17 de juny 2019
Encara queden dies
No sé si sortiràs del lloc on estaves pres,
d'una història que va deixar-te cap i el cos del revés.
La teva fe, la meva por, el teu cap verd i l'univers.
Una vida de plors fins que va canviar tot.
De les cendres en va sorgir una mirada sense temor,
que la clau de la vida la vaig trobar i la tinc no sé on.
El teu cap buit, el meu orgull, el teu parer, i no sé què.
Una vida de pors, fins que va canviar tot.
Oh! Encara queden dies per viure.
Oh! El món és on cridant serem lliures.
Oh! Encara queden dies per viure.
Oh! El món és on cridant serem lliures.
Eh, oh! És la vida que vindrà.
Eh, eh, oh! El que ens fa tirar endavant.
Eh, oh! És la vida que vindrà.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, eh!
Necessito més hores per poder viure el dia que vull,
que em descompto si penso en quantes estones fan un minut.
El teu camí, el meu destí, sona tan bonic...
Una vida d'errors, però ho tenim més a prop.
Si m'enfado recordo totes les coses que no he perdut,
i en les tardes a l'ombra quan em somrient em deies "tossut".
La teva sort em fa més fort, i un dia gris, trobar-te al llit.
Una vida d'amor, fins que va canviar tot.
Oh! Encara queden dies per viure.
Oh! El món és on cridant serem lliures.
Oh! Encara queden dies per viure.
Oh! El món és on cridant serem lliures.
Eh, oh! És la vida que vindrà.
Eh, eh, oh! El que ens fa tirar endavant.
Eh, oh! És la vida que vindrà.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, eh!
Eh, oh! És la vida que vindrà.
Eh, eh, oh! El que ens fa tirar endavant.
Eh, oh! És la vida que vindrà.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, eh!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada