06 de març 2018

El forn dels borratxos



No he dubtat ni un moment que vindries
a aquesta apartada contrada
on m'escalfa l'olor de passat.

Tota la nit que camine
només per vore't la cara,
per tocar-te i despertar.

Per cridar el teu nom contra els arbres
en la nit de les lluites callades
vaig furtant llumenetes de sal.

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.

I la cervesa a la mà
i la disfressa de mi.
La nit sencera que encega
i renega demà.

No he dubtat ni un moment que marxaves
perquè tenies les coses ben clares,
perquè sempre has sabut cap on vas.

M'ofegava amb aquella pregunta,
l'amor tot de colp com la pluja,
l'amor tot de colp com la mar.

Vaig sembrant de taverna en taverna
la llavor del desfici que em crema,
la condemna que jo m'he imposat

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia,volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger

Tota la nit que camine
només per vore't la cara,
per tocar-te i despertar.

I ara visc de l'empenta que em queda
amagant-me entre l'herba
refugiant-me de la veritat

La matinada és qui guia els meus passos
i em porta al forn dels borratxos
per tastar la dolçor del final.

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.

I la cervesa a la mà
i la disfressa de mi.
La nit sencera que encega
i renega demà.