Quan somrius, el món somriu amb tu

Quan somrius,
el món somriu amb tu.
Quan tu rius,
el sol brilla amb més llum.

Però quan plores,
Arriba es mal temps,
tot torna fosc i trist,
i tothom vol tornar a sentir com rius.

Perquè quan rius,
el món somriu amb tu.
Quan tu rius,
el sol brilla amb més llum.

Però quan plores,
els niguls ploren amb tu,
són llàgrimes d’amics,
que volen tornar a sentir com rius.

Tanca els ullls

Vine amb mi, veuràs que sí, que avui ja
no tindràs por. Surt del llit on tot es
veu petit, petit i en foscor.
Sent les olors del que no coneixes però
que et farà bé. Tanca els ulls que ara
no serveixen de res.
Dins endins d'aquell jardí on no fa molt
vas jurar al món que un matí entendríem
per fi que ets un ser diví.
Però fa molt temps que no, les promeses
del déu redemptor no et mostren res més
que a tu mateix.
Vine amb mi, veuràs que sí, que avui ja
no tindràs por. Tu ets petit, bonic, bonic
no et cal, no, salvar el món.

Grans esperances

Només cal
un segon de més,
perquè el tren
et passi pel damunt.

Tant se val
quin sigui el teu nom
quan la sort
se't gira del revés,
gira del revés.

De què
et serveix
el què tens,
si no pots tenir el que vols?

Només cal
un instant de més
perquè el cel
s'obri sobre teu.

Mala llet

Com una cuca que s'escampa i s'estira,
Que rígida i tendre ben fresca i humides,
I una formiga mandrosa el visita

I que si tu no la mires, mala llet
Però ella bé es despentina, mala llet
I que si tu no la mimes, a preu fet
Ja t´ha passat el dia, a preu fet mala llet
Dins un jardí ben petit fen pastetes
Fen safareig de melics i de tetes,
Ningú no neix vestit.

És una nina de fil,
Que penja d'un drap torrat, i enverinat
És una titella que xerra,
Que escampa i que viu dels que no tenen niu

Si la frontera et vacil·la, fuig d'aquí
Com del somni a la vigília, fuig d'aquí
Que quan la terra s´enganxa, va parir
Ara m´hi rasco la panxa, va parir fuig d'aquí
Aguantaré sense farinetes de fer nones,
Resistiré el deliri de les xocolatines
Potser mateu l´alè del meu desig
Necessito mancança per escopir venjança

És una nina de fil,
Que penja d'un drap torrat, i enverinat
És una titella que xerra,
Que escampa i que viu dels que no tenen niu

Muriel

No fou desídia, un exili ben concertat
homicidi, incontinències en primer grau
catequesi amb sorna, un neòfit practicant
saps prendre el pèl, saps el que vols, saps el que et fas.
Sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu
confessionaris somnis de bastaix, clues, cloïsses,
llagues al coll
Muriel.
Un violí d'alt càrrec car, nyigui-nyogui en voga, rovellat
sí, tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem els vals dels morts
Un parricidi en voga, comptes més que bruts,
beneficis tots més rentables al cent per cent, vicaris
falses promeses clues, sofregits bastards, tot per tu.
Tot teu, un bon sou
contes de velles, sense cap regle de tres
subsidiaris, totes et ponen, tot et va bé, cerebral
cara dura, petit angelet petit
cau la vergonya, excuses, amics pedants...
sense rancúnies, sense encomanar-te els mals
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu
confessionaris, somnis de bastaix, clues, cloïsses, llagues
al coll
Muriel, Muriel...
Un violí d'alt càrrec car, nyigui-nyogui en voga, rovellat,
ei, tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem el vals dels morts...
Muriel, Muriel...

Lladre de cors, lladre de versos

Conec el teu antifaç,
Distingeixo els teus passos,
Reconec l’olor que fas
I els teus moviments fugaços.
Molt ràpid intueixo
Que et dec tornar a tenir al cap
Quan altre cop et penso
A tu, i al meu cor robat.

Envaeixes el meu cap
Provocant malentesos
Que només sé solucionar
Escrivint-te aquests versos.
I això és com si em robessis
Tota la inspiració.
És com si m’obliguessis
A fer-te una cançó.

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És perquè et dediqui cançons
Que passes dissimulant
Per tot allò que penso?

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És per fer-te teves les cançons
Que véns sempre a treure el cap
Pels pensaments més intensos?

Envaeixes el meu cap
Provocant malentesos
Que només sé solucionar
Escrivint-te aquests versos.
I això és com si em robessis
Tota la inspiració.
És com si m’obliguessis
A fer-te una cançó.

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És perquè et dediqui cançons
Que passes dissimulant
Per tot allò que jo penso?

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És per fer-te teves les cançons
Que véns sempre a treure el cap
Pels pensaments més intensos?

Lladre que em vas robar el cor
I no te’l vas estimar,
Lladre que em vas robar el cor
Per deixar-lo abandonat,
Ara que em robes els versos
I em fas fer-te una cançó,
Tapa’t si vols les orelles
Quan en sentis el ressò.

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És perquè et dediqui cançons
Que passes dissimulant
Per tot allò que jo penso?

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És per fer-te teves les cançons
Que véns sempre a treure el cap
Pels pensaments més intensos?

La vida es perfecta

Hola què tal, tu com estàs?
perdona si t'he molestat
no voldria fer-me pesat
però crec que això t'ho he d'explicar

M'han coronat emperador
tinc el control de mil legions
puc conquerir el món en un segon

No cal que diguis res més
que jo ja no canviaré
la meva vida és perfecta
però tu no l'entens
I si no tornes mai més
doncs mira a mi ja em va bé
que ara la vida és perfecta
no em falta de res

Ja veus que no em puc queixar
no tinc problemes de moral
si em deixes seguiré explicant
són dos minuts, no et faci pal

M'he fet pirata sideral
que està per sobre del bé i del mal
si veus que caic em tornaré a aixecar

No cal que diguis res més
que jo ja no canviaré
la meva vida és perfecta
però tu no l'entens
I si no tornes mai més
doncs mira a mi ja em va bé
que ara la vida és perfecta
no em falta de res

Només volia trucar-te
per dir-te adéu

L'amo de son Carabassa

L'amo de Son Carabassa
diu que sap molt de nedar,
i un dia el varen trobar
anegat dins una bassa.

Dalt sa muntanya més alta
hi ha un romaní florit,
i a les dotze de sa nit
hi ha un rossinyol que canta.

Sa darrera i no en cant més,
sa darrera i no en cant d'altra.
Perdonau-me, cavallers,
si he comès alguna falta.

Món al revés

Vet aquí que un dia el món és blau
i t'estima perquè ets vermell
qui ho hagués pensat?
Com t'agradaria despertar en un.

Món al revés
món al revés.

On les bicicletes roges, per fi
et passessin pel costat volant
mai no ho has somiat?
Tu ets l'únic home blau que hi ha.

Al món al revés
món al revés.
món al revés.

Potser no cal un segon de més
perquè al damunt, no et passi un tren
potser avui no s'ha obert el cel.

però no hi ha un món al revés.

Sense estil

Ben aviat
t´envoltarà
el teu vestit
camines amb dificultat.
Reflexaràs
tan subtilment
de molt endins
la teva feminitat.
Sense estil sota la pluja d´estiu
sempre aniràs passejant el record
de la teva identitat.

Sense estil
i et diràs
un altre nom
tret a l´atzar
quan et cridin
no et giraràs.
Coneixeràs
un altre estil
intentaràs
desfer-te de l´home d´abans.
Tu ets davant de Déu.
Tu ets davant del cel pecat.

De muda en muda

Per què m'enganyes? Per què no em vols?
Per què m'ignores? Prou que hi ets.

De muda en muda i torno a casa
ben florit per fer farcells
buscaré un lloc on no quedar-me
trobaré un lloc per caure mort.

Hi haurà estones que em demanes
hi haurà minuts que va i no em sents
hi haurà instants que mai no em crides
hi haurà moments que no em dius res
hi haurà cases embastades
hi haurà conills sortint de més
hi haurà cargols pintant els sòcols
hi haurà carrers sense sergents.

No hi haurà segons que no et recordi
no hi haurà cap lloc on caure mort.

De muda en muda i torno a casa
ben florit per fer farcells
buscaré un lloc on no quedar-me
trobaré un lloc per caure mort.

No hi haurà segons que no et recordi
no hi haurà cap lloc per caure mort
no ens cal minyones, mai no ens faltin
amb tants propòsits en l'oblit.

Perquè m'ignores poc
perquè m'enganyes poc
perquè em menteixes poc
perquè m'estimes molt.

Si és bonic navegar

Si és bonic navegar
més bonic és arribar a port.
Viure una vida intensa
i tenir una bona mort.
Quan el mar és la vida
i el port l'esperança
el cruel crit de la gavina
esdevé cant.
I prop del mar les roselles
i dins del mar la calma,
I prop del mar les roselles
i dins del mar...

Quan endevines el silenci
sota les ones murmurants
i atures el cotxe
davant de l'espadat
busques la vida
no vols l'esperança
i el cruel crit de la gavina
esdevé cant
I prop del mar les roselles
i dins del mar la calma,
I prop del mar les roselles
i dins del mar...

Dolces nits de somnis curts

Jo que no sé fer una truita
Ni un pastís ni uns canelons,
Per un noi així em faria
Sa majestat dels fogons.
Cuinaria tot el dia
Olles plenes d’il·lusions,
I mai no ens atiparíem
De menjar entre passions…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres.

Crearia una recepta
Ideal pels mals de cor,
No es prendria amb cullereta
Sinó amb grans cullerots.
Al rebost del nostre temple
Guardaria un pot amb sort
Per poder-la cuinar sempre
I viure fins la mort…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres.

Quin plaer el de la cuina,
Quin plaer poder cuinar
Una vida sense espines,
Una vida al punt de sal,
També somnis, nits divines,
Per poder-la acompanyar,
I amb unes postres ben fines
Fer sentir al paladar…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres.

Nits calentes, somnis verds
Cuinats amb molta tendresa,
Somnis que calmin la set
Beguts amb delicadesa.

Ja m’hi veig, jo gran cuinera,
I ell el millor dels gourmets,
Fent-nos àpats de primera
Procedents de mil indrets:
Plats d’hivern, de primavera,
Plats tebis, calents o freds,
I algun dia sense espera
Menjar ràpid a peu dret…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres.

Nits calentes, somnis verds
Cuinats amb molta tendresa,
Somnis que calmin la set
Beguts amb delicadesa.

I si un dia  mengem sopes
Sense sal, sense sabor,
I comptem amb compta gotes
Les nostres dosis d'amor,
Hauran madurat les vides,
Potser no podrem cuinar,
Però durant les nits divines
Sempre podrem recordar…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres…

Sempre junts

Quan t’has despert amb molta son,
però no tens forces per somiar,
i et sens com un nigul tapant,
tot es sol.

Quan sentis que es teu cor està buit,
quan s’esperança t’hagi fuit,
agafa’m ben fort de sa mà,
caminem junts.

Serem foc cremant es gel,
serem llum dins sa foscor,
serem dos amants, mirant a un sol futur,
i es teus somnis compliràs,
sempre junts

Quan ja no tenguis cap motiu,
per imaginar-te nous camins,
agafa llapis i paper,
i escriu “me’n sortiré”.

Quan ja no creguis ni amb es temps,
en què res se pot arreglar.
Agafa’m ben fort de sa mà,
I creu amb tu.

Serem foc cremant es gel,
Serem llum dins sa foscor,
Serem dos amants, mirant a un sol futur,
i es teus somnis compliràs,
sempre junts.

Les fades també moren

Quan els records fermenten dins meu,
quan emeten rius de ràbia,
quan les llàgrimes inunden
la cambra on has de somniar.

Quan cau el teló de l'amor,
quan només queden els ossos,
és el moment de la llarga nit
en què les fades moren.

Per tu, he apagat el meu sol.
Però tu ja no em fas llum, te l'has endut lluny.
Per tu, vaig obrir els meus balcons.
Però ara has marxat, sol amb el fred m'has deixat.

Quan un somriure esdevé un fòssil,
quan l'orgull aixeca estàtues,
quan has d'interpretar un paper
en una amarga sàtira.

Quan t'exilies d'un vell passat,
quan anestesies el teu cor,
és quina un amor et veu plorar
i s'et gira d'esquenes.

Per tu, he apagat el meu sol.
Però tu ja no em fas llum, te l'has endut lluny.
Per tu, vaig obrir els meus balcons.
Però ara has marxat, sol amb el fred m'has deixat.

Llum de colors

Hi havia llum als carrers, recordo neu a les carreteres. Els nens estaven desperts. Màgica nit i màgic vespre.

El Sol escalfa les nostres mans els carrers fan olor de desembre. La Lluna balla dins d'un bassal intentant protegir les promeses.

Llums de colors ballant pel teu cantó. Cada cop que tu ets aprop, és Nadal un altre cop.

És Nadal altre cop, si tu ets aprop.

Hi havia llum als carrers, recordo neu a les carreteres. Pintant cares somrients un nou Nadal ens desperta.

La platja

El mar quan cavalca un esbós d'onada ben lluny.
El mar quan es trenca i arriba a casa.
La platja.

Lliure o descansar

Portem tant temps buscant la pau
que ens oblidem que el món
és rodó i això vol dir que no pot parar

Portem tant temps perdent el temps,
la pressa ens va encalçant
i ja no sé si és ella qui ens va matant

Portem tant temps sentint parlar del que hem de fer, felicitat,
on t'amagues si existeixes no ets al lloc on ens van dir que havies d'estar:
ni a la casa, ni a l'amor forçat d'abans dels 35
ni a les hores que hem perdut fent-nos el llit

Portem tant temps volent arribar a vells, sentir felicitat:
si la trobes què faràs quan ja no sapigues pensar, estimar, plorar i sentir
com ara ho fas, que ara et sents ple i capaç
de ser més lliure sent menys gran

Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
Lliure o descansar, lliure o descansar
és la tria que pots fer
Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
No ens han pujat dient 'aneu on vulgueu' simplement 'aneu'

Portes tant temps buscant el temps on gastaràs el que has guanyat, felicitat,
no et sé veure disfressada de treball cinc de set parts,
ni avorrint les il·lusions en un descans que ens allunya de ser humans

Portem tant temps buscant la pau, felicitat,
que ens oblidem que el món
és rodó i això vol dir que no pot parar

Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
Lliure o descansar, lliure o descansar
és la tria que pots fer
Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
No ens han pujat dient 'aneu on vulgueu' simplement 'aneu'

Declar

Declar que he sortit de la mar,
que he venut s'escafandre,
que s'exili era provisional,
que ja sé respirar.
Declar que es meu nom rovellat
té sa forma d'una alga,
que es meu joc és un poc il·legal,
que som de mala raça.
Declar que no tenc voluntat,
que es colors me fascinen,
que es meu cor se dilata davant
es mínim signe de vida.
Dins es meu tros d'atmosfera
no vull que hi entri ningú,
hi ha un poquet d'aire en reserva,
l'has d'alenar només tu.
Des teu residu diòxid
han de florir primaveres,
ja tenc un peu
sembrat dins sa pastera,
i estic esperant un nigul.

Sense

Vas marxar un matí,
el balcó segueix plorant amb mi.
Vas tirar-te sense cap permís
i el silenci es va fer al cinquè pis.

Al quarto de bany
continua moll el teu raspall
i l'olor del teu jersei em fa
viatjar entre els records d'abans.

I el dilluns no hi ha ningú,
el dimarts es fa tan dur
quan em trobo lluny de tu.
I el dimecres cap al vespre
vaig sentint per les parets del meu amor
que crida estant tot sol.

I et dic sense,
sense vida, sense pau i ara sense,
sense dir-te que t'estimo perquè sense,
sense ganes d'oblidar-te, sense temps per explicar-te
que et tinc aquí arrelada en el meu cor.

I ara on estàs,
ei, si véns, tanca la porta amb clau
que a les nits sempre oberta està
per si tornes i no pots entrar.

I el dijous no hi ha ningú,
el divendres es fa dur
em trobo tan lluny de tu.
I el dissabte vaig pensant que potser aquest diumenge tornaràs
quan sé que no és veritat.

I et dic sense,
sense vida, sense pau i ara sense,
sense dir-te que t'estimo perquè sense,
sense ganes d'oblidar-te, sense temps per explicar-te
que et tinc aquí ubicada.
I et dic sense,
sense vida, sense pau i ara sense,
sense dir-te que t'estimo perquè sense,
sense ganes d'oblidar-te, sense temps per explicar-te
que et tinc aquí arrelada en el meu cor.

Ossos dins d'una ciaxa

L'Anna era una cambrera grassa, porca i queca
que sempre deia "Però tu què,
que-ta-que-t'has begut l'enteniment?"
El Fot-li era un xinès que mirava
el tragaperres fixament.
Mai li vam sentir dir res de res.

El Ticiano s'ho follava tot.
Tot el que podia, és clar.
I pagant.

El Balanza diu que viatjava a través del temps,
que de sobte era a Crimea
i l'endemà a la dels Cent Anys.
Però, per una mena de miracle,
tu el veies sempre allà, sostenint
un petit got amb líquid coure entre les mans.

El Ticiano s'ho follava tot.
Tot el que podia, és clar.
I pagant

Un dia van venir tres, rient com hienes,
com si allò fos casa seva
i no el nostre esplèndid cau de corbs.
La mandanga era a la barra roja fent bandera americana
i aquells estels van caure tots.

Tot i que alguns semblaven recent baixats de l'arbre,
en breu serien tots ossos dins d'una caixa.

Per cada ànima un abisme i una manera de fugir-ne.

Jo avui

Jo avui, mar, cel i núvols

Jo avui, recerca d'alga de pell de sal

Jo avui, arena entre els dits,
aigua que vessa, llum.

Jo avui, sang esquerdada, terra d'ahir
m'espols les mans.

Jo avui tinc un mapa del tresor de la nit.

Jo avui, un dolor empedrat, un deliri de
lliri, l'evocació d'un record inventat.

Jo avui, una mà que a l'esquena enceta
una línia.

Una imatge, un segon, una nota enlairada,
i jo avui, paraules que troben paper.

Eclipsi

I, de cop, va entendre-ho tot:
les idees, les antípodes i el nord.
Un eclipsi tan distant
A la calma d'una tassa, fumejant.
Descrivia altres llocs
Amb detalls tan clars que fins i tot en sento el so.
I els podia imaginar
a les línies de la mà.
Tant se val si era fàcil o innocent,
si la força era l'òptima pel vent,
si a la nit els cometes tenen son,
si vivim tan lluny del punt de no-retorn.
I de cop va encendre-ho tot,
va deixar quatre paraules dins d'un pot.
I la resta dels presents
discutien sobre màquines del temps.
Escrivia un punt de més
o la fórmula precisa per no pensar en res.
Una gota en un bassal
que s'evapora en vertical.
Tant se val si era fàcil o innocent,
si la força era l'òptima pel vent,
si a la nit els cometes tenen son,
si vivim tan lluny del punt de no-retorn.
Tant se val si la línia es dilueix,
si hi ha algun pis més amunt o no existeix,
si hi ha matins de diumenge a un altre lloc,
si érem part de res o potser part de tot.
Si a la nit els cometes tenen son,
si vivim tan lluny del punt de no-retorn.

Lau Teilatu

Em sembla bé que passin els anys.
Si veiés el pare que ens fem grans.
I jo tinc por, del que el futur dirà, posa't la bufanda i dona'm la mà.

Asseguts dalt del terrat, i la lluna que ens dirà, que estar amb tu és reconfortant, saps bé que temps bons vindran potser ara n'estic n'estic segur.
No ens caldrà recordar. La nit ens esperarà, amb un cel clar, a qualsevol festa tot ballant.

Gaudeixo jo, si em xiuxiueges tu, a l'orella una dola cançó.
Segueixes sent tant bonica i tant maca, les llàgrimes no et deixen cantar bé.

Asseguts dalt del terrat, i la lluna que ens dirà, que estar amb tu és reconfortant, saps bé que temps bons vindran potser ara n'estic n'estic segur.
No ens caldrà recordar. La nit ens esperarà, amb un cel clar, a qualsevol festa tot ballant.

Feliços dies vindran, pots confiar amb mi, amb Xampany brindarem des d'aquí.
Saps que no tenim diners, però les coses aniran bé, el piano tornarà a tocar.

Asseguts dalt del terrat, i la lluna que ens dirà, que estar amb tu és reconfortant, saps bé que temps bons vindran potser ara n'estic n'estic segur.
No ens caldrà recordar. La nit ens esperarà, amb un cel clar, a qualsevol festa tot ballant.

lau teilatu gainian
ilargia erdian, eta zu
goruntz begira,
zure keia eskuetan
putzada batekin... putz!
neregana etorriko da
a berriz izango gara
zoriontsu
edozein herriko jaixetan. edozein herriko jaixetan.

Semblava mentida

Era un dia qualsevol...
D'aquells que no tens ganes de res,
Que surts al carrer i penses
Això és el què sóc i això és el què he fet.
M'assimilo i camino sense saber
Que just davant meu hi ha possibilitats.

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.

Era un dia perillós...
D'aquells que no saps on acabaràs
Trepitjo el carrer i penso
Això és el què som i això és el què fem
Ho assimilo i m'imagino sense un després,
I just davant meu hi ha tant per triar.

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.

Era un dia qualsevol...
No vaig ni pensar ni ho vaig plantejar
Estava capficada.

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.

I la vida és tan fàcil quan no penses en res...
Només deixa que passi el què havia de ser.
I ara em sento tan ximple de no haver-ho entès!

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.
Semblava mentida,
tot ple d'energia
només provocant, despertant i posant'hi interès.

Què donaries per mi?

Sé que no suportaré
viure un segon més, aquí desitjant-te.
Sé que et tinc digital ment,
però no puc estar més, aquí simulant-te.

Si és així, què donaries per mi?
Et busco entre un milió de bytes,
però encara no t'has connectat amb mi.

I a cada instant que va passant,
a cada moment de soledat,
a cada segon de pau,
la vida va passant aquí
per què no véns a canviar aquest destí?

Sé que no suportaré
estar-me un minut més, imaginant-te.
Sé que aquest món virtual
podria ser un engany, perquè no arriscar-te.

Si és així, què donaries per mi?
Et busco entre un milió de bytes,
però encara no t'has connectat amb mi.

I a cada instant que va passant,
a cada segon de soledat,
a cada moment de pau,
la vida va passant aquí
per què no véns a canviar aquest destí?

I a cada instant que va passant,
a cada moment de soledat,
a cada segon de pau,
la vida va passant aquí
perdut entre un milió de bytes,
si véns t'ensenyaré el camí
i així canviarem junts aquest destí .

Què donaries per mi?

Ai, Tomeu

Senyores i senyors, vos voldria contar
s'història d'un pagès que tot lo dia va ben gat
Ell és bona persona, però sempre mos trastorna
amb es problemes amb sa mare amb sa filla i es veinat.

És un tio “bon rollo”, És un tio legal
És un tio que sempre té coses que contar
Però quan arriba s'hora de posar-se a “currar”
desapareix i tothom diu: “Tomeu, on t'has ficat” ?

Sa seva dona el cerca pes jardí i pes corral.
Son pare ha passat pes bingo i tampoc l'hi ha trobat
No està a sa “tragaperras”, a s'escurabutxques,
i es germà diu que ja torna a tenir es mòbil apagat

I ell se demana un tassó de canya Valls
se fa un cigarro i se prepara per fumar,
i surt des bar per saludar a tothom, i diu mirant a n'es sol:
“Nits brillants i dies obscurs, els demantins no aguant ningú”.

Ai, Tomeu!
Ai, Tomeu!
Saps que vius de bé, Tomeu.

Ai, Tomeu!
Ai, Tomeu!
Tothom vol ser com en Tomeu.

“Tomeu, què fas? ja tornes estar igual,
estàs fent patir a ta mare i a tot es personal.
Au venga beu i paga, i tira cap a casa
que si l'amo et veu penmig te fotrà tot es jornal.”

"Anit he anat de gresca i encara no m'he colgat.
I abans d'anar a canostra m'ha pegat per 'nar a pescar,
però encara tenc ressaca, i estic ben regirat
perquè me cerca tot es poble i jo ara m'he “enterat!" "

Ai, Tomeu!
Ai, Tomeu!
Saps que vius de bé, Tomeu.

Ai, Tomeu!
Ai, Tomeu!
Tothom vol ser com en Tomeu.

Tothom vol ser com en Tomeu
Tothom vol ser com tu Tomeu…
Tothom vol ser com en Tomeu
Sense presses, sense complexes… no tens reflexes.
Tothom vol ser com en Tomeu
Ai, Tomeu, Tomeu!
Tothom vol ser com en Tomeu
Ai, Tolito, Tolito, Tolete, Bartolo, Tomeu!
Tothom vol ser com en Tomeu

Passen els anys i tot segueix igual a ca'n Tomeu,
ell segueix tan feliç i fora res a fer.

Ull salvatge

Ull salvatge, pell de nina a la bo d'un gran fressó,
que es trenca en riure i clara i blanca cabellera negra presó.
Penyora mort, desig, lila, taronja, flama encesa, escut d'un últim bastió.
Figa brusca enyorada mare misteri de totes les cançons.

Llum de la meva vida, petita joia, afilada coïssor.
Llum de la meva vida, enigma, solució.

Llum de la meva vida, enigma, solució.
Llum de la meva vida, petita joia afilada coïssor.
Llum de la meva vida, mireu com resplendeix tota la seva foscor!
Mireu com resplendeix!

Mireu com resplendeix tota la seva foscor!

Poesia lenta

La roba plegada,
l'estació guardada
i el protocol que segueix sempre el sol.
Mira a la finestra
la vida silvestre,
ella s'asseu i es descalça amb un peu.
Poesia lenta,
si para el vent, es venta,
i els ametllers
que fan ombra al seu compàs d'espera.
I és que fa un dia radiant
que vesteix aquesta vida constant,
que transforma cada cicle en un vers
i el respira com si fos de veritat.
Ella es recull els cabells
amb la calma de la brisa entre el blat,
que bressola la freqüència del temps
per si mai vol tornar.
L'ordre de les plantes,
terra, pols i branques.
Sent el perfum i el dibuix de la llum.
I cada dia menjaria el mateix pa
Cada dia com l'engruna d'algun altre
Poesia lenta,
infusió de menta.
Sempre llegeix cada lletra com si no fos seva.
I és que fa un dia radiant
que vesteix aquesta vida constant,
que transforma cada cicle en un vers
i el respira com si fos de veritat.
Ella es recull els cabells
amb la calma de la brisa entre el blat,
que bressola la freqüència del temps
per si mai vol tornar.

Perles de gel

Silenci, que cauen perles de gel
són llàgrimes fràgils amb somnis a dins
quan toquen a terra germinen
ves en compte on trepitges.

Silenci, que surten les fulles més tendres
pots sentir el ritme i el so del aterra
respira, resa una antiga oració
respira, canta una nova cançó.

Silenci, que s'obre la Ment de Cristall
i es crea una màgia i s'encén un fanal
d'una fe, d'una fi, d'un dofí que fa un salt
d'una barca més ferma, d'un destí molt més alt.

Silenci, que parlen els déus de la tribu
a través de les plantes, els arbres i els rius:
"Preciosos com fletxes, no espereu cap retorn
que aquesta consciència us desvetlli del son
que totes les vies us portin al cor
que l'únic poder sigui el de l'amor.

Sempre corrent

Veus? Camino entre cames com si fos un nen
i tot em queda gran
Els arbres no em deixen veure el bosc
on hi viuen els anhels,
com animals
Sents? Aquest soroll que sents no és de marxar,
neix dintre del meu cap
Tinc a dins pensaments sense casar
perseguits per esquellots,
com enviudats buscant un niu
per passar els seus últims anys
Sempre corrent esperitats

Veus? Camino els mateixos llocs que em van fer gran
i res em sembla igual
Busquem un indret on no hi plou mai,
on l'estiu és sempre etern:
és immortal
Sents? Aquest soroll que sents no és de cantar,
és la tinta tacant
el paper d'un garbuix de pensaments
divorciats del meu combat
per posar fre al meu magí
que va tothora desbocat
Sempre corrent esperitat

Veus com brilla el sol
i sents l'olor d'estiu
no et pot pas fer plorar
I si no és així
la llàgrima caient
no et podrà aturar pas
t'ajudarà

Veus? Em neixen dessota els ulls dos solcs profunds
tan fondos que fan mal
Són valls que he cavat de tant bramar
i on hi sembro la virtut
de mai parar
Sents? Aquest soroll que sents no és de plorar,
són llàgrimes regant
aquest camp empestat per la raó
i on hi creixen a(r)brissons
on niaran els meus anhels
i on em perdré segur de nou
Sempre corrent esperitat

Veus com brilla el sol
i sents l'olor d'estiu
No et pot pas fer plorar
i si no és així
la llàgrima caient
no et podrà aturar pas