Si sabessis

Què sabràs tu de la meva vida?
Vas marxar de cop sense dir adéu.
I ara véns com si res a trobar-me,
com si encara fóssim allà.
Ha passat el temps i no sóc la d'abans,
la que estava als teus peus.
I no vull saber res de tu.
Si sabessis com em canso de fer-me la forta,
si sabessis com m'esgota el fingir que no m'importa,
aquell antic somni d'estar al teu costat
amb els teus passos te'l vas emportar.
I tot aquest temps he estat intentant
treure'm la pena que m'has regalat.

Per què hi ha obeses

Per què hi ha Obeses,
per què hi ha Obeses?
Tot l'art que han menjat,
(massa quantitat poca qualitat)
i se n'han fet un fart, Obeses.

Per què hi ha Obeses,
per què hi ha Obeses?
Tot l'art que han patit,
(massa quantitat poca qualitat)
no l'han ben digerit, Obeses.

Nit salvatge

Voldríem veure'ns en el nostre espai, el teu paratge preferit
Recorrerem la nit per ser més forts i anar més lluny desterrar la nostra por

Ballarem quan tu vulgues ballar, i ens direm, tu deixat portar, farem del fred calor
si la lluna ens mira inquieta perquè no sap el que volem, reflexarem la llum

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge
Respirar-nos lentament

Pintare tu nombre en la pared, hasta la victoria siempre juntas
como dos locos en clandestinidad, gritando a voces, entre esta niebla densa

Ballarem quan tu vulgues ballar, i ens direm, tu deixat portar, farem del fred calor
si la lluna ens mira inquieta perquè no sap el que volem, reflexarem la llum

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge
Respirar-nos lentament.

Y seguimos bailando, bajo este manto estelar, puños en alto,
no hay tiempo para el llanto, porque a tu lado el miedo nunca esta en mi bando
canto, porque el grito no es bastante, y la esperanza en mi plato anda menguante
mañana no se, pero hoy la victoria es nuestra, en tus ojos vi el camino y la respuesta
corre despierta que ha llegado nuestro día, saca tus fuerzas tu rabia y tu alegría
vamos a declararnos en rebeldía y acabaremos en tu cama o en comisaria
tu eres rebeldía atrevida, eres la gasa que supo cerrar mi herida,
y aunque mañana me despida, respira hoy es siempre todavía

El fred se'ns fica al cos, però dins del cor, la flama esclata
espurna d'un gran foc que mai no mor, que mai s'apaga

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge
(Alzaremos los puños en un mar de voces)
Resistirem per provocar, calor, calor
(en un mar de voces)
resistirem per provocar, calor, calor

Massana

Amb camisa de llana, pantalons de pana,
la llibertat al cap i el mauser a la mà,
en Marcel·lí Massana —un maqui com Déu mana—
pels vols dels anys cinquanta corria pel Berguedà.

—Bon dia senyorets, treieu tots els bitllets
que heu fet aquest mes explotant els obrers,
i ara en calçotets, davant nostres matxets,
passejareu, ridículs, enmig dels telers.

El comandant no es treia de la closca una idea:
fotre'l a la garjola i que s'hi podrís.
Però dels dits, cada dia, en Massana se li esmunyia,
el tenia amargat, pobre infeliç.

Ai, Massana, considera'ns els teus néts,
els tricornis s'avorreixen tant d'ençà que no hi ets,
encomana'ns la trempera que et va acompanyar
a veure si d'una vegada els fem treballar.

Se li'n fotia una merda si els de la capa verda
quan baixava a Berga el veien enlloc.
Cap d'ells no coneixia la cara que paria
i era capaç d'anar allà i demanar-els-hi foc.

Diuen inclús que un dia que el comandant s'avorria
fotent el carajillo sol, assegut a un bar,
el va trobar pagat pel de la taula del costat:
un tal Massana que acabava de marxar.

Un dia Ràdio Andorra per les ones va fer córrer
dedicada al comandant de la guàrdia civil
la salutació galana, de part d'en Massana:
l'"Esperame en el Cielo d'en Machín".

Però aquesta vegada va cometre una errada
—i és per això que mai no es podrà revenjar aquest duel—
no recordà una dada, que ho sap fins la mainada,
i és que els guàrdies civils no van al cel.

Ai, Massana, considera'ns els teus néts,
els tricornis s'avorreixen tant d'ençà que no hi ets,
encomana'ns la trempera que et va acompanyar
a veure si d'una vegada els fem treballar.

Mai cap guàrdia civil el pogué dur al garrot vil,
qui dia passa any empeny i vet aquí que es va fer gran,
i exiliat a Occitània morí Marcel·lí Massana
d'un fart de riure mentre recordava el comandant.

Ai, Massana, considera'ns els teus néts,
els tricornis s'avorreixen tant d'ençà que no hi ets,
encomana'ns la trempera que et va acompanyar
a veure si d'una vegada els fem treballar.

Sa lluna damunt Formentera

Sovent semblava que queia
perquè no era pesant,
era com el vent, com l'aire,
com el somni d'un amant
que va creure que seria
durant molt de temps real,
però no tot i estimar-la
la lluna seguia dalt
La nit la portava sempre
al seu món alat, i mai
no va dubtar que ella era
l'amor únic i més gran.
l'estimava com seria
perquè no parlaven mai,
i no demanava gaire.

Només contemplar-la quan
s'alçava nocturna i sola,
la lluna damunt Formentera
qui no la vist no l'anyora.

Dins la màgia dels seus anys,
joves e innocents eren.
Els ulls com estels, fanals
que brillaven si arribaba igual
sobre el bosc, sobre la casa,
damunt el pla i els estanys,
sempre groga dins el somni
i primera pel pardal.
Sempre somiada, la nit i el teu cant.

Només contemplar-la quan
s'alçava nocturna i sola,
la lluna damunt Formentera
qui no la vist no l'anyora.

Firenze

No hem posat el nas en Santa Maria del Fiore,
no hem creuat el Ponte Vecchio
esquivant deu mil turistes,
no hem guardat fotografies
ni una mísera postal
de la cúpula gegant de Brunelleschi.

Mai no hem visitat la galeria dels Uffizi,
no hem vibrat amb l'obra mestra
dels pintors renaixentistes.
No hem pujat al belvedere
ni hem vist Florència als nostres peus.
No hem posat un forrellat al nostre amor etern.

Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l'hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel·lació que dus
gravada en la pell de l'esquena.

No hem berenat junts en Plaça de la Signoria,
no hem vist el Palau dels Pitti
ni el David de Miquel Àngel.
No hem llançat una moneda dins de la font del Neptú
ni hem contemplat l’altar de Santa Croce.

Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l'hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel·lació que dus
gravada en la pell de l'esquena.
Reconec perfectament
l'alarma del despertador,
la nostra roba en un muntó,
tantes pel·lícules que no hem vist
i crec que no veurem mai,
cada carícia recurrent,
mil confidències en paper
i massa adéus contra rellotge.

Finestres

M'he llevat cap a les dues, sense esperar-ne res,
Només una llarga dutxa per tornar-me a posar dret.
I per aquelles coincidències en les què jo mai creuré
Ha sonat el timbre de casa, he obert la porta del carrer.
Tu sense pujar les escales m'has cridat a cau d'orella:

Obre totes les finestres i que entri l'aire del matí.
Obre-les i escolta aquest nou so, que només serem tu i jo.

I de sobte quatre núvols en tempesta han acabat,
No quedava alternativa, un regal al teu costat.
I amb la porta mig oberta hem trencat amb la bondat,
Les carícies s'han fet guerra i la guerra ens ha atrapat.
Jo sense pensar-ho massa t'he cridat a cau d'orella:

Obre totes les finestres i que entri l'aire del matí.
Obre-les i escolta aquest nou so, que només serem tu i jo.

I la tempesta que ha vingut ens ha anat d'allò millor,
I encara que ningú ho sap me la vaig inventar jo.
I farem de cada gest una gran revolució,
Matarem quatre pardals asseguts al meu balcó.

Obre totes les finestres i que entri l'aire del matí.
Obre-les i escolta aquest nou so, que només serem tu i jo.

Doctor Prats

Cada cop que recaic, febril i angoixat, apàtic i sense fe.
Crec que tot s'ha acabat, tancat i barrat, ja no s'hi pot fer res més.
Ja no trobo els motius per seguir avançant, símptoma d'un trist final,
però a la plaça major avui han obert la consulta d'un tal senyor.

Doctor Prats, doctor Prats: què prenc? què tinc? Doctor Prats, doctor Prats.
Doctor Prats, doctor Prats: què prenc? què tinc? Doctor Prats, doctor Prats.

He vist gent impacient per tal tractament, orfes de diversió.
He vist gent innocent que amb verí efervescent espera trobar-se millor.
Busco una solució, vinc malalt de tot, vull placebo de macramé.
Aclamat per tothom, arreu del país i gran part de l'estrany.

Doctor Prats, doctor Prats: què prenc? què tinc? Doctor Prats, doctor Prats.
Doctor Prats, doctor Prats: què prenc? què tinc? Doctor Prats, doctor Prats.
                               
Tu, tu, que truco per comprar batuts, truca tu, truca tu, truca tu, tu
o truca tu, tu.  Qui truca per comprar batuts?

Doctor Prats, doctor Prats: què prenc? què tinc? Doctor Prats, doctor Prats.
Doctor Prats, doctor Prats: què prenc? què tinc? Doctor Prats, doctor Prats.

Cor caníbal

En la jungla dels amors
El regne és pel més fort,
pel dèbil la desfeta

Ànima d'explorador,
vas sola contra tot
un món de cors caníbals

potser ets tu el meu trosset de la terra promesa,
Algú amb qui perdre el seny i començar una vida més viva

I és per tu i aquest joc absurd
que ho deixo tot enrere i salto al buit
quan no hi ets, tot va del revés,
la vida és més bonica quan hi ets tu!

No hi ha lloc per al segon
en la cursa de fons
que no arriba a cap meta

Seràs tu el depredador,
la presa del seu joc,
o els dos a la vegada

Quan hi ets tu!
Incendis desbocats

Quan hi ets tu!
Pluges torrencials

Quan hi ets tu!
La marea desbordant

Quan hi ets tu!
Estrelles col·lapsant

Quan hi ets tu!
Galàxia en expansió

Quan hi ets tu!
L'univers aquí a les mans

Terra de llibertat

Lliures com el vent, perduts en el desert,
la lluita la lidera un poble cec.
Es senten clamors, sota el cel obert,
molta gent ha sortit al carrer.

Joves somiadors, no poden perdre res,
El món s'està movent contra el poder!
La por ja està canviant, no poden fer-hi res,
Enfonsarem els Lobbys dels calers!

Cerquem la raó, tirant per un camí,
d'espines i calvari amb els veïns.
Les senyeres son lluïdes per la gent,
feu el que feu no ens aturareu!

Oblida el tirà, la guerra esta a punt de començar...
Així seguirem, hem d'aconseguir allò que volem!

Lluita! Terra de llibertat, amb el poder de parlar.
Sempre! Hem de tirar endavant, res no es pot aturar!

Lluita! Terra de llibertat, amb el poder de parlar.
Sempre! Hem de tirar endavant, res no es pot aturar!

Corea

Corea, del mar de la xina,
tot ple de finestres,
tot són caps rodons ben amagats.
Amics només dels colibrís, de nit,
missatges reprimits, paradís dels mosquits.

Corea, desert nuclear,
segueixes orquestres, tot són nens contents ben afinats.
Amics només del compromís,
I a més tots decidits, passadís infinit.

I els dracs són la hòstia, museus de persones,
de mil i una històries que amb els anys s'han escrit.
Corea, Corea, Corea, Corea, que amb els anys s'han escrit.

Contes de corea, de nits sense llum,
festes estrangeres, dins l'hotel gegant piramidal.
I els símbols són per tot arreu,
propaganda general, hermètic paradís.

I els dracs són la hòstia, museus de persones,
De mil i una històries que amb els anys s'han escrit.
No hi ha lloc a Pyongyang, on pensar res diferent, crim de pensament.

I els dracs ho controlen tot, militars i persones,
Eterna memòria, que amb els anys s'ha destruït.

I els dracs són la hòstia, museus de persones,
De mil i una històries que amb els anys s'han escrit.
No hi ha lloc a Pyongyang, on pensar res diferent, crim de pensament.
Corea, Corea, Corea, Corea, que amb els anys 'han escrit.

Descalces

Des de feia un temps era la noia de pujar muntanyes
fer petons d'amagat i no preguntar.
Fer mitja vora el foc, els diumenges,
i xocolata i balla amb la gat.

Des de feia un temps era la noia de parlar amb els arbres
acariciar de puntetes el sol mandrejant.
Un solc de possibilitats boniques.
Un riure suau de peus encaminats.

Des de feia un temps era la noia de cantar les hores,
tímida sirena dins el seu mar.
De somriure innocent i tendre,
esperant el llavis adequats.

Des de feia un temps era la noia de pintar paisatges
fer adormir la lluna i perdre's pel mar
de pensaments i melodies
que et conviden a viatjar.

I no tots els camins són de flors, ni ens portaran a Roma.
Hem alçat la veu hem trepitjat fort,
hem vençut als nostres monstres.

Veles e vents / De nit, a casa

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

* * * * * * * * * * *

I de nit a casa, junts
escoltàvem la música,
de nit a casa junts.
I serenament esperàvem
que d'un moment a l'altre
l' ascensor es parés al nostre pis.
Ells arribarien
de nit, n'érem segurs.
I parlàvem de quines altres coses
podríem fer,
i de què faríem
quan arribassen.
De nit a casa, junts
escoltàvem la música,
de nit a casa junts.

No arribaren aquesta volta
però tu i jo ho sabem...
De nit a casa, junts
escoltàvem la música
de nit a casa junts.

I parlàvem de quines altres coses
podríem fer,
i de què faríem
quan arribassen.

QuatribaRat

Quan unir-se és l'única manera.
Per fer respectar aquesta escena.
Tres MC's i un DJ fan l'ofrena.
Quatribarap! Quatribarap (

Toque la porta, sóc Robert el junior dels Atupa.
Flipant de nano amb Michael Jackson i amb esta cultura.
Estem disposats a alçar l'escena i que puga pujar
el nostre estimat Hip Hop, xicons és per a flipar.

Un gènere musical? , sóm una branca en unió.
València no es percata de com està la situació:
volem obrir camins, la nova escola pega ben fort,
un lustre ficat ací i vull pujar més escalons.

Em taxen de "catalufo" per cantar al meu idioma,
i jo els dic: "no hableis si no sabeis de mi persona",
però és molt fàcil parlar amb els braços creuats.
Fuck Font de Mora, qui s'apunta aquesta crew?

"Chulería" rapera incrustada en la vena
això no em lleva que parle formalment sense cap problema.
Sense pèls en la llengua, la missió es crear addicció
i que es canvie l'opinió del rap a la nostra escena.

S'unfla la vena del flow, i ja no puc parar.
Atupa per al rap en valencià deu de ser demencial.
Impossible is nothing, açó és el que portem:
primer disc al nostre braç, açò no ens ho lleven ja.

Tempesta porta la calma.
Portem innovació, actitud, il·lusió i molta gana
de vore el rap en valencià en el lloc que es mereix.
Atupa QuatribaRap el moviment ací ja creix.

Quan unir-se és l'única manera.
Per fer respectar aquesta escena.
Tres MC's i un DJ fan l'ofrena.
Quatribarap! Quatribarap (x2)

Contingut i forma com a norma a l'hora d'escriure,
transmetre i fer pensar com objectius del que signe,
interpretar a altres nivells, damunt de tot passar-m'ho bé,
aprendre, estudiar, crear, i exercitar la ment.


Fer música atemporal que tinga valor,
trascendent, cohesionada, i conseqüent amb qui sóc.
No tindre límit, posar-li esforç,
ser autocrític, vull dir, fer bones cançons.

Fer de QuatribaRap un clàssic i un punt de trobada.
Ací no hi ha competició, tots junts per una causa.
Fer-ho bé i fer-ho saber. Compartir i construir
una escena que valga la pena. Fer que la gent perda

la por al rap, a este so urbà.
Aprofitar per fer país, obrir les ments i alçar el puny.
Aprofitar per fer amics, conéixer gent i viatjar lluny.
Aprofitar per cantar, ara que puc.

Que quan siga major vull tindre bons records d'açò
i estar orgullós i per tot això i allò:
comença un llarg trajecte amb Robert, Fer i Adrià;
Açò és Atupa, Quatribarap, i jo encantat.

Quan unir-se és l'única manera.
Per fer respectar aquesta escena.
Tres MC's i un DJ fan l'ofrena.
Quatribarap! Quatribarap

El més cabró a relluir en ocasions, torne jo.
Més bo, més tosc, més fort.
Et fot? Com no, som el ressò
d'una veu prominent prometent dies pitjors.

Seriós quan cal ser-ho, després ja riuràs.
No jugaràs amb el meu nom en va.
Van criticar per canviar, a tots ells els diria:
Rap underground en castellà em donava ja agonia.

Qui ho diria, que quatre de poble feien bon rap.
Incrèduls no confiaven i ara baixen el cap.
És Quatribarap l'ideal i la nostra bandera:
rap en valencià que va endavant amb bons grups a l'escena.

Qui ens frena? Si tots junts fem bona la faena.
Qui diga que esta música és obscena va a la crema!
Burgés de panxa plena que ens assenyala i ens condemna.
Com ells una centena, ja ens trobarem demà.

Amb tots els símptomes del que més té qualitat,
sonen ritmes calents sorprenents a la ciutat,
tremolen presidents i ajuntaments davant l'adversitat,
no podran aturar el ritme de Quatribarap.

Quan unir-se és l'única manera.
Per fer respectar aquesta escena.
Tres MC's i un DJ fan l'ofrena.
Quatribarap! Quatribarap

Pa amb tòmaquet

Pa amb tomàquet, pa amb tomàquet!

Vull un pa amb tomàquet nena,
vull un pa amb tomàquet amb pernil,
si tu me'l fas em poso a mil.

Vull sentir el cruixit mestressa
vull sentir la crosta espetegar
al fons del meu noble paladar.

Pa de pagès i el tomàquet ben estès,
un raig d'oli virginal i la sal, providencial.
I un bon embotit, de la cuixa o bé del pit,
i no hi ha però que valgui,
el porc ha de ser de Vic.

Nena, aparta les baguettes
i amaga bé el ketchup,
ja que et dic que no val res.
Si pretens fer-me feliç
aparta'm d'aquí el xoriç
i aquests talls de mortadel·la
que no valen ni una pela.
Ja estic fart de repetir-te,
des de que erets ben petita,
cada dia, nit i dia,
una agonia, qui ho diria!
Quina fita no sentir-me troglodita.
Nena saps que sóc un sibarita.

Pa amb tomàquet, pa amb tomàquet!

Quina emoció, des d'aquí sento la olor.
la més gran degustació, i torrat, és molt millor.
Qui vol foie gras, o bé trufes i caviar
tu no deixis que t'enganyin,
el plaer no sempre és car.

Nena, guaita aquests ocells
i desfés el pa de motlle
jo no el vull és tot ells.
Si en el fons el que pretens
és veure a tothom content,
llença el pot de tomatada
que a mi, el químic no m'hi agrada.
Ja estic fart de repetir-te,
des de que erets ben petita,
cada dia, nit i dia,
una agonia, qui ho diria!
Quina fita no sentir-me troglodita.
Nena saps que sóc un sibarita.

Mai mai! No hi posis all, mai mai mai.
Mai mai! No hi posis all,
no fos cas que fessis un badall.
Mai mai! No hi posis all, mai mai mai.

Madame, monsieur,
que vous désirez pour le dîner?
Du canard, champagne ou cassoulet?
Madame? Monsieur?

¿El cocido le gustará?
¿O una tortilla de patatas?

La focaccia al rosmarino è
una delizia incomparabile,
squisita per i  ricchi e nobili signori.

Vull un pa amb tomàquet amb pernil!
Pa amb tomàquet, pa amb tomàquet!

Sempre endavant

Sento força a les ales,
Avui és el dia i és l'hora que tant esperava,
Avui arrenca aquell somni del que tant et parlava,
És la nota en silenci, que mai no et cantava,
És la teva carícia, després d'una mirada.

Sento força a les cames,
Avui és el tret de sortida d'una nova vida,
Avui es fonen les teves, les meves, les nostres paraules,
És l'acord de guitarra que mai no et tocava,
És la teva mirada, enmig de la matinada.

Sempre endavant,
Sempre avançant,
perseguint els somnis, no ens rendirem mai.

Sempre endavant,
Sempre avançant,
perseguint els somnis, no ens rendirem mai.

Sempre endavant,
Sempre avançant,
perseguint els somnis, no ens rendirem mai.

Sempre endavant,
Sempre avançant,
que res ens aturi, seguirem lluitant.

Partim plens de coratge,
Il·lusions i records dins del nostre equipatge,
Són acords i mil notes, dibuixant el trajecte,
Ja no hi ha marxa enrere, comença el viatge,
Toquem la partitura, dins d'aquesta aventura.

El fong i el llangardaix

Vides llargues, vides curtes, vides com destrals
si et descuides sorgeix vida a qualsevol bassal.
Vides negres, vides tristes, viure és complicat.
Tot és vida fins i tot les vides que se'n van,
les vides que se'n van, que potser tornaran.
Hi ha un planeta a prop del sol que gira al seu voltant
aigua dolça i aire pur la vida va rajant,
vides com la del fong o la del llangardaix,
tot tipus d'éssers amb vida de dalt a baix,
vida de dalt a baix
el fong i el llangardaix.

En Bob Dylan el va emprar

Tenc un paper, podria escriure o dibuixar “ennivolats”
Fer un origami i guardar-lo en es calaix
O cremar-lo mentre em vaig preparant, per un altre
Divertiment, definició d´una forma musical
Segle XVIII es va fer molt popular
Sonava simple amb estil desenfadat, bo per festes

L'únic que et vull dir és que al món no hi ha energia, que sempre doni llum
Has d'aprofitar “lo” poc que dura un dia... literalment molt curt
Ses habilitats que se desenvolupen són un bon recurs
Mira'm i “digue'm”, no vull que res m'agradi
No t'ho creus ni tu, respira, fes…fu

He arribat tard, veig massa cares demanant ¿com estàs?
Si tant t'importa perquè sona tan fals
Serà que és cert i que t´estàs apostant, amb un altre
Si sóc feliç, o dissimul es meu estat natural
S'infla sa vena de s'instint criminal
M'agradaria cridar-te fins morir d'afonia

L'únic que et vull dir és que al món no hi ha energia, que sempre doni llum
Has d´aprofitar “lo” poc que dura un dia... literalment molt curt
Ses habilitats que se desenvolupen són un bon recurs…
Mira'm i “digue'm”, no vull que res m'agradi
No t'ho creus ni tu, respira, fes…fu

L'únic que et vull dir és que al món no hi ha energia, que sempre doni llum
Has d´aprofitar “lo” poc que dura un dia... literalment molt curt
Ses habilitats que se desenvolupen són un bon recurs…
Mira'm i “digue'm”, no vull que res m'agradi
No t'ho creus ni tu, respira fes…fu

Qui va matar el senyor Cordills?

Qui va matar el senyor Cordills?
Guardo un tros de fil, guardo un tros de fil,
que vaig trobar a l'escena del crim,
Mentre un policia menja un tros de pastís.

Qui va matar el senyor Cordills?
Un descosit és un descosit,
tinc una lupa i la penso fer servir,
per enxampar al sonat de l'assassí.

Busco detalls,
busco la resposta.
Encenc la pipa, que pensaré millor.
Veig un camí,
em calço les ulleres
No hi ha qui em tussi. Adéu, Sherlok Holmes!

Qui va matar el senyor Cordills?
Tinc un botó, tinc un botó,
que vaig trobar a l'escena del film,
una silueta feta a terra amb un guix.

Qui va parlar amb el senyor Cordills?
hores abans, minuts abans,
que el decorat es destenyís,
que els seus nusos perdessin el sentit.

Busco detalls,
busco la resposta.
Encenc la pipa, que pensaré millor.
Veig un camí,
em calço les ulleres
No hi ha qui em tussi. Adéu Sherlok Holmes!

M'han dit que l'han vist a Hawaii amb l'Elvis…,
Que juguen a cartes i que parlen de futbol.
Escriuen cançons i després les cremen.
I veuen com surt el sol, que no s'apaga mai, mai ,mai…

Sa lluna pagesa

Des que no hi ha eleccions,
sa gent pareix que va trista,
que no es fan reunions
ni es veu cap propagandista,

i es que vol sentir sermons
ha d'anar camí de missa.
D'aquest partit n'hi ha molts:
tothom és socialista.

Ses dones totes ho són,
i resen i es mortifiquen
i fan grans oracions
pregant per sa seua fiia,
que la puguen casar enguany,
que l'any passat ja patia.

Jo també vaig patir prou,
però encontrí medecina,
que a Eivissa hi ha metges bons,
no s'ha de sortir de s'illa,
que fan grans operacions
que casi pareix mentida.

Tot ha anat prosperant molt
sa cosa marxa i camina,
que ja tenim camions
a tots es pobles de s'illa,
dos fàbriques de licors
i una de calça i puntilla,
i han fet un teatro nou
que hi canten bones artistes
museu i joc de futbol,
garatge de biciclistes,
però no hi ha eleccions
i sa gent pareix que va trista.

La línia del front

Ai mare, aneu a missa,
que jo faré el dinar".
Quan hagueu tornat de missa
la casa buida serà.

No em busqueu per rius i planes,
busqueu-me on el sol es pon,
que som dalt d'una carreta,
cap a la línia del front.

No ploreu pas per mi, mare,
faig lo que em vau ensenyar:
serem les dones valentes,
sense por del que vindrà.

Si Madrid cau la primera,
Aragó també caurà.
Si Aragó cau presonera,
nosaltres caurem demà.
Si no la lluitem nosaltres,
ningú més la lluitarà.

Aquest collons de poble

(Aixequem el got companys
Que per molts anys ho repetim
Bevem a la salut d'aquest collons de poble en què vivim)

Sabem que hi ha per aquests móns
pobles més grans i més bonics
I també estan fins els collons
de desgraciats i malparits

Que Caldes no és el paradís
però tampoc cal filar tant prim
Bevem a la salut d'aquest collons de poble en què vivim

Sabem que hi ha pel món mundial
pobles més cultes i més rics
i també estan fins aquí dalt
de tants corruptes i cacics

Que no som res de l'altre món
però tampoc cal filar tant prim
Bevem a la salut d'aquest collons de poble en què vivim

Que Caldes no és el paradís
però tampoc cal filar tant prim
Bevem a la salut d'aquest collons de poble en què vivim

Aixequem el got companys
Que per molts anys ho repetim
Bevem a la salut d'aquest collons de poble en què vivim

Tu encens el meu foc

I si em mires així
em faràs perdre de vista aquest món
i si mous el cos així
cauré de nou en la teva temptació.
No t'acostis
no t'acostis a mi.

És que no pots veure que ja no ho puc resistir.
És que no te'n adones que per tu jo sóc capaç
de fer-ho tot.
Tu em fas tornar el més gran dels pecadors
faràs que em torni boig a poc a poc.

No sé com dir-t'ho,
no t'acostis
tu encens el meu foc.

Si em provoques més així
no podré més, em fas patir del cor.
Quan et sento tant a prop
només puc veure en mi la perversió.
No t'acostis,
no t'acostis a mi.

El somnàmbul

I enfonso els peus al llit
i em separo dels monstres
i engego tot perdut
la foscor de l'habitació

Tanco a les palpentes
la claror de cada racó
truco a les aranyes
perquè m'omplin les pestanyes
de les més belles lleganyes
canta així, de nit

Com a somnàmbul ho he decidit
marxar de casa des del meu llit
i és que he preferit callar
cridant mots muts sense parlar

I enfonso els peus al llit
i em separo dels monstres
i ara hi veig tan clar
que m'espanto i m'arrambo
i el coixinet tan suau
hi reposa el cau d'un babau

Imagino marietes
fent sarsueles i operetes
mentre un públic de titelles
va aclucant les parpelles
tenen son

Com a somnàmbul ho he decidit
marxar de casa des del meu llit
i és que he preferit callar
cridant mots muts sense parlar

El secret

Vam fer una promesa.
Érem tan joves.
somiàvem poder viure una història diferent.
Viatges infinits al nostre racó,
aquell lloc on sempre anàvem quan la gent es despistava.
Al nostre lloc secret, del nostre amor secret.
És per tu que torna aquell record.
És per tu que m'oblido d'aquest món.
Torna amb mi a aquell racó que mai oblidarem,
vull sentir-te a prop un altre cop.
Dies, mesos i anys han passat volant,
però allò que vam crear encara no se'ns ha oblidat.
Allò no va acabar, no va tenir final
i em pregunto on seràs, potser t'hauré d'anar a trobar.
Al nostre lloc secret, del nostre amor secret.
És per tu que torna aquell record.
És per tu que m'oblido d'aquest món.
Torna amb mi a aquell racó que mai oblidarem,
vull sentir-te a prop un altre cop.
Al nostre lloc secret, del nostre amor secret.
És per tu que torna aquell record.
És per tu que m'oblido d'aquest món.
Torna amb mi a aquell racó que mai oblidarem,
que mai oblidarem,
vull sentir-te a prop un altre cop.

Malgrat tot

Sóc el vent,
Sóc la sal, navegant carrer mar enllà.
Sóc les ganes de viure,
La set de ser lliure, de tornar a començar.
Sóc la llar,
Sóc el fum, que desdibuixa aquell somni perdut.
Sóc l'espurna de llum que il·lumina distret el camí.

Malgrat tot,
seguirem defensant el tros,
d'una Terra sembrada de rancor.
No tinc por,
cada volta estaràs menys sol.
I tots junts seguirem!

Sóc el temps,
Sóc la pedra,
Sóc record d'una antiga llegenda.
Sóc el clam de les veus que ressona per turons i valls.
Sóc la Terra,
Sóc l'espiga,
Sóc el camp, l'olivera i la vinya.
Un sol crit d'esperança,
Un gra brot de coratge
Un vine, somni, junts!

Malgrat tot,
seguirem defensant el tros,
d'una Terra sembrada de rancor.
No tinc por,
cada volta estaràs menys sol.
I tots junts anirem!

Més lluny de les muntanyes
Més lluny que els teus anhels
Més lluny de la distancia
Més lluny d'aquests indrets
Més lluny del que pensàvem
Més lluny del que ens van dir
Més lluny de l'esperança
Més lluny...

Parem el temps

He trencat, més d'un plat,
he rigut quan em tocava plorar.
He fet coses que no explicaré
però entre versos te les amagaré.

Deixa que et convenci un altre cop,
donem quatre notes i ho tinc tot.
Somiant, he trobat,
els secrets que mai t'havia amagat.

M'agrada veure com la lluna juga amb el teu nas,
m'agrada fer l'amor a poc a poc,
m'agrada ser com sóc.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és tan sols un moment.
Però no veus, no veus,
ja no em tens als teus peus.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és més bonica
si junts parem el temps.

He esborrat, del meu cap,
els records que no volia guardar.
He deixat la pressa a algun lloc
i ara tot ho faig a ritme del cor.

Deixa que et convenci un altre cop,
donem quatre notes i ho tinc tot.
Caminant, vora el mar,
un somriure és el que m'ha delatat.

M'agrada veure com la lluna juga amb el teu nas,
m'agrada fer l'amor a poc a poc,
m'agrada ser com sóc.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és tan sols un moment.
Però no veus, no veus,
ja no em tens als teus peus.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és més bonica
si junts parem el temps.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és tan sols un moment.
Però no veus, no veus,
ja no em tens als teus peus.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és més bonica
si junts parem el temps.

El teu cor és un tambor

El teu cor és un tambor, batega fort,
perquè no coneix la por,
el coratge avui pren el teu nom,
ets un lleó, fas del món un lloc millor

Tens la sort entre els teus punys, el foc als ulls,
per tu res és massa lluny,
tots els teus camins són plens de llum,
tu tens el do, de la pena en fas cançó

El teu cor és un tambor, batega fort,
sé que mai no tindràs por
perquè avui la vida esclata en el teu nom,
aixeca el vol,
el teu crit encén el tro
i la teva flama eclipsa el sol

Sents el món sota els teus peus, ara ja és teu,
com també el favor dels déus,
la veritat creix en la teva veu,
ets una allau, un guerrer que ens dóna pau

I amb la força del teu braç, trenes un llaç,
que ens uneix com mai abans,
a bord d’un esperit rebel i audaç,
passa a l’acció, pinta els dies de colors

Omple els nostres cors, fes que retronin muntanyes,
pobles i mars, que tot tremoli al teu pas

Arrels

Som un teixit de gent en marxa,
nodrint de vida el compromís.
Som la llavor de l'esperança,
la llum que avança, per tot arreu d'aquest país.

Som arrels fortes i profundes
que han aguantant el pas del temps
Som l'alegria que no es cansa,
creix i s'escampa, vencent els contratemps.

Partirem amb d'il·lusió de l'incessant
escamparem el nostre crit als quatre vents
lluitarem per les arrels d'aquesta terra
som l'aliment que fa temps més fort el sentiment de tanta gent

Som una alegre melodia
Que dansa al ritme dels tabals
Som un contagi d'energia,
Que es manté viva, lluitant pels nostres ideals.

Som un nou brot que ja desperta,
Entre l'esquerda de l'oblit
Som la pols de velles estrelles,
Ara vermelles, il·luminant la negra nit.

Partirem amb d'il·lusió de l'incessant
escamparem el nostre crit als quatre vents
lluitarem per les arrels d'aquesta terra
som l'aliment que fa temps més fort el sentiment de tanta gent

Ell no era un cowboy

Ell no era un cowboy, no!
Ell no era un cowboy, no!
Era un muntador, sí,
era un muntador d'eugues en qüestió.

En néixer ja copsaren que tenia un do especial,
no era pas un déu però ni molt menys un noi mortal.
Guardava dins el pit, d'un vell cavall tot l'esperit,
i renillava, com embogit.

Sentia el gaudi i el plaer,
amb la grata companyia d'una poltra.

La seva adolescència no va ser cap excepció,
amb prou feines s'immutava amb les mostres de passió.
Les belles concubines exaltades per les mides
suplicaven, i ell deia: no, no, no!

Sentia el gaudi i el plaer,
amb la grata companyia d'una poltra.

Ei, tu, oblida els teus barrots!
Desfés-te dels tabús i ferra bé els teus quatre unglots.

Ell no era un cowboy, no!
Ell no era un cowboy, no!
Era un muntador, sí,
era un muntador d'eugues en qüestió.

Els seus amics casats eren clients d'un gran bordell,
i ràpid s'adonaren que no era un lloc per ell.
A mitja nit fugia i a un estable es dirigia,
un pura raça amb molt d'amor.

Sentia el gaudi i el plaer,
amb la grata companyia d'una poltra.

I així se succeïren les nocturnes incursions,
fins que el pagès furiós va dir: n'estic fins als collons!
El va esperar amagat amb l'escopeta carregada i:
Batzegada! Va caure mort.

Aquella nit mil i una eugues,
van plorar amb dolor la seva mort.

Si un divendres a la nit es presenta per desgràcia avorrit,
pots matar el teu temps estirat sobre el llit, somiant en eugues.
I no siguis mal pensat, l'onanisme no l'hem pas esmentat,
però és difícil viure lluny del pecat somiant en eugues.
Si entre notes saps llegir,
comprendràs sense problemes el que jo t'intento dir.
Ell no era un cowboy, crec que això ha quedat prou clar,
sinó un super-heroi amb ànsies per volar.

No és perquè fossin eugues, no senyor!
Podrien ser cavalls, o bé un parell de galls.
O bé un ramat d'ovelles, totes elles.
O una pedra o un vegetal, podria molt ben ser genial.
Està ple de senyoretes amb "Chihuahues" entre metes.

Ell no era un cowboy, no!
Ell no era un cowboy, no!
Era un muntador, sí,
era un muntador d'eugues en qüestió.

Junts

Quan arriben hores baixes
Quan de sobte se fa fosc
I la vida vol que tastes
Lo seu calze d'amargor

Domés parlen les mirades
Abraçades de calor
Són tan buides les paraules
Quan de cop ve la tristor

Jo domés vull que m'abraces
I m'agafes de la mà
No cal que bades boca
Domés seus al meu costat
Lo meu món torna més clar

Junts,
la vida és més lleugera, junts,
la pena passatgera, junts
res no ens farà més forts que si estem junts,
la vida és més lleugera, junts,
la pena passatgera, junts
res no ens farà més forts que si estem junts

Quan arriben hores baixes
Quan de sobte se fa fosc
Si l'adéu és massa d'hora

Res no calma lo dolor
Les paraules són tan justes
Domés se'n sent la remor
Si és molt forta la tempesta

No hi ha calma ni raó
Jo domés vull que m'abraces
I m'agafes de la mà
No cal que bades boca
Domés seus al meu costat

Lo meu món torna més clar
Junts,
la vida és més lleugera, junts
la pena passatgera, junts
res no ens farà més forts que si estem junts
la vida és més lleugera, junts
la pena passatgera, junts
res no ens farà més forts que si estem junts

Junts,
la vida és més lleugera, junts
la pena passatgera, junts
res no ens farà més forts que tot l'amor que naix quan estem junts
la vida és més lleugera, junts
la pena passatgera, junts
res no ens farà més forts que si estem junts