12 dies i un dimarts

L'estiu tenia el teu rostre,
l'hivern el seu perfum.
Vas convertir-te en monstre.
Et reservava el meu futur.

Tu no volies créixer;
jo, que el temps s'aturés.
Vaig esperar-te un segle,
però mai vas vindre a dir-me adéu.

No vaig ser el teu heroi
ni una vegada,
ni et vaig dur un mar d'espigues
a sota el balcó.
No vaig saber mostrar-te
el món que et guardava.

I vénen al meu cap les vides
que et vaig robar somiant-te
de matinada.

Després de tornar a veure't,
vaig dur mig deslligats
els cordons de les sabates
dotze dies i un dimarts.

Podries destrossar-me
la vida amb un sol gest.
Series tan amable
com aquell que no sap què ha fet.

No vaig ser...