Aquest cony de temps

Trenca'm a bocins
i endevina quina peça em rovella els ossos,
posa'm al revés
a veure si així vaig bé.

Seu al meu costat,
torna'm a tranquil·litzar amb els teus llavis dolços,
digue'm el perquè
d'aquest dia tan esquerp.

La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall
i el que veig no menteix i m'espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets.

Potser
passo massa temps a casa,
pot ser
però el carrer és tan fosc,
deu ser
que aquest cony de temps se'm fica al cos.

Ara parla fort
per tapar les veus que dintre meu em maltracten,
o potser millor
calla i sent la meva por.

La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall
i el que veig no menteix i m'espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets.

Potser
passo massa temps a casa,
pot ser
però el carrer és tan fosc,
deu ser
que aquest cony de temps se'm fica al cos.

Galàxies

Avui, cor meu, enfilarem la via
ja mai petjada dels satèl·lits morts.
Una mar de nit, sense àncores ni ports
ens llimarà una mica d'alegria.
Però després, resseguirem les illes
de totes les galàxies del voltant;
centrífugues i blanques, s'orbriran
com flors innominades i senzilles.
I oblidarem uns noms sens harmonia,
uns noms de xifra, i alfabet gelat...
Llavors, amb infinita humilitat
batejarem de nou l'argenteria.
Amb ritme llis i fàcil de cançó
direm: ''Viola Blanca'', ''Marguerida''
''Nadala'', ''Lliri'', ''Flor de Sajolida''
''Clavell de Marge'', i ''Rosa de Pastor''.
Despres retornarem per la distància,
disn boires de pols còsmic i lluent.
I això s'esdrevindrà, senzillament,
un dia qualsevol, sense importància...

Desafiant

I vas dir-me amb la mirada
que avançaves sense por
No tenies res a perdre i et sobrava el valor.
I vas dir-me a cau d'orella
que senties els tambors,
s'iniciava una guerra a dins el teu cor

Buscant una sortida, sense perdre el nord
vaig trobar alternatives per sortir de la foscor
Seguint la llum del dia buscant un vell tresor
Fugint de la tempesta que em governa però no em pot.

Som el rellotge que porta el compte enrere, que vigila la
fera abans de despertar
Som la resposta que viatja sense treva per totes les
goles que ens han d'alliberar.

Som el foc que aporta la saviesa necessària per seguir, per ser part de les mirades que perduren
en la nit per ser el temps que ens acompanya per seguir.
Som el present que empeny amb valentia i la força dels quatre vents per somiar en una terra on
puguem veure els estels i sentir que vivim el nostre moment.

Seguies desafiant, portant la iniciativa
apropant-nos dia a dia abans que sortís el Sol.
I seguia empresonat per la teva mirada
sempre desbocada com els oceans.

Buscant una sortida, sense perdre el nord
vaig trobar alternatives per sortir de la foscor
Seguint la llum del dia allà on em porti el cor
Faré la guerra amb tu, la nostra revolució

Som el rellotge que porta el compte enrere, que vigila la
fera abans de despertar
Som la resposta que viatja sense treva per totes les
goles que ens han d'alliberar.

Som el foc que aporta la saviesa necessària per seguir, per ser part de les mirades que perduren
en la nit per ser el temps que ens acompanya per seguir.
Som el present que empeny amb valentia i la força dels quatre vents per somiar en una terra on
puguem veure els estels i sentir que vivim el nostre moment.

Tots aquests anys

Han passat mil coses, però seguim aquí
I sempre hem tingut una llum que ens guia el camí
Però mai hem perdut aquella il·lusió
Pas a pas, vers a vers, caminant

Tot allò que ens hem après
Tot allò que hem après
Ens ha fer adonar
Que res es regala, la vida no para
Tot t'ho has de guanyar

Tots aquests anys
Fent m'ha costat
Recordo cada somriure com si fos ahir
Tots aquests anys
Quan tot ha canviat

De cara al vent
Anem contra corrent
Notant a sobre el caliu de la gent
Amb l'espurna al cor i la força al puny
Si anem tots junts arribarem més lluny

Valora el temps
Aprofita el que tens
Colze a colze amb la teva gent
Trencant els esquemes, tirant endavant
Seguirem cantant

Els camins es separen
Les rutes s'allarguen
Però trobarem
Una nova consigna, un futur més digne
No ens rendirem

Records humils
Il·lusió a la mirada
I empenta a les mans
Preparem la jugada, arrancarem l'estaca
Viurem dels instants

Tot allò que ens hem après
Tot allò que hem après
Ens ha fer adonar
Que res es regala, la vida no para
Tot t'ho has de guanyar

Tots aquests anys
Fent m'ha costat
Recordo cada somriure com si fos ahir
Tots aquests anys
Quan tot ha canviat

De cara al vent
Anem contra corrent
Notant a sobre el caliu de la gent
Amb l'espurna al cor i la força al puny
Si anem tots junts arribarem més lluny

Valora el temps
Aprofita el que tens
Colze a colze amb la teva gent
Trencant els esquemes, tirant endavant
Seguirem cantant

El cel és vermell

Avui és la fi del món i encara no ho sap ningú
una pluja d'asteroides, la tenim gairebé al damunt
ho han dit pel telenotícies
creix la histèria col·lectiva
fins l'acceptació hi ha sis estats
que inclouen l'anarquia i la barbàrie

No m'importa si el cel és vermell
jo avui estic molt content
que ja no passi, un dia més
sense tu
No passa res si el mar és de gel
a mi em sembla bé
que ja no passi un dia més
sense tu

S'han declarat cent mil incendis
cauen els gratacels
costa una mica de creure
que ningú tingués un "plan b"

Tanta història i tanta ciència
no han servit d'una puta merda
els minuts s'escapen i ara si que ho entens bé
com em sento quan m'abracis

No m'importa si el cel és vermell
jo avui estic molt content
que ja no passi un dia més
sense tu
No passa res si el mar és de gel
a mi em sembla bé
que ja no passi un dia més
sense tu

Pastora

Al poble sóc la pastora, entre camins i carrers,
però enmig de la rosada i els boscos feréstecs sóc una ombra més.

El meu nom sempre canvia entre les veus de la gent.
Sóc allà on ningú em troba, sóc fort com la flama i lliure com el vent.

Ja no hi sóc però tremolen les branques
quan em senten llençar trets al cel.
Ja no hi sóc però neixo cada vespre
en cada mirada on brillen els estels.

Sóc un ocell sense gàbia, sóc un vaixell sense rumb,
bandoler de paraules, pastora de lluites fetes entre el fum.

Sóc l'alba i la matinada, sóc tots els móns oblidats,
sóc les llargues petjades que tornen a viure de l'etern combat.

Ja no hi sóc però tremolen les branques
quan em senten llençar trets al cel.
Ja no hi sóc però neixo cada vespre
en cada mirada on brillen els estels.

Vindran altres guerres, vindran altres anys;
i els dies de sempre se'ns faran estranys.
Vindran primaveres, hiverns i tardors,
farem noves forces de les velles pors.

Els llavis xops de plors

Si no vols ser el meu àngel,
vull cantar-te melodies
i que ploris escoltant-les,
i amb els llavis xops de plors
em diguis no.

Si no vols ser el meu àngel,
doncs seràs la meva musa.
Els acords seran els meus petons,
cada nota un suau sospir per tu,
i el silenci el guardo al lloc més pur:
just abans que els ulls se't neguin.

Si no vols ser el meu àngel,
si no vols ser el meu àngel.

Vull cantar sobre el silenci,
i que ploris escoltant-me.
I amb els llavis xops de plors
em diguis, que amb els llavis xops de plors
et digui: sí.

No hi ha ningú

Com el silenci dels teus ulls,
com la mentida quan no hi ha ningú.
Sóc un record entre la gent,
sóc la paraula que s'emporta el vent.

Ja no hi ha ningú,
ja no queda ningú.
Ja no hi ha ningú,
ja no queda ningú que ens escolti.

Que ens escolti...

Com el silenci dels teus ulls,
com la mentida quan no hi ha ningú.
Som el tresor que vol la gent,
som la paraula que s'emporta el vent.

Ja no hi ha ningú,
ja no queda ningú.
Ja no hi ha ningú,
ja no queda ningú que ens escolti.

Ja no recordo el que vam sentir,
una mirada per trencar el destí.
Ja no recordo qui ho va decidir
ja no queda ningú per cuidar de mi.

Per cuidar de mi...
Per cuidar de mi...

L'amor és un amic

L'amor és un amic

ell l'ha citat a un restaurant de ciutat vella
s'ha empolainat en lo millor tratge que té
s'ha posat un clavell a la solapa
i ara l'espera fent un cafè

ella com sempre arriba tard mig col·locada
en lo seu look de gossiflauta atrotinat
li diu Arnau diràs que vas de boda
i avui hi ha rave aquí al costat

però ella no sap que ell li vol tirar els trastos
se n'ha cansat de ser el seu confident
s'ha d'arriscar no li queden més nassos
si vol que sigue la mamà dels seus xiquets

l'amor és un amic que un dia se cola al teu llit
i es tira de cap
encenent lo foc del teu desig
mentre t'alça els baixos del vestit

al segon plat ell porta un pet que no s'aguanta
no veu moment de revelar-li lo secret
però qui es confessa a una tia mentre explica
que ara mateix se'n tira a tres

i a la fi el tio es decidix i alça la copa
li diu Mercè ja no puc més ho has de saber
t'estimo més que un esquimal la seua sopa
voldries ser la meua muller

i la Mercè que allò no s'ho esperava
corrents se llança als braços de l'Arnau
que ella també n'estava enamorada
però no volia només ser un clau

l'amor és un amic que un dia se cola al teu llit
i es tira de cap
encenent lo foc del teu desig
mentre t'alça els baixos del vestit

l'amor és un amic que es cola dins del llit
l'amor és un amic encén un foc dins del teu pit

Moviment pèlvic

Això és fantàstic, el món és elàstic, ja no tinc por d'embogir.
Aixeca't i mou-te, ni que sigui una estona, aquí no hi ha control.
Perquè és un món nou, és com un somni... Desperta! No estàs somiant!
I, en els moment negres, o amb ganes de marxa...
Vine a la dansa del temps! Vine a la dansa del temps!

Fem un pas a la dreta! I un a l'altre costat!
I les mans als malucs! I els genolls doblegats!
Però és el moviment pèlvic el que ens embogeix de debò!
Vine a la dansa del temps! Vine a la dansa del temps!

Em sento lliure, tinc ganes de viure, no sé descriure aquest moment.
Perquè amb un cop de cintura, vas directe a la lluna, i això és millor, que estar somiant.
Perquè és un món nou, és com un somni... Desperta! No estàs somiant!
I en els moment negres, o amb ganes de marxa...
Vine a la dansa del temps, vine a la dansa del temps.

Fem un pas a la dreta! I un a l'altre costat!
I les mans als malucs! I els genolls doblegats!
Però és el moviment pèlvic el que ens embogeix de debò!
Vine a la dansa del temps! Vine a la dansa del temps!

Jo tenia un amic que era molt avorrit, tot el dia cansat de mirar-se el melic.
Sempre rondinava més que un nen petit. No l'havia vist riure ni en un acudit.
Jo que el vaig agafar, el vaig mirar de fit a fit, i així li vaig dir: «Vine, vine, vine amb mi...».

Vine a la dansa del temps! Vine a la dansa del temps!

Autocrítica i crítica

Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.

El meu treball el demostre com puc
i tant com puc em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre
i amb l'ofici arribaré a ser vell.

Llavors veurem quina retribució
em tocarà en tant que jubilat.
Si dic això és perquè, com he dit,
no sóc amant de llepar un sol dit.

Jo sé que vaig amb les meues cançons
saltant històries, saltant situacions.
Ara dic groc i després passe al verd,
sé que és difícil seguir-me l'explicat.

Per tant, per tots, em vaig a presentar:
jo ací explique a la meua manera
uns fets, un temps, una estima, una idea:
jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.

Per a uns pollet, per a altres una fera.
Com bé veureu, no arribe a l'u seixanta.
Si, com he dit al bell començament,
sóc dels qui resta a casa el major temps,

no és pas per boig ni per sentir-me estrany,
és pel dubte, i dubte molt companys:
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?

Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quants m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repetesc: jo parle del meu temps,
estime el viure ja d'un colp per a tothom.

Tinc un partit i una ideologia,
dic el que dic sense cap covardia,
però també sé el preu de tot això:
més tard o d'hora m'arribarà sentència.

Car no interessa qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran dient que m'he aïllat,
diran o diuen que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat.

Mentrestant jo no m'empasse la porga
d'aquells que creuen que tot està tan clar.
Respecte això amb tot el meu respecte,
admire artistes, admire comediants.

Però jo sóc jo, i no em puc deslligar,
de mi mateix poc més puc explicar:
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.

Com un senyor

S'ha tacat aquell abric i l'acabo de comprar.
Han caigut les ulleres de sol d'un balcó i se m'ha trencat.
Jo que no tinc un duro però que visc com un senyor,
deixeu que us digui que això no és pitjor.

M'han fet fora de la feina un, dos, tres cops.
S'ha escapat un dels meus gats i encara no ha tornat.
I l'altre miola i no em deixa oblidar.
La meva vida no sembla millorar.

Però aquí no hem vingut a plorar, no.
Sé que hi ha gent que està pitjor.
Però és que aquí en el meu món
només hi ets tu que m'escoltes i em comprens.

Pluja d'estrelles

Ja ho he enllestit
Tinc la maleta al cotxe
Ja ho he agafat tot
No em vull deixar res
Que ha de sortir bé
Va començar tot fa uns anys
Que ha de sortir bé
Serà nou per nosaltres
Però hem dit prou
Tanco per últim cop la porta
Marxo amb la sensació
Que avui m'ho deixo tot

Guardaré records, records d'aquell temps
I faré el cor fort, trobaré el moment
Moment de mirar enrere
Allò que vam ser
No obriré les mans, fugiré corrent
Pujaré al terrat, que vagi caient
Una pluja d'estrelles
Jo només en vull una

Ara i aquí
És el moment d'aprendre
Deixarem que el temps ens doni l'espai
Ganes de riure
Ganes de mirar endavant
Vull notar aquest vent
Vull sentir-lo a la cara
I si un dia en un carrer et torno a veure
I no som estranys
Ens serà fàcil entendre que ens vam estimar

Aguantaré el fred que em fa estar despert
Buscaré el meu nord per trobar la sort
I un cop a dalt la cresta emprendré aquest viatge inacabat
No obriré les mans, fugiré corrent
Pujaré al terrat, que vagi caient
Una pluja d'estrelles
Jo només en vull una

Avui i demà

Estem en estat d'emergència
Hem nascut presos del destí
És natural poder ser lliures
Viure podent decidir.

Trobar marcades les petjades
de tots aquells que ja no hi són.
Resseguir totes les pintades
que estaven brutes de pols.

Avui i demà, només cal continuar
defensant junts alló que ens mereixem
Avui i demà, només cal continuar
ser un somni viu que el seu futur escriu

És l'hora amarga que no acaba,
Les cicatrius que no se'n van
És la memòria que no oblida
I ens fa continuar endavant.

Viure impregnats d'aquesta herència
Que ens fa profetes del destí
La recompensa del viatge,
ser valents, forts i decidits.

Avui i demà, només cal continuar
defensant junts alló que ens mereixem
Avui i demà, només cal continuar
ser un somni viu que el seu futur escriu

I recordarem, al final d'aquest viatge
Cadascuna d'aquelles tempestes
que hem sobreviscut junts al llarg de tants anys.
I recordarem, al final d'aquest onatge
les vegades que ens hem alçat LLIURES!

Germanor

Una foguera al mig per cremar tots els malsons,
una guitarra afinada per a l'alegria

les rialles caminen preparant la fugida
a la bona vida, a la bona vida

esperits que s'ofeguen a les copes alçades
que festegen bufades noves campanades, repicant al vol

ens llevem les disfresses cansades
i ens riem de les velles cagades
i cantem a cor, entre glops, esta nit esperant la tempesta

Morim als peus de la claror
d'un cel banyat de germanor
Vivim ballant en la foscor

Un caminet al cel amb escales de colors
una drecera amagada cap a l'alegria

sense pressa, la sorpresa d'una nova empresa
a la bona vida, a la bona vida

les promeses s'esborren passades les dotze
ànimes exaltades, celebren bufades, rius d'herbero i goig

rebentem les tristeses gelades
i ens calfem amb cançons i abraçades
i bramem entre tots, al delit infinit esperant la tempesta

Morim als peus de la claror
d'un cel banyat de germanor
vivim ballant en la foscor

Aire

Crec en el meu cos
Crec en el meu cap
Crec en les mentides
quan serveixen de veritat
Crec en la paraula
Crec en la sobretaula
Crec en la cervesa
ben fresqueta a mitja tarda
Crec en el control
Crec en el desgavell
Crec en el ball caòtic
però ordenat dels estornells
Crec en la bona fe
Crec en donar la mà
Crec en salvar angleses obeses
d'un ascensor de Lloret de Mar

Crec en l'aire
Sempre l'aire
L'aire i el seu moviment
permanent diferent

Crec en l'aire
Sempre l'aire
Perquè amb la força del vent
Neix un país fet per la gent

Crec en un altre món
Crec en el paradís
Crec que ens volen confondre
amb un miratge d'encís
Crec en allò immediat
Crec en el pas dels anys
Crec que si sempre estem junts
no caurem mai en tants paranys

Crec en l'aire
Sempre l'aire
L'aire i el seu moviment
permanent diferent

Crec en l'aire
Sempre l'aire
Perquè amb la força del vent
Neix un país fet per la gent

Viatjo com la pols
i em confonc de religió
sóc partícula ridícula
que navega sense por

si veig que reso massa crec en tu
si veig que prego gaire crec en l'aire

Crec en l'aire
Sempre l'aire
L'aire i el seu moviment
permanent diferent

Crec en l'aire
Sempre l'aire
Perquè amb la força del vent
Neix un país fet per la gent

Les criades

Tenim l'alegria de viure,
tenim la sort de ser aquí.
Volem arribar més enllà,
sabem que no serà fàcil camí.

Reservem totes les forces
perquè quan el dia arribi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Tenim la dissort de ser valentes,
tenim les mans, tenim els pits.
Volem que per tot lloc ressoni
el que ha sigut sempre el nostre crit.

Reservem l'afany de riure
perquè el plor no ens entristeixi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció ! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona
entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,
farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor.

Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,
les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó
i amb l'amor com a proclama farem del món un tot nou.
El senyor Ramon ja no empaita les criades!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció ! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció ! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Jacolatòria

Rosa la rosa
et sóc pregant
pètal que es mori
tremolant

El bes donant
sempre cremant
i un altre pètal
esperant

Oh tota pulcra
et duré sempre al pit
et somiaré a la nit

Gotes de sang
espines de lliga-amant
feriu ma carn...

L'estampeta és d'or.

De matinada

Venim del nord
Venim del sud

Naixem als vespres, criats per l'orgull
orfes d'un temps distant i convuls,
venim d'aprop, però de tant lluny,
creuen fagedes muralles i esculls
així dels boscos de l'aigua i del fum.

Nostàlgia de sentir-nos diferents,
nostàlgia avancem entre la gent,
nostàlgia la remor d'un crit del vent.

Som el malson dels mes menuts,
som mil capítols de llibres perduts,
l'imaginari d'un temps oblidat.
Però ens alçarem i reviurem
saltarem tanques forjades d'oblit
quedarem nus enfrontats al present.

Caminarem sota les branques
i despertarem amb minairons, follets i fades,
viatjarem per l'aire
i ens despullarem entre dracs i d'ones d'aigua,
tornaran a les contrades bruixes i gegants
per fer-nos les nits mes llargues,
aixopluc de matinada
com si a l'endemà no arribés de nou l'albada

Nostàlgia de sentir-nos diferents,
nostàlgia avancem entre la gent,
nostàlgia la remo d'un crit del vent.

Les mans al cel

Potser ara l'aire crema, el teu rostre és massa fred.
Són aquestes mans obertes i aquests dits mirant al cel.
Ara crema tant la vida, tinc les mans fetes d'acer.
Pesen tant per la consciència de saber que no fem res.

Potser amb el puny jugaves a tisora i a paper.
Potser amb el puny jugaves a tisora i a paper,
però jo mai no l'apretava.

I avui canviem de rumb, canviem de ment,
canviem els ulls, mirem la gent, et miro i sento que podem.

Les mans al cel, el cor batega al ritme.
Les mans al cel, i em sento cada cop més lliure.
Les mans al cel, i sento a cada pas la màgia
que corre dins meu, la màgia que ara em fa mirar-te
i sentir ben dins tot el què hem fet.
I és que encara ens queda tant per fer!

Que l'aire ja no crema, el teu rostre ja no és fred.
Són aquestes mans obertes i aquests dits mirant al cel.
Ara entenc millor la vida, i és que no em serveix de res
si la visc “pensant en dir-te”, si la visc “pensant en fer”.
No som res sense nosaltres.
Si no som qui volem ser, cridarem a qui no escolti,
i amb les mans al cel...

Avui canviem de rumb, canviem de ment,
canviem els ulls, mirem la gent, et miro i sento que podem.

Les mans al cel, el cor batega al ritme.
Les mans al cel, i em sento cada cop més lliure.
Les mans al cel, i sento a cada pas la màgia
que corre dins meu, la màgia que ara em fa mirar-te
i sentir ben dins tot el què hem fet.
I és que encara ens queda tant per fer!

On ha anat

Quarts de tres és tard
Arribo a casa
Ella dorm al llit

Entro i em ve al cap
Aquella imatge
Com si fos ahir

Jugant a la platja els tres
Vestits de verd
Passant les hores
Sense cap preocupació
Jugant al sol

On ha anat
Aquella nena que mirava el mar
Mirava enrere
I no vol, no vol tornar

On ha anat
Aquella nena que mirava el mar
Mirava enrere
I no vol, no vol, tornar
Ja se'ns ha fet gran

Ja no porta mai
aquelles nines
Era tan feliç

Ja no vol jugar
A jocs de taula
Ara surt de nit

Però a la seva habitació
encara hi dorm
Aquell titella
que buscava grans tresors i rèiem molt

Lili Marleen

Sota la llanterna, enfront del meu quarter,
sé que tu m'esperes sempre, amor meu…
Mentre murmuro el teu nom,
em bat el cor, et tinc present,
amor… Lili Marleen…
amor… Lili Marleen.

Brama aquesta guerra, i ho esguerra tot,
i tinc por de perdre'm en un altre front…
Però em reconforta dir el teu nom,
i, quan el dic, et tinc a prop
si ets lluny… Lili Marleen…
tan lluny… Lili Marleen.

Cada cop que em criden per tornar a marxar,
busco entre els records la llum del teu mirar…
Sento els teus passos pel carrer,
i tot això em dóna fe
de tu, Lili Marleen…
tan lluny… Lili Marleen.

Però, mentre et perds entre el trepig,
la boira et du molt lluny de mi…
tan lluny… Lili Marleen…
molt lluny… Lili Marleen.

Arriba l'alba a Sant Petersburg

Ara Babú
es nota menys marejada, no es quedarà gaire més.
Ja abaixa els ulls que miraven pensant
«quin ambient més estrany,; crec que hi estaré bé».
I és cert, ella es pensava que es quedaria;
és cert que s'ho va pensar...
Feia un dia clar, les famílies passejaven,
havien trobat un tauró mort a la platja.

Ara Babú
ha sortit a la plaça, agraeix la potència del vent
que escampa pels anys malgastats,
l'alcohol de la sang, les mirades dels quiosquers.
I troba el seu amulet dins de la butxaca.
Babú agafa fort l'amulet!
Ja hi ha el llum encès quan arriba a Sadovaya.
Pensa on anirà, asseguda a l'andana.
I com necessitaria una idea!
Com mai abans, ho ha d'admetre.
Babú necessita una idea!
Una bella i sòlida idea.

S'obre el vagó i els secretaris mudats esprinten
pujant les escales.
Es corden l'abric, compren premsa i xiclets i
s'allunyen de la plaça.
Lliscant per l'asfalt mares mortes de son,
ballarines tornant a casa.
I velles que creuen en mals esperits, i nenes
que resen perquè els creixin els pits.
Enmig del canal un vell oficial avui debuta a la llanxa.
I li fa molta mandra, però haurà d'aturar uns
lituans que corren massa.
Hi ha algú que es planteja un repte
impossible; hi ha algú que emet un udol inaudible.
Hi ha taxistes que badallen!
Hi ha un home que espera que pixi el seu gos,
hi ha un floc de neu a la tomba d'un metge famós.
Cables elèctrics, balcons esquerdats, angles rectes, pintura blanca,
i nius de cigonyes a dalt dels teulats, i
llençols amb lletres brodades.
I, al fons, ja s'eleven les plaques d'acer a les grues de les drassanes!
Darrera, al Bàltic, brillant com fanals,
meduses que entren en aigües internacionals.

Nemun de festa

Ei, escolta com criden, avui comencen ses nits que sempre has volgut tenir
Sé que fa temps que només preguntes on pots estar millor que aquí amb jo
Jo sé que enlloc, tu també ho saps que això sempre acaba sent un delibat
Ja no en parlis. Posa't a riure. Nem a saltar i a cantar

Ei, guarda't ses preses, encara no és s'hora. Treu-te des cap el que t'està atormentant
Nemun de festa i quan s'acabi vine a casa i pujarem al terrat
Junts vorem com surt es sol, com comença un dia nou
Ara no hi pensis, posa't a riure. Nem a saltar i a cantar

Velocitat de lluç

I agafa-t'hi fort que ja tens més de vint anys,
que diuen que és quan notes que t'estàs fent gran.
Problemes s'acumulen igual que el que dius,
m'agrada quan em mires i després em dius
que no centraré el cap mai més.

benvinguts als dies en els que somies,
benvinguts al ritme de les nostres vides.

I un dematí que passa i una tarda més,
un vespre que comença i una nit després,
somrius i veus que encara hi ets
crema la lluna al cel igual que ens crema al cor
d'amor ens en sobra només fa falta sort

benvinguts als dies en els que somies,
benvinguts al ritme de les nostres vides.

I agafa-t'hi fort que ja tens més de vint anys,
que diuen que és quan notes que t'estàs fent gran.
Problemes s'acumulen igual que el que dius,
m'agrada quan em mires i després em dius
que no centraré el cap mai més.

benvinguts als dies en els que somies,
benvinguts al ritme de les nostres vides.

I viatjarem a la velocitat del lluç
I viatjarem a la velocitat del lluç
I viatjarem a la velocitat del lluç
I viatjarem.

El forn dels borratxos

No he dubtat ni un moment que vindries
a aquesta apartada contrada
on m'escalfa l'olor de passat.

Tota la nit que camine
només per vore't la cara,
per tocar-te i despertar.

Per cridar el teu nom contra els arbres
en la nit de les lluites callades
vaig furtant llumenetes de sal.

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.

I la cervesa a la mà
i la disfressa de mi.
La nit sencera que encega
i renega demà.

No he dubtat ni un moment que marxaves
perquè tenies les coses ben clares,
perquè sempre has sabut cap on vas.

M'ofegava amb aquella pregunta,
l'amor tot de colp com la pluja,
l'amor tot de colp com la mar.

Vaig sembrant de taverna en taverna
la llavor del desfici que em crema,
la condemna que jo m'he imposat

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia,volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger

Tota la nit que camine
només per vore't la cara,
per tocar-te i despertar.

I ara visc de l'empenta que em queda
amagant-me entre l'herba
refugiant-me de la veritat

La matinada és qui guia els meus passos
i em porta al forn dels borratxos
per tastar la dolçor del final.

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.

I la cervesa a la mà
i la disfressa de mi.
La nit sencera que encega
i renega demà.

No he gosat dir mai t'estimo

No, no he gosat dir mai t'estimo
per si l'aire trenca la fragilitat dels mots
o s'endú per sempre allò que admiro
i es perden els sons i el color d'aquest amor.

No, no vendré la meva vida,
amor comprat no es lliura de la mort,
i és que així ens sentim més dignes,
sense històries que subratllin el meu nom.

No, no sabem si això comença
o tot just és l'inici del final
però hem sabut destriar el que importa,
haver gaudit plegats del temps viscut.

No, no he gosat dir mai t'estimo
però t'he contat els somnis que he anhelat
i m'has dit les pors que et neguitegen,
i ho he explicat en tot allò que he cantat.

Amor, sabem que d'amors n'hi ha molts,
a la lluita, a la mare, a la terra;
i no es neguen sinó que es complementen,
i és aquí on ens hem vestit tots dos.

No, no he gosat dir mai t'estimo
per si l'aire trenca la fragilitat dels mots
o s'endú per sempre allò que admiro
i es perden els sons i el color d'aquest amor.

Digueu-me per què

Digueu-me per què
quan la vida em somriu
a mi em cauen les llàgrimes;
digueu-me per què
entremig del dolor
m'hi cap l'esperança;
digueu-me per què
estant tan avall
sento coses tan altes.

Si sóc tan sols
un tros de terra,
per què sento un anhel
d'eternitat?
Si sóc tan sols
núvol que passa
per què s'ofega el cor
amb altres aigües?
Digueu-me per què
estant tant avall
sento coses tan altes.

Digueu-me per què
jo sento pietat
d'aquell que no estima,
digueu-me per què
jo crec en l'amor
i crec en la vida.
Digueu-me per què
estant tan avall
sento coses tan altes.

Referèndum o feixisme

Prenent la lluna

Els núvols són vermells
i no ens movem d'aquí
i entre els teus cabells
el sol marxa a dormir.
I sona una cançó
cantem tots a la una
en el nostre racó
la vida no és tan dura.
Amb els companys
avui fem una treva
aquí no hi ha tortures
tots som Adam i Eva.
Imatges sense filtre
ampolles de litre
tardes de plaer
en una vida de lloguer.
Prenent la lluna als peus del far
no tenim pressa no volem marxar
l'estiu té la pell bruna
explica-me'n alguna
quedem-nos junts a cantar-li al mar.
No sabem bé a on estem
però sabem que estem bé
sense fre no hi ha res
quan em truquis ja vindré
estar junts no val diners
i ens omple l'esperit
tu i jo junts sempre més
el vespre obre la nit.
Hi ha una colla a prop
que toca la guitarra
un somni fa autostop
i un vaixell amarra
sempre al mateix lloc, però sempre de viatge
no hi ha racó al món
millor que aquesta platja.

I una xina de la mina
clandestina contamina
com benzina s'incendia
i dictamina l'alegria
la pessigues amb els dits
ara no estàs per fer tuits
quan els únics favorits
són els hits dels teus amics.

I anem corrents
a fer una capbussada
el moment més intens
el vivim a la vegada
el sol marxa per la dreta
a l'esquerra la lluna sura
i a sota de la samarreta
el cor batega i no s'atura.
La nostra vacuna
és prendre junts la lluna
a la nostra tribuna
el mar sembla una llacuna
i ens dediquem a riure
a viure, a escriure
no volem ser esclaus
hem nascut per ser lliures.

Trenca els miralls

Puje al ring, tinc la força de Malika Dutt i Clara Zetkin
i el meu rival la violència de gènere.
Seré tan dur com activista en el Iemen, o les Dones De Negre,
preparat per rebre!
Seré mortal com aquell bes de Nina De Chiffre,
no abandonaré el combat fins l'últim sospir,
resistiré com Aung San Suu Kyi,
tu seràs George Foreman, jo Mohamed Alí!
Contra els responsables de la mort d'Amanat,
contra la injustícia i per la llibertat,
lluite per aquelles obligades a marxar,
el meu puny esquerre directe com un raig.

Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.

Jo sóc teva fins on vulgui, completa sense ningú més.
Libre “pa” jugar con sucio si ya estamos en el fango.
Dueña de mi orgullo i per dalt de les demés,
van torcidos los renglones porque escribo en páginas en blanco.
Todas las rosas del rosal van con espinas,
siguen todas en la misma tierra seca si nadie la riega.
Me debo más de lo que gano dentro de la rueda sabes,
yo solo quiero hacerlo como quiera.
Y mira Mai, miran mal tu pose, yo vine pa gozarla, yo no “pa” que tú lo goces
La perra que más ladra si hace falta, no hay bozal para las voces cuando quema la garganta y el reloj toca las doce.

Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.

Esta és la força del coratge, de Gaza a València
que planta cara al món salvatge,
no necessita lideratges, d'ací a Kobane
segura defèn el missatge.
Tres mil cinc-cents milions de lluitadores incansables que no s'aturen mai, conquereixen espais
Sou la font de vida i la flor de tots els pobles que han unit el seu cant, ………caminant.
Tres mil cinc-cents milions de il·lusions emancipades creuaran tots els mars per seguir endavant.
Sou llengua materna, sou trinxera i sou la sang,
sou cada xiqueta que esta nit ha de somniar.

Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.