Arriba l'alba a Sant Petersburg

Ara Babú
es nota menys marejada, no es quedarà gaire més.
Ja abaixa els ulls que miraven pensant
«quin ambient més estrany,; crec que hi estaré bé».
I és cert, ella es pensava que es quedaria;
és cert que s'ho va pensar...
Feia un dia clar, les famílies passejaven,
havien trobat un tauró mort a la platja.

Ara Babú
ha sortit a la plaça, agraeix la potència del vent
que escampa pels anys malgastats,
l'alcohol de la sang, les mirades dels quiosquers.
I troba el seu amulet dins de la butxaca.
Babú agafa fort l'amulet!
Ja hi ha el llum encès quan arriba a Sadovaya.
Pensa on anirà, asseguda a l'andana.
I com necessitaria una idea!
Com mai abans, ho ha d'admetre.
Babú necessita una idea!
Una bella i sòlida idea.

S'obre el vagó i els secretaris mudats esprinten
pujant les escales.
Es corden l'abric, compren premsa i xiclets i
s'allunyen de la plaça.
Lliscant per l'asfalt mares mortes de son,
ballarines tornant a casa.
I velles que creuen en mals esperits, i nenes
que resen perquè els creixin els pits.
Enmig del canal un vell oficial avui debuta a la llanxa.
I li fa molta mandra, però haurà d'aturar uns
lituans que corren massa.
Hi ha algú que es planteja un repte
impossible; hi ha algú que emet un udol inaudible.
Hi ha taxistes que badallen!
Hi ha un home que espera que pixi el seu gos,
hi ha un floc de neu a la tomba d'un metge famós.
Cables elèctrics, balcons esquerdats, angles rectes, pintura blanca,
i nius de cigonyes a dalt dels teulats, i
llençols amb lletres brodades.
I, al fons, ja s'eleven les plaques d'acer a les grues de les drassanes!
Darrera, al Bàltic, brillant com fanals,
meduses que entren en aigües internacionals.