Pastora

Al poble sóc la pastora, entre camins i carrers,
però enmig de la rosada i els boscos feréstecs sóc una ombra més.

El meu nom sempre canvia entre les veus de la gent.
Sóc allà on ningú em troba, sóc fort com la flama i lliure com el vent.

Ja no hi sóc però tremolen les branques
quan em senten llençar trets al cel.
Ja no hi sóc però neixo cada vespre
en cada mirada on brillen els estels.

Sóc un ocell sense gàbia, sóc un vaixell sense rumb,
bandoler de paraules, pastora de lluites fetes entre el fum.

Sóc l'alba i la matinada, sóc tots els móns oblidats,
sóc les llargues petjades que tornen a viure de l'etern combat.

Ja no hi sóc però tremolen les branques
quan em senten llençar trets al cel.
Ja no hi sóc però neixo cada vespre
en cada mirada on brillen els estels.

Vindran altres guerres, vindran altres anys;
i els dies de sempre se'ns faran estranys.
Vindran primaveres, hiverns i tardors,
farem noves forces de les velles pors.