Focs i brases

A l'hora de l'alba humida
en camps oberts somiats
trenquem silenci verge
amb crits hereus del vespre

Som el foc d'ahir a la nit
les brases del matí
i fem fora les cendres
que només son molèsties.

I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

A l'hora del capvespre
en camps oberts somiats
seguim trencant silenci
amb crits hereus d'un dia llarg.

I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.
I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.

I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

Un dia sense tu

Ha començat una realitat,
unes sensacions que mai no havia conegut.
Desperto avui, ho recordo tot,
em vas fer feliç, tingues-ho per ben segur.
Anant per tot arreu, aturant-nos de cop,
aprofitant els moments,
gaudint d'un lloc desert
o al bell mig del carrer
d'una ciutat vaig dir:

No, no, no em facis patir,
no trenquis aquest encís,
que no podria aguantar un dia sense tu.
Fes-me controlar, saber quan m'haig d'aturar.
No veus que no puc estar un dia sense tu.

Ja em veus aquí, com un arbre nu
com la flor que cau poc després d'haver nascut.
Em tremola el cos, m'arrossego per tu,
em costa molt acceptar tal com ets tu.
Aquella nit o potser aquell matí
em creia volant lluny d'aquí
tancant els ulls, alliberant els sentits
sense pensar, vaig dir:

No, no, no em facis patir,
no trenquis aquest encís,
que no podria aguantar un dia sense tu.
Fes-me controlar, saber quan m'haig d'aturar.
No veus que no puc estar un dia sense tu.

Somnis sense retorn

Somnis sense retorn
caminen per tot l'ahir,
es mouen entre ombres.
Somnis sense retorn,
buscant-me la tristor,
trobant-me sense força en un racó.

Somniant, però coneixent.
Somniant, però coneixent.
Encens i vibracions,
recorren tantes habitacions.
Sorprès quan surt el sol,
eren daurades situacions,
sé que estava vivint corrents,
vivint corrents!
Somniant...

Somnis, només somnis,
imatges que ja es desfan,
i tu, i jo, quan estàvem lluny,
i ara quan els records ja se'n van,
la teva vida és només teva,
així que pren tot el que puguis,
viu tot el que puguis.

Somniant...

Somnis, només somnis,
es mouen entre ombres,
saps que estaves vivint corrents!

Són només somnis sense retorn.
Són només somnis sense retorn.
Són només somnis sense retorn.
Són només somnis sense retorn.
somniant però coneixent,
somnis sense...
somnis sense..., somnis sense retorn...

Són només somnis sense retorn.

Mala brossa

En el poble passa la gent de molts colors i sabors.
Però tu te'n ixes per damunt de tots.
Perquè eres la més "fashion",perquè eres la millor,
allà per on tu passes fa molta pudor.

I la veritat és que no entenc el perquè,
perquè sues colònia i pixes xampany francès,
defeques xocolate, segregues cafenet
i la teua menstruació és de caramelet.

Eres molt "fashion", tu eres el melic del món.
T'has comprat un "MINI" i el teu "novio" és un hipster de collons!

Podran tancar escoles, pot haver gent patint fam,
pot haver mil injustícies però a tu et dóna igual.
El més important és anar guapa i sempre ben "maquejà"
i portar unes ulleres més grans que les "d'esporgar".

Tu te'n vas a la "mani", a la manicura.
Eres pija, vas de "shopping".Mai estaré a l'altura!
Si per tu fos, portaries un gosset dintre del "bolso"
que segur que cagaria boletes de "foie".

Eres molt "fashion", tu eres el melic del món.
T'has comprat un "MINI" i el teu "novio" és un hipster de collons!

Però a mi tu no m'enganyaràs!
Tu eres la filla de Vicent!

Vicent, el llaurador que sempre fa pudor,
que passa el "retobator" i rega de motor.
Que es veu el barrejat i es posa a treballar,
no li fa "ningún asco" a agafar l'aixà.
No sap que és el martini però si el "vermudet",
no té "ningún reparo" en cascar-se quatre pets.
Ahí va Vicent a tope en la seua "Mobilet",
ta mare va darrere, sentà de gaironet.

"Xè" Vicent, que collons has fet? Amb "lo aseat" que tenies l'hortet.
"Xè" Vicent, que collons t'ha passat? Que la mala junça se te l'ha "papat".

Eres molt "fashion", tu eres el melic del món.
Eres molt "fashion", tu eres el melic del món.
Eres molt "fashion".

Licors

just per allà on la gent del port
fan fraus, trafiques i conxorxes
un xicot de robes pobres
observava abstret
un punt concret del cel.

on, de cara nova i neta,
ell hi veia una pesseta
brillant com una bombeta
marca zeta (o phillips)
de vint-i-cinc vats

veia el cel de color menta
veia uns núvols de grosella
veia ocells color chartreuse groc
i veia un mar
tot de color
parfait amour.

just davant d'ell, palplantada,
una dona malcarada
se'l mirava, cara a cara,
des de feia potser cinc
o deu minuts

"i què tinc micos a la cara?"
va dir el noi, plantant-li cara
"iuix, mussol, si en tens, de cara!"
feu la dona, grassa, amb aire amenaçant.

"i jo als marrecs que em planten cara
sempre els hi he girat la cara!"
intervingué, donant la cara,
un senyor amb un trajo crema de cacau.

poc després, quatre o cinc cares,
dotze, quinze, trenta cares,
se'l miraven a la cara
per saber, si sí o si no, estava drogat.

i varen cridar un guàrdia urbano
i els dos verds d'una barraca,
feren venir un blau que passava,
per que anés a buscar els grisos
en un salt.
xi-pa-xi-pam!

i els grisos ..."A VER, QUÉ PASA!?!"
d'un cop d'ull se'n feren càrrec
i amb poc temps i una ambulància
el varen fotre dins del llit
d'un hospital.

veié metges color palo
infermeres curação
sals d'anís i aigua del Carme
pis i aromes i orinals de Montserrat.

veié anàlisis de kummel
infeccions com de chartreuse verd
crema de banana
Calisay i estomacal.

varen buscar-li ... marihuaaaana
i varen buscar-li grifa o hashish
i varen buscar-li àcid lisèrgic
i heroïïïïïïïïïïïïïïïïna!
i coca-ïna!
i mescalina!
i morfiiiiiiiinaaaaaa
i aaaaaaaaaaaaaaam
feeeeeeeeee
taaaaaaaaaaaaa
miiiiiiiiiiiiiiinaaaaaa.

i varen buscar-li vaselina
i també varen buscar-li
si se li escapava la oriiiiiiiiiiina
i brillantina
(... und das Schiff mit acht Segel
Nund mit fünfzig Kanonen ...)
o... kiff!

l'endemà ja el varen fer fora
i no li varen trobar cap droga
li varen fer interrogatoris
però el xicot els va respondre
innocentment.

i l'informe que donaren
tots els que l'analitzaren
fou de que sols li trobaren
- què? què?
un petit excés de copes de licor.

i en ser fora, ell mirà el cel i
només hi veié deu cèntims
foscos, bruts, plens de misteri
i decebut se'n anà a buscar
algún bar obert
i decebut se'n va anar a buscar

algun bar obert.

és el que passa
per mamar massa
pren xocolata
i deixa el licor.

és el que passa
que no t'enteres
pren xocolata
que és el millor.

és el que passa
per mamar massa
pren xocolata
i deixa el licor.

Cims i abismes

Pujant als cims de boira m'acompanyes,
també descendint abismes sense llum,
et sent al meu costat en les tenebres:
a l'altra banda de l'amor tots dos
vivim junts.

Hem vist l'infern de verds en companyia,
la glòria resplendent amb els nostres ulls.
Moments multicolors de cada dia:
a l'altra banda de l'amor tots dos
vivim junts.

Cims i abismes hem passat.

Som foc

Som foc tots dos i encara crema.
Portem a dins el crit d'un món que desespera.
Portem cançons, desitjos nobles.
Cantem per provar de refer el camí dels pobles.

Som foc tots dos i encara crema.
La llibertat és la nostra única bandera.
Portem cançons, desitjos nobles.
Cantem per provar de refer el camí dels pobles.

And now where all out here tonight.
There's something burning,
there's something bright.

Si cau la nit aquí
seguirem sense pressa
cantant les nostres cançons,
explicant batalles, somiant un altre món.

Si cau la nit aquí
ballarem la tristesa
lluny dels problemes del món.
Un món que balla avui és un món millor.

Som foc tots dos i encara crema.
La llibertat és la nostra única bandera.
Portem cançons, desitjos nobles.
Cantem per provar de refer el camí dels pobles.

And now where all out here tonight.
There's something burning,
there's something bright.

Si cau la nit aquí
seguirem sense pressa
cantant les nostres cançons
explicant batalles, somiant un altre món.

Si cau la nit aquí
ballarem la tristesa
lluny dels problemes del món.
Un món que balla avui és un món millor.

Som foc tots dos i encara crema.
La llibertat és la nostra única bandera.
Portem cançons, desitjos nobles.
Cantem per provar de refer el camí dels pobles.

And now where all out here tonight.
There's something burning,
there's something bright.

Si cau la nit aquí
seguirem sense pressa
cantant les nostres cançons
explicant batalles, somiant un altre món.

Si cau la nit aquí
ballarem la tristesa
lluny dels problemes del món.
Un món que balla avui és un món millor.

You've gone away.
you've gone away.
You shooting star.
But I'll follow you out there
and I'll get to where you are.

Somnis entre boires

Somnis entre boires
Boira entre els dos
Tu i jo pell a pell
Ombres dins el cel
Torna'm a somriure
Nena, sota el meu cos
Guanya'm amb mirades
Tendres com el son

I t'obriré
un camí enmig del mar
Ple de llum
Ple de plaers
i ocults secrets

Lliga't les mans fredes
al voltant del meu coll
I dóna'm la tendresa
que et surt del fons del cor

I t'obriré
un camí enmig del mar
Ple de llum
Ple de plaers
i ocults secrets

El vagó del nostre tren

El vagó del nostre tren
Modest i buit de gent
Ja marxa a plena lluna.
I tu jo estem a dins
Aïllats del fred d'abril.
Que glaça les muntanyes.

Sé que el viatge ha començat.
Que estàs al seient del costat.

Veig com el fum se'n va.
I brilles tu.

El xiulet del nostre tren.
s'endinsa en el vent que ens porta lluny de casa.
Les maletes que hem omplert,
les estacions que hem fet.
seran la nostra història.

Veig com el fum se'n va.
I brilles tu.

El vagó del nostre tren
Modest i ple de gent
Segueix a plena lluna.

Estrella

Des que no hi ets busco respostes,
allò que he callat per por a no trobar-te,
des que no hi ets busco en la nit,
jugant a fet i amagar,
amb les estrelles.

I busco dins l'oblit,
i els esquemes del meu cap,
escapar no t'he sentit.

Per què has marxat...

Des que no hi ets,
que aquell trencaclosques,
li falta la peça que em vas regalar.

I et busco dins l'oblit,
i els esquemes del meu cap,
escapar no t'he sentit.

Per què has marxat...

Escenes quotidianes Vol. VIII

I sona el boom, el clap, i vibra el carrer
olor de asfalt, records
un beat de Premier, la veu dels barris
pintant metàfores als quadres
rimant paisatges, musicant el verb
Com vos conte;
dos anys i vuit escenes, simple
consciència neta i actes que sí que són exemples
10 videoclips, el puto disc, quasi 100 bolos i silenci
respecte per la gent que observa el temple.

Cançons rebels i consentides ... ey
res de llepar-nos les velles ferides
Per què conviure amb l'odi quan aquí fora hi han
plaers que porten nous punts de partida

Si cada rima és una perla és precís
que cada tema ens conduïsca a un paradís,
que paren, que no vull que em distraga aquell soroll
hi han paraules amagades, com tresors baix d'algun matoll.

I treballem amb la pressió del temps
amb l'addicció i amb la paraula dient, és un esforç intens
sabem des del principi, que estàvem exposats
i és que hi ha goix i benefici, eixe és el pecat
Ell tenia una presó mental fa cinc anys,
ara té la banda que somiava
també té més temps, no "hobbys" més cars
li queda pendent una digna retirada.

I es tanca un cicle: Victòria
la barca amarra-eta, cançons podrint-se a la llibreta
Escenes quotidianes del nostre relat
el camí marcat, nens, la faena feta.

Jimi

Vam coincidir en un mirall
Et pintaves els ulls de carbó
Les finestres reflectien l’interior
d’aquell bar, mentre lliscàvem nit avall
Val la pena celebrar-ho com cal
“Cambrer, faci el favor de posar en fred el xampany!”
“Ara hi corro…”, va dir ell mofeta amb l’afany
de tancar ràpid i baixar la persiana avall
Llavors vaig pensar que allò
duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo
ja era el senyor…
L’endemà volies anar a un centre comercial
Necessitaves un llit, una taula, un sofà
Em vas dir que era per tornar a començar
mentre remuntàvem la Rambla del Raval
Quan aquell gos lleig em va voler mossegar
i l’amo begut et va dir “el vull fer sacrificar”
em vas convèncer que te l’havies de quedar
i ja érem tu i jo, llit, gos, taula i sofà
Llavors vaig pensar que allò
duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo
ja era el senyor…
L’endemà al matí no eren ni les set
Vaig pensar que eres tu amb el nas fred
qui em llepava la cara. Però aquell alè
era més aviat de gos mal nodrit i petaner
Vaig entendre que volia sortir
però al carrer i sense corretja va fugir
Per un moment casi segueixo el seu camí
Però el vaig atrapar i vam tornar junts al teu llit
Llavors vaig pensar que allò
duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo
ja era el senyor…
Ja era el senyor
Jo era el senyor
Ja era el senyor
Jo era el senyor
del teu cor

Morir per morir

Doncs morir per morir
que sigui jove encara
i marxar per marxar
perquè no fer-ho ara
perquè no fer-ho ara.

Més m'estimo fugir
avui que sóc bonica
que no em vegi envellir
tothom de mica en mica
tothom de mica en mica.

i no em comenceu a dir
que és molt d'hora per morir
que és millor amb el cabell blanc
i gens de força a la sang.

He vist massa foscor
quan l'acabi s'acosta
i els dies de tardor
morint sobre la costa.

M'imagino la mar
que em tanqui les parpelles
com he vist despullar
les roses, les més belles
les roses, les més belles

És el millor el comiat
quan la veu encara crida
triaré sempre el combat
si és que cal perdre la vida.

Doncs morir per morir
que sigui jove encara
i marxar per marxar
perquè no fer-ho ara
perquè no fer-ho ara.

Més m'estimo fugir
avui que sóc bonica
que no em vegi envellir
tothom de mica en mica
tothom de mica en mica.

No em digueu que els meus germans
vulguin fer més companyia
que per ells he fet abans
tot allò que jo podia.

Si fos molt si no és res
tot queda ja a l'esquena
jo no espero ja res
i marxo ben serena
i marxo ben serena.

Demà em faig a la mar
la mar de la l'equipatge
Demà em faig a la mar
i deixo aquesta platja
i deixo aquesta platja.

Doncs morir per morir
que sigui jove encara
i marxar per marxar
perquè no fer-ho ara
perquè no fer-ho ara.

Ones

Més enllà del temps i l'espai
esperes el teu moment per tornar
jo ja t'he somiat més d'un cop
i ets com les ones viatjant amb el mar

I al mig del no res
per mi tu ho ets tot
i al mig del no res
per mi tu ho ets tot

I sé que ets tu, que ets tu
que vens de molt lluny, de molt lluny
per estar amb mi

I el mar em desperta a la bella dorment
i amb tan sols un somriure
t'espera pacient
Ja t'ha imaginat molts més de mil cops
i sap que ets el millor que mai li ha passat

I al mig del no res
per mi tu ho ets tot
i al mig del no res
per mi tu ho ets tot

I sé que ets tu, que ets tu
que vens de molt lluny, de molt lluny
I sé que ets tu, que ets tu
que vens de molt lluny, de molt lluny

Repapiejant / Greix

Repapiejant 0:00
De vailet em deia el pare:
"Què vol ser quan siguis gran?
Un mal criat culpant la son
atrinxerat entre els llençols
fent l'indi amb sorna, cantant en sioux
les lletanies dels convents".
"estic ben tip tip tip
no vull que facis tard
per Déu t'ho juro que et trauré la mandra a cops de pal
Per més que piulis mofes d'orfenat
de vells xarucs repapiejant"
Just posar-me al llit li deia:
"No vull ser gran,
no vull ser com tu tan elefant"
Ei! A la fi et cuides tard
t'embrutes quan menys em vals
i et fixes en la mare per un reclam
i oxides híbrids d'odi sense fel
sobre un fill que es perd
no et calen crits si el que tu vols és mel
no et puc retreure l'ànsia
ni el neguit patern
Dabadabadabadibiboro
L'inri es perd quan un neix vell
no vull ser gran
si puc triar
deixa'm ser un nen
no un elefant.

Greix 3:04
Prou t'hi fixes i no hi caus
indagant a tort i a dret,
tot pidolant sol, sense ni un deix brut
que et torni el pols
esporgaràs renecs, costi el que costi
ho esporgaràs conscient que tu
pots córrer un risc furtiu
i perdre-ho tot de cop
en un sol jorn cornut
tot enfilant l'agulla
et cauran sanglots de cristall
tot mudant uns quants diàlegs muts
invicte et perds, sota una aixela gris
entre mig de les venes d'un cairat
tiretaporapopipopom
piula els fiscorns, tuturitupitapitu
sembla un mal joc confús
introvertit, gandul, tret per uns quant hàbits
ben fornicats per l'ús
sense suc ni bruc, com un conte de fades
des de baix estant
que et purgaran l'alè amb oli de ricí
pres d'un bocoi, tot pres d'un sol glop sense dir res
ennueg debades
com vils destrets de pus
fent servir remeis d'actriu
trufes d'encàrrec, cent vil falòrnies
homicides cobrant l'atur
no ets tu qui em fa perdre l'oremus?
entre el·lipsis de ciutat
enmig de lliris blancs
un seguit de profans
venent ànsies de bastaix
tirepote tirepota tirepotapoti
invertint a fons perdut
uns quants crèdits endeutats
graus tens disposes tu
enmig d'un roent redòs mesquí
és injust? El greix d'agulla.

Cada vegada

Cada vegada que em pose
aquesta camisa pense en tu,
recorde el moment concret
en què me la regalares.

Cada vegada que passe
prop de les torres de Serrans
o camine sense rumb
pels carrers del centre històric,

cada vegada que em fixe
en el Palau de l'Exposició,
en els solars de Velluters
o en el pont de Calatrava,

et trobe a faltar
terriblement,
em costa viure sense tu,
atrinxerat en la distància.

Cada vegada que llisc
els versos tristíssims d'Estellés
o cante les meues cançons
i sé que no estàs en el teatre,

cada vegada que torque
la pols d'aquells vinils antics
que t'arriscares a comprar
en un antiquari de Tolosa,

cada vegada que intente
endreçar els meus records
i em ve al cap Anantapur
i l'estiu de 2012

et trobe a faltar
terriblement,
em costa viure sense tu,
atrinxerat en la distància.
I no puc oblidar,
ni per un moment,
aquestos vuit mesos tan durs
que se m'han fet una muntanya.

Mariona

Mariona,
no passa res
aixeca el cap i segueix
Mariona
no és veritat
quan dius que ja t'ha passat
tu, aguantes, no entenc com, però avances
menges maduixes i nata
i saps que no se't nota a la cara
Mariona
pots plorar
o mentir tota l'estona
Mariona
no passa res
si un dia t'estoves
tu, aguantes,
no veus que no fa falta
t'enganyes més a tu que a nosaltres
i creus que no se't nota a la cara

Escenes quotidianes Vol. VII

Un centímetre cúbic de soma.
El ball de l'alienat que mai passa de moda.
Pastilles per dormir, per no dormir, per somiar, per volar,
un desert a la boca.
Un mapa a la pupil·la i un pèndol que oscil·la
entre el goig i la ferida.
I es rovella una vida.
L'eufòria a les mandíbules, la llum als ulls,
la lluna d'espill i el desig a caramull.
Ansietat, depressió, plaer a trenca coll.
Immunes al dolor? No.
Deliris d'alcohol.
Parlar hores i hores amb el sostre.
Tremolors, picors, visions de monstres.
Cadascú ballant amb les seues addiccions.
Hi ha politoxicòmans i addictes només a facebook.
Yonkis del futbol, ​​yonkis del nostre senyor,
Nuevas generaciones i drogates de Pokémon Go.
La llei i la moral. El perdó ha de ser legal?
Qui vol ser gent normal? Qui és el tarat mental?
El dret a fugir una estoneta, a escapar.
El deure de quedar-se a bregar, a batallar.
Boogie Boogie
El paradís és un exili
Massa sol·licituds d'ingrés al cementiri
Massa sang, massa guerra,
massa mort,
massa bales perdudes als guetos del món.
Les drogues són tan velles com la gent, mira,
i la prohibició omple les presons de pobres.
El negoci és el negoci, compares.
Cui prodest. Volum VII.
Escenes quotidianes.

La rutina

Sortiré de dins del cor de la baldufa
per despertar i treure el fum dins del meu cap
sortiré de dins d'un món que no em belluga
vaig despertant, caminant, sempre endavant.

No tinc por, de l'aigua estancada
no tinc por, quan la pressa m'atrapa
si caic a terra, m'enfilo per les branques
caminant per on volen ocells sense ales
sense mapa, m'he perdut en una etapa
on he après a agafar-me a la vida quan canta!

He après a viure sense robar
he après a viure sense enganyar
sóc petit.... però també puc ser gran
construint el present amb les mans
m'he quedat, els detalls d'un somriure
petits detalls del dia a dia
trepitjant, sempre mirant on camines
seguiré buscant, recuperant el temps perdut!

Sortiré de dins del cor de la baldufa
per despertar i treure el fum dins del meu cap
sortiré de dins d'un món que no em belluga
vaig despertant, caminant, sempre endavant.

No vull veure tremolar unes mans pel fred
quan les cases s'ensorren de pena
no vull caure a la rutina dels senyors
i acabar dins d'aquest vell sistema
provaré a equivocar-me un altre cop
provaré de canviar els meus dies
miraré, de trobar l'alegria
sense pors, ni calers, ni manies.

Deixa'm canviar, rutina de les pors!
Deixa'm marxar, rutina dels senyors!

Sortiré de dins del cor de la baldufa
per despertar i treure el fum dins del meu cap
sortiré de dins d'un món que no em belluga
vaig despertant, caminant, sempre endavant.

Sortiré de dins del cor de la baldufa
per despertar i treure el fum dins del meu cap
sortiré de dins d'un món que no em belluga
ja he despertat, sense fum dins del meu cap!

Desafiant el Sol

Hem marxat contra el vent,
hem parlat sota el mar,
hem pres la decisió d'anar junts.
Actuar de costat.

Hem descobert el Sol
i l'hem desafiat.
Hem rigut als moments més estranys.

No ens hem posat cap més barrera
que les pedres del camí.
Viatgem sense fronteres
per les terres del destí.
Imaginem noves maneres
de saltar a l'infinit.
Caminem deixant enrere
empremtes foses en la nit.

Hem despullat el fred,
hem viscut sense por,
hem escrit amb les mans cent postals
que mai no hem enviat.

Ens han construït murs
i els hem enderrocat.
Fugim del so més pur.

Obrir del tot les portes, que entri la claror.
Transformar antigues notes en revolució,
fer un pedra, paper i tisores, que trenqui l'empat.
Agafar ben fort la mà que tens al costat.
Guardar-te les estrelles per les nits d'hivern,
encendre revistes velles amb el foc rebel,
entrar dins una bombolla de llum i colors,
explorar els racons del teu cos.

Aina

Aina, es misteri dels teus ulls me dibuixa una tonada impregnada de sentiment
Aina, tan aprop i tan alluny dels meus somnis d´aventura, criatura jo et tenc present
Aina, jo t'haria si pogués tot un món de fantasia, nit i dia, tot es temps

Gràcies per ésser així com ets,
gràcies per ésser un trosset meu
quan esteim plegats, tots dos som un
quan estic tot sol, sol pensar amb tu
I en sa nit, quan tothom reposa...

Aina, jo t'haria si pogués tot un món de fantasia, nit i dia, tot es temps

Gràcies per ésser així com ets,
gràcies per ésser un trosset meu
quan esteim plegats, tots dos som un
quan estic tot sol, sol pensar amb tu
I en sa nit, quan tothom s'estima...

Aina, es misteri dels teus ulls me dibuixa una tonada impregnada de sentiment
Aina, Aina.

Te vendré a cercar

M'he fet mariner del cel
per podermos rebolcar enlaire.
Estarem sempre volant junts
Mai perdrem forces per caure.

I on anam? i on anam?
Tu dius que vols rodejar-te de plomes
I on anam? i on anam?
A n'es jardí del cel on només hi viuen ninfes.

Te vendré a cercar
Cada dia on viuen ses flors tristes.
Te vendré a cercar
Tots es dies per sentir-te riure.

S'instrument que viu amb tu
l'amaga sa desconfiança.
Veuràs com si obris ets ulls
Tothom vol sentir com sones.

I on anam? i on anam? (pronunciat "I on 'nam")
Tu dius que vols viure sempre entre ones.
I on anam? i on anam?
Anem a la mar a enfonsar ses nostres vides.

Te vendré a cercar
cada dia on viuen ses flors tristes.
Te vendré a cercar
tots es dies per sentir-te riure

Entre pluges he trobat, un lloc per viure plegats
es niguls han fet un llit per engronçar-nos.
Mos convida es bon ambient, feim s'amor tranquil·lament.
S'il·lumina tot el cel quan tu m'abraces.

Te vendré a cercar
cada dia on viuen ses flors tristes.
Te vendré a cercar
tots es dies per sentir-te riure.

I on anam? i on anam?
Tu dius que vols viure sense fer rutes.
I on nam? i on anam?
Damunt sa lluna sempre hi tendrem bones vistes.

Cor de runner

Si he fumat tota la vida i tinc el fetge de cartró,
i des de festa major no he caminat ni un puto dia.
Soc un home sedentari, no he parit mai cap esforç,
i tot el que sé d'esports ho he llegit a algun diari.

Tens cor de runner.

Mai no havia matinat, tot el dia amb el pijama,
tot m'ha fet bastanta mandra fins que un dia et vaig trobar.
Corres tota la setmana, el Forrest Gump de la comarca,
jo vaig decidir empaitar-te i ja no he pogut parar.

Tens cor de runner.

Que jo no corro ni faig fúting,
tu fas running,
i en soc un professional,
ets un animal.
Que jo vaig a competir,
no t'hi facis mal,
no podran amb mi!

He comprat tota la roba i vaig d'un color ben viu,
he tirat tota la droga que em quedava de l'estiu.
He buidat tota l'agenda si no corres no et vull veure,
i no penso tornar a seure vull tornar-me una llegenda.

Tens cor de runner.

Soc un dels especialistes, compro totes les revistes,
em pots preguntar el que vulguis, ho sé tot, no cal que ho dubtis.
Vaig a tot arreu amb malles i porto una cinta al cap,
potser em veus per la muntanya però no em podràs atrapar.

Que jo no corro ni faig fúting,
tu fas running,
i en soc un professional,
ets un animal.
Que jo vaig a competir,
no t'hi facis mal,
no podran amb mi!

Bevent passat

Són les onze del matí,
no em preguntis res, quiet
és un diumenge qualsevol,
m'aixeco i vaig de tort
i a la boca i tinc mal gust,
tot hi veig borrós.
El cap em va molt a poc a poc
mentre no puc parar
el meu carai de cor...
M'hauré, m'hauré...
de canviar el cervell.
Tot just tocat el tut
començo a rondinar
d'aquell despertador,
que sempre em sol posar nerviós.
I cada nou raig brillant em costa més dibuixar
l'esbós senzill d'un somrís abans
que fàcilment sortia
d'aquella engruna de niu dolç.
Em fa molt mal pensar que el futur és gris
que es podrirà fent un badall.
Tu sempre dius
que està ben bé a punt d'arribar.
A bona hora vindràs...
que ni ens caldrà tornar-nos a emborratxar
el temps corre,
se'ns està socarrimant
vull aiguardent,
jo ja no puc esperar.

Escenes quotidianes vol. V / Vol. VI

Corríem com llops a la vora del riu
la cara bruta, el gest viu
camp a través, barrancs amb patinet
argelagues i bassals i els pantalons desfets.
A comunions, només de convidats
a l'església vam entrar una volta a "escuadrinyar"
"Fill meu, on vas, on has anat a parar?, mala "bascollá" em vaig portar, "NYAS!"

A mi em cuidava Amparo en eixir de l'escola
quan a Carmela se li allargava la feina
no em quedava una altra que cooperar
la Joana sempre amb un plat preparat.
Lo que faça falta, Xè. Suport mutu
pa 'totes elles, amor perpetu
10 mares, 17 germans, som la tribu
criant en col·lectivitat, ja!
I el matriarcat, viu però amagat,
que ix ca de les cases i impregni tota la societat
desfent mos de la marca del poder de l'home blanc
de l'espasa i de la creu, i del Crist a la paret
Obrir els ulls al món, riure i blasfemar,
no hi ha ningú allà dalt disposat a ajudar
compartint eines, HO FEM Junts,
regant la llavor de les idees comunes
manaes de llobes i de llops,
des de la tribu
manaes de llobes i de llops,
que l'Anna Gabriel es multiplique per milions.

Corríem com llops pel carrer i el barranc
del poli a la renfe, per barri o marjal, tant donava.
La roba del germà major
la bici del cosí del poble, i l'entrepà pa 'tots
Primer creuar, després mirar i una peineta.
Imaginació i argot, que torne aquell poeta
Xeringues, cabanes, foc en descampats,
la boca feta un cristo de pegar-me tant de bac.
La mare, el pare i 6 cosins en un Renault 7 a la platja
El sol implacable en la Vega Baixa
La uela i la Sole cuinant per a 30
i siempre hubo un platico pa'l que entrara por la puerta.
Ni gomines ni tratges als cumples,
ni batejos, ni litúrgies, ni temples.
Plens de merda i de sal, de carrers, d'asfalt
perquè els buits amb regals mai no s'omplin.
La voluptuositat, l'efervescència, els misteris insondables de l'adolescència.
Fugíem del present, del futur, i amb la "pasma"
sentit militar i estratègia.
Discussions al banc del parc,
no amagats en les xarxes socials. De cara.
Naxo fregit a multes, descobrir la solidaritat
reunint pasta pa' que les pagara.
Manaes de llobes i de llops,
escenes quotidianes de desesperança,
de la precarietat de la despossessió....
volums 5 i 6, prim! Amor sense causa.

L'hort

Neixen, creixen, fan brots, fan flors.
Creixen, pesen, fan hort, fan bosc.
Al desert, al desert, fem sol, fem foc.
Al desert, al decret, plovem, foguem.

Surten, pugen, com flors, com plors.
Broten, s’obren, com foc, som foc.
Au désert, au désert, ça pousse, ça bouge.
Au désert, au décret, on pleut, on feut.

Amor infinit

Infinitament lluny de tu
m’aproparia al bar;
transportat per l’aroma,
demanaria un got.
Regalat de la música,
aperitiu faria,
menjaria el millor,
regalaria el cos.

Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu.
Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu.

Infinitament lluny de tu 
pujaria a un cim alt,
gaudiria la vall,
respiraria fort.
M’aproparia al cel
famolenc de la terra;
intentant la paròdia,
cridaria com Déu.

Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu. 
   
Infinitament lluny de tu
mai no en tindria prou,
reptaria a la mort,
jugaria el meu fat.
M'enfangaria el rostre,
m'empassaria el món,
vomitaria el ventre
i seria feliç, jo.

Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu.

Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu.

La flor del taronger

Vaig ser indigne del teu somni,
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.

Ara em fan mal les teus llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.

Jo no vull fer-te oblidar
ni vull fer-me perdonar
només vull que quedi tot
on el temps ho va deixar

No sé si fou necessari
odiar per estimar
ni sé si fou imprescindible
destruir per construir

però el destí és inexorable
i el que has fet no es pot desfer
l'arrepentiment no esborra
els fets gravats en la roda del temps

perquè l'atzar té una llei pròpia
no hi taronja sense flor del taronger,
l'efemèrides del temps exacte
només satisfà el present.

Vaig ser indigne del teu somni
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.

Ara em fan mal les teves llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.

No et demano confiança
i tampoc és fe ni esperança
només vull que ho deixis fer
i el temps ja ho posarà en clar.

No t'esperaré

Són tantes les promeses que no havíem de complir,
tantes les mentides que t'hauria volgut dir,
tantes frases fetes que t'havies assajat.
No et vull fer perdre el temps, però et vull explicar
que diuen que les estrelles es van voler apagar
quan vas decidir un dia anar-hi caminant.
Va ser la teva vida que amb un ritme ancestral
va travessar les vies, va fer ballar als marcians.

No em va importar gens quan et vas sincerar
i em vas dir que tu volies marxar.
Sempre he pensat que formes part d'un lloc estel·lar
que et fa canviar les normes, que ens fa ballar el cap.

No, no em diguis més que
no, no em diguis més que
No, no em diguis més que
No, no t'esperaré.

Són tantes les vegades que teníem mal de cap,
i tants els mals dies que al final m'he descomptat,
però junts insistíem que podíem funcionar.
Diuen que no n'hi ha prou només estimant.
Quan vas fer les maletes amb un riure mortal
vas dir: "aquí tens les coses, no puc esperar".

Amb el so de les claus vaig tenir-ho molt més clar:
te'n vas, te'n vas, te'n vas, te'n vas...
No, no em diguis més que
no, no em diguis més que
No, no em diguis més que
No, no t'esperaré.

No t'esperaré
No t'esperaré

No t'esperaré
No, no em diguis més que
no, no em diguis més que
No, no em diguis més que
No, no t'esperaré.

Falsos i absurds

Dóna comba bomba
quan ix als diaris
notícia i primícia són sinònims rei
heu aconseguit sense massa esforç
enganyar a molta gent
furgaré on no toca i no aniré a l'infern.

Dóna comba bomba
quan ix a la tele.
Notícia i escàndol esdevenen dogma, rei.
El perquè es confon
i la balança cau perquè no suporta el pes.
Furgaré on no toca i no aniré a l'infern.

Riures de la realitat
i contar-la fent com fan.
Blanc o negre, roig o verd
que plore la veritat
i ara endevina:
Qui és eixe que amagava
bragues als calaixos?
Què trista pot ser la glòria!

No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos i absurds,
callen els muts.
No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos i absurds,
llei de l'embut,
amagueu-se venen dispostos
les riallades són massa fortes.
El ridícul una ganyota
que ells la fan molt bé.

Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva,
entre valles de lamentos y montañas malheridas,
no apagará nuestra llama ese viento.
Aunque nos falte el aliento y no se cierre la herida,
y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge
grandiosa una revolución,
no nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas
sirven de poco si nos queda el habla.

Que la tele és un circ i el món una estratègia.

Sólo es tablero de la guerra.

Confonen les paraules i amaguen l'evidència.

Hay tanta cabecita enferma
tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras,
retumbaremos por toda la tierra,
nuevas raíces despiertan.

No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos absurds,
callen els muts.
No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos i absurds,
llei de l'embut.

Macrosomni

Viure ple de tots els somnis que hem rigut,
ple de tots els somnis que hem plorat,
torna i vine amb tota la veritat.

Desperta't, aixeca't, somia, desperta.
Destrossa ferides i anima desànims.

Conjuga les paraules però juga amb els fets:
T'estimo, t'estimen, estima't i no temis.

Somio amb els teus somnis
si somien felicitat.
Deixa'm somiant
que no vull despertar.

Somio amb els teus somnis,
em fan feliç.
Deixa'm somiant
sense que hagi de canviar.

Anima't, reanima't i alegra les penes.
Colpeja les fòbies, claudica a l'amor.

Escolta'm t'haig d'agrair tanta sinceritat
ja saps que tot el tedi t'ha traït,
s'ha fos i tot tornarà a renéixer.