Amor i lluita

Al bloc de davant no hi ha llum a la finestra,
A baix al carrer fa temps que ningú surt a jugar.
La moto del carter ja no s'atura a deixar res a la bústia,
Sa mare no surt a regar les flors del terrat.

El foc que respiro encén els silencis,
Aire que crema els somnis estripats.
I el verd de la samarreta que em poso
la força que crida que tot ho podem.

Amb coixins de mentides
dormen tranquils al seu món.
Okupem els seus somnis,
serem el seu malson!

Avui hem trobat la carta de l'amenaça.
Amb llàgrimes i plors, hem promès que no ens faran fora d'aquí.
Han arribat mil veus que defensen fort davant la nostra porta,
Ressonen els cants, casa meva és casa vostra dia i nit.