Marcians

Hem aparcat la nau a la zona blava de la Diagonal,
venim de molt lluny i els anys llum els portem fatal.
Estem de viatge oficial d'una galàxia de prendre pel cul,
i tinc un ull gandul que quan es fa fosc no em deixa guipar.

Això és el que els explicava,
en qualsevol control de nit,
quan els guàrdies civils el trobaven, badaven com nens, escoltant-lo mentir.

El meu company no pot pilotar, té un tic nerviós que el despista,
i no pot veure la pista cada cop que li agafa un atac.
És per això que estic al volant, la situació és d'emergència,
no tinc carnet ni llicència, però tampoc és tan important.

Això és el que els explicava
en qualsevol control de nit,
quan els guàrdies civils el trobaven, badaven com nens, escoltant-lo mentir.

El color de pell és molt cridaner és un verd clar Kriptonita,
fliparia tota la vida si veiés com soc de veritat.
És per això que vaig camuflat sota un vestit de persona,
però no puc perdre més estona així que si us plau deixi'm marxar...

I a vegades la policia li permetia,
enfilava l'horitzó ningú sap on vivia.
El company mai no deia ni mu del bolet que portava,
o potser era l'extraterrestre del que parlava.

Escoltant-lo mentir.