Imagina

Imagina per un dia ser més ric del que somies
que et regalen una vida per construir com la voldries
digues què canviaries, les costums, la companyia?
Digues tu què en faries dels diners que et sobrarien?

Una casa amb bona vista, on voldria fer l'artista
on amb noies de revista, ser el màxim materialista
no diferenciaria si és de nit o si és de dia
viuria el que voldria, tindria el que un somia.

Imagina el que tu vols, rebolcat entre els llençols
que elles fossin vi de cata, en proves una, en proves l'altra
però alguna cosa se't remou i al final t'aixeques sol
d'una copa enverinada, te n'adones que "algo" et falta.

Me n'adono que em perdo i que et trobo a faltar
enyorant una vida que no he tingut mai
i em desperta el desig de venir-te a buscar
que no valgui la pena seguir imaginant.

Me n'adono que em perdo i et trobo al faltar
enyorant una vida que no he tingut mai
i em desperta el desig de venir-te a buscar
i deixar d'imaginar... Imaginar!

Flying through the streets with no care in the world
I drive towards my fears that way I don't see my world burn
so I fly with my brothers, our heads held up high
living life for what it is, we dance up in the sky, ooooh.

I és que no m'importa si el vent em bufa en contra
potser se m'emporta però s'obrirà una altra porta
intento fer el que puc, cadascú ha de fer el que escull
decideixo treure'n suc, prefereixo fer el que vull.

Me n'adono que em perdo i que et trobo a faltar
enyorant una vida que no he tingut mai
i em desperta el desig de venir-te a buscar
que no valgui la pena seguir imaginant.

Me n'adono que em perdo i et trobo a faltar
enyorant una vida que no he tingut mai
i em desperta el desig de venir-te a buscar
i deixar d'imaginar... Imaginar!

Que la vida és molt més
que una butxaca egoista i plena de diners.

Imaginar!

Tots compartim la mateixa lluna
que només n'hi ha una, d'aquí fins a Cuba.

Imaginar!

Imagine all those dreams, the sweet free destiny
just let your brain run wild and remember that your not alone.

Imaginar!

Que jo em quedo amb el que tinc
que ja en faig prou.

A peu

Des de terra ferma
penso milles més enllà
i creua algun núvol foraster .

No té paraules,
ni maleta, ni ciutat.
Passa de llarg i s'hi està bé.

Des de terra ferma
tres onades de perfil.
L'ombra d'un pi té gust de sal.

La brisa crema,
mentre el sol ens fa dormir
i hi ha caravana per tornar.

Soc d'aquells que viatgen sense pes
a llocs on ningú hi ha perdut res,
a estius cada cop més tropicals,
a dies que s'encenen per l'oest.
Seguint un camí que m'he inventat
de línies de punts per retallar,
de mons que no hi són si ningú els veu…
Avui, com cada dia, vaig a peu.

Des de terra ferma
vaguen frases de cançons
i arbres que mai no tenen fred.

Mirant finestres
des de dins del menjador,
entra ressol i faig cafè.

Asseguts, callats, parlant de tot i de no res.
Hores que s'apaguen i s'encenen i que no veus mai més.
Gires la cullera al mateix sentit del temps… i s'hi està bé.

Som d'aquells que viatgen sense pes
a llocs on ningú hi ha perdut res,
a estius cada cop més tropicals,
a dies que s'encenen per l'oest.
Seguint un camí que m'he inventat
de línies de punts per retallar,
de mons que no hi són si ningú els veu…
Avui, com cada dia, vaig a peu.

Escenes quotidianes Vol. 1

I estan xarrant de fer una revolta en el bar,

i la ració de croquetes que encara no arriba i ja en van
40 vegades que demanen cridant,
i el cambrer suant,
i els dos cunyats escopint merda per la boca. Normal
no saben res del sou que cobra el xaval
ni de reformes, ni de sobres, ni justícia social
no volen rotllos, no estan parlant de Zizek ni Marx
estan pensant en una altra birra, eixa és la realitat.
A l'altra banda de la barra pensa, amb ràbia, el xaval:
"Si s'entravessen, que s'ofeguen, jo no pense ajudar;
són moltes nits d'aguantar penya que m'acaba cremant
jo m'esperava altre futur, ho jure:
viure així no és pla".
I què va ser de la carrera? I el meu despatx?
L'expedient de primera, la tesi doctoral
Jo mai seré classe obrera, això és provisional
que agafe jo una granera no és el normal.
Sonen sirenes
s'està muntant la gresca al carrer
hi havia vaga general, els han muntat un piquet
i, en un segon, els tres del bar troben la confluència
i arriben a un acord: condemnen la violència altra ronda!!
Anàlisi polític de taverna:
ni el jove és Amelie, ni ells són de les cavernes
Contradiccions que no són postmodernes
¿Revolucions naixent en acadèmies?

Otra ronda
para la tuerca, vallekas manda
cuando hable Monereo le extendéis la alfombra.

Seguim "somiant amb bales"
malgrat ho vegem cru
Escenes quotidianes. ZOO, volum 1.

Podríem ser

Podríem ser com l'aire
que arriba quan fa falta
obrir de cop les portes
per ventilar les cases

Podríem ser poetes
poder descriure els reptes
reviure mil escenes
d'aquelles que ens sorprenen

i ens deixen tan motivats davant el compte enrere
ressituar i creure en el que esperes i esperes

Podríem ser més àgils
i córrer molt més ràpid
tenir alguns poders màgics
per ajudar els més fràgils

Podríem ser grans mestres
i mai deixar d'aprendre
que esperes les vivències
que et sumen i que et resten

ens deixen tan motivats davant el compte enrere
ressituar i creure en el que esperes i esperes

Podríem ser finestres
trobar-nos cada vespre
poder espiar les llunes
i a totes les estrelles, tan belles

Fins que surti el sol

No mirem enrere, però lluny de tot
recordem la terra d'allà on som.
Jo busco la drecera del teu cos,
les ganes de sortir, de recordar el teu nom.

No volem mentides, som el que som.
Sé que no ho tinc clar, però com tothom.
Tinc ganes de seguir la meva sort,
només anar endavant amb ganes de tot.

Tenim el món a baix, tenim la sang al cap
Som parts de l'univers, fem l'última i marxem
Donem la volta al llit, farem nostra la nit.

Fins que surti el sol, a la teva pell,
a dins la foscor, el teu cos calent.

Avui veig la sortida, et veig gegant.
Sé que no pararàs i em buscaràs.
No sé què vols de mi, però ho tens molt clar.
Avui em sobra tot, avui em falta molt.

No trobo on amagar-me, ja saps com sóc.
Sempre pensant en com puc girar el món
si quan et veig a prop s'atura tot,
i em fas imaginar que fa calor.

Fins que surti el sol, a la teva pell,
a dins la foscor, el teu cos calent.

Si veus sortir el primer raig del dia
creuar la finestra i buscar el teu somriure,
trobarem la foscor feta a mida
entre mantes, llençols, i les cortines.

Si veus sortir el primer raig del dia
trobarem la foscor feta a mida.
Si veus sortir el primer raig del dia
trobarem la foscor feta a mida.

(Fins que surti el sol) Fins que surti el sol
La a la teva pell (a dins la foscor) a dins la foscor
Fins que surti el sol, a la teva pell,
a dins la foscor, el teu cos calent!

Fins que surti el sol, a la teva pell,
a dins la foscor, el teu cos calent.

Ciutat morta

Una llibertat vigilada entre reixes, una injustícia sense justícia.
Torno a aquells carrers compartits que tu coneixes
i ara, diga'm qui pot viure en una ciutat morta!!!

Mentides en una ciutat morta!
Respostes en una ciutat morta!!

Un viatge sense retorn, un infern, un malson,
clavegueres del sistema matant les il·lusions.
Quantes vegades ens ho vas escriure? La veu d'una poeta que apunta i que dispara
Abusos policials, abusos judicials, no ens inventem res, és un problema estructural,
la premsa que calla, la veritat que esclata
Aquesta és la realitat, en una ciutat morta!!!

Mentides en una ciutat morta!
Respostes en una ciutat morta!!
Nosaltres no oblidem!! Nosaltres no callarem!!!

Notes aquesta olor enganxada a les parets? És una necròpolis
Polítics corruptes, policies torturadors,
Aquí només, només callen els morts!!
Queden moltes mentides per desmuntar,
queden moltes batalles per sortir a guanyar!
Prenem els carrers d'aquesta ciutat morta!!
Recuperem els carrers d'aquesta ciutat morta!!

Mentides en una ciutat morta!
Respostes en una ciutat morta!!
Nosaltres no oblidem!! Nosaltres no callarem!!!

Si em dius que no

T'estic mirant i no trobo cap paraula
ja no hi ha comunicació
i al meu davant
veig només les restes d'un mirall
que ja no podem arreglar

Pots fugir-ne com un gos o abraçar-me si es que no

I si em dius que no, ja t'hi pots quedar,
vaig per feina!
Si decideixes marxar, com si dius de tornar,
vaig per feina!
I si em dius que no i si em dius que no,
anem per feina!
si decideixes plegar, com si ara dius de tornar

En aquest món
cada cosa nova ha d'anar al seu lloc
només queda el moment
Com l'última nit, vas ser tu qui va dir ja és massa tard
i es quan em vas enredar

Pots quedar-te si tu vols o marxar-te si es que no
No esperis a que jo et digui que és millor

I si em dius que no, ja t'hi pots quedar,
jo vaig per feina!
Si decideixes marxar, com si ara dius de tornar,
jo vaig per feina!
I si em dius que no i si em dius que no,
anem per feina!
si decideixes plegar, com si ara dius de tornar,
anem per feina!

I és que a mi ja tant em fa,
tant si vols com si no vols
i a mi ja tant em fa,
tant si vols com si no vols
I a mi ja tant, a mi ja tant em fa

Per què en el fons res té sentit

Et recordo

T'imagino constant
a través de les nits fredes.
Et recordo constant
a través dels dies tendres.
La mà als cabells i acaronant...

Per tu viuré tot el que hauríem viscut plegats.
La teva llum es va apagar,
ja sols em queda protegir el què em vas deixar
i creure...

Que tot està per fer.
Pots anar-te'n tranquil·la, estarem bé.
Buscar i descobrir
tota la vida que deixes viu en mi.
Hem de caminar
malgrat que avui ens faci mal,
sobrevolar les pors
i mirar endavant.

Et somio constant,
aixoplugant-te de la pressa.
Et desitjo constant,
la teva flama encara encesa.
Recordo el temps al teu costat,
bocins de vida que no deixo anar mai.
La teva llum es va apagar,
ja sols em queda protegir el què em vas deixar i creure...

Que tot està per fer.
Pots anar-te'n tranquil·la, estarem bé. Buscar i descobrir
tota la vida que deixes viu en mi.
Hem de caminar
malgrat que avui ens faci mal, sobrevolar les pors
i mirar endavant.

Et trobaré a les estrelles cada nit.
Buscar i descobrir
tota la vida s'amaga ara i aquí
Hem de caminar
i buscarem un nou demà,
sobrevolar les pors
i mirar endavant.

Dansa de la vida

Diu que hi ha
una festa al bosc
on tothom
no para de ballar.

Ha nascut
la dansa de l'esperança,
vine nu
d'ombres i passats.

Onejaran dels arbres
els vestits de nit
i tot d'ànimes nues
t'hauran cruspit l'ahir.

la dansa de l'esperança.
que fa ballar a tothom.

Diu que hi ha
barra lliure de llum
i que tots
va ben il·luminat.

Ha nascut
la dansa de l'esperança,
i els crits del vent
t'hauran escrit l'ahir.

la dansa de l'esperança.
que fa ballar a tothom.
la dansa de l'esperança.
la ballen petits i grans.

La dansa de les onades,
quan balla al ritme del marejol...
La dansa que mai perd l'ànsia,
per obtenir la llibertat.

La dansa de les onades,
quan acaricia el penya-segat,
és la dansa de la balança,
per obtenir la llibertat.

Ara és tot

Si no saps que fer, tu mateix
Queda temps per desfer
Per determinar, per no vacil·lar
Per no caure-hi de nou
No ho entens, tanmateix
Deixa-ho fer, no hi ha més
No pots evitar
Considerar-te inapel·lable
Ara és tot
Intentes assimilar tot el món
Ara hi som
Intenta assaborir cada segon
Només és present quan ho tens
Un moment, un intent
Per apreciar, disfrutar
Per tenir-ne prou
Ara bé, ademés
Queda temps per refer
Per tornar a provar, experimentar
I equivocar-te
Ara hi som
Sigues conscient de que s'acaba tot
Ara és tot
Intenta assaborir cada segon

El plor

És un raig de maig
dins una tempesta
una pluja fina
ara et veig brillar
és un sol de març
que no vols mirar
ets dins la tempesta
però no et vols mullar

què dimonis creus que et pot passar
què et fa tanta por del que vindrà
jo no sé què dir-te del demà
però la vida és curta com un llamp
ja de res serveix, ni curt ni llarg
ja no cal distreure's ni pensar
jo no crec que sigui complicat
estimar-te tal i com ho faig

que no tinc cap pressa
si no en vols parlar
és més fàcil seure
i veure'ls passar

que no fa cap falta
ja no et cal dir res
sinó fos la cara
que et deixés plorar

què dimonis creus que et pot passar
què et fa tanta por del que vindrà
jo no sé què dir-te del demà
però la vida és curta com un llamp
ja de res serveix, ni curt ni llarg
ja no cal distreure's ni pensar
ja no crec que sigui complicat
estimar-te tal i com ho faig

El viatge

El viatge comença
amb la fosca matinada,
amb el fred de la mitja lluna
i el sol que no fa alçada.

Huit-cents kilòmetres són
un pam al nostre mapa.
Dibuixen el nostre entorn
carreteres sense retorn

I brollaven de les nostres mans
raons impreses en fulls clandestins
Que encara escrivim, no importa on.
Bona vesprada, arratsalde on!

El viatge segueix
amb el caliu dels companys,
amb la força de les companyes
i el record dels que no estan.

La distància és més llarga
quan et tinc ben a prop.
Dibuixen les coordenades
els camins de l'amor.

I brollaven de les nostres mans
raons impreses en fulls clandestins
Que encara escrivim, no importa on,
Bona vesprada, arratsalde on!

El viatge s'acaba
amb la dansa dels teus cabells,
amb els colors de la teua mirada
i un comiat i promeses sense anells.

Trencant la barrera
que existeix entre tu i jo:
dibuixant el nostre futur .

Trencant la barrera
que existeix entre tu i jo:
dibuixant la nostra revolució.

I brollaven de les nostres mans
raons impreses en fulls clandestins
Que encara escrivim, no importa on.
Bona vesprada, arratsalde on!

I brollaven de les nostres mans
raons impreses en fulls clandestins
Que encara escrivim, no importa on.
Bona vesprada, arratsalde on!

Ho aconseguiràs

Cada cop que et sentis sol,
quan sentis que ho has perdut tot.
No et sentis perdut en aquest món.

Cada cop que et sentis trist,
corre i busca el teu camí.
Desperta i escriu el teu destí.

No tot és tan fosc i trist com t'imagines.
La vida té altres camins per descobrir.

No miris enrere,
tu només mira endavant.
Ja veuràs que tu sol te'n sortiràs.
Ho aconseguiràs.

Oblida't dels problemes
que et preocupen a cada instant.
Corre, vés que la vida t'està esperant.
Agafa-la amb les dues mans.

Ara que ja has vist la llum,
que saps que no està tot perdut.
No cal que et donis per vençut.

Les coses milloren poc a poc,
la vida et somriu, ja surt el sol.
Les coses tornen al seu lloc.

No tot és tan fosc i trist com t'imagines.
La vida té altres camins per descobrir.

No miris enrere,
tu només mira endavant.
Ja veuràs que tu sol te'n sortiràs.
Ho aconseguiràs.

Oblida't dels problemes
que et preocupen a cada instant.
Corre, vés que la vida t'està esperant.
Agafa-la amb les dues mans.

No tot és tan fosc i trist com t'imagines.

No miris enrere,
tu només mira endavant.
Ja veuràs que tu sol te'n sortiràs.
Ho aconseguiràs.

Oblida't dels problemes
que et preocupen a cada instant.
Corre, vés que la vida t'està esperant.
Agafa-la amb les dues mans.
Agafa-la amb les dues mans.

Jo em pregunto

Jo penso que la música desfà
els nusos que la vida ens ha fet fer
busco mil melodies per poder-me amagar
amagar-me amb tu

I és que en aquest món tu el que has de fer és somiar
veure les estrelles amb els ulls tancats
construir un món amb totes les vides
amb totes les amistats

Vols saber una cosa
sol has vingut, sol has crescut, tu
buscant la resposta en el teu món

Vols saber una cosa
mai ningú sabrà pel que tu has passat, però
si fas el bé es recordarà el teu nom

Jo em pregunto
si te'n recordaràs de mi
quan ja no sigui aquí

Destinats a seguir
esquivant el destí
preparant el demà
perquè sigui millor que ahir

I amb la imaginació i amb les dues mans
trencarem la por que teníem abans
la por al buit, al demà
la por a fer-nos grans

Tu et pots fer el teu món tu te'l pots modelar
i traçar les línies sense cap compàs
construint així, la teva vida
i el dia pas a pas

Vols saber una cosa
sol has vingut, sol has crescut tu
buscant la resposta en el teu món

Vols saber una cosa
mai ningú sabrà el que tu has passat, però
fent el bé es recordarà el teu nom

Jo em pregunto
si te'n recordaràs de mi
quan ja no sigui aquí

Destinats a seguir
esquivant el destí
preparant el demà
perquè sigui millor que ahir

Que la vida val molt
vine anem a ballar
segueix el meu flow
sense parar

Que la vida val molt
si l'aprens a estimar

Jo em pregunto
si te'n recordaràs de mi
quan ja no sigui aquí

Metalls pesants

Lenta, molt lenta
la vida crema
i corres, t'afanyes
a equivocar-te..

Un minut que pesa tant,
és el plom que et roba l'aire.
Un matí tan inquietant
unes ombres cremen ànimes.

I si em tens a 2 passes,
i oblidem aquesta farsa
i deixem la llum filtrar-se
per cortines i a estances.

Un fracàs dissimulat
i l'orgull.. metall pesant
fas i desfàs, a voltes quedes bé.
Ets sincer? tan sincer..
Discurs d'un avís comercial
Discurs d'un avís comercial..

Sents la inèrcia. T'empeny, t'empeny..

Compartint

S'ha fet tard i estan sols
en l'imponent penya-segat
i les roques supuren
una fressa suau de mar

Ha estat un dia tan gran
acompanyats dels fills i els néts celebrant
que han fet una altra volta al sol junts com sempre
des de fa seixanta anys
un gran dia de comiat

Han deixat una carta
al costat dels seus regals
on breument hi expliquen
les raons per marxar aviat

Han fet tant camí junts
que ja no entenen el futur sense l'altre
saben que la malaltia avança
i que demà els separarà
deixant les mans sense empremtes

La seva fi
no serà pas trista ni lenta
perquè l'hauran compartit
assaborint
per darrer cop els seus llavis
en un salt a l'infinit

I la nit cau tant dolça
quan s'agafen de les mans i es miren
que no calen més paraules
tan sols un gest pur d'agraïment
un gest pur d'agraïment

Bon vent

Així doncs si vas per aquí
jo llavors aniré per allà.
Tot i que els tambors que vaig sentint
tenen la pell més tensa que mai.

Però,
Només puc pensar per mi
i Déu m' en guard si fés mai res per tu.

Des del rovell de l'ou
no et puc enganyar.
No em quedaré en pau fins que no et deixi marxar.

Em pregunto com s’ho fan…
ells com s'ho fan…
Avui ens ha plogut fang,
ens ha plogut fang.
Entre les dunes he perdut l'anell.
Entre les runes em deixo la pell.
Vibra la terra, vibra el món sencer.
I entre la sorra busco el teu alè.
Però des del rovell de l'ou no em puc enganyar.
No em quedaré en pau fins que no et deixi marxar.

Així que bon vent.
Bon vent.
Bon vent.
Bon vent.

Oceanes

En som moltes, però minoria,
les que hem entès que el món canvia
que ja fa massa que el patriarcat ens obstrueix totes les vies.
I mira tu, vas tard covard, si encara creus que la nostra meta és ser donzelles esperant que arribi un proxeneta.
A mi les dones que m'agraden són
les que fan soroll quan riuen,
les que es pelen els genolls i mengen mel, pa i olives;
les que porten els cabells curts i rabiosament negres
i no els atura cap llop ni els mana cap tipus de bèstia.
Que per ser una gran princesa no cal viure en cap palau
ni anar sempre amb vestits roses, ni fer petons a gripaus.
Ni ser fràgil, delicada, esperant un príncep blau.
Ni ser rossa com fil d'or, ni ser sosa fins la mort.
Que el que volem en aquest món són més princeses cavaller
que trepitgin fort al caminar i beguin birra per sopar
que parlin pels descosits i donin la seva opinió.
Que s'enfadin, i plorin, i els hi agradi l'acció,
facin olor a vora de foc, dormin a qualsevol lloc i triïn amb qui es fan petons,
si amb fades, nimfes o bruixots,
es saltin totes les normes, rebentin panys de les portes.
Una mirada inundada de cada record que ens fa fortes
I si creus que és ficció, només tenim una opció, que fa massa temps que em dura,
el desig irrefrenable de que el món sigui una plaga de princeses indomables.
Oceanes, les filles de l'aigua
beuen de tot arreu per nodrir-se i així alimentar-me.
Les dones d'entranya, de pell dura i esperit transparent,
on vull emmirallar-me.
Mirades que es mullen
quan segueixen camins començats per germanes i bruixes
i trenquen esquemes.
Són llavors que germinen amb força i neden com feres.
Les princeses cavaller tenen les mans plenes de nafres
de tant treballar la terra, saltar marges, pujar als arbres…
Volen com ocells, estan de guàrdia, per si arriben ells.
S'enamoren com salvatges, són panteres pels hostatges,
que el que volen en aquest món són més princeses oceanes
que cridin i es banyin transparents i despullades
que el seu mar ple d'onades netegi l'odi i el rancor.
Quin honor formar part d'aquesta tribu eclèctica, dialèctica, pacífica.
Però parla'ns amb respecte, que és difícil ser filla d'una societat infecte.
Per elles tot es mira, no existeixen els defectes.
I si creus que és ficció, només tenim una opció,
que fa massa temps que em dura, el desig irrefrenable de que el món sigui una plaga
de princeses indomables.
Oceanes, les filles de l'aigua
beuen de tot arreu per nodrir-se i així alimentar-me.
Les dones d'entranya, de pell dura i esperit transparent,
on vull emmirallar-me.
Mirades que es mullen
quan segueixen camins començats per germanes i bruixes
i trenquen esquemes.
Són llavors que germinen amb força i neden com feres.

S'haurà de fer de nit

Ara que et trobes enmig de la merda
no em vinguis amb allò de “què hi foto aquí?”
Si vols que surti el sol
abans s'haurà de fer de nit

La felicitat es multiplica
per cinc després de patir
Si vols que surti el sol
abans s'haurà de fer de nit

Cal que plogui abans
de veure l'arc de Sant Martí
Si vols que surti el sol
abans s'haurà de fer de nit

No hi ha res que encengui la vida
millor que entendre que ens hem de morir
Si vols que surti el sol
abans s'haurà de fer de nit

Se que encara conserves tota la set
de cantar, de venjança, d'escriure o de dir
Si vols que surti el sol
abans s’haurà de fer de nit

Mira com brilla la llum dels estels
que fa milers d'anys es van extingir
Si vols que surti el sol
abans s'haurà de fer de nit

Cal que plogui abans
de veure l'arc de Sant Martí
Si vols que surti el sol
abans s'haurà de fer de nit

No hi ha res que encengui la vida
millor que entendre que ens hem de morir
Si vols que surti el sol
abans s'haurà de fer de nit

Inqui-missió

Fa mil anys gravada en pedra
una mà immortal assenyala el camí
als soldats de Déu,
trobaran les portes blanques
d'un infern tot ple de verges i sants
que moren cada nit
Mentre a fora cau l'espasa
que els condemna a l'oblit etern.

No demanen perdó,
són la perfecció
maten sempre amb la mà de l'àngel
som la Inquisició,
són amics de la mort,
maten sempre amb la mà de l'àngel
el seu rostre és amor
els seus ulls són la mort
maten sempre amb la mà de l'àngel.

Veig passar les hores mortes
assegut davant la imatge del mal
perduda en el camí
per cada any deu mil misèries
han omplert el món amb fulles de sang
dels soldats de Déu.
Mentre sonen les campanes
que els retornen de l'oblit etern.

No demanen perdó,
són la perfecció
maten sempre amb la mà de l'àngel
som la Inquisició,
són amics de la mort,
maten sempre amb la mà de l'àngel
el seu rostre és amor
els seus ulls són la mort
maten sempre amb la mà de l'àngel.

Sento crits dins de la boira
és la veu d'aquells que han perdut el seu nom
pels camins del món,
és la mà gravada en pedra
un punyal immens que talla el fort vent
quan porta la raó.
Mentre sonen les espases
enmig d'aquell infern etern.

Sense casa

T'anava a trucar, per saber com estàs,
per saber com t'ha anat el curs d'italià,
per saber si has trobat un curro com cal,
un lloc on poder demostrar el que tu vals.

Vas sortir per Sant Joan? Vas fugir dels petards?
Vas banyar-te en el mar? El vas fer tremolar?
I amb ta mare com va? I l'àvia què tal?
Ta germana està bé? T'ha fet tia ja?

Però en veritat, et volia dir
que és com viure al carrer no poder-te estimar.
I que et trobo a faltar, tot i que et veig sovint,
perquè estàs al cafè de cada matí

I estàs als iogurts que em prenc al sofà
quan miro la tele després de sopar.
I et duc ben endins d'aquesta ciutat,
i estàs al meu pis, que no vols visitar.

Però ca meva ets tu, ets on vull arribar,
després de currar, ets on vull descansar.
On em vull refrescar, on voldria somiar,
ets el lloc més bonic on m'he despertat mai.

I és a tu a qui vull explicar
el bo i el dolent que avui m'ha passat.
És a tu on vull aterrar
després de creuar subidons i pantans.

Ca meva ets tu, on vull arribar,
el lloc més bonic on m'he despertat mai.
Ca meva ets tu, on vull somiar,
el lloc més bonic on m'he despertat mai.

Sud-conscient

La mà que gira el plat,
i passa el decorat.
El moviment camina
I el cap recorda.

I roda sobre un llit
La son que no hem dormit,
com suren les partícules
de pols que no ha existit.

La mà que escriu el traç
Com pluja des del braç
Quan no tinc més paraules,
Ni res a dir-te.

I plouen lentament
Les passes que no sents
A llocs passats, futurs, presents.

I és que fa un moment,
em deies que les passes se les emporta el vent.
Que en un minut aquí potser no hi queda res,
I pensarem, de fet, en altres coses…
Però és que encara no sé on vaig,
No sé si cal que em quedi o que passi de llarg,
Que l'infinit s'escriu amb tinta permanent
Que mai s'esborra i queda eternament, allà,
Perdut en un país del sud-conscient.

La mà que mou el blat
D'un camp que no hem segat.
El moviment m'atura
I el cap m'espera.

I giro sobre l'eix
D'un cos que no existeix
I el sol encara abriga més…

I és que fa un moment,
em deies que les passes se les emporta el vent.
Que en un minut aquí potser no hi queda res,
I pensarem, de fet, en altres coses…
Però és que encara no sé on vaig,
No sé si cal que em quedi o que passi de llarg,
Que l'infinit s'escriu amb tinta permanent,
Que mai s'esborra i queda eternament, allà,
Perdut en un país del sud-conscient.

Miro, miro cap enrere,
i ja no veig el terra
Darrere dels meus peus.

Plouen, plouen mil cireres
Plouen com goteres
Del sostre que no veus.

Sons

És la meua millor amiga,
ens la gaudim amb col·legues i birra.
M'apropa la teua estima,
amplifica la meua crida.
És qui em fa entendre la vida,
ens inspira la següent rima.
I fot als amos, ens dóna calor.
Retornem el govern a la gent,
derroquem el model de poder
perquè anem a canviar-ho.

És Atupa l'espill del rap,
atents a la “simbombà”.
Que la música que he estimat
és lliure de forma i marcs.

I són els sons que fan els ponts entre nacions,
són el llenguatge del món.
I tots fent de cançons crispacions
que alçaran la gent d'un cop.

Pilleu la coctelera i feu la mescla:
música sense pudor i no com fa la resta. Bé està.
La penya arriba i fa la festa,
disparant els ritmes a tothom per a moure el cap com una bèstia.

Amb els meus entre litres i festes,
l'estiu abraçant-nos, solars plens de tendes.
Amistats musicals són per sempre,
companys de batalla fan que el so rebente.

Tu m'has fet sentir la nostàlgia,
has sigut la meua forma d'expressió,
la bogeria, la pau i la màgia,
la connexió entre ànima i cos.

Cada cançó, cada so, cada lletra és màgia per a mi,
cada record, cada acció, cada festa està present,
així que tia, no imagine un dia sense melodia,
jo ja vaig triar: serà la música la meua guia.

És la meua millor amiga,
ens la gaudim amb col·legues i birra.
M'apropa la teua estima,
amplifica la meua crida.
És qui em fa entendre la vida,
ens inspira la següent rima.
I fot als amos, ens dóna calor.
Retornem el govern a la gent,
derroquem el model de poder
perquè anem a canviar-ho.

Els anys de mariner
m'han proveït de ports d'amor
a milers d'indrets.

Ara el meu anhel
és tindre el vent al meu favor
per anar on ets.
Així que anem!

Disposats a atracar a un nou moll,
amb la saviesa que desprèn l'experiència en aquest joc.
I neguitosos per conèixer un nou lloc
i la tendresa de la gent que ens confia el seu amor.

Aquest aparador de llums i fum m'ha regalat
milers de coneixences que no hauria tingut mai.
Ei, a espai, no m'has d'idealitzar,
no vull mancances de poder, jo sols sóc un entre tants.

El meu rap és queer, transgredint gèneres,
ve per a desconstruir les regles marcades.
Està fet de cuir o de fines sedes
i que ho pugues descobrir depen de si et pires o et quedes.

Per eixos ritmes que el cos no pot controlar,
per les cançons que d'emocions ens van omplir,
perquè en moments obscurs va estar al nostre costat,
perquè és un òrgan que forma part de mi.

Cada cançó, cada so, cada lletra és màgia per a mi,
cada record, cada acció, cada festa està present,
així que tia, no imagine un dia sense melodia,
jo ja vaig triar: serà la música la meua guia.

És la meua millor amiga,
ens la gaudim amb col·legues i birra.
M'apropa la teua estima,
amplifica la meua crida.
És qui em fa entendre la vida,
ens inspira la següent rima.
I fot als amos, ens dóna calor.
Retornem el govern a la gent,
derroquem el model de poder
perquè anem a canviar-ho.

La tercera guerra mundial

Tot està per fer
tot per encetar
Crec que tu podries ser
un més que digne candidat.

Jo voto per tu,
activista local
potser ens trauràs d'aquest embut,
ens lliuraràs del Banc Central.

Mira ara què fan,
però em trec el barret.
Si no fos per la ratafia,
que em lliura de l'agonia,
em fotria un tret.

I si a tu ja et va bé,
si a tu tot t'és igual,
actua com si estiguessis a les portes
de la Tercera Guerra Mundial.

Ja tenim el circ,
ara ens falta el pa.
Els cínics i els escrúpols d'avui,
seran els cínics i els escrúpols del demà.

Donem una lliçó
d'enginyeria fiscal.
Un cavall de Troia al cor
Songtext-ubersetzung.com
de l'economia global.

Tot em sembla genial,
estic content i somrient.
Per què diantre quan algú assenyala a la lluna la penya li mira el dit.

I si això no va amb tu,
si a tu tot t'és igual,
actua com si estiguessis a les portes
de la Tercera Guerra Mundial.

Si no hi ha res
i no ho veig gens clar.
No sé pas el que vull fer,
respiro fort i penso:
estic molt confús,
ho potser estic cec.
Però a mi em fa l'efecte que "sentic"
és un dialecte a tot el mal ja està fet.
I si això no va amb tu,
si a tu tot t'és igual,
cansat que en qualsevol moment
ens poden fotre dins de la Tercera Guerra Mundial.

Guerra mundial

Guerra mundial

Guerra mundial

Desperta

Tots a picar ferro per quatre rals
ETT's, patronal, tots fan igual.
Estudiants precaris, apallissats,
desallotjats.

La justícia amb vena als ulls resol
condemnar, imputar, com qui no vol
tinc present que el tercer grau
també és presó.

Muntanyes que creixen i els rius són mar
defensat, finançat: impunitat.
és la llei de l'euro, del capital
l'Europa dels estats.

I la gent s'ho mira, desafecció?
Simular, amagar! Desinformació.
Tertulians manats pel govern
cap on anem?

Amb passivitat gran hermano se't menja
és imprescindible posar l'accent.
I la directa, desperta
dins del kaos obriràs la ment.

Redactors que escriuen emmanillats
titulars escapçats pel poder de l'estat.
Buscar la notícia s'ha transformat
en "copiar-pegar".

Onades d'audiència són l'important,
avançar, liderar, busquen els mitjans.
Intentant colar el seu discurs
s'han anat corcant.

És aquesta nit

Ja fa temps que ho fem, però ara és el moment:
caminem contra corrent.
Tu amb un peu al canó, i a dins la foscor
seguim els passos del vent.

Vull que sigui menys lleuger,
que no ho tinguem tot a tocar.
Vull que sigui complicat,
tardem mil anys en tornar.

I és aquesta nit quan
sabrem que el temps ja no fa mal.
I és aquesta nit quan
serem part de la història.

Balles del revés, et mous diferent,
a poc a poc vas creixent.
Però encara no ho saps, o no t'ho han dit mai,
et veuen des de l'espai

Vull que el dia sigui llarg,
per tenir l'oportunitat,
de parlar amb tots els estels
i dir que tu ets el fugaç.

I és aquesta nit quan
sabrem que el temps ja no fa mal.
I és aquesta nit quan
serem part de la història.

Avui farem un ritual,
la lluna nova ens farà fora dels malsons.
Sota la pluja tropical
tu i jo parem els huracans, i no ens fan por perquè sabem...

I és aquesta nit quan
sabrem que el temps ja no fa mal.
I és aquesta nit quan
serem part de la història.
serem part de la història.

Torno cap a casa

Torno cap a casa
Torno cap a casa cada lluna vella
Torno cap a casa quan el sol es pon

Torno cap a casa però torno sense ella
Torno cap a casa quan l'amor ja dorm
Es fon se'n va
Com l'espurna que salta i a poc
a poc va perden l'escalfor del seu foc
Jo tenia la por d'oblidar
Que marxesim amb plors i demà
Ens costes a tots dos recordar
Que algun dia ens donaven la ma

Torno cap a casa amb el teu crit de guerra
Torno cap a casa cridant el teu nom
Torno cap a casa arrossegat pel terra
Torno cap a casa pero avui no tinc son
Ni el cor prou fort
Per dormir sol tan sol
Per veure que no hi ets quan estiro el llençol i
Jo tenia la por d'oblidar
Que marxesim amb plors i demà
Ens costes a tots dos recordar
Que algun dia ens donaven la ma

Saps que mai mes tornarà
Aquell instant ja va marxar
I hem perdut el que hem sigut
I hem lluitat pel que em deixat
La teva veu suau
Acarician-e tant fort
I el meu cos presoner
Nomès de la teva sort
Jo tenia la por d'oblidar
Que marxesim amb plors i demà
Ens costes a tots dos recordar
Que algun dia ens donaven la ma

Torno cap a casa i miro cap enrere
Torno cap a casa però no hi ha ningú
Torno cap a casa aquesta no es la meva
No torno cap a casa si no estic amb tu

La presó de Tibi

En la presó de Tibi
trenta tres presos hi han
i els trenta tres que havien
tragueren la cançó.

Els llauradors del terme
escoltant la cançó
alçaren les corbelles,
pararen en redó:

"Això que canteu presos
mos ha donat valor
per batre la injustícia
i defendre el nostre honor:

'Volem un país lliure
on lladres i llepons
no estiguen al carrer
sinó dins la presó.

A la llei són impunes,
creuen que el poble dorm,
diuen que és democràcia
i no és democràcia no.'"

"Pareu l'orella, infames,
perquè ara ja en som molts
el sistema s'acaba
ve la revolució."

I ací acaba la història
de Tibi i la presó
on sobraven molts presos
i faltaven corruptes,
polítics i borbons.

Una lluna a l'aigua

Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua.

Busco el batec de la terra,
de la teva pell amb la meva,
la vida que passa a través nostre.
Busco dins teu els vaixells enfonsats dels dies.

Busco la clau del teu regne amb les cançons.
Vull descobrir-te amb tot el cos.
Arribar-te a la boca, robar-te l'aire
i tremolar tots dos com una lluna a l'aigua.

No vull veure't, vull mirar-te.
No vull imaginar-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que sents.
No vull tenir-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua.
M'agrada perquè ets rebel, perquè balles, perquè vibres.
M'agraden els teus ulls cansats d'haver-se passat la nit entre llibres.

Jo vull llegir-te amb els dits.
Vull sentir-te la pell encesa.
Vine i arranca'm aquest plor del pit.
Vine a treure'm la roba de la tristesa.

No vull veure't, vull mirar-te.
No vull imaginar-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que sents.
No vull tenir-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua.

Crema Barcelona i la lluna ens mira quan de nit delira la ciutat.

Puja la música. La sala crida.
Som una bala a la deriva, tenim foc a la sang.
Puja la música. Crema la vida. Vine'm a buscar.

Bluesbis

D’un no ve d’un, d’un no ve d’un
d’un no ve d’un, d’un no ve d’un.

Que tothom té un dret a bis.
Que tothom té dret a un bis.
Que tothom té un dret a un bis a un bis a bis.

Que tothom té dret a un bis,
Que tothom vol ser feliç,
si ha de ser un bon bis que sigui un blues.

El Bluesbis,
un bis de blues
un bis
a bis
a bis

Veniu a fer-nos un regal

Sou els Ovella Xao?
Truquem per si voldríeu
venir a tocar una nit a la nostra ciutat.

No tenim molts diners,
només pels de la Moritz,
pels de les botifarres, bé, i per tot en general

Potser us podrem pagar la gasolina
però almenys vingueu una mica apretats!
Us promocionareu aquí a la vila
i així en sortim tots beneficiats!

Veniu a fer-nos un regal!
Però no us passéssiu demanant!

Molt bon dia senyor,
voldria una trompeta
però m'agradaria que me la donés de franc.

No tinc masses diners
i quan vagi a gravar un disc
al tio de l'estudi no li penso pagar res.

Busco també un profe de guitarra
que m'ensenyi a tocar sense cobrar,
i als bucs d'assaig on passem mitja vida
els hi direm si volen col·laborar!

Veniu a fer-nos un regal!
Però no us passéssiu demanant!

Actors, músics i artistes són tant bona gent
que si ens volen cobrar ens enfadarem!
Fer un concert, fer una obra és tant divertit,
i a sobre volen pasta els malparits!

Veniu a fer-nos un regal!
Però no us passéssiu demanant!
Veniu a fer-nos un regal!
Però no us passéssiu demanant!