Arribarà

Amb llàgrimes als llavis miro la línia que vull creuar,
és la porta de l'ofec i els crits trencats.
amb les armes sobre el cap em fan girar
quan la mare espera dins de l'hospital

I la terra promesa que van confiar-nos, digueu-me on és.
On és la felicitat del paradís,
si els camps i les tortures són l'únic que rebem?
Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat.

I arribarà el dia del combat
quan les nostres forces s'uniran
i l'amenaça s'haurà esborrat
i podrem somiar

Pedres al puny i empenta són les nostres armes al carrer
contra tancs, governs i lobbies que defensen el diner
i el qui pensi en injustícia de terrorista el tractaran
l'estratègia és no rendir-se i seguir sempre endavant.

Nits de llum i sirenes ens fan renéixer la ràbia al cos
esperant veure la mà que trenqui el mur
convivim amb les mentides, nascudes del rencor.
Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat.