Dona petita amb por

Pa amb oli i sucre

Pa amb oli i sucre,
quina pensada
per donar gust
a la mainada.

La llesca s'unta
amb el setrill
però amb molt de compte
que hi ha perill.

Després el sucre
ben escampat
que tot en quedi
ben impregnat.

I apa, a menjar-se'l,
que res no hi ha
més agradable
de mastegar.

Podem ser millors

He trobat un aire nou
En un món on les idees són tresors,
He aturat tot el que es mou
Per poder veure el que importa de debò.

He admirat generacions
Que han lluitat per poder tenir llibertat,
Que han alçat revolucions,
He vist que tot és possible en aquest món.

Ho sents com entra al teu cos, com entra al teu cos.
Potser podem ser millors, podem ser millors.

Hem jugat i re-inventat
Unes lleis que deien com havíem de ser,
Podent volar damunt d'acer
Hem encongit tot un planeta als nostres peus.

Hem caminat per sobre el mar,
Hem pogut conèixer pensaments semblants,
Hem lluitat per no oblidar
Què és el que ens fa veure que tots som iguals.

Ho sents com entra al teu cos, com entra al teu cos.
Potser podem ser millors, podem ser millors.

Camí del far

Després de molt caminar sóc aquí,
per fi dins del cor hi ha llum.
El sol s'enfonsa, vermell és el seu comiat,
amb ell mor tota falsedat.

Em llençaré a l'abisme, potser,
i un àngel em salvarà.
Les ales entumides no recorden com volar
però la por ja és ben lluny d'aquí.

Mai res no acaba, la vida no es pot aturar.
Tot és canvi i transformació.
Un dia aquí dalt i el següent allà avall,
el cicle segueix endavant.

Així que... em llençaré a l'abisme, potser,
i un àngel em salvarà.
Les ales entumides no recorden com volar
però la por ja és ben lluny d'aquí.

Al silenci he sentit que res no és etern
quan jo ho veia tot fosc.
Llàgrimes com estels caiguts
anuncien nous somnis i il·lusions.

Així que em llençaré a l'abisme, potser,
i les ales bategaran.
Ja no és temps de mirar enrere
sinó de volar ben alt,
doncs la por ja és ben lluny d'aquí.

El pou dels mil petons

El poni fuig, la joventut, apostes per guanyar

Però guanyes poc, ja no tens sort

La sort també se'n va

I ets obligat a viure amb la teva por insultant

Tu vius un món que és irreal

Al pou dels mil petons

Faig el carrer, em torno a xutar, em moc pel Buggy Bar

Perdo el control i caic adormit

A sobre d'una obra d'art

I encara no he viatjat prou, ni prou secrets guardats

Ho deixes tot per seguir viu

Al pou dels mil petons

I sovint quan la nit es suau

L'escòria i els creients

Recollim els cors i ens dirigim'

Al pou dels mil petons

Sexe abundant, amuntegats als limits d'aquest mar/

No quedaran més oceans

Per carronyaires com jo

Però vaig salvar aquell vaixell i vaig beneir a la gent

Consentint naufragar

Al pou dels mil petons

El poni fuig, la joventut, apostes per guanyar

Faig el carrer, em torno a xutar, em moc pel Buggy Bar

No crec que mai en tregui res venent els meus regals

I el teu record segueix tan viu, amb tu ho vaig fer tot

A excepció del que mai vam fer

Al pou dels mil petons.

Pena

Què fa que et sorprengui el meu neguit,
si ets tu qui no el consola?

No té cap solució, el que sento jo
ja no és amor, és pena.

Per què vols que et digui la veritat?
Si llavors no m'escoltes,
i segueixes recordant
tot el que era mentida?

No té cap solució, el que sento jo
ja no és amor, és pena.

L'esperit xai

Vull venir al teu corral per nadal
i estimar-nos sense fer-nos mal.
Aquí a fora tot segueix igual,
vull venir tots els dies de l'any,
vull celebrar amb tu l'Esperit Xai.

No em compris res, només vull sort,
regala'm el nord per sortir junts.
Si et sento a prop miro més lluny,
cap amunt amb tu, prats verds infinits.
Entre els dits el fum d'aquells dies durs.

Amb el cel als ulls i el vent de quan vens
tenim temps per tot, sempre hi som a temps.
Que no sóc ningú però n'estic segur
que estic aquí amb tu.

Així és el teu nadal,
així com vulguis tu.
Sempre que ho veus tan clar
no ho pot canviar ningú.

Pujo fins al cim d'un altre jo i em veig,
preguntant qui sóc i no em respon ningú.
Desfaig nu el camí del crec i del no crec,
tot i plorar ho faig sempre amb els ulls oberts.

Millor llençar-nos junts, que tot el que ja hem fet.
Fes-me lliure així, com només tu saps fer
i no ens caldrà pensar en res més.

Vull venir al teu corral per nadal
i estimar-nos sense fer-nos mal.
Aquí a fora tot segueix igual,
vull venir tots els dies de l'any,
vull celebrar amb tu l'Esperit Xai.

Remugant pels teus camps plens de flors,
som molts xais i no ens calen pastors.
Som aquí i no tenim res més gran,
som millors quan sabem que hi som tots.

Així és el teu nadal,
així com vulguis tu.
Sempre que ho veus tan clar
no ho pot canviar ningú.

Viurem mil dies d'aquells que es troben a faltar,
les tardes pasturant, les nits que es feia clar.

Millor llençar-nos junts que tot el que ja hem fet.
Fes-me lliure així,com només tu saps fer
i no ens caldrà pensar en res més.

L'odi pot més

Trenca'm el cor mil vegades que no em sentiràs cridar
Encara que em fessis tornar cec així i tot veuria clar
Que l'odi pot més

Oblida'm a l'últim racó de món que fins i tot allà et faré nosa
Fes el que et sembli per avorrir-me i pensar en mi et farà plorar
Que l'odi pot més

Val més que et facis a la idea que jo no penso pas canviar
Sentiràs bé la meva mofa fins que arribi el teu final
Que l'odi pot més

Res a les butxaques

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

M'he perdut a les barraques de Reus
M'he trobat en un moment especial
Justament quan em marxaven els peus
He notat una força que em tirava endavant

Sóc a Vila un 30 d'agost
La calor apreta als castellers
Descarreguen un 4d9
I de cop saltem

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

M'he perdut a la Plaça de la Font
Just allà on acaba el correfoc
De cop ballant ja no en tenim prou
I ens apropem al cel sense moure'ns de lloc

Em sembla que ja no estic seré
M'he tornat a perdre per la Mercè
Quan l'eufòria conquereix el carrer
Crec que saltaré

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
i torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Sense res a les butxaques
Lleuger com un fly.

Paris

Un viatge a París
Un sopar davant del Moulin Rouge
Je t'aime mon amour
Un retrat original
D'aquell pintor romàntic del que tant
Me'n has parlat
Tot t'ho donaria
Però no puc
Només podem imaginar
Que tu i jo fugim d'aquí…

Soc així, molt normal
Tinc poques coses per donar-te
Soc així, essencial
No esperis llargs viatges
I jo soc així, molt formal
Tinc poesies i carícies
No soc gens excepcional
Però tinc un univers només per tu...

Una casa als quatre vents
Vora el mar de l'Empordà
I un gos o potser dos
Tres estrelles Michelin
D'un bon restaurant jo robaria
Per poder-te-les regalar
Tot t'ho donaria
Veu d'aquest vi
Fes volar la ment amb mi
Tu i jo, fugim d'aquí
Soc així, molt normal...
Tot t'ho donaria
Veu d'aquest vi
Fes volar la ment amb mi
Tu i jo, fugim d'aquí

Soc així, molt normal
Tinc poques coses per donar-te
Soc així, essencial
No esperis llargs viatges
I jo soc així, molt formal
Tinc poesies i carícies
No soc gens excepcional
Però tinc un univers només per tu...

La buidor del poeta

Vell i cansat d'anar pel món un dia
lo pobre trobador torna a sa llar.

Que anys han passat! Lo riu ni la ribera
ja no coneixen a son vell cantor.

Totes les ones de la mar
m'han envestit en so de guerra,
tot udolant com a lleons,
com a lleons sedents de presa.

Han rodolat pel meu damunt
obrint ses boques de caverna,
los cops de mar d'un a un,
van rodolant, van rodolant,
sobre ma testa.

“Rebuig del temple sant!”
“Mal sacerdot!”
“Dolent poeta!”
“Mal sacerdot!”
“A la presó!”

Qui et fa companyia?

“A la presó!”
“Rebuig del temple sant!”
Verdaguer!
“Quan te veurem pres en cadena?”
“Colgat set canes sota terra!”
“Dolent poeta!”
“A la presó!”

Qui et fa companyia?

“A la presó!”
“Rebuig del temple sant!”
Verdaguer!

Totes les ones de la mar
no poden rompre un gra d'arena!

Em volien fer passar per boig, i els bojos eren ells: uns presoners massa fets a ses cadenes... i jo em pensava que la poesia era un port, el final d'alguna cosa. I ara, no res... per què cantar? Per què escriure més?

Però ja has escrit... no ho pots desfer. Has viscut per escriure. Tots els teus versos, tots, són una casa, una casa enorme que ens fa aixopluc, una casa més blanca que la que volíem.

I més falsa! Va, prou, ja n'hi ha prou! Que no ho veus? Has escrit i has viscut com si tinguessis ales, i només tenies ganes de volar! Et volies guanyar el cel amb paraules?, amb cançons?... Però, què et pensaves? Mos dits s'han envellit sobre les cordes de l'arpa. Jo, ja he acabat.

Tu, acabat? És ara que ets savi! Mira! Escolta!

No és pas això, la vida. Això no és res... Ja ho entendràs.

No és res? Tot el que has fet i tot el que has escrit, això és una vida.

Adéu-siau, cançons de primavera!,
ja no emmelareu mos llavis altra vegada,
ja no fareu batre les ales del meu cor.

Deixau-me ben a racó,
ben a racó i a mà esquerra
com un moble ja romput,
com un vell que palanqueja;
deixau-me al fons de la vall.

Algun dia m'alçaré
des de la vall a la serra ,
de la serra al núvol blanc,
del núvol blanc a l'estrella,
de l'estrella a l'infinit
que mon esperit sedeja.

Oh! Blanques cimes del món,
jo petjaré vostra testa.

Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria.

Oh boires que us enfilau,
jo us tinc de deixar enrere,
tot volant amunt, amunt,
crisàlide que s'encela,
oblidada de que ahir
era un cuc sobre la terra.

Los rosers perden la fulla,
les roses perden l'olor.

Lo cor de l'home és una mar.

Totes les ones de la mar
no poden rompre un gra d'arena.

Mirada

Ja fa temps que mires
més lluny del més enllà,
però no faràs que torni
a força de mirar.
A força de mirar no tornarà.

Et tornen la mirada
al mig de la foscor,
uns ulls que t'enamoren
al fons, a l'horitzó.
Uns ulls que et miren com miro jo.

Sorra de platja

Sorra de platja
fotos de mi mateix mirant el mar
i pensant,
poemes visuals.
Seria un error pensar que aquest moment
és infinit...
Cables d'antena pelats,
imatges que no arribaran.
Cotxes en marxa,
fuges cap algun lloc on no estic jo.

Agafo paraigües,
surto descalç buscant carrers mullats.
Deixa'm enrere
que ja estic fart de comparar-me.

Sorra de platja,
trossos de mi mateix mirant el mar.
Sorra de platja,
trossos de mi mateix mirant el mar.
Sorra de platja,
trossos de mi mateix mirant el mar.
Sorra de platja,
trossos de mi mateix mirant el mar...

Pare nostre que esteu a l'infern

Esperant el judici final
i demostrin que és veritat
que hi ha un Déu allà a dalt
escrivint llistes de convidats

El diluvi universal
hidratant aquest món malalt
i els fidels navegant
entre fems de lleons i elefants

vols dir que no t'han mentit?
entre llums i decorats?
de costelles surt la dona i el pecat
van cremar vius els interrogants
o en està el manament que permet abusar d'infants?

veus l'anyell de Déu udolant
violadors vestits de capellans
predicant la humilitat mentre tenen tot l'or amagat
reprimits amb bromur a la sang
a la boca el cianur parlant
i a la creu dessagnat veig un màrtir que s'han inventat

no li trobo cap sentit
mal-gastar aquest regal
viure amb por a que et jutgi un ser celestial
jo em quedo aquí, vivint en pecat
les trompetes dels àngels s'han desafinat

On collons ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
I no ho entenc
som un trist experiment que no ha anat bé

On collons ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
no som res
ja són masses guerres en nom teu

M'han donat el cos de Crist
m'he begut la seva sang
practicar el canibalisme no és pecat
jo em quedo aquí
tu no em jutjaràs
desitjant que set plagues rebentin el Vaticà

On ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
I no ho entenc
som un trist experiment que no ha anat bé

On collons ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
no som res
masses vides per un Déu que no existeix

Cançó del matí encalmat

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:
"Et perdràs pel camí
que no té mai tornada".

Sota la llum clement
del mati, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: "Sóc encara".
M'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

Res-pirar

El món no sabia que era tan gran
el món no sabia que era tan enfora
el món... el món...

Aquella paret que no me deixa respirar
res-pirar, res-pirar, pirar
que és anar-se'n i no tornar.

Adéu-siau, plaers del món

Adéu-siau, plaers del món,
adéu-siau, no us puc tastar,
potser d'altres de més purs em criden.
Adéu-siau.

Que n'és de dolç,
quan lo cel se desvetlla,
que n'és de dolç,
quan la terra s'adorm.

Per a mi ans també ho era,
mes ai!, que no ho és, no,
d'ençà que tinc d'eixir-hi
com un perdut!, tot sol!

Adéu-siau, plaers del món...

Que n'és de dolç,
quan los saules no gronxen
sortir de les masies
a prendre la frescor!

Per a mi ans també ho era...

La caseta blanca era un somni.
Només la poesia la pot fer durar.

Amor de lluny

Ja fa dies que no dormo
tot pensant en tu i en mi.
Ja fa dies que t'enyoro.
Massa dies que no visc.
Vas anar-te'n a Paris
vas anar-te'n a l'Habana
i al sentir-te tan llunyana
neix un trist amor de lluny.
Una vida que s'esmuny
entre acords i dissonàncies
jo t'estimo en la distància,
jo t'estimo sols a tu.
I és aquest amor de lluny
el que em crema i em trasbalsa
i em travessa els ulls.
Vas anar-te'n a Paris
vas anar-te'n a l'Habana
i al sentir-te tan llunyana
neix un trist amor de lluny.
Una vida que s'esmuny
entre acords i dissonàncies
jo t'estimo en la distància,
nanoninoninoniano sols a tu.

Clava't

Ho faré quan menys t'ho esperis
serà avui
quan et tingui atret
i ja no puguis fugir
sóc la teva nina blanca
estic cansada d'esperar
no puc més
ha de ser aquesta nit

Ho faràs quan jo t'ho digui
serà avui
quan la teva llengua
mullarà els meus pits
imagina'm pura i blanca
si t'agrada més així
què més vols
si tu ets l'escollit?

Un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
serà una mort tan dolça
crua i dolça si tu ets el botxí

Un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins

Sóc la teva nina blanca
aquesta nit
sóc valenta noi
i la sang no em fa por
vine acosta't deixa'm veure
el teu verí en copa d'or
vull saber
si tu vols jugar en mi

Un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins

Fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins

Caiguda lliure

Veig el guió canviat
últim full esborrat
dono voltes sobre el coixí suat
i odiant el llit
potser es que m'he fet petit
potser es que ell s'ha fet gran

L'alarma diu que és tard
també ho diu el mirall
guerra entre cabells negres i blancs
però aquí estic
mirant un reflexe trist
o potser és que m'he fet gran

Vaig enviar a la merda els projectes neutres
propòsits fabricats pels que fabriquen cadenes
i a la foguera el que em corva l'esquena
potser no n'hi ha per tant
un grapat de cendra
em fa entendre que

Vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
apropant-se contra el cap
o potser és que s'ha fet gran

Entén que jo només vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
cada cop el veig més clar
potser és que s'ha fet gran
o potser m'aixafa el cap

Lligat de peus i mans
a un somni fet realitat
em pessigo més cops que dies té un any
i creuo els dits
perquè això no acabi aquí
perquè això no acabi mai
a la merda molts arreveures
que només volien jutjar
un somiador a la banqueta
i esclafo contra el terra futurs i promeses
i no hi caps, aquesta maleta
em fa entendre que

Vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
apropant-se contra el cap
o potser és que s'ha fet gran

Entén que jo només vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
cada cop el veig més clar
potser és que s'ha fet gran

Vull deixar aquesta vida avorrida penjant d'un fil
fer del dia un acord i un motiu per agrair
que em sento viu

Vull clavar-me claus ardents sota la pell
vull cremar-me les mans mentre moro somrient
avui sóc viu, demà no ho sé.

Només vull viure
(en caiguda lliure)

1 d'agost 2015

Potser d'aquí a tan sols quatre anys,
tot haurà passat, tot s'haurà acabat.
I qui sap quins camins vindran,
si el temps haurà minvat les ganes de lluitar.

Qui sap què ens depara el futur,
si ens hauran vençut i si restarem muts.
Si tindrem bona salut,
no ens haurem venut, no restarem pas asseguts.

Però per si de cas conserva bé aquesta promesa,
t'esperaré en aquell racó de cel, banyats de blau i de verd.

Amb més arrugues a la pell,
amb un poc més de seny, cansats de perdre el temps;
evocaré el teu cos sencer,
el ball dels teus cabells giravoltats pel vent.

Potser, qui ho sap, t'hauràs casat,
ja t'hauràs afartat del teu antic amant.
O viuràs sola a prop del mar
buscant estrelles cap al tard i ens estarem pensant.

Però per si de cas conserva el gust de jeure al terra.
Recordaré els versos bruts de l'Estellés banyats de blau i de verd.

Potser quan passin quatre anys
tot s'haurà acabat, tot serà llunyà.
I miraràs de sobte el mar
buscant estrelles cap al tard i ens estarem mirant.

Roben

Si no ens deixen
viure, si s'engreixen els comptes a costa del poble.

Si no en deixen.
Mai no ens deixarem trepitjar.

Roben cada cop que privatitza el govern.
Roben al treball. Roben les cases de la gent.
Roben des dels despatxos, des dels parlaments.
Roben des dels bancs i des dels ajuntaments.

Tenen un projecte rendible.
D'unes magnituds increïbles.
Roben l'aigua, la terra, la vida.
Ens arrenquen tota propietat col·lectiva.

Lladres de paisatges, urbanitzacions.
Es subhasten unes terres al millor postor.
Hi podem construir amb els diners de tots
i regalar-ho al capital amb una concessió.

Lladres de recursos precaritzen les vides.
El poble està fart de llepar-se les ferides. No
podem més i ara ho volem tot:
Mori el mal govern, canviï de bàndol la por.

Si no ens deixen
viure, si s'engreixen els comptes a costa del poble.

Si no en deixen.
Mai no ens deixarem trepitjar.

Deute il·legítim, desnonaments.
Burgès en paradís fiscal, l'obrer viu un infern.
Sobres, targetes i comptes B.
Podrides les pomes? Podrit el pomer.

Podrit el poder, podrits els diners,
podrit aquest sistema que per dins ens podreix,
podrides les trampes, podrides les lleis
que emparen la màfia al mercat i al govern.

I quan aquí ja no hi quedi res més que pols
aniran a fer negoci a algun altre lloc
on explotar l'home i la terra costi poc
i així es globalitza i s'estén el malson.

Si no ens deixen
Viure, si s'engreixen els comptes a costa del poble.

Si no en deixen.
Mai no ens deixarem trepitjar.

Si no ens deixen
Viure, si s'engreixen els comptes a costa del poble.

Si no en deixen.
Mai no ens deixarem trepitjar.

Tenen un projecte rendible.
D'unes magnituds increïbles.
L'aigua, la terra, la vida.
Tota propietat col·lectiva

Tenen un projecte rendible.
D'unes magnituds increïbles.
L'aigua, la terra, la vida.
Tota propietat col·lectiva

Tenen un fiscal de confiança.
Per als més rics, justícia a la carta.
Indultats se'n tornen a casa
i segueixen robant i mirant a altra banda.

La terra i els drets es defensen amb fermesa.
Per tots els caiguts defensant, no es pot perdre.
Contra tisores van pedres.
Contra l'espoli la ràbia i la guerra.

Baralla de galls

Podrit!

I doncs, d'on surts tu ara?

Què coi n'has de fer tu, porc d'estaca?

Què n'he de fer? Jo sóc el seu promès!

Tu el seu promès?Mal llamp t'empara. És meva, remeva, ho has entès?

Ho serà o no, si aquí et degollo!

I si abans jo aquí mateix t'estifollo, i ni pels gats bo i galdós no et deixo?

Qui?Tu? Sòmines... bordellevat!

Sense nom

Cansats de cobrir aparences,
brotem dolguts i circumspectes.
Acaparem tots els defectes
trepitjant flors a tort i a dret.

Cínics, remisos i descreguts,
hem alertat que ningú ens plori.
Ens hem criat com desvalguts
i ara ens neguem en una bassa d'oli.

Posats a fer bé la punyeta
excel·lim sempre en el descompte.
Els qui avui maregem perdius,
demà matem fades dels contes.

Ens enrabiem que dóna gust.
La purulència ens glorifica.
Qui gosarà dir-nos que no
si ens amarguem tots sols la vida?

Som el que som i som com som.
Sabem que tot és de mentida.
Som els que som i som com som.
Som inefables i homicides.

Som els sense nom.

Enveja

És com si volgués venir d'un altre país,
a prendre'ns el que ens pertany
a tu i a mi.
Diu que va ser ahir que es va decidir,
en tornar, tornar i tornar a insistir
en tu i en mi.

Si véns per quedar-te, marxo jo!
En canvi, si marxes ara, serà tot millor.

Diuen que és reconeguda a nivell internacional,
diuen que també s'asseu al tron del regne animal...
I ha iniciat una revolució que ens destruirà a tots.

Si véns per quedar-te, marxo jo!
En canvi, si marxes ara, serà tot millor.

Quan tornin les sirenes

Em fas sentir vergonya aliena
per què aplaudir? que cony celebres?
desintegrant la integritat
l'abús mai canviat de costat
com pots haver oblidat?
les llàgrimes del Maig s'assequen

Quan tornin les sirenes
veureu com cau la merda
Quan tornin les sirenes
Tindreu la boca oberta

Els que obliden es condemnen
els que aplaudien es lamenten

mateix patró porres i emblemes
plaques brillant en dies negres
on veus herois jo hi veig farsants
on veus l'orgull jo hi veig fracàs
no me'n penso oblidar
les llàgrimes d'Octubre al terra

Quan tornin les sirenes
veureu com cau la merda
Quan tornin les sirenes
Tindreu la boca oberta

Els que obliden es condemnen
els que aplaudien es lamenten

Hi haurà pedres per ensopegar quan pugi la marea?
Cap.
Cendra de cotxes oficials per enriquir la terra

Tornaran
(les sirenes)

Quan tornin les sirenes
veureu com cau la merda
Quan tornin les sirenes
Tindreu la boca oberta

Apatia
Cau el vespre
Afonia
Boques plenes

Tornaran.

Per molts anys

Un altre any, un altre trosset
d'aquesta vida que es fa dura i en vol més
I en aquest mar que t'omple i buida de records,
que el teu vaixell tingui amics a tots els ports

Per molts anys!!
Avui és el teu gran dia, aquesta és la teva nit,
és el moment del teu gran ball

Per molts anys!!
Cada dia per molts anys
Sigui avui, el deu d'agost, el sis d'abril
o la nit de sant Joan

El desitjem a cadascun dels moments
que no siguis passatger en un vaixell buit
Que torni a sortir el sol quan plogui,
que la pluja mulli quan el sol hi faci sec

Per molts anys!!
Avui és el teu gran dia, aquesta és la teva nit,
és el moment del teu gran ball

Per molts anys!!
Cada dia per molts anys
Sigui avui, el vuit de març, el deu de desembre
o la boirosa nit de nadal

I que les fades xiulin les teves cançons
i que la mare t'hagi fet uns bons macarrons
Que per sempre riguem junts i fem tonades
i molts petons I fortes abraçades

Per molts anys!!
Avui és el teu gran dia, aquesta és la teva nit,
és el moment del teu gran ball

Per molts anys!!
Cada dia per molts anys.
Sigui avui, el tres de juliol o la diada
o qualsevol dia de la vida!!

I que cada dia, és més, cada instant,
els gaudeixis com avui

Les nits es tornen

Serà la meva ideologia,
serà l'alba al despertar.

Les petjades a la sorra,
per si un dia vull tornar.

Serà blava la mar,
verda i espessa la vall.
Gran i dolça la muntanya
Serà un dia que durarà anys.

I el sol no apareix, si no trobo la llum que tu portes.
Contenc la respiració, al olor del teu perfum.

Sentir el viento.
Soñar despierto

Alzar el vuelo,
perdernos sin rumbo lejos.
Medir la distancia en tiempo,
que sea eterno.

Seré com el far encès,
seré el vent al seu favor.
Com un vaixell navegant,
que supera les tempestes i no dorm.

Seré el blau del oceà,
el verd, la calma, la vall.
Neu dolça de la muntanya
una imatge en un segon.

I el sol no apareix, si no trobo la llum que tu portes.
Contenc la respiració, al olor del teu perfum.

Seremos dos niños jugando en las olas en corrientes de papel,
tragando la tinta de esos versos rotos que ya no queremos ver.
He perdido el norte ni mapas ni tiempo que no necesitaré,
suerte en el viaje miraré a otra parte.

Tocar el fons amb els dits,
veure't al fons del camí.

Verte sin verte...

Las noches se vuelven letras, mirando la luna llena.
Les nits es tornen paraules, escrites amb lluna plena.

Las noches se vuelven.
Les nits es tornen.

Miradas, mirades.
Sonrisas, somriures.
Palabras, paraules.
Caricias, carícies.

Sum vermis et non homo

Cuc de la terra vil, per una estona
he vingut en la cendra a arrossegar-me.
Veniu a mi, congoixes del martiri,
espina del dolor, vine a punyir-me.

Feu de mi lo que us plàcia,
jo só un no-res, mes mon no-res és vostre.

Escombreu mes petjades en l'altura;
ja no faré més nosa.

Vull ser volva de pols
de la rodera a on tots los qui passen
me trepitgen.

Jo só un no-res, mes mon no-res és vostre,
és vostre.

Fou mon bressol un gra de polsinera,
i un altre gra serà lo meu sepulcre.

Sum vermis et non homo.

M'agradava

M'agradava quan em deies
que podríem viatjar pel món.

M'agradava quan somreies
i t'amagaves sota el meu cos.

M'agradava quan em deies
que tard o d'hora estaríem junts.

M'agradava quan ens vèiem
i entenia que no era el moment.

M'agradava quan parlàvem
rere vidres i em creia a prop.

M'agradava quan ens crèiem
que compartíem una cançó.

M'agradava quan buscava
alguna excusa per dir-te res.

I a mi encara més m'agrada
creure que un dia ho veuràs clar.

El gat s'està fotent el colom

amb un de sol no en farem res?
fan falta tants maldecaps per ser inconscient
amb un estrip al nou jersei
no és cap fet estrany no entendre el perquè
si d'entre tants hi ha un sol moment
que et faci lúcida la ment
llavors entens tots els perquès
però se'n van en un instant
d'aquest precís i pur moment
l'inconscient te'n fa vident
i quan se'n va et deixa un buit
que passa a ser un maldecap
i fa que torni a començar
amb un de sol no en farem res?
fan falta tants maldecaps per ser conscient