Tempesta

Arriba la tempesta i el seu malson
Que mai ningú s'oblidi dels esguerrats
Ells sempre han viscut condicionats
I tu que tot ho tens vius amargat
Desperta, arrisca
O more't
D'un tret a les dents
Jo n'he vist molts com tu en el camí
La seva ment il·lusa els fa pensar
Que estan per sobre del bé i del mal
I riuen entre dents amb impunitat
Ministres, basura
Que mor
D'un tret a les dents!
Puc viure amb l'addicció o la santedat
Sovint m'he destruït sense motiu
Jo sóc la viva imatge de l'esguerrat
Aquell que pica abans de preguntar
L'ampolla, l'agulla
Se'm clava a les dents
Se'm clava a les dents!

Confessió

Al final, cauré de genolls,
suplicaré que algú em faci mal, que em matis.
Al final, hauré de mossegar-me els llavis,
hauré de callar o hauré de mentir.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
I no suplicaré que em salvis.

És molt fort

Benvinguts a la millor terra del mon però paciència
pq és una terra que no sap cap on va
on platges, terrasses i la puzle són l'essència
on no és pot ser crític pq et miren mal

és una terra que ningú vol veure morta però
preferim circumval·lacions a cultivar l´horta
i l'evidència és que el sistema està com una cabra
quina és la diferència entre Zaplana, Camps o Fabra
i ara kel capitalisme coixeja, a la merda
la crisi ens mostra la cara lletja de la banca
l´oferta és l'última oportunitat
i la intenció és salvar-se el cul xuplant-te la sang
i mentre el comtes corrents es van deshidratant
els banquers prematurament jubilats van augmentant
cobren salaris desproporcionats
i es riuen de la crisi perquè estan millor que mai

És molt fort

esta terra és del color de la sang del monarca
tots volen ser el més ric de la comarca
caciquisme modern present a cada població
on la meitat no sap ke vol dir prevaricació
per a mi l'acció és despullar-se
llevar-se la roba marques i maquillatge
metges sense bates,polítics sense trages
i policies nus que no van a envalentonar-se
molt fort ací tenim de tot
a 300 per hora pel circuït o l'aeroport
tu vols un Ferrari, tu vols un avió
pq no un pont aeri Manises -Castelló
Va resistirem a la censura la basura de televisió
a com s'atura es manipula informació
a qui confabula una postura per a ser governador
i a qui t'anul·la per gul·la pa estar coberta d'or

És molt fort

I malgrat tot terra meua jo t'estime
li dedique a la teua lluna les millors rimes
no són poesies són cançons d'amor descolorides
on faig que ballen les teues paraules preferides

Des de molt lluny

Plora, perdut en la immensitat.
Obre els ulls, té tancats encara els punys.
Ell no sap què hi fa allà,
però amb la mare al costat
ell s'adorm sense pensar.

Ella, s'emociona i l'escolta.
Asseguts, amb les seves mans l'envolta.
Arriba el pare i s'abracen,
Un camí comença junts.
Jo t'escric des de molt lluny.

Creixerà per sempre al teu costat
i veuràs que ell s'emportarà
el millor
que a tu i a mi ens van ensenyar.
Poc a poc els dies van passant,
celebrant sempre a principis d'any
Que es fa gran

Mira,
tot el que tens al teu voltant
és per tu, per qui brindo a cada instant.
Ens fem grans i res canvia.
És per ell que has de lluitar.
Per tot allò que ha d'arribar

Creixerà per sempre al teu costat
i veuràs que ell s'emportarà
el millor
que a tu i a mi ens van ensenyar.
Poc a poc els dies van passant,
celebrant sempre a principis d'any
Que es fa gran.

21

Moriran tots els records,
només serem pols d'estrelles.
Finirà qualsevol nom,
qualsevol gesta.
Fluiran lliures els rius,
s'estendran les oceans,
volaran ocells captius
racons agrestes.

I tot tornarà a començar, milions d'estels brillaran.
Som 21 segons

Faran via al pas del vent
sota la llum de la lluna
dunes que en un altre temps
eren temudes.
Brotaran els antics camps,
naixeran de nou els boscos,
criatures brunziran
ja mai vençudes.

I tot tornarà a començar, milions d'estels brillaran.
Som 21 segons

"Lo mejor que el mundo tiene está en los muchos mundos que el mundo contiene: las distintas músicas de la vida, sus dolores y colores, las mil y una maneras de vivir y decir, creer y crear, comer, trabajar, bailar, jugar, amar, sufrir y celebrar."

L'horitzó

Són l'experiència i els errors
els millors mestres,
és aprendre per viure i viure per aprendre.
Si som constants,
descobrirem la diferència
entre intentar-ho i aconseguir-ho.

I temps al temps,
vorem qui sura i qui s'ofega ,
en aquest mar
només un nàufrag pot quedar.
Quan em vas dir que no
vaig vore en un segon
la importància del sí.

Hem pintat la tempesta
d'esquenes a l'horitzó
però ja hem girat el cap
i t'he trobat triant els nous colors
encarats a l'horitzó.

Ho volem tot i ho volem ja,
sense mentides,
ser realista és demanar-hi l'impossible.
Som viatgers
que perseguirem els nostres somnis
fins a agafar-los, fins a abraçar-los.

I és que en cas de necessitat
s'aprén de pressa,
no confonguem estar bé
amb no estar malament,
no queda una altra opció,
hem pres la decisió,
la de no oblidar mai.

Hem pintat la tempesta
d'esquenes a l'horitzó
però ja hem girat el cap
i t'he trobat triant els nous colors
encarats a l'horitzó.

Quan et vaig dir
que ara ja no t'estime com abans,
volia dir que ara encara t'estime més.
Quan et vaig dir
que no tenim ningun lloc on anar
vas recordar-me
que els carrers són nostres.

I riu

I puc provar de sentir-me viu,
i puc provar de sentir-me amb tu-.
I riu, al mirar-me amb els ulls clucs,
i somriu perquè sap que forma part del futur.

I puc deixar-te estar, puc deixar-te ser.
Si em deixes fer t'explicaré la vida; amb
un paper puc escriure't una cançó d'amor
o fer un avió de paper.

I sentir com canten els ocells a mig matí,
la boira s'aixeca i ja sortim del llit.
I sentir com si tinguéssim la vida per compartir.

Junts volem més lluny
seguint la llum que crema als teus ulls.
Sento el teu orgull, tinc ganes de viure sense pensar en tu.

I a vegades veig com tornes corrents
i al veure't m'imagino que mai més
serem menys i em desperto
i tu segueixes al meu pensament.

I si vols pots deixar-me fer
i t'escriuré la vida en un paper.
Ja veig el sol sortir quan anem a dormir.

I sentir com canten els ocells a mig matí,
la boira s'aixeca i ja sortim del llit.
I sentir com si tinguéssim la vida per compartir.

Junts volem més lluny
seguint la llum que crema als teus ulls.
Sento el teu orgull, tinc ganes de viure sense pensar en tu.

Sense pensar en tu.

Tot anirà bé

Ella li va dir, escolta llarg i prim, t'ensenyaré a estimar com cal.
I a obrir una flor sense trencar, la part més fràgil que a dins s'amaga.
La vida ho ha de ser un pou on caus, si saps on trepitjar.

Tot anirà bé. Tot anirà bé. Tot anirà bé. Tot anirà bé. Tot anirà bé...

Ara dorm la nit d'un nen i d'amagat li resa a un déu.
Demana ser un bon home, un bon amant, potser, un bon pare.

Tot anirà bé. Tot anirà bé. Tot anirà bé. Tot anirà bé. Tot anirà bé...
Tot anirà bé. Tot anirà bé. Tot anirà bé. Tot anirà bé. Tot anirà bé...

Junts, quan ningú els veu, cridant a la lluna done'ns un segon més.
Que els dies ens allunyen i esperar a la nit és un infern..
Junts, quan ningú els veu, cridant a la lluna done'ns un segon més.
Que els dies ens allunyen i esperar a la nit és un infern, és un infern,
és un infern...

TN

Un cas no resolt li amarga els migdies,
tot passa al final del telenotícies.
ho grava en vídeo com cada dia,
cal disposar de totes les pistes.

Vol arribar al fons
i descobrir què es diuen
els presentadors
quan el so ja no arriba.

Han tret el so
però encara parlen.

Té la teoria que es tiren els trastos
que es diuen guarrades rere la pantalla.
-"Aquesta brusa et fa un tipasso".
-"Quedem a la tarda, et convido a una canya".

En qualsevol moment
tenen tema de conversa.
es miren somrient
li ha mirat la regatera.

Han tret el so
però encara parlen.

Era un martiri sense fi
no poder escoltar ni un mot.
Nits sense dormir
torturat per l'obsessió.

Per això va decidir
organitzar una expedició.
Va arribar a Sant Joan Despí
per tancar aquella missió.

A TV3 de bon matí
dins l'estudi de so.
No es creia el que va sentir,
per tornar-se boig.
Xafardejos sense fi, xafardejos de tothom.

Que la Melero i en Francino s'han vist dins el camerino.
Que en Mauri i en Molina s'han comprat una joguina.
I es veu que l'Oltra i en Dalmau no surten del seu cau.
I la Núria Solé (què!) ha plantat en Pellicer.

No es salva ningú…

Perdona´m

Oh, nena, mai t'oblidaré!

Perdona'm les carícies,
perdona'm els petons,
perdona'm la mirada apassionada,
perdona'm per tots els cops que tu em vas perdonar.

Perdona'm les promeses,
perdona'm els sopars,
perdona'm cada bella passejada,
perdona'm per tots els cops que jo et vaig perdonar.

I potser va ser el fred, potser va ser el fred
que va portar-nos aquell hivern,
i malgrat tenir el cor glaçat
allò era un infern a cada moment.
I potser va ser el fred, potser va ser el fred
o potser només vam ser nosaltres:
tantes presses i errors
i mentides enlloc d'abraçar-nos,
tocar-nos, besar-nos
i fer l'amor cada matí en un nou llit.

Perdona'm les paraules, les cartes i les flors,
els somnis compartits i les converses sense fi,
i aquell camí que havíem de fer junts.
Perdona'm, oh, perdona'm per aquelles nits eternes,
perdona'm per tots els cops que ens vàrem perdonar.

I potser va ser el fred, potser va ser el fred
que va portar-nos aquell hivern,
i malgrat tenir el cor glaçat
allò era un infern a cada moment.
I potser va ser el fred, potser va ser el fred
o potser només vam ser nosaltres:
tantes presses i errors
i mentides enlloc d'abraçar-nos,
tocar-nos, besar-nos
…i fer l'amor cada matí en un nou llit, sí, en un nou llit.

Oh, nena, la vida ja no m'ha tornat a somriure més.
Ara visc de nit en nit, nits que no s'acaben mai.
I soc només records, estic fet de records,
records d'aquelles postes rogenques a la platja,
records d'aquelles nits de sexe ardent interminable,
records de totes i cadascuna de les vegades
que, sense pensar-hi, ni voler-ho, inconscient de mi!,
vaig dir-te:

Perdona'm! —Perdona'l!
Perdona'm! —Perdona'l!
Perdona'l, perdona'l, perdona'l,
és un inconscient, no sap el que es fa,
no en sap res de la vida i l'amor.
És un miserable, una ànima amb pena, però és bo.
Perdona'l, perdona'l, perdona'l si us plau!

I potser va ser el fred, potser va ser el fred
que va portar-nos aquell hivern,
i malgrat tenir el cor glaçat
allò era un infern a cada moment.
I potser va ser el fred, potser va ser el fred
o potser només vam ser nosaltres:
tantes presses i errors
i mentides enlloc d'abraçar-nos,
tocar-nos, besar-nos
i fer l'amor cada matí en un nou llit. Sí, cada matí.

La cosa està negra / Alèxia

La taverna

En un racó entre la plaça del Port Bo i la cala del Canadell
hi ha un regust d'una cançó, d'una taverna
i sentiments de mar endins.
Les veus del mar porten un aire de tendresa
tot endolcint la realitat
els somnis van emmetzinant entre les roques
cercant al lluny un aire i un color covard

Tan sols sentint el ritme suau d'una havanera
la pau t'abriga com una onada de cotó,
tan sols cercant una mirada regalada
pentina el cor com llàgrimes a un mocador.

En un racó entre la cala del Port Bo i la platja del Canadell
hi ha un regust a una cançó d'una taverna
i sentiments de mar endins

Possiblement sigui un racó d'encuriosits
o gent que estima el nostre cant
però és ben cert que el seu alè
ens dóna esperança
que tot cantant fem oblidar alguns desenganys.

Emergir del silenci

Com vols que et doni el meu cor?
Si ets incapaç de donar-me la mà
quan les mirades són posades damunt nostre.

Com vols que et doni el meu cor?
Si els meus llavis mai no troben els teus
quan les mirades són posades damunt nostre.

No em facis somiar si em voldràs despertar,
amb tu cap sentiment pot ser del tot sincer,
per molt que et vulgui aquí, seguiràs lluny de mi...
Però, creu-me, el meu cor mai no tindràs.

El meu cos, tambalejant,
angoixat, busca on poder reposar
i et troba a tu,
un tronc sense fermesa, sense seguretat,
el millor serà saltar
i enfortir el meu propi jo.

Com vols que et doni el meu cor?
Si ets incapaç de donar-me la mà
quan les mirades són posades damunt nostre.

Com vols que et doni el meu cor?
Si els meus llavis mai no troben els teus
quan les mirades són posades damunt nostre.

Somiaré sense por, tant si vols com si no,
viuré tot sentiment com si fos el darrer,
ja no em cals aquí per seguir el meu camí...
Però, creu-me, el meu cor mai no tindràs.

Obrim els ulls

No m'agrada pensar en el demà
quan d'avui encara en queda un traç per començar.
Sempre duc bocins de primavera
per si un dia se m'encomana l'hivern en què vivim avui.

D'un món d'on han caigut tots els valors,
jo no vull viure així, no, no, no, no.
Jo vull tornar a veure el despertar
de l'albada d'un nou dia, d'un nou començament.

Quan tanco ben fort els ulls jo veig
només el que vull veure
Quan tanco ben fort els ulls jo veig
que el vent ens juga a favor i que tot l'any és primavera

Poruc d'haver sigut valent
d'haver mirat dins meu, hi ha més de 1000 colors lluents.
Vull veure com el vent
fa ballar les fulles que la tardor havia despreciat.

Vull desafiar la nit
i brillar més del que ho fan la Lluna i les estrelles,
robar els somnis més màgics a la foscor
per fer-los néixer quan surt el sol.

Quan tanco ben fort els ulls hi veig
només el que hi vull veure
Quan tanco ben fort els ulls hi veig
que el vent ens juga a favor i que tot l'any és primavera.

Desafia't i trenca't, remou-te tan fort
que el que sembla no és millor que el que vols,
treu-te la pols i desperta,
posa-n'hi color, posa-n'hi color.

Seré clandestí d'un món que no creu en els valors ni en les il·lusions, ja torno a sentir el bategar d'un cor malmès per l'avarícia i el poder... obrim els ulls.

Coloms

Miro per la finestra
i veig com caguen els coloms
sobre el vidre del teu cotxe
mal aparcat i ple de pols

miro com passa el dia
es net
aquest hivern no ha fet fred
però són fredes les cares
que miren a través del temps

i no puc oblidar-me
de les coses que ara tinc
seria absurd semblar un altre
tot el que es busca un ho te a dins

voldria viure al dia
però no puc
em pesa un record
la simfonia d'uns dies
mal aparcats a prop del cor

no hi ha res més cruel
que mirar algú als ulls
no ser sincer
no hi ha res més trist
que tornar al lloc d'on vols fugir

però no puc allunyar-me
de les coses que ara tinc
no, no vull semblar un àngel
que tots portem un diable a dins

i no puc malgastar el temps
amb les coses que no tinc
tots portem d'amagades
la vida que voldríem tenir

Marcel·lí

Si et dic que era una nit d'estiu
que en veig a una que em somriu.
Decidit me'n vaig cap a ella,
ja la tinc entre cella i cella.

Després d'una conversa estranya
i hores més tard de tirar canya,
l'agafo per sorpresa i li dic
si es vol liar amb el meu amic.

Marcel·lí
Marcel·lí
Marcel·lí

Ell era un tio que mai lligava.
D'aquella nit, que ja no para.
S'ha fet cantants, actrius, models,
d'altres s'aguantaven pels pèls.

Arrasa amb el que té davant.
No en deixa ni una al seu voltant.
Vaig crear un monstre infernal,
no lligo ni per carnaval.

Marcel·lí
Qui et va parir
Marcel·lí.

Marcel·lí
Qui et va parir
Deixa'n per mi

Marcel·lí
Qui et va parir
Marcel·lí

Cibernauta Joan I

No m'he trobat dibuixat en els mapes,
no m'han ajudat, els estels
m'abandonaren.

No sabia què passava,
bussejava a una banyera,
hi havia mil esponges,
no me deien es camí,
vaig mirar dins una cova,
hi havia una pipella
lucifera, gambanera,
jo te vaig conèixer així.

En Joan el cibernauta
és un jove colossal
que cura a na Maria
malaltissos furors anals,
gimnasta futurista,
com ell no en trobaràs.

I s'estimen i se mengen
i se fumen d'amagat,
músiques que neden
a un tassó insonoritzat,
multiorgàsmia en general.

No m'he trobat dibuixat en els mapes,
no m'han ajudat, els estels
m'abandonaren.
Tampoc no m'he amagat,
de vespre prenc es sol,
conec totes ses ones.

Me vaig despertar a una platja
ofegat a sa vorera,
vaig escriure una novel·la
amb sa veu des meu padrí,
me nodria de ses fulles
i darrera una arbocera
lucifera, gambanera,
jo te vaig conèixer així.

En Joan el cibernauta
és un jove colossal
que cura a na Maria
malaltissos furors anals,
gimnasta futurista,
com ell no en trobaràs.

I s'estimen i se mengen
i se fumen d'amagat,
músiques que neden
a un tassó insonoritzat,
multiorgàsmia en general.

Així sembla millor

Diuen que hi ha un lloc molt a prop d'aquí,
on els bars no tanquen, on ningú se'n va a dormir.
Hi ha una banda tocant versions de swing, de reggae i ska,
després d'un dia de merda, aquí sempre el pots enterrar...

Obro la porta del bar i ja trobo una birra a la mà,
al costat uns borratxos amb cartes amb cinc asos molt ben amagats.
Demanen foc a princeses, posen calent a tot el local,
s'ho miren unes solteres, fa temps que les han oblidat...

I així va passant tot, i així sembla millor...
Quan la nit és freda i el món et cau a terra.
Hi ha un racó de món, on mai ningú dorm,
ara vine a oblidar comencem a somniar!

N'hi ha que diuen que som uns sonats,
n'hi ha que es pensen que estem condemnats,...
però ells no saben distingir un mur d'una realitat,
és quan la sort flirteja per veure a qui li ha tocat!

Pots veure gent oprimida sola a la barra d'un bar,
pots veure gent com nosaltres que no s'atreveixen a entrar.
No és pas una vella taverna és una història que ja té molts anys,
nosaltres com cada dissabte sempre la tornem a explicar.

I així va passant tot, i així sembla millor...
Quan la nit és freda i el món et cau a terra.
Hi ha un racó de món, on mai ningú dorm,
ara vine a oblidar comencem a somniar!

John Brown

Si la vida no t'espera,
no has acabat la carrera,
tens converses amb les pedres,
no surts a la Viquipèdia,
hauries d'haver nascut balena.

Que l'horitzó sembla que sempre ve de gust,
podem fer història i celebrar que la fem junts,
podem fer història i que no ho sàpiga ningú.

Si només fas que pensar en merdes,
tens els ulls sota les celles,
t'angoixes quan decideixes,
se't menja la por de perdre,
hauries d'haver nascut balena.

Podem fer pena i celebrar que la fem junts,
podem fer història i celebrar-ho amb un vermut,
podem ser l'hòstia i que no ho sàpiga ningú.

JohnBrown era un petit indi
i ara és una balena.

Aquí en aquesta orgia d'egos
hi ha un palau per cada ànima perduda,
hi ha un cor que s'estrena i un que es muda,
un grapat de cadenes i una corda
un cant de cant de cant que encara sona

Podem fer pena i celebrar que la fem junts,
podem fer història i celebrar-ho amb un vermut,
podem ser l'hòstia i que no ho sàpiga ningú.

Eh! Segur!

John Brown era un petit indi
i ara és una balena.

Campanes

Sents com des d'ahir repiquen les campanes,
melodies que et recorden quan cantàveu
els dos junts.

Ara, quan sents la teva veu sola i divagant,
la cançó ja perd història i ja no és tan brillant
com abans.

A la darrera estrofa de tota la cançó
t'explicava el que ens venia, i mai podia seguir:
la mort no perdona.

Victòria i sang

Dits encargolats surant pel riu
La donzella de la mort t'escurça el temps
I tu en el teu govern et sents segur
Un govern que està podrit de tant mentir
Aquest poble serà ungit i esperarà
Que un mar negre engoleixi aquest poder
Un poder tan corrosiu no ha d'existir
Que és injust i afavoreix només els seus

Victòria i sang
Oh, i sang!

I ara demanes el perdó dels déus
Però aquí no hi ha clemència ni perdó
Sols el fred indiferent del teu botxí
I aquest fred glaçat que arriba des del nord
No hi haurà cap protecció per tot aquell
Que utilitzi el seu poder per subjugar
Sou tan pobres d'esperit que ni tan sols
Mereixeu està de peu i respirar

Victòria i sang
Oh, i sang!

L'entorn

L'avi s'ha fet gran,
ho hem celebrat.

El gosset cadell
s'adorm amb mi al sofà.

Estic tan bé aquí,
em sento feliç.

Sóc un més d'ells,
compten amb mi.

Però no percebo el risc,
no veig cap perill.

Sopar dels dijous,
m'esperen tots.

La rutina em fa
el viatge dolç.

Em sento tan dins
que res em fa por.

Amic dels amics,
ens caiem bé.

Ells són el meu entorn,
un bocí del meu món.

Però avui tot s'ha acabat de sobte.
M'han tancat la porta,
ja no tornaré més aquí.

El cotxe amb la maleta,
el gos que es queda enrere.
Ja no el veuré créixer amb mi.

De cop quan menys t'ho esperes
el vent et tira a terra
i no trobes cap camí.

Lluny queden les converses
on feliç els somreies.
I encara et queda tant per dir.

El tango de les mentides

Mentir, el nostre pa de cada dia,
fingim que som allò que mai serem.
Mentir, oh!, quina dolça meravella,
una joia que l'atzar va regalar-nos
per fer, del joc de viure, un artifici sinuós.

L'engany, una estratègia serpentina,
un frau que assaborim com a triomf.
L'engany, quin regal de la fortuna,
se'ns emporta per camins tan tortuosos,
tan dolços però tan foscos que emmascaren la veritat.

Mentim cada dia i cada nit.
Mentim a la feina i dins el llit.
Hem fet de la mentida l'estratègia preferida per trobar felicitat.
Hem fet de la mentida la cuirassa més vulgar per estalviar-nos la veritat.

Mentir, el nostre pa de cada dia...

Pits de plàstic.
L'amor comprat amb un bitllet.
Fotos retocades que ens fan a tots iguals.
Déus de tots colors.
Portades amb notícies inventades.

Mentim cada dia i cada nit.
Mentim a la feina i dins el llit.

I allà on sigui que arribem,
adorarem la mentida com a únic substitut de la veritat!

Ei, Joan!

Ei, Joan!
Tens pols d'estels as ulls,
sa cara esbrellada pes temps
que t'ha delatat.

Ei, Joan!
Darrera sa teva mirada
tens un cop amagat.

Ei, Joan!
Ninot de palla foradat, en mal estat,
flor emmusteïda en un jardí de carcs.

Ei, Joan!
Quan mai eres així
i tu ets vares perdre pes camí.

Ei, Joan!
D'anada a la vall et vas quedar absort
amb aquell cavall eixerit.

Ei, Joan!
Mai t'ho havia dit, però no és per aquí,
rellotge de pues boges,
brúixola sense nord.

Al final del camí hi ha la mort
per molt que diguis que és una sort.

Ei, Joan!

Princesa

Vaig perdre el cel cercant un estel
Buscant-te a tu, no trobo la llum
Volia les ganes de somiar amb platges perdudes
I amb la teva sal
Volia volar

Princesa encara somies, desperta.
Et passes les nits mirant,
Si avui la lluna és plena
Per mi sempre ho està.

Em passo els dies mirant els colors
De trens que passen, els teus ulls a l'horitzó
Escolto la brisa que crida el teu nom
Núvols que dibuixen amb sucre el teu cos
S'amaga el sol

Princesa encara somies, desperta.
Et passes les nits mirant,
Si avui la lluna és plena
Per mi sempre ho està.

Princesa, també tinc por
Princesa, i ocells al cap
Princesa, vull abraçar-me a tu.

Princesa encara somio, desperta'm
Em passo les nits mirant,
Si avui la lluna és plena.

Rera la barra

Rere la trinxera de la barra
consenteixes l'esperança
d'ulls lluents i afamats.
Taurons en un mar de babes
esperant el teu naufragi
jugant a llops de mar.

Però una nit un vaixell pirata
vindrà a rescatar-te
tintant de sang l'oceà.
Sota la bandera negra
tota la ràbia
dels desesperats.

Mar endins veus l'efervescència
de l'inútil dansa
de mil peixos de colors,
la nit va callant cansada,
enfosquint les aigües
i empassant-se els taurons.

Però una nit un vaixell pirata
vindrà a rescatar-te
tintant de sang l'oceà.
Sota la bandera negra
tota la ràbia
dels desesperats.

Rere la trinxera de la barra
te'n fots de l'esperança,
dels ulls lluents i afamats.
Depredadors amb dents corcades
intentant l'últim somriure, patètics i agonitzants.
Però una nit un vaixell pirata…

Laia, demà / Bruseta de pell de vent

Laia fes non – non,
Nineta dels coloms.
Laia fes non – non,
Que s'està ponent el sol.

Del fons del meus mots
D'infant fet malbé
Truco al teus ullets,
Laia, el vols obrir?

Et prenc de la mà
I tocarem junts
Do, re, mi, do, re, fa
Al piano lluent
Del temps que se´n va.

Laia fes non – non,
Nineta dels coloms.
Laia fes non – non,
Que ja s'ha post el sol.

****************

I un dia vam descobrí
que viure i lliure rimaven
i feia bonic,
i agradava a les noies.
amic i antic
cançó i tristor
amor i enyor
i així ens crearem un món petit
ple d'olors i colors
de capvespres i noies
sempre però a la riba d'un mar taciturn.

Per els teus ulls de tinta xinesa
pel meu clatell esquilat
per que el temps no passi vine
sóc jo mateix. Vols ballar?

A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
vull dir-te en tres acords
els teus pits d'adolescents,
bruseta de pell de vent.
Cançó de vespre malalt
ara amb retorna el teu nom:
bruseta de pell de vent.

A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
tantes vegades que no ens vam besa,
tant amor sense fer-ho mai,
tants poemes esquinçats
tants consells d'amic fidel
tantes coses a donar
bruseta de pell de vent.

A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
a tu amiga de mitjons blancs
de diumenge agonitzant,
de carinyoses paraules al portal.
Per teu amor que no he provat,
aquests acords i aquest cant,
bruseta de pell de vent.

De tant en tant

És de tant en tant que em sento néixer.
És de tant en tant quan l'ànsia em deixa.
I veig com és tot per una escletxa
després de temps tancat pel setge.

Vénen onades de claror
disfressades d'amargor.

És de tant en tant que puc reconèixer
i el meu món estrany veig desaparèixer.
I sé qui és que m'envolta,
reprenc lligams que creia morts i em

Vénen onades de claror,
a batzegades sensacions.
Som la suma dels records
que fan que ens trobem de nou.

Vénen onades de claror,
a batzegades sensacions.
Som la suma dels records
i ara ens hem trobat de nou.

Saturn

Quan ets petit et diuen els pares:
- Vigila quan siguis gran, les hòsties
cauen de tots costats,
no te n'adones i ja t'has casat.
És llavors quan venen els problemes,
les hipoteques i els mals de cap... –

I jo et dic que em deixis fer,
que encara em queden uns quants anys.

Els anys han passat,
tu estàs madurant
com les tomates
de l'hort d'en Joan.

L'estiu s'acaba,
tot es va apagant.
Les festes de poble
mai s'oblidaran.

Nits dormint al teu balcó,
mirant les estrelles
i fent-nos petons.
I la màgia d'aquell somriure
m'omplia de mil i una passions.

Però de cop tot s'esfuma
com el fum i aquelles sensacions.
Tot gira deixant de ser real
i vaig obrint els ulls a poc a poc.

I em desperto, em desperto, esperant que surti el sol cada matí.
I em desperto pensant en tu però no et tinc al meu davant.

Cada nit viatjo a la lluna mentre tu estàs somiant,
pinto els teus ulls dins el meu cap;
tot, tot, tot i així tot va canviar.
Com en un rellotge, el temps sempre va passant
cada gra de sorra que cau s'ha d'aprendre a valorar.

El fred de l'hivern m'omplia les butxaques
de tramuntana i de mals records,
però venies tu com la primavera
i em pintaves de mil colors.

Però de cop tot s'esfuma
com el fum i aquelles sensacions.
Tot gira deixant de ser real
i vaig obrint els ulls a poc a poc.

I em desperto, em desperto, esperant que surti el sol cada matí.
I em desperto pensant en tu però no et tinc al meu davant.

Cada nit viatjo a la lluna mentre tu estàs somiant,
pinto els teus ulls dins el meu cap;
tot, tot, tot i així tot va canviar.
Com en un rellotge, el temps sempre va passant
cada gra de sorra que cau s'ha d'aprendre a valorar.

I em desperto, em desperto, esperant que surti el sol cada matí.
Potser sí que canviaré i des de Saturn t'escriuré.

Cada nit viatjo a la lluna mentre tu estàs somiant,
pinto els teus ulls dins el meu cap;
tot, tot, tot i així tot va canviar.
Com en un rellotge, el temps sempre va passant
cada gra de sorra que cau s'ha d'aprendre a valorar.

T'escriuré.

S'aire de ca teva

Ja he tastat sa mel i és normal ara me falta
sempre seràs sa pena de sa meva entranya
ja sé de fa temps que esperar-te
és saber que els dies de sol ja han passat

Tornes i és normal ara m'espanta
sempre seràs sa reina de sa meva entranya
ja sé de fa temps que estimar-te
és com agafar gotes de pluja amb ses mans

Mira'l, és n'Apollinaire, viu a sa peixera,
neda i surt a respirar s'aire de ca teva
i no troba es moment per seure i xerrar-te
jo sé que et vol dir que ja no el veuràs més