Sense casa

T'anava a trucar, per saber com estàs,
per saber com t'ha anat el curs d'italià,
per saber si has trobat un curro com cal,
un lloc on poder demostrar el que tu vals.

Vas sortir per Sant Joan? Vas fugir dels petards?
Vas banyar-te en el mar? El vas fer tremolar?
I amb ta mare com va? I l'àvia què tal?
Ta germana està bé? T'ha fet tia ja?

Però en veritat, et volia dir
que és com viure al carrer no poder-te estimar.
I que et trobo a faltar, tot i que et veig sovint,
perquè estàs al cafè de cada matí

I estàs als iogurts que em prenc al sofà
quan miro la tele després de sopar.
I et duc ben endins d'aquesta ciutat,
i estàs al meu pis, que no vols visitar.

Però ca meva ets tu, ets on vull arribar,
després de currar, ets on vull descansar.
On em vull refrescar, on voldria somiar,
ets el lloc més bonic on m'he despertat mai.

I és a tu a qui vull explicar
el bo i el dolent que avui m'ha passat.
És a tu on vull aterrar
després de creuar subidons i pantans.

Ca meva ets tu, on vull arribar,
el lloc més bonic on m'he despertat mai.
Ca meva ets tu, on vull somiar,
el lloc més bonic on m'he despertat mai.