D'amagat t'estimo

Quan el sol esberla el finestral
tot portant un raig perdut
sóc feliç en fer-me al teu costat
de saber-me a prop de tu,

No diguis un mot
sols mira'm i prou
que els llavis es fonguin poc a poc
molt poc a poc.

I estima'm amor
deslliure el teu cos
i esberla rialles
tot fent el joc de l'amor.

El teu coll m'inspira mil petons
abraçant-se enjús el tronc
els cabells s'enfilen poc a poc
abraonant-se al seu entorn.

Acluques els ulls
tot fent el cor fort
i em dius que ja és tard
que has de marxar un altre cop.

I prems amb delit
ta galta al meu pit
i quan tu t'aixequis
serà gran el nostre llit.

Vine, vine no marxis amor
desfent aquest bell encís
Vine i tornem a viure tots dos
el joc d'una llarga nit.