De nit

Quan torno sol a les nits
i la pluja renta els carrers,
i veig que com passa la vida
a través dels vidres del tren.

Quan torno sol a les nits
tot són preguntes sense resposta.
Intento saber, on sóc? On vaig?
I què vull ser de gran?

Quan torno sol és tot fosc
de nit ni les estrelles tenen prou valor d'acompanyar-me.

Una vez más, la barra del bar,
nos dice que ya ha llegado el final de la historia
verás, no tengo miedo "hoy la luna se queda",
la noche es nuestra bandera.

Vuelvo solo, pero sé lo que me hago
quiero seguir teniendo la esencia del náufrago,
las olas no se cansan de aguantarme a la deriva,
tú, tu soledad, resuélvela, però jo...

Quan torno sol és tot fosc
de nit ni les estrelles tenen prou valor d'acompanyar-me.
Quan torno sol no tinc por
de nit ni les estrelles tenen prou valor d'acompanyar-me.