius per viure creient
Però el preu que es paga
Mai no el tens

La carretera ens empara
Sempre ens dura a un altre lloc
Un nou desig que espera
Fins que et guanyi la son

La primavera s'acaba
Ja no s'obren les flors
Quan no hi ha volta enrere
Ja no compta la sort

La primavera s'escapa
Ja no s'obren les flors
Quan no hi ha volta enrere
Mai no compta la sort

La carretera ens empara
Sempre ens dura un altre cor
Un nou desig que espera
Fins que et guanyi la son

Anna i la muntanya màgica

Entre neu i muntanya vam créixer junts
jo vaig ser el primer i tu vas arribar més tard
des que ens varem conèixer ja no ens vam separar
i la nostra innocència el camí cap a la llibertat

quan ens mirem els ulls sembla que tot
torni al seu lloc
quan ens mirem els ulls sembla que tot
quan ens mirem els ulls sembla que tot
tingui sentit
quan ens mirem els ulls sembla que
tornem a ser petits

Sempre amb ganes de riure disposada a ballar
passàvem hores senceres sense parar de jugar
amb els cabells llargs i rossos em visitaves de nit
i m'explicaves històries que mai no tenien fi
i ara que ja t'has fet gran i a punt estàs de volar
pensa que sempre em tindràs disposat a seguir al teu costat

quan ens mirem els ulls sembla que tot
torni al seu lloc
i és que quan estem junts sembla que que tot
tingui sentit
quan ens mirem els ulls sembla que tot
estigui aquí
i és que quan estem junts sembla que tot
tot
i és que quan estem junts sembla que que tot
segueixi aquí
i és que quan riem junts tu em fas sentir
que sóc feliç
i és que quan riem junts tu em fas pensar
en la felicitat
aquella felicitat d'aquells dos nens
que encara son aquí

I un vers

I ara bé
tampoc sabria què fer
si em diguessis que m'estimes
que podríem passar junts uns dies més

I ara bé
tampoc tindria cafè
ja ho diuen, tot canvia i igual es mou
però al final no ha canviat res

i ara ve
quan et dic que em conec
que tot i el meu somriure
alhora enyoro uns altres temps

I ara bé
recordes aquell vers
que dius que tan t'agrada
en realitat el vaig robar a algú molt més llest

I hem saltat tots el marges
I hem voltat per l'univers
Sense massa equipatge
El que ens agrada més o menys
O més o menys

Lluny

Lluny de tu
com ombres en la nit
mate el temps
mentre la veig dormir
hem encès
un petit foc al bosc
tenim fred
però almenys ja no té por

Lluny de tu
cuidant l'última llum
amagats
en terra de ningú
han bordat
gossos en la foscor
hem de marxar
no estem segurs enlloc

Lluny de la terra
on ens vam criar
la pluja a les cares
els cors enfangats
perduts en la boira
de la humanitat
ella em pregunta
jo em quede callat

Lluny de la vida
que no tornarà
els camins s'esborren
en la immensitat
mirant-nos la lluna
agafats de les mans
el nostre refugi
són records mullats
Lluny de tu
seguim vies de tren
caminant
amb els primers ocells
li he explicat
el conte dels soldats
no has de patir
ella somriu amb mi

Lluny de tu
a les ribes de l'oblit
hem salpat
amb les penes d'ahir
si Déu vol
creuarem aquest mar
abraçats
et recordem callats

Lluny de la terra
on ens vam criar
la pluja a les cares
els cors enfangats
perduts en la boira
de la humanitat
ella em pregunta
jo em quede callat

Lluny de la vida
que no tornarà
els camins s'esborren
en la immensitat
mirant-nos la lluna
agafats de les mans
el nostre refugi
són records mullats

Dóna'm

Jo que no esperava descobrir-te, rere el meu mirall.
Tot, la teva olor i el teu somriure, el teu cabell, les teves mans.

Jo que no esperava descobrir-te,
quan el meu món se n'anava avall.
Tot, les meves ganes de seguir-te,
la màgia de sentir-me estrany,
rere aquest ball...

Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.
Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.

Jo, que no deixava de mentir-me,
creient que tot seria igual.
Por, de no provar, de no atrevir-me,
a ser allò que vaig somiar.

Jo que no esperava descobrir-te,
quan el meu món se n'anava avall.
Tot, les meves ganes de seguir-te,
la màgia de sentir-me estrany,
rere aquest ball...

Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.
Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.
Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.
Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.

Dóna'm, la teva veu.
Dóna'm, les teves mans.
Dóna'm la teva veu, les teves mans.
Dóna'm la teva veu, les teves mans.
Jo que no esperava descobrir-te
quan el meu món se n'anava avall.

Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
Jo que no esperava descobrir-te,
quan el meu món se n'anava avall.

Dóna'm, la teva veu, les teves mans.

La llibertat

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d'eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l'amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l'exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d'amor, la llibertat.

Verdura i peix

No vull ni rap ni lluç, t'ho dic amb rap pallús
sempre el mateix. Verdura i peix!

Al menjador aquell monitor que sempre em fa menjar-m'ho
tot,
el plat ben net
I a sobre tot bullit
No has pensat a fregir alguns ingredients. Verdura i peix!

I arriba l'hora de sopar, li veig la cara a la mamà:
«que així el nen creix!» Verdura i peix!

Patates sí que en vull, però no la que es cull
la que es fregeix. Verdura i peix!

La barreta congelada ni de lluç ni de daurada, no em serveix.
Verdura i peix!

En un menú infantil per sort ja es prohibeix. Verdura i peix!
Jo no em quedo tranquil, quan al mercat ja hi veig, ja hi veig
Verdura i peix!

No m'agrada la verdura i el peix!

Quan vas a ca la iaia, que mai no falla, sempre el mateix
Verdura i peix!

I en parlar dels aliments, «els més saludables, nen»
ja m'avorreix. Verdura i peix!

La mateixa cançó, «o t'acabes la mongeta i escures la
patateta, que t'he vist pensant com amagar-me un tros de pastanaga i ja et conec amb la mirada, que ets molt llest»
Verdura i peix!

Tot això no són espines, ni la pell de les sardines, quina bola
que se't fa, «t'ho trauré per sopar, no et queixis tant que és molt petit» i quan toquen macarrons qui repeteix?
Verdura i peix!

No m'agrada la verdura i el peix!

Després d'haver estat donant-li voltes, potser ha estat de poca-soltes
No enfrontar-me amb la verdura, que no és pas cosa tan dura
I un peixet a la setmana, doncs tampoc n'hem de fer un drama
Avui hi ha un nen nou que neix, tot menjant verdura i peix!

Dóna-li al lluç i al rap, una oportunitat, que s'ho mereix
I la verdura aixafadeta i amb tonyina, doncs millora amb escreix,
No passares per ser gras, però cada dia em veia més i més obès
La família està contenta, "aquest nen ha madurat! que bé que creix!"
Ara que ja tinc (més) ganes de menjar, amb una mi-mi-mi-ca menys de greix.
No és tan gustosa, (no!) ni tan salada, (no!) però s'agraeix
Ha canviat la cançó, m'he deixat de tonteries, aparco les "xuxeries", ja no em cal
anar al dietista, la pediatra no està trista i ara ja la proteïna no em traeix
Una vida saludable, un menú molt més estable i de preu molt millor
si no menjo salmó; i arribar a l'adolescència amb l'equilibri cos i ment que
et sedueix

Ja m'agrada, la verdura i el peix!

Massa

Massa calentor.
riu ple de records,
maça que ho romp tot.
Riu i deixa els plors.

Bola de cristall
véu es teu mirall,
vola cap avall.
Veu de dos estranys.

Dona claror
as meus foscos focs,
fes-me viure.

Dona'm calor,
porta'm a algun lloc,
el pots escriure.

Dona, fes-me
veure que no som
dos estranys mons.

Entra as meu cap,
sé que no ho faràs.
Entre mons estranys
ser fort és normal.

Efecte mortal,
muntanya avall,
afecta as meu cant.
Dona'm aquest ball.

Victòria i sang

Dits encargolats surant pel riu
La donzella de la mort t'escurça el temps
I tu en el teu govern et sents segur
Un govern que està podrit de tant mentir
Aquest poble serà ungit i esperarà
A que un mar negre engolleixi aquest poder
Un poder tan corrosiu no ha d'existir
Que és injust i afavoreix només els seus
Victoria i sang
Oh, i sang!
I ara demanes el perdó dels déus
Però aquí no hi ha clemència ni perdó
Sols el tred indiferent del teu botxí
I aquest fred glaçat que arriba des del nord
No hi haurà cap protecció per tot aquell
Que utilitzi el seu poder per subjugar
Sou tan pobres d'esperit que ni tan sols
Mereixeu està de peu i respirar
Victoria i sang
Oh, i sang!

Adéu fins aviat

De tant en tant torno a ser jo
Somric i dic que vinc d'enlloc,
i pensaments a cau d'orella
m'aixequen d'un capvespre llarg i fosc.

De tant en tant, recullo estels
i me'ls guardo per la lluna,
i amb un got de vi i un rellotge trencat
sobreviuré.

Adéu, fins aviat,
fugirem a aixoplugar-nos de misèries d'un món que no hem triat.
Adéu, fins aviat,
construirem una cabana enmig de la gran ciutat.

De tant en tant, a contracorrent
navego per la vida,
i somio amb destresa
sentir tan sols un maleït bri de seny.

De tant en tant,
perseguint la sort, em trobo quan no em busco,
i els dos fent l'animal,
la nit sempre es fa més llarga de lo normal.

Adéu, fins aviat,
fugirem a aixoplugar-nos de misèries d'un món que no hem triat.
Adéu, fins aviat,
construirem una cabana enmig de la gran ciutat.

I quan torni a començar,
tornaré a sentir que tot té un nou sentit,
i seguirem més enllà,
perseguint els horitzons d'un nou camí.
I quan torni a començar.