La Rambla

És diumenge al vespre i ja torna a treballar,
al seu lloc de sempre a la Rambla amb Hospital.
Té una filla a casa que no es cansa d'esperar,
però la nit és llarga i no hi pot renunciar…

A cada cantonada se't pot insinuar
amb la seva mirada de nina de ciutat,
però més que una mirada, sembla un crit de ràbia al món,
per deixar-la créixer enmig d'aquest malson…

Torna a sortir al carrer com si no hagués passat res.
30€ has d'aconseguir per no canviar el teu destí.
Encara no pots renunciar, un altre cop has d'aguantar,
resignar-te un cop més, d'això sí que n'has après…

I la nit ja cau a la Rambla del Raval,
es torna grisa i fosca i plena de "pardals",
Borratxos tirant llaunes, perquè van massa "mamats",
I amb cara d'espantada, s'amaga en un bar…

I un l'agafa i se l'emporta cap a dalt,
els seus crits se senten a la Rambla del Raval.
Té una filla a casa que no para de plorar,
perquè a sa puta mare l'acaben de violar.

Un xulo se li acosta amb una navalla en mà,
per fotre-li 100 € que amb penes s'ha guanyat,
1,2,3 i una apallissada més.
Jo ho he vist, però no hi penso fer res.

I ara ja és massa tard, tots mirant-s'ho s'han quedat,
el carrer s'ha fet petit, tots s'ho miren encongits…
Arriba una ambulància que la prova de salvar,
però la seva vida acaba sobre l'asfalt…

Un l'agafa i se l'emporta cap a dalt,
els seus crits se senten a la Rambla del Raval.
Té una filla a casa que no para de plorar,
perquè a sa puta mare l'acaben de matar.

D'amagat t'estimo

Quan el sol esberla el finestral
tot portant un raig perdut
sóc feliç en fer-me al teu costat
de saber-me a prop de tu,

No diguis un mot
sols mira'm i prou
que els llavis es fonguin poc a poc
molt poc a poc.

I estima'm amor
deslliure el teu cos
i esberla rialles
tot fent el joc de l'amor.

El teu coll m'inspira mil petons
abraçant-se enjús el tronc
els cabells s'enfilen poc a poc
abraonant-se al seu entorn.

Acluques els ulls
tot fent el cor fort
i em dius que ja és tard
que has de marxar un altre cop.

I prems amb delit
ta galta al meu pit
i quan tu t'aixequis
serà gran el nostre llit.

Vine, vine no marxis amor
desfent aquest bell encís
Vine i tornem a viure tots dos
el joc d'una llarga nit.

Passejades nocturnes

Quan ja tot és fosc, surto a pensar,
surto a buscar-me.
Els peus vaguen sols per la ciutat,
som tu i jo soles.
Si algú vol molestar, un raig de lluna el fulminarà.
La nit és només d'ella,
i jo al seu costat.

Cara a cara amb el meu jo puc ser lliure.
Sóc part de l'infinit,
ballo amb les estrelles.
El miolar dels gats em fa volar fins a tu,
juntes il·luminem la nit.

Pedra filosofal

Passem el temps buscant
i així passen els anys.
Busquem de tot i res,
il·lusions.

Persones ideals,
conceptes racionals,
la pedra filosofal,
l'amor.

Hem tocat el cel.
Hem parlat amb Déus.
Hem descobert (o inventat) el temps
i l'espai.

Creem veritats
que ens facin costat.
Davant la immensitat,
no som res.

Tot té un nom
i és el que som.
Percepcions
del nostre món.
Esclaus del jo,
amants dels mots.
Escrits i cançons.

Hem copsat el món
en mapes i regions.
Dubtem entre el control
i l'albir.

Paraules i instruments,
guerres i consens.
Busquem per tot arreu
un sentit.

Tot té un nom
i és el que som.
Percepcions
del nostre món.
Esclaus del jo,
amants dels mots.
Escrits i cançons

Nit de Sant Llorenç,
hi ha pluja d'estels.

Atrapats sota el cel
contemplant l'univers.

Tot té un nom
i és el que som.
Percepcions
del nostre món.
Esclaus del jo,
amants dels mots.
Escrits i cançons

Gominoles gegants i les meravelles aquàtiques

Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.
On cavallets de mar,
llisquen per muntanyes nevades.

I hi ha gominoles gegants,
tres llunes i oceans i un mag
que d'un barret es treu milers de regals,
tu demana tot si val...

Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta,
i al obrir els ulls veure'm envoltat
d'un mar en calma.

I jugar amb un vell mariner,
pescar sirenes, follar-me els deus...
De nit m'esperen galàxies,
ja res podrà aturar-me.

I seré com un cometa que ha entès,
que no hi ha pressa en l'espai,
quan es un lloc tant gran...

Una peça que ara encaixa dins del buit,
que vas deixar-me i que,
poca poc a anat brillant, més, més...

Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.

Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.

Hi ha un lloc on sóc capaç de ser-ho tot.

Un món de bojos

És un mar
ple de dolor i misèria.
El joc d'uns quants,
la mort d'uns altres tants.

Quan té fam,
el poderós ens devora.
I quan té fred,
pot escorxar-nos
i abrigar-se amb el teu cos.

Fins quan portarem el vel sobre els ulls?
Fins quan la mordassa robarà el nostre alè?
Aquest no és el món que volíem,
però potser el mereixem.

Un món de bojos esquerp i salvatge.
Un món podrit pel dolor i l'esclavatge.

Han prohibit
tots els colors de l'alba.
I han prohibit
aquelles ments que s'atrevien a pensar.

Fins quan portarem el vel sobre els ulls?…

Un món de bojos esquerp i salvatge.
Un món podrit pel dolor i l'esclavatge.

El miracle de fer-te cançó

Sola, inventant paraules que expressin quelcom no descobert
Sola, em fonc amb el temps i em deixo volar lluny
Sola, arraulida entre els plecs del vent de tramuntana
Esperant gripaus que sàpiguen ballar flamenc.

Crec que has tornat i no et se veure
Rere l'ombra t'amagues, record d'un ahir
Oblit d'un milió de moments, albir de futur
Esbós d'un final que m'obligo i desitjo creure.

T'espero amb certesa d'albirar-te a l'horitzó
amb l'esperança, amb el miracle de fer-te paraula
T'espero amb certesa d'albirar-te a l'horitzó
amb l'esperança, amb el miracle de fer-te cançó!

I ara que et tinc no et deixo escapar
Dansa la ploma que et crea i et viu
Cada lletra, un dibuix, cada dibuix un so i aquí sóc jo
ai ballem fins a trenc d'alba

Que n'és de goig veure't i sentir-te de nou
Els anys passen, però tu ets igual (com t'ho fas?)
Recordo estones a aquell indret de platja
Tant t'he desitjat, que per fi et puc tocar!

T'espero amb certesa d'albirar-te a l'horitzó
amb l'esperança, amb el miracle de fer-te paraula
T'espero amb certesa d'albirar-te a l'horitzó
amb l'esperança, amb el miracle de fer-te cançó!

Sola, inventant paraules que expressin quelcom no descobert
Sola, em fonc amb el temps i em deixo volar lluny
Sola, arraulida entre els plecs del vent de tramuntana
Esperant gripaus que sàpiguen ballar flamenc.

Crec que has tornat i no et se veure
Rere l'ombra t'amagues, record d'un ahir
Oblit d'un milió de moments, albir de futur
Esbós d'un final que m'obligo i desitjo creure.

Escopinya

Camino perquè sí,
m'omple el camí,
no espero que em porti enlloc.
Avui plou cap amunt,
avui no es queixa
de mala sort.

Puc aguantar-ho tot
igual que el terra m'aguanta a mi.
Camino per seguir,
faig nius de pedra,
reneix l'instint.

El nostre saber no sap que vindrà,
et va fent com ets, et va fent així.
En aquest afluent del que t'ha passat,
que va omplint el llac dels trossos d'ahir.

Ets un aspersor d'amor,
escopinya.

Escopinya vull ser,
i omplir-me fent res.
Quan tens una cosa vols l'altre
i l'altre i l'altre i així estem.
Saps que és millor de color verd,
deixar que tot ens vagi fent,
fa por això d'anar decidint
però es fa camí amb el sí entre els dits.

I si volen els dies?
Volaré les nits.
i si perdo el temps?
L'ompliré de desig.
I si no em porta enlloc?
Ja ho veuré demà.

Ets un aspersor,
ets un aspersor d'amor.
El que portes ho portes tu,
portes la foscor,
portes camps de llum.

Escopinya.

Mireia

Què et semblarà aquesta cançó, Mireia?
Què et semblarà?
L'he treballat per no repetir cap trosset de melodia.
L'he concebut per poder dir-te com m'inspires cada dia.
Mireia, Mireia... Algú t'ho havia de dir:
Germana, néta, neboda, filla, cosina, amiga i pilar
que tothom admira, que tothom estima,
ja m'he repetit! Ja em perdonaràs.
Tu que cuides cada nota del compàs,
que camines sense por pel pentagrama,
i que fas que tots vulguem formar part de la teva simfonia.
Mireia, Mireia...
Què et semblarà aquesta cançó, Mireia?
Què et semblarà?
És tota per tu, per sempre més, Mireia.

Tenim temps

Avançant, fem com si res.
Estem envoltats de camps vestits
De color verd.
Anem buscant tots els camins
A foc lent, dibuixant rumbs amb els dits,
Anem fent.

Treure un braç per la finestra
Recordant la direcció.

Ens adormirem mirant el nord,
No importa estar sols ni on som.
Ens despertarem un altre cop,
Perduts fent cançons cridant fort.

Esperant, notant el vent,
Mentre anem deixant la ment en blanc
I el cor obert.

Asseguts a peu de mar,
Somiant moments, inventant tot aquest temps
Amb gust de sal.

Cau el vespre, no hi ha pressa,
Tenim temps per guiar el sol.

Ens adormirem mirant el nord,
No importa estar sols ni on som.
Ens despertarem un altre cop,
Perduts fent cançons cridant fort.

Cau el vespre, no hi ha pressa,
Tenim temps per guiar el sol.

Ens adormirem mirant el nord,
No importa estar sols ni on som.
Ens despertarem un altre cop,
Perduts fent cançons cridant fort.

Tenim temps...

Vàndals

[Vàndals] I avui hem vingut a destrossar
[Vàndals] Tot el que s'aixeca sobre nostre.
[Vàndals] Alteren el kaos de la ciutat.
sota les caputxes negres vàndals s'amaguen.

[Vàndals] I avui hem vingut a destrossar
[Vàndals] Tot el que s'aixeca sobre nostre.
[Vàndals] Alteren el kaos de la ciutat.
sota les caputxes negres vàndals s'amaguen.

Va, que caigui la nit i que apareguin com les rates.
A mossegar la cama i espantar als de la corbata. Ells s'amaguen
i els tontos de la placa mai els cacen.
prepara el titular, que anem en banda armada!

I guardem una bala preparada. Una per a cada
indigne de l'estafa responsable. Una per a cada
una per a cada lladre. Una per cada vida marcada
per la misèria. Una per cada.

I ja està. Aquí es tira la pedra i les mans s'alcen.
Quan la ràbia i l'odi van decantant la balança.
Quan la fe s'esfuma amb la confiança. Quan no encaixes,
llavors comprens que o dones guerra o et matxaquen.

Vaja. Ja no tenim por de perdre massa.
Esteu jugant amb flames i el vent bufa! i escampa.
Amaga't. Que aviat s'alçaran les barricades
Som vàndals. Sempre a punt per prendre Barna.

[Vàndals] I avui hem vingut a destrossar
[Vàndals] Tot el que s'aixeca sobre nostre.
[Vàndals] Alteren el kaos de la ciutat.
sota les caputxes negres vàndals s'amaguen.

[Vàndals] I avui hem vingut a destrossar
[Vàndals] Tot el que s'aixeca sobre nostre.
[Vàndals] Alteren el kaos de la ciutat.
sota les caputxes negres vàndals s'amaguen.

Que no hi ha derrota eterna ni pau que duri mil anys.
La festa dels criminals va arribant per fi al final.
El dia s'acaba, el sol s'amaga entre edificis ja.
i la nit es nostra i això els costa d'assimilar.

Sorolls i fum, la lluna plena.
L'ànim encès, la roba negra.
Sorolls i fum i jo a l'espera
que repiquin les dotze les campanes de l'església.

Som indesitjables perquè portem el desordre en el des-ordre
que a les hordes de persones el poder imposa.
Que a cops de colze ens obrirem lloc entre monstres,
i lo nostre serà mostra de que amb força als dolents derrotes.

Que no hi ha sostre. Entrem a hòsties, va.
Que ni clavant-nos la de Déu ens faran moure.
Que amb mera força una dura moral no es corca,
a la forca amb els traïdors que es van corrompre.

[Vàndals] I avui hem vingut a destrossar
[Vàndals] Tot el que s'aixeca sobre nostre.
[Vàndals] Alteren el kaos de la ciutat.
sota les caputxes negres vàndals s'amaguen.

[Vàndals] I avui hem vingut a destrossar
[Vàndals] Tot el que s'aixeca sobre nostre.
[Vàndals] Alteren el kaos de la ciutat.
sota les caputxes negres vàndals s'amaguen.

La primavera

Pel bosc tot glaçat
un cant s'ha sentit;
damunt les muntanyes
s'escolta un brogit:

«Lleveu-vos amics,
que el fred ja se'n va,
lleveu-vos de pressa,
l'hivern s'ha acabat»

Les flors obren l'ull
aixequen el cap,
i diuen alegres:
«Quin dia més clar!»

Damunt el paller
badalla un ocell,
estira les plomes
i fa un capgirell.

Les mosques se'n van
darrera del vent,
els núvols fan gresca
i mullen la gent!

Hawaii

On ets? Per què has marxat?
Si teníem un bitllet directe a Hawaii
I jo era el foc, la sorra i el vent
i tu el port, les mans el miracle i el cel

I volia tocar, saber, sentir
i viure pescant i fent l'amor amb estranys
Però a cada racó, a cada hostal i a cada mirall
sempre et veia a tu

I me'n vaig haver d'anar
i aprofitar el bitllet d'avió
i per fi viure sol a Hawaii

I què has fet amb tot el teu or?
Potser la lluna t'ha ofert
un temple en la nit
i de cares al nord
emprenc el camí que em durà a tu
i et segrestaré amb un cavall

Ni tu ni jo controlem el futur,
així que el millor serà que ens dediquem a pescar
I com una flor el món s'obrirà
i un grup reduït de soldats anunciaran el final

I algun dia serem dos estranys
travessant el país amb un cotxe robat

Cançó gallega de les illes Medes

Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Jo tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar

Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena

Al Racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan em diguis que pirem

per quan em diguis que pirem
A la Boca de l'Infern
hi tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem
sense vela i sense rem

Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Jo tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar
Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena
Al Racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan em diguis que pirem
per quan em diguis que pirem
A la Boca de l'Infern
hi tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem
sense vela i sense rem
Al Racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan em diguis que pirem
per quan em diguis que pirem
A la Boca de l'Infern
hi tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem
sense vela i sense rem

Darrera una revista

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
pensaves i fumaves darrera una revista.
Són massa domicilis, de moure tots es mobles,
receptes italianes, és massa temps amb obres.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
i vares dir "has vist?", supòs que amb un somriure.

M'agrada aquesta escala, amb sa bombeta nua,
m'agrada aquesta casa, me n'he de comprar una.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
pensaves i fumaves i vares dir "què mires?"

I es dies no s'aguanten, sa vida s'erosiona,
m'anul·la i m'hipnotitza aquesta grapadora,
me roden per sa cara suïcides i neurones,
ja no sé què me queda i no sé si me funciona.

Davall es fum immòbil des meu altre cigarro
faràs una cervesa i jo un martini bianco
i com dos asteroides que han desviat sa ruta
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
pensaves i fumaves darrera una revista.
Són massa domicilis, de moure tots es mobles,
receptes italianes, és massa temps amb obres.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
i vares dir "has vist?", supòs que amb un somriure.

12 dies i un dimarts

L'estiu tenia el teu rostre,
l'hivern el seu perfum.
Vas convertir-te en monstre.
Et reservava el meu futur.

Tu no volies créixer;
jo, que el temps s'aturés.
Vaig esperar-te un segle,
però mai vas vindre a dir-me adéu.

No vaig ser el teu heroi
ni una vegada,
ni et vaig dur un mar d'espigues
a sota el balcó.
No vaig saber mostrar-te
el món que et guardava.

I vénen al meu cap les vides
que et vaig robar somiant-te
de matinada.

Després de tornar a veure't,
vaig dur mig deslligats
els cordons de les sabates
dotze dies i un dimarts.

Podries destrossar-me
la vida amb un sol gest.
Series tan amable
com aquell que no sap què ha fet.

No vaig ser...

Envoltats

Envoltats de nostàlgia pel que hauria pogut ser
un binomi perfecte si hi hagués hagut més temps.

Penso que és massa estúpid tot això que vols,
i que barreges il·lusions i sensacions,
quan em dius que no.

Però és molt egoista que em diguis què haig de fer.
Digues que no m'estimes i no hi pensem mai més.

Penso que és massa estúpid tot això que vols,
i que barreges il·lusions i sensacions,
quan em dius que no.

De nit

Quan torno sol a les nits
i la pluja renta els carrers,
i veig que com passa la vida
a través dels vidres del tren.

Quan torno sol a les nits
tot són preguntes sense resposta.
Intento saber, on sóc? On vaig?
I què vull ser de gran?

Quan torno sol és tot fosc
de nit ni les estrelles tenen prou valor d'acompanyar-me.

Una vez más, la barra del bar,
nos dice que ya ha llegado el final de la historia
verás, no tengo miedo "hoy la luna se queda",
la noche es nuestra bandera.

Vuelvo solo, pero sé lo que me hago
quiero seguir teniendo la esencia del náufrago,
las olas no se cansan de aguantarme a la deriva,
tú, tu soledad, resuélvela, però jo...

Quan torno sol és tot fosc
de nit ni les estrelles tenen prou valor d'acompanyar-me.
Quan torno sol no tinc por
de nit ni les estrelles tenen prou valor d'acompanyar-me.

Fills de la mateixa mare

Cremem la casa del veí,
menystenim allò que pensa quan no entenem què diu.
Robem el foc, el pa i el vi
fins i tot quan no ens fa falta, amb un posat altiu.

Per què no atansem la mà
i desfem el temible puny de guerra?
Per què no ens mirem als ulls,
fem enrere pors i orgulls,
i escoltem la veu de l'altre?
Per què no sabem lluitar
amb l'astúcia d'un ancià
contra allò que ara ens separa?

Som fills de la mateixa mare,
som germans amb la mateixa sang.
I aquest sol, que ens il·lumina i que ens iguala,
que ens alimenta i que ens empara, surt per tots.

Mireu, el riu és ple de fang
i fumegen aquells boscos on jugàvem tant.

Per què no hem sabut parar
si al final eren tot derrotes?
On són ara els vencedors
si el present és espinós
i tot sembla irrespirable?
Ningú podrà sortir a guanyar,
ni el poble ni el tirà,
quan la Història ens interrogui. No!

Som fills de la mateixa mare,
som germans amb la mateixa sang.
I aquest sol, que ens il·lumina i que ens iguala,
que ens alimenta i que ens empara, surt per tots.

Un puntet de tons blavosos
on s'ha escrit cada lletra de la Història.
Tot allò que hem conegut, el que hem estat i el que hem viscut,
suspès en el no-res
com un granet de pols.

Aixeca el cap

Viure per aconseguir un nou món,
per guanyar-te bé un sou,
per poder sortir al carrer
i veure que tot està be.

Créixer per seguir avançant,
per continuar fumant,
esperant aquell moment en què:
tot sigui diferent.

Aixeca el cap i mira el teu voltant.
Tot somiant,
sent la força del teu poble,
constant en la lluita i endavant.

Morir per tornar a començar,
per deixar lloc al demà.
Recordar aquell instant
en què somiava llibertat.

Aixeca el cap i mira el teu voltant
Tot somiant,
sent la força del teu poble,
constant en la lluita i endavant.

El fruit prohibit

A l'arbre del fruit prohibit
hi ha un t'estimo abandonat,
mil bocins d'una abraçada
i un pessic de petó humit.

Tenir-te a prop és un verí agredolç,
un dolç plaer que et va tatuant la pell,
un fort calfred que esgarrifa els meus sentits.
El fruit prohibit...

A l'arbre del fruit prohibit
hi he trobat les hores mortes
d'una sort atrinxerada
entre somnis de tardor.

Tenir-te a prop és un verí agredolç,
un dolç plaer que et va tatuant la pell,
un fort calfred que esgarrifa els meus sentits.
El fruit prohibit...

Per més que alço les mans
no arribo a tocar-te mai.
Per més que alço les mans
em limito a no abraçar-te mai.
Desig prohibit, de nit amb tu.

Cançó per a Marta

La cançó per a Marta no és de moda
és tan sols una història
de l'amor que em quedava
que un dia va marxar.
És com un estel perdut que un dia
quan jo ja no el volia
surt sense imaginar-m'ho
d'un cel negre i tapat.

M'agradava tant estar en els teus somnis
volant com les gavines
cercant entre les cales
un lloc per estimar.
Qui pogués fer corre el temps amb la mirada
tenir el que jo tinc ara
jugar a aquell joc de fades
que em va fer tant de mal.

I si un dia vens amb mi, abraça'm
tanca els ulls i o parlis
que el temps va massa ràpid
i no espera als perduts.
Tant se val si no vens mai, recorda'm
potser no et diguis Marta
potser que el meu poema
ja l'he escrit massa tard.

La nostra melodia

Ets en tots els racons,
No cal buscar lluny per trobar-te.
Vas caminant pel món,
Sembrant llegendes i esperances.
Vivim per algun motiu
I el meu ets tu.

Em deixes inventar,
Pensar en allò que més m'agrada.
M'ajudes a crear,
Fer-me pensar en tots nosaltres.
Diga'm si per on camino
porta a algun lloc.

Mostra'm tots els camins que m'expliquin d'on vens,
Que m'ensenyin el ritme que mou el teu temps,
Per escriure junts la nostra melodia.

Ningú mai m'ha obligat
A lluitar per allò que sento,
És el meu somni fer-ho!
No sé què m'ha portat
A creure en tu i en el que intento.
Com m'il·lusiona creure-hi!

Sempre estaré buscant-te,
Tot i que escapis

Mostra'm tots els camins que m'expliquin d'on vens,
Que m'ensenyin el ritme que mou el teu temps,
Per escriure junts la nostra melodia.

Sé de tots els mestres que
T'han anat fent gran,
T'han dedicat la vida
T'han dedicat tants anys.

Molts d'ells m'han inspirat,
M'han ajudat a veure,
Que ser al teu costat,
És el que em farà viure.

Dones

M'agrades tant

Decideix reciclar

Vidres, cartrons, llaunes, escoltau un moment. Es hora d'estar junts i demostrar que no som fems. Sa nostra vida es curta, per culpa de sa gent, que pensa: “reciclar no es important, es perdre es temps”.

Vivim dins un forat que no li importa a ningú. Però si alçam sa veu, escoltaran, estic segur... Encara hi queda gent que ens considera importants. Per axó us deman, confiem amb es humans.

Jo no puc decidir, però tu si i ho saps, dona'm una segona vida, ens pots salvar, tot pot canviar, transformar.

I així no veure... Rius arrossegant trossos de plàstic a la mar. Vents intoxicats, residus desaprofitats. Imagina ́t un mon on tothom vulgui ajudar, a fer que aquest planeta estigui net i ben cuidat.

Si hi penses no es difícil donar una oportunitat, a tots aquells objectes que et demanen ser salvats. Pots passar de tot i que es futur sigui obscur. Pots pensar per tots i fer que brilli com sa llum.

Jo no puc decidir, però tu si i ho saps, dona'm una segona vida, ens pots salvar, tot pot canviar, transformar.

Verd, blau, groc... Son es colors que ens representen, i que donen sentit, a sa nostra existència i perquè no hem de morir. Si ens separes, serem lliures i et podrem ajudar. Viure en harmonia, i salvar a sa humanitat.

Volem ser part de tot, i no acabar mal tirats. Sa planta de Milà ens pot donar una utilitat. Pensar amb es qui vindran, es com pensar amb un demà. On es molt important deixar la terra en bon estat.

Jo no puc decidir, peró tu si i ho saps, dona'm una segona vida, ens pots salvar, tot pot canviar, transformar.

Verd,blau, groc... No deixis de creure, en tot alló que pugui fer. De sa vida, un paratge, on sa natura hi viu molt be.

Soc un botil de vidre, i es meu viatge te un sentit. Recicla'm, no t'ho pensis...allarga es meu i es teu destí.

Jo no puc decidir, però tu si i ho saps, dona'm una segona vida, ens pots salvar, tot pot canviar, transformar. Decideix reciclar.

Rock and roll

Encara record jo quan
mon pare en comprà aquella
primera guitarra
que jo orgullós mostrà
en ets al·lots des poble,
al·lots de sa meva edat
tot convençut que jo seria un
Rock and roll star

Dissabtes i diumenges
festes de guardar
tot sol quedava a ca nostra
sa guitarra en ses mans
provava ser com l'Elvis
a ell em volia semblar
tot convençut que jo seria un
Rock and roll star

Rock and roll t'he dat
jo de ma vida es millors anys
els meus somnis i alegries
els meus dies d'estudiant
quan tot solet en es corral
feia cançons d'amor per tu
tu canviaves cada dia
sempre darrera qualcú.
Jo només era...
un de tants que et seguia

El 69 amb en Joan
férem un conjunt cantàvem
ses cançons de Bee gees
Bob Dylan i Sam Cooke
tenguérem vaja quin disgust
quan es va fer oficial
que es Beatles se desfeien
jo me vaig posar a plorar

Vengueren temps de mili
de vici i de rapat
cada dia era un suplici
no me'n vull sols recordar
d'aquell temps fora en Chuck Berry
d'aquell temps de cap pelat
i d'aquell sergent que no sabia qui era
Joan Manuel Serrat

Rock and roll t'he dat
jo de ma vida es millors anys
els meus somnis i alegries
els meus dies d'estudiant
quan tot solet en es corral
feia cançons d'amor per tu
tu canviaves cada dia
sempre darrera qualcú.
Jo només era...
un de tants que et seguia

Arribaren els anys 80
i jo ja n'estava cansat de guiris
de cançons de patxanga
per es cap del mes cobrar
i en sa meva llengua autòctona
començà jo a composar
Mirau-vos quina cosa
sa gent me començà a escoltar

i ara ja n'he fets 40
i ací segueix cantant
potser ja no faig tanta planta
però això m'és ben igual
perquè s'altre dia a Palma
vaig anar a un recital
i el mateix vespre
somniava que era un
Rock and roll star.

Rock and roll t'he dat
jo de ma vida es millors anys
els meus somnis i alegries
els meus dies d'estudiant
quan tot solet en es corral
feia cançons d'amor per tu
tu canviaves cada dia
sempre darrera qualcú.
Jo només era...
un de tants que et seguia

Deixa

Deixa que t'agafi el bé,
deixa que t'agafi el bo,
deixa que t'agafi fort
quan plora el cor.

Deixa que t'agafi el bé,
deixa que t'agafi el bo,
deixa que t'agafi fort
quan plora el cor.

Porto un món sencer que fuig de dins,
del que toquen els teus ulls
del que senten els meus dits.

Van tornant els ocells
i ho van fent tot menys trist,
primavera torna amb mi,
treu-me la buidor de dins.

Deixa que t'agafi el bé,
deixa que t'agafi el bo,
deixa que t'agafi fort
quan plora el cor.

I en un prat de flors
s'escapa l'amor,
que creix amb els anys
i es desfà en segons.
No pateixis més,
tot anirà bé,
no et descuidis mai
tots aquells moments.

Deixa que t'agafi el bé,
deixa que t'agafi el bo,
deixa que t'agafi fort
quan plora el cor.

No passa res

Camina

Vas caminant per camins de sorra,
Aquells camins que no saps on portaran.
Camines sola i la llum ja t'abandona,
Les estrelles són les que et guiaran.

No t'espantis però la nit és llarga i fosca,
El teu pas decidit no sap on va.
Si t'esperes asseguda mentre plores,
Seu sempre mirant cap endavant.

Els teus plors jo sentiré,
La lluna seguiré,
Tu espera't la por no t'ha d'atrapar.

Seguirem lluitant per un món a les mans,
Seguirem lluitant per fer-ho realitat,
Seguirem lluitant per un altre demà,
Seguirem lluitant.

Obre els ulls, veus que estàs cansada,
Els nervis s'apoderen tot és amarg.
Crides d'una banda a l'altra,
Però no saps que ningú t'escoltarà.

Els teus plors jo sentiré,
La lluna seguiré,
Tu espera't la por no t'ha d'atrapar.

Seguirem lluitant per un món a les mans,
Seguirem lluitant per fer-ho realitat,
Seguirem lluitant per un altre demà,
Seguirem lluitant.

Seguirem lluitant.
Per un altre demà.
Seguirem lluitant.
Per fer-ho realitat.

Seguirem lluitant per un món a les mans,
Seguirem lluitant per fer-ho realitat,
Seguirem lluitant per un altre demà,
Seguirem lluitant.

Perret

Perret, Perret, Perret, Perret,
cridem com el Perret

Per una plaça de Gràcia, el Perret s'ha despistat,
Seguint el so d'una guitarra - ai! - que anava sonant.
El Perret, de sobte, amb el Sicus es va trobar
i des d'aquell dia ballen la Rumba sense parar!

Perret, Perret, Perret, Perret,
ballem com el Perret

A cops de ventilador, el Sicus li va ensenyar
com es toca la Rumba dels gitanos catalans:
Un cop a la guitarra i rascant amunt i avall,
mentre el Perret remena - ai! - la cua sense parar.

Anem remenant, anem remenant,
fem com el Perret
Fent saltirons!
Fent saltirons, fent saltirons,
fem com el Perret

Anem saludant!
Anem saludant, anem saludant,
fem com el Perret
Adéu Perret!
Adéu Perret, adéu Perret,
ai, adéu Perret!
Adéu!

Les Rambles

I a vegades la vida ens demostra que té més plans.
I a vegades som nosaltres els que no volem saber com va.
Si tenim la força, el motiu i la il·lusió per tirar endavant,
res més no ens cal per començar.

Va ser un dissabte a mitjanit
caminant per Barcelona.
El cel és fosc, tothom es mou
i tu i jo aturats enmig.
Seria la màgia de les Rambles
o potser casualitat
que la llum d'aquell semàfor
no ens deixés passar.

I amb aquell somriure que tu saps
però que vols dissimular,
vas mirar-me als ulls
i em vas abraçar.
Seria la màgia de les Rambles
o potser casualitat
si no fos perquè et delataven
els teus ulls.

I a vegades la vida ens demostra que té més plans.
I a vegades som nosaltres els que no volem saber com va.
Si tenim la força, el motiu i la il·lusió per tirar endavant,
res més no ens cal per començar.

Quan et tinc al meu costat
sento que el temps no té pressa
ets tu, ets tot, ets el perquè
del riure i de les pors.
Veig en els ulls amb els que em mires
el reflex dels meus anhels
que com un mirall m'ensenyen
dos cors i un sol batec.

Si set vides té un gat
me'n queden sis per gastar
i cinc són les coses bones
que et durà el temps.
I amb quatre paraules escriuré
les tres virtuts que et fan com ets.
Si tanques els ulls en dos segons,
veuràs, un sol motiu per somiar.
Un futur, tan sols, un espai, un lloc;
sense maletes no ens cal res més.

I a vegades la vida ens demostra que té més plans.
I a vegades som nosaltres els que no volem saber com va.
Si tenim la força, el motiu i la il·lusió per tirar endavant,
res més no ens cal per començar.

Sense permís vas arribar
i ara ja t'he vist marxar.
No tinc res per recriminar-te
les coses van com van.

Seria que no havia de ser
o potser no era el moment.
No fan mal els bons records
si t'ajuden a avançar.

I a vegades la vida ens demostra que té més plans.
I a vegades som nosaltres els que no volem saber com va.
Si tenim la força, el motiu i la il·lusió per tirar endavant,
res més no ens cal per començar.
I a vegades la vida ens demostra que té més plans.
I a vegades som nosaltres els que no volem saber com va.
Si tenim la força, el motiu i la il·lusió per tirar endavant,
res més no ens cal per començar.

Res més no ens cal per començar.
Res més no ens cal per començar.
Res més no ens cal per començar
Res més no ens cal per començar

I a vegades la vida ens demostra que té més plans..