Milanta anys-llum blues

Ton pare i ta mare no sabran ja mai
que has fet l'amor de nit amb un dimoni vell,
que has esclatat punxares amb un peu descalç,
que has combregat amb llet entre trons i llamps:
ton pare i ta mare dormen
dins d'un ou, incomunicats.

Fesols bavosos plouen damunt del seus caps
i una ferum pudenta de televisió;
després, algun somriure postassassinat
com una dentadura que ha mort dins d'un got:
ton pare i ta mare a milanta anys-llum,
incomunicats.

Una cançó que em parla de tu

I sona una cançó que ara em parla de tu
de totes les històries que ara ens han quedat tan lluny


Recordo com fumaves mirant pel balcó
sembla que faci un segle des d'aquella nit al born

Ens vam jurar que mai no seríem vençuts
portats per l'arrogància pròpia de la joventut

Volíem tornar a escriure les normes del joc
el guió d'una pel·lícula amb el desenllaç més dolç

Del primer petó, al primer final
aprenem del que ens fa mal per ser millors

Som cançons

I sona una cançó que ara em parla de tu
del primer missatge d'aquell vint-i-tres de juny

Bevíem i parlàvem a sota el portal,
algun sopar romàntic al Xauarma del raval

Teníem tant a aprendre i ens fèiem els forts
com les nits de bronca que acabàvem fent l'amor

Vam veure la distància creixent entre els dos
posant a la balança tot el pes dels nostres cors

Del primer petó, al primer final
aprenem del que ens fa mal per ser millors

Som cançons

Som per sempre
Som tot el que hem viscut
buscant el cel
i ara ens queden
aquests versos tossuts
cantats al vent

Per si demà no surt el sol

Marxeu a poc a poc.
Que no s'adoni que estem sols.
M'allunyo del meu cos.
El teu batec ho inunda tot.

I ballem.
I ballem sobre els records
i s'esvaeix la por.

I ballem .
I ballem aquells acords
com si fos el primer cop.

Per si demà no surt el sol,
per si demà s'esborra el Món,
deixa que et parli de la sort.
Amor t'estimo.
Potser no t'ho he dit prou.

Per si demà no surt el sol,
si se'ns emporta aquest dolor,
agafa't fort a aquest segon
que ens enlaira
per començar de nou.

Fil imaginari

Ets amor,
amistat.
Ets dolor,
sinceritat.

Ets un riu
i jo sóc foc.
Em pots creuar,
i jo, cremar.

Ets la nit,
i jo, el sol.

Em fas volar,
i jo, avançar.

Ets de fang
i jo, d'argent,
i en fas, del res,
un sentiment.

I per cada cop que algú em dóna, m'obres la mà,
però a cada mot que jo em callo es torna a tancar.
Les ferides a poc a poc es curen i l'odi es mor,
cor que a poc a poc es crema no és tan fort.

Perquè és un fil, és un fil, és un fil imaginari
que no es trenca amb tot l'odi del meu cor.

Hem cantat
ballat, somiat,
tocat, ferit,
i enfonsat.

Som dos rius,
i el món, un tanc.
Te l'has begut,
i a mi, abatut.

Ets demà,
jo l'ahir.
Si el tren se'n va,
a mi mai més tornarà.

I per cada cop que algú em dóna, m'obres la mà,
però a cada mot que jo em callo es torna a tancar.
Les ferides a poc a poc es curen i l'odi es mor,
cor que a poc a poc es crema no és tan fort.

Perquè és un fil, és un fil, és un fil imaginari
que no es trenca amb tot l'odi del meu cor.

I per cada cop que algú em dóna, m'obres la mà,
però a cada mot que jo em callo es torna a tancar.
Les ferides a poc a poc es curen i l'odi es mor,
cor que a poc a poc es crema no és tan fort.

Donem la cara

Avui no es dia d'ofrenar-te els nostres plors.
Diumenges sense glòries ni flors,
no alcem barrera als nostres cors.
Buit el carrer l'hem emplenat,
hem arribat per reclamar el nostre plat.

I ara hem assenyalat el mort.
No és prou, res es pot, res es mou.

Venim d'un pou fosc, de la nit
on vam aprendre a encendre foc,
a perdre poc, sentir-se al cim.
Ja des de zero no partim,
reconduïm la sort, organitzem el nostre joc.

Ara que hem rectificat el vol,
si fem prou tot es mou, tot es pot.
Ara que hem re-dibuixat el nord,
avui tornem per reclamar el nostre lloc.

Eo, eo, perdura la ressaca i traca
eo, eo, dels anys que ens hem begut.
Eo, eo, no hem caigut, donem la cara
eo, eo condemnat a ser Merut.

I a l'endemà dilluns, buff... Altre junts
la dignitat, al mercat, l'hem perdut,
el teixit ens l'han fotut. Vas pas a pas,
resignat, improvisant un desenllaç.

Ara que ens han esclafat el cor,
ens supura la ràbia, el dolor.

Lluny les perspectives de futur:
la pedrera no parava però era tot fum.
Amb les roques, les trampes i els insults
ens construïm la sort, per al pesar d'alguns.

Hem assenyalat el mort,
hem redibuixat el nord.
Avui tornem per reclamar el nostre lloc.

Eo, eo, perdura la ressaca i traca
eo, eo, dels anys que ens hem begut.
Eo, eo, no hem caigut, donem la cara
eo, eo condemnat a ser Merut.

Blitzkrieg

He pres per fi la determinació
de conquerir el territori hostil
del teu amor, que és com Stalingrad
durant l'hivern brutal de l'any 42.

Faré servir tot el meu arsenal
en un atac rellamp devastador
que et sorprendrà tractant de reforçar
la teua posició a la línia del front.

I no podràs contindre el meu assalt:
dispararé sense contemplacions,
els projectils cauran com un eixam,
empastifant-ho tot de vísceres i sang.

Castigaré els teus flancs descoberts,
serà un infern de pólvora i de plom,
un bombardeig terriblement cruel
que pot canviar el curs dels esdeveniments.

Continuaré sitiant sense descans
l'últim bastió que encara queda en peu
fins que el teu cor rubrique oficialment
i sense condicions la rendició final.

Vides rebels

Som rebels, som coherents,
som la sal de la terra, presents,
sublevant-nos contra tot allò que està establert.
Eterns, i fora de la llei
ahir com avui,
seguim i seguirem
nits senceres, som obreres, som llops,
som fills de la banda de bonnot,
addictes a la lluita i a l'acció
les nostres vides són cançons de lluita i d'amor:
som hereus de l'ulrike, de l'ulrike meinhoff!!!

El mateix cor roent,
la mateixa sang rebel;
el mateix sentiment:
serem l'espurna que encen!!
El mateix cor roent,
la mateixa sang rebel;
a-anti-anti-capitalistes!!!!

Rebutjant, conspirant, vam néixer per guanyar,
no acceptem la pau global sense justícia social.
No volem els vostres reis,
ni tampoc les vostres lleis,
com bobby sands a long kesh, bloque h, hunger strike,
prendrem el cel per assalt, som la flama que cremarà,
estimem la llibertat,
tot i que ens esclati a les mans.
Sempre en combat, sempre escapant,
condemnades, condemnats, cap una vaga general!!!!!

Estimem la llibertat,
tot i que ens esclati a les mans.

El mateix cor roent,
la mateixa sang rebel;
el mateix sentiment:
serem l'espurna que pren!!
El mateix cor roent,
la mateixa sang rebel;
a-anti-anti-capitalistes!!!!

Set de rebel·lió, com els teus ulls de foc,
la teva mirada és la meva passió;
sense les nostres revoltes, el món seria més foc,
i jo amb tu, busco amb les meves mans,
les fronteres de la pell, i sé que la meva sang
no s'acaba en el meu cos, i s'estén arran,
per les que lluiten, som part d'aquest mural.
El nostre amor és il·legal . . . . Ens hem tornat a fugar!!!

El mateix cor roent,
la mateixa sang rebel;
el mateix sentiment:
serem l'espurna que pren!!
El mateix cor roent,
la mateixa sang rebel;
a-anti-anti-capitalistes!!!!

Una paüra

El vent arrasa les muntanyes
i amb el silenci va enraonant,
tot boig de pols sembrant aranyes,
pentina branques com dits de mort.

Ben lluny enllà l'encís de l'aigua,
no sé perquè però dic el teu nom,
la fosca em fa oblidar la casa:
per tota resposta el vent del nord.

Les mans de l'ombra m'abraonen
i el cant dels grills em fa tremolar,
no trobe el cel ni el blanc de lluna
i els gripaus m'envoltaran.

Exactament conec ma grandària
però el misteri regna pertot,
se que sou dins de la gran casa,
però per un moment tot m'ha fet por.

Endins, a prop del foc l'alcohol
us fa ballar fandangos;
endins, entorn del foc la joia
us fa cantar;
les llàgrimes del vi s'arranquen
amb un tango:
sé que us tinc al meu costat

A la muntanyeta

A la muntanyeta ja és primavera
i els arbustos i prats han florit.
Ja s'ensuma l'estiu que ens espera,
ventegueres i vespres humits.

A la muntanyeta han dut la caravana
uns senyors malplantats de ciutat
han pres mides tota la setmana
i a fer el negoci ja han començat.

Mai heu acotat ni aixecat mai la palla,
recolliu-ho tot i marxeu lluny d'aquí,
que la terra és per qui la treballa
i la pudor d'asfalt em fa morir.

A la muntanyeta hi fareu mal negoci,
i amb pocs dies estareu distrets,
que de nit sense que ningú ens trobi
desfarem allò que havíeu fet.

Sobrenatural

Devastat, enyorant, un camí,
dibuixat a pols per la dignitat,
creus que en tu hi ha un desig
de transgredir, sobrenatural,
i penetrar cada instant.

Retorna la teva absència,
i agafa allò que et fa viure,
recorda que vas decidir ser lliure.

Per poder aconseguir,
per seguir el teu camí,
i vola sobre el temps,
que t'ha dut fins aquí.

Has desfet un cop més el destí,
que han escrit per tu,
i has fet miques la pols,
sobre un mur descrius el teu recorregut,
pintat de vermell sense pensar,
en el que diran...

Retorna la teva absència
i agafa allò que et fa viure,
recorda que vas decidir ser lliure.

Per poder aconseguir,
per seguir el teu camí,
i vola sobre el temps
que t'ha dut fins aquí.

Som on som

I em tapo la cara i segueixo l'estol,
camino pel desert vaig de sol a sol.
Un miratge m'apareix i m'enganya,
comença la tempesta i encara m'estranya.

No busco dunes que vagin de dol,
no busco recel dins del meu bressol.
Sembla ser que la tempesta ja passa,
l'aigua en aquest sòl esquerdat és escassa.

Sóc on sóc gràcies als somnis.

Sóc on sóc gràcies a mai caminar sol,
gràcies a la calma i aquell horitzó
que s'allunya després de cada passa,
no hi ha aventura que per mi sigui massa.

Que sóc el vent que amansa la tarda,
que empeny el cel, que no descansa
i et ve a buscar sols per dir-te sempre.

Som on som gràcies als somnis.

Era tan bon home

Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.

Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Quina mala sort.

Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.

Quan es va morir, el seu íntim amic
acompanyà la vídua tota la nit
perquè no estès sola sense el marit.
Amb això es demostra fins on arriba l'amistat
quan un és un amic, un amic de veritat.

Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.

Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Quina mala sort.

Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.

Va trobar una noia enmig del carrer,
va dir: "Si estàs soleta jo t'empararé".
I li va posar un pis a la Gran Via
i molts vespres anava a fer-li companyia.
Ja em direu si un home ple d'obligacions
té aquests detalls, aquestes atencions.

Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.

Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Quina mala sort.

Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.

I a totes les dones que la vida maltractava
a totes, es pot dir, que a totes ajudava.
Per totes tenia una o dues hores.
Sempre al costat d'elles, mai deixar-les soles,
només les deixava quan eren velletes
lluny dels perills i les "patinadetes".

Poemes i cançons

Som d'aigua de foc, som d'aire i de terra
besties i plantes d'arreu del planeta
som el follet que viu de la bona herba
Portem llegendes, cançons i poemes

S'obre la porta entrem en escena
Electro soca nous riddims, nous reptes
Gaudeix del moment que les sounds et gaudeixen
Gaudeix del moment que el rellotge no espera

Reggae Sound System Mediterranean Style
Mediterranean Mediterreanean Style
Reggae Sound System Mediterranean Style

Que ningú et digui com has de remenar

La música avança la nit posa la dansa
El rom treu la vergonya, el esperit dóna la força
D'escenari en escenari la proposta es fer ballar
Paraula rere paraula l'objectiu es senyalar

Fer ballar senyalant que prova d'ofegar
Qui no deixa parlar ni permet caminar
Cantarem tot cridant no ens faran pas callar
Ballarem descarats no ens podran pas aturar

Som d'aigua de foc, som d'aire i de terra
besties i plantes d'arreu del planeta
som el follet que viu de la bona herba
Portem llegendes, cançons i poemes

Som d'aigua de foc, som d'aire i de terra
besties i plantes d'arreu del planeta
som el follet que viu de la bona herba
Portem llegendes, cançons i poemes
Reggae Sound System Mediterranean Style

Kilos de ganjah i kilos de hash
Reggae Sound System Mediterranean Style
La música reggae et posa a ballar
Reggae Sound System Mediterranean Style

I ara a què esperes posa't a remenar
Reggae Sound System del Maresme fins a Sants

Remena Remena amb tremenda i pirats

Som d'aigua de foc, som d'aire i de terra
besties i plantes d'arreu del planeta
som el follet que viu de la bona herba
Portem llegendes, cançons i poemes

Som d'aigua de foc, som d'aire i de terra
besties i plantes d'arreu del planeta
som el follet que viu de la bona herba
Portem llegendes, cançons i poemes

La vida se compra se vende i tira
Se llena de cosas vacias
Para el mercao solo eres mercancías
y asi se pasan volando los dias

Empieza a ofrecerle algo bueno al presente
Toma las riendas y hazlo diferente
Bum Bum Late un party al mismo corazón
Gritos de guerra poemes i cançons

Siempre tirando pa arriba y arriba
Piratas Cumbieras a la deriva
Reggae Sound System Mediterranean Style
El mapa es el tesoro deja de buscar
Reggae Sound System Mediterranean Style
Piratas sin barco en mares de alquitran
Reggae Sound System Mediterranean Style
Tira pa alante que esta danza no descansa
Reggae Sound System del Maresme fins a Sants

Som d'aigua de foc, som d'aire i de terra
besties i plantes d'arreu del planeta
som el follet que viu de la bona herba
Portem llegendes, cançons i poemes
Som d'aigua de foc, som d'aire i de terra
besties i plantes d'arreu del planeta
som el follet que viu de la bona herba
Portem llegendes, cançons i poemes

Fayah Fayah Fayah Fayah
Fayah Fayah Fayah Fayah
Erath Wind Fayha
Fayha Fayha

Pirat's Sound Systema & Tremenda Jauría
Connexió Mediterranean Style
Soca

Raval

Torna ja el monet, torna l'amor,
tornen les paraules, la guitarra i el trombó,
el sub i el sinte. Volen els ocells, cau la calor,
marxen els dolors, la remor de les tempestes.
Fills de la desesperança, ho vam deixar escrit,
canteu contra la tirania de l'oblit, eh.
Deixeu de banda el plor i als textos,toqueu el cel
tasteu la mel , doneu plaer, parleu en versos.
La roda gira i gira i el present és ja passat,
veritat i mentida, teatre i realitat,
rebel i consentida, l'escenari és respirar,
buscant l'eixida en l'acte suïcida de crear.
"Escabussant-nos" buscant un tresor al llac
vam allunyar-nos pel gustet que fa tornar .
Cantaren eixes lletres Galiza i Euskal Herria
de Sants fins a València, Madrid a Andalusia

Plenets de pols i de pors
buidets de pau i de glòria
vam cultivar un verger deliciós
al raval de la història

La caseta del plater

Anem tots , pugem, pugem
a la caseta del plater.
Anem tots , pugem, pugem
a la caseta del plater.
Viven, no et volen aixina de lliure.
Pinet, no et volen aixina de lliure.
Garrí, no et volen aixina de lliure.
Joan, no et volen aixina de lliure.
Jaume, no et volen aixina de lliure.

Pa

Amor és sa resposta
que sovint costa respondre.
Molt més que una paraula,
és emoció, i vol voluntat.

Ja no vull més estar
baix tanta pols i tanta cendra.
No vull tancar-me al món,
ni profediar de l'amor.

No vull ser un sant,
vull ser un tros de pa,
fer sopes dins sa teua mel.
Lo que vull és tastar
es sucre des teu tacte.

Amor és sa resposta,
i crec que és sa millor proposta.
És una bona feina,
és es millor jornal que hi ha per guanyar.
Duc molt de temps pensant
si és bona idea, aquesta idea
de no anar remugant
i fer-ho cada dia millor.

No vull ser un sant,
vull ser un tros de pa,
fer sopes dins sa teua mel.
Lo que vull és tastar
es sucre des teu tacte,
i tot lo altre.

Tot el que vaig patir

Tu que m'has clavat mil punyals al cor
Fugint d'aquí per trobar la sort
En un país tropical

Per sentir-te especial
I curar els teus mals

I jo encara t'espero per sopar
La típica escena amb l'espelma
I un got de vi i un home sol esperant consol

I tot el que vaig patir, tot el que vaig plorar
Serà millor l'endemà
Serà millor l'endemà
Tot el que vaig patir, tot el que vaig plorar
Serà millor l'endemà
Serà millor l'endemà

Tu que vas marxar sense avisar
Abandonant els nostres plans
Del viatge a Cambodja
Tenir tres fillets
I un parell de xalets

I jo somniava en ser feliç
Una abraçada un petó postís
Fer l'amor de tant en tant
I amb tu n'ha fent-nos grans

I tot pel que vaig patir, tot pel que vaig plorar
Serà millor l'endemà
Serà millor l'endemà
Tot pel que vaig patir, tot pel que vaig plorar
Serà millor l'endemà
Serà millor l'endemà

Ploro per buidar la ràbia
Recolzat a la teva espatlla
Per que l'amor
Em fa més por que la mort

Caure no feia mal

No em deixis caure
si se m'emboira la mirada.
Porta'm a casa
deixa que dormi sota l'arbre.
Torna'm al lloc
on la vida bategava,
i caure no feia mal.

I quan bufava vent de nord
m'enfilava entre les branques,
de dalt de tot
veia el llac que el fred glaçava.
I em descordava els botons,
de l'abric en feia ales,
i omplia els pulmons
d'aire.

I deixava caure el cos
i volava
Almenys per uns segons
volava
I deixava caure el cos
i volava
I si no ho feia tant se val,
caure no feia mal.

Avisa l'àvia,
m'he fet sang aquí a la cama.
Entrem a casa
que t'ho netejo sota l'aigua.
Ara un petó,
d'aquells que tot ho curaven
quan caure no feia mal.

I quan bufava vent de nord...
I deixava caure el cos...

Retirada

Se'm fa estrany no se el darrer
de marxar cap a dormir
quan ja hem xerrat de tot
entre quatre bons amics
i el sol ens pica fort
ben bé cap a mig matí.

Gairebé ja ni em conec
quan fa dies que no dic
"posa-me'n un altre, Quim,
que me'n vaig però ara vinc!"
mentre al vater tancat
m'ensumo la dignitat

I soc aquí per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.

Ja no em perdo com abans
per racons caus i forats
de les nits sense final
seguint un deliri fals
que amb el temps em va portar
cap a un excés fatal.

No calia córrer tant,
una treva em deia el cos,
que comences a ser gran
i arribaren amb les pors
les angoixes i tristors
i tot es va anant fent fosc.

I sóc aquí per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.

Esperança

Era tan pura, tan dolça i tan bella,
el seu taüt va ser un llit de roselles.
Cents de poetes la varen cantar
per terra i per mar.

No és morta, és viva encara,
el lleu batec no para.
no dormis més, respira,
aixeca amunt la cara.

El seu alè impregnà aquesta terra
qui la trepitja la pot sentir seva
viu per un poble ella no pot morir
si viu dins del pit.

No sents les veus com s'alcen?
cants plens d'esperança,
ressonen les muntanyes
quan totes juntes canten.

Eternament

Amor, t’ho he dir
som estels errant, som deserts units
I tan sols potser ens queda espai
No hi haurà un destí, no hi haurà final

Tant se val, és així
El sol ens fa brillants, la nit, els ulls gegants
Vers un infinit, eternament
Cercles de constant, és com repetir

Escolta-ho bé, no et giris enrere
No et fessis cap mal, sí?
Endavant

Roda, orbita com sempre
Fes cas als de sempre, sí?
Fes-los cas

Perfectes

Clava els peus a terra si sents que el cap se te'n va
deixa que t'acompanyi en el viatge

Cap a un racó de l'àrtic o entre platges tropicals
el temps no borrarà les nostres passes

Serem l'exemple de tot el que no s'ha de fer
Serem perfectes
Sempre caminarem contracorrent
Serem llegenda

Són les cicatrius les que ens ensenyen el que som
mai ens rendirem al pas dels dies

D'aurores boreals i amors perduts en el record
podem aprendre'n més que de mil llibres

Tots els principis que m'has donat
vull tornar a viure'ls al teu costat

Serem l'exemple de tot el que no s'ha de fer
Serem perfectes
Sempre caminarem contracorrent
Serem llegenda

Posa'm més gin, David!

Jo era més petit o el menjador més gran
encara els veig com si fos ahir
els amics dels meus pares
quan venien a passar la nit
No celebraven res o ho celebraven tot
Jo no volia anar dormir
i m'amagava a la cuina
“Porta'ns el gin, David!”
Què se n'ha fet de tota aquella gent?
Els recordo ballant, beguts i rient
Deurien tenir els quaranta fets
com jo ara mateix
Els debats eterns de la transició:
divorci, OTAN, avortament
“¡Ai, si Pallach fos viu!”, allò que deia Pla
On és Neeskens? I la cançó?
Festa de perruquins, ulleres Groucho Marx
N'hi ha un que sap ballar claqué
Crec que ha saltat l'agulla
“Posa'm més gin, David!”
Què se n'ha fet de tota aquella gent?
Els recordo ballant, beguts i rient
Deurien tenir els quaranta fets
com jo ara mateix
L'endemà els gots buits i els cendrers tots plens
omplien el menjador
Mentre els tres germans en pijama
miràvem la televisió
Fins l'hora de dinar, el Sabadabadá
el Gente Joven o ves a saber
Fins que es llevaven el pare o la mare
“Deixa estar el gin, David!”
“Deixa estar el gin, David!”
“Deixa estar el gin, David!”
Què se n'ha fet de tota aquella gent?
Els recordo ballant, beguts i rient
Deurien tenir els quaranta fets
com jo ara mateix

Insubmís

Que no hi ha res on miren els teus ulls;
que cap on tu vas, allà on vas, no t'hi espera ningú;
que ets captiu de quimeres encara adolescents;
que és inútil el gest del teu cor encara massa valent;

que no hi haurà mans per a les teves
si són buides per bondat...

Jo t'estimo així, insubmís a les armes.
Jo t'estimo així, si el coratge no et deixa sotmetre ningú.

Perquè no saps ni vols aprendre el terror.
Perquè ni sents ni creus en l'odi pera als teus projectes d'amor.
Perquè no ets la ferralla d'un robot assassí.
Perquè imagines la pau més enllà d'un mercat entre botxins.

Sempre hi ha una primavera
que ens espera, somni enllà...
Jo t'estimo així, insubmís a les armes.
Jo t'estimo així, quan el coratge no et deixa sotmetre ningú.

Converses cordials

Cada cop que parlo amb tu
Tinc la sensació de què
Només faig que topar amb una paret

Mires com si fóssim dos estranys
I m'emprenya preguntar-te
Si cada resposta que vindrà
Només manté les formes
Jugarem a ser cordials

Ja fa temps que et veig igual
Però no puc deixar de pensar que
Tu eres diferent abans

Va ser un cop que et va fer tant de mal
La ferida encara sagna
Res del que hagis fet em farà deixar d'estimar-te
Necessites confiar
Va ser un cop que et va fer tant de mal
La ferida encara sagna
Crec amb tu i amb tot el que ets capaç
I faré el que faci falta
Perquè puguis descansar buidant
Tot el que està angoixant-te
Llibertat

La pell de brau XLVI

De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda llibertat.

El camp de terra

Eixuts de compassió,
saltem al camp
a menjar-nos el rival en qüestió.

Sóc el prototip,
sóc el més ben parit,
el més guapo de la competició.

Corro per la banda
com si no hi hagués demà.
El meu ego ja no pot esperar.

Faig ganyotes i exagero
i desespero
quan fallo una oportunitat!

Jo vull ser una estrella,
deixar el camp de terra,
que tinc els genolls pelats.
Rocs, pedres i fang, torno cap a casa que semblo en Tarzan,
i em consolo tot pensant que un dia seré el més gran.
Herbes, sang i suor, torno cap a casa i faig molta pudor,
i em consolo tot pensant que un dia seré el millor.

Màxima concentració,
que el partit és important.
Ja fa temps que l'estic esperant.

No he fet res amb tot el dia,
amb els nervis no podia,
i m'ho miro des de casa estant.

Penso la jugada que vull fer,
res no pot fallar,
avui faré un gran paper.

Jugaré a lo guarro,
tiraré del carro tan bé com jo ho sé fer.

Somio un contracte amb un equip gran,
i que sóc tan important que marco cada dissabte.
Estic podrit calers i gastar no em fa res,
m'encanten els Ferraris i els compro de tres en tres.

I quan estic rodejat de les models del moment,
i que em diuen amén a tot el que havia somiat,
un cop de peu al genoll del lateral, que fa molt de mal,
diu que jugo a Regional.

Sunglasses

Obro la finestra
quan m'aixeco al matí,
i la llum em mata,
els meus ulls no puc pas obrir.

El sol a la cara
em fereix e em fa patir.
Tinc el ulls vermells
per l'alcohol i la marxa d'ahir

Un cop al lavabo,
en mirar-me al mirall,
sunglasses,sun sunglasses
m'espanto en veure
un rostre d'espantall !
sunglasses, sun sunglasses
Al carrer així jo no surto,
semblo un mussol!!
sunglasses,sun sunglasses
Sort que tinc un bon parell
D'ulleres de sol!

Sóc entre setmana
molt estàndard i corrent,
un xicot seriós,
professional eficient.

Tinc una novieta
molt sèria i forma,
i no faig pas cap bestiesa
ni faig l'animal.

Però el dissabte a la nit
faig un canvi brutal:
sunglasses, sun sunglasses
Rock "anfes" i sexe
amb un ritme bestial!
sunglasses,i need sunglasses
Empaito les dones
entre ones d'alcohol!
sunglasses,sun sunglasses
Sort que tinc un bon parell
d'ulleres de sol!

sunglasses, sun sunglasses.
sunglasses, sun sunglasses!

Alceu-vos, xe, que ja és de dia

Alceu-vos, xe, que ja és de dia, sent
sent la nit en la pell,
la mar en els ulls,
els núvols en el cervell
i el teu estrany estimar
el sent com un ocell volar...

Veig el sol despertar
i al món caminar.
Sent la veu d'un destí
que hi és morint a la nit
en un riuet de la mà.

Blancs els murs del carrer
i blancs els sospirs,
blau el gest d'un infant
i el sol, el goig i l'amor
enllà de l'horitzó blanc.

Ai, campanes de festa!
Ding-dong
ding-dong
diiri-ding-ding-, dara-dang-dang.

L'home llop

Tantes olors que el dia m'omplen
visc a destemps, visc en desordre
deu ser la llum que em fa confondre
per mi la lluna és "teta de monja"
el pa de cada dia m'estressa
la meva feina no m'interessa
quan veig la "tele" em ve tristesa
és quan cau el sol, que no porto disfressa.

Sóc l'home llop m'agrada viure a poc a poc
sempre amb ressaca i ulls de foc
sóc l'home llop, m'agrada viure a poc a poc
massa ferotge per ser on sóc.

aujourd'hui je ne veux pas parle
aujourd'hui je veux chante
c'est la lune mon inspiration
c'est la nuit qui me confon.

I esquivo el dia per resoldre, el que és per mi un dilema d'ordre
sóc animal o sóc persona, potser seré el que la nit em porta.
I el que la nit em porta, no sé si sóc persona.

Sóc l'home llop, m'agrada viure a poc a poc
sempre amb ressaca i ulls de foc
sóc l'home llop m'agrada viure a poc a poc
massa ferotge per ser on sóc.

Temps

I vaig caminant enmig d'una ciutat ben adormida, que respira, respira…
Visc dintre meu, l'abandó d'una ànima viva i grisa, que respira, respira…
Ja sé que et tinc present en el pas del temps i d'aquest mateix dia, que respira, respira…
L'alè d'un calfred sec, que va esgotant els seus últims instants d'amor cec,
Que m'has donat, que t'he donat, que ens hem donat.

Que vull tastar un tros del teu temps
Amb tu, tu ho saps
Que vull tastar un tros del teu temps,
Amb tu, tu ho saps

I anar-hi anant, tot caminant, ja lliure del teu capritx,
Jo vaig marxant, ja vaig tornant, del teu encís i del teu encant,
I anar-hi anant, tot caminant, tot caminant i oblidant, el que de tu m'agrada tant,
del que tot sovint et xiuxiuejava abans,

Que vull tastar un tros del teu temps
Amb tu, tu ho saps
Que vull tastar un tros del teu temps,
Amb tu, tu ho saps.