Oceanes

En som moltes, però minoria,
les que hem entès que el món canvia
que ja fa massa que el patriarcat ens obstrueix totes les vies.
I mira tu, vas tard covard, si encara creus que la nostra meta és ser donzelles esperant que arribi un proxeneta.
A mi les dones que m'agraden són
les que fan soroll quan riuen,
les que es pelen els genolls i mengen mel, pa i olives;
les que porten els cabells curts i rabiosament negres
i no els atura cap llop ni els mana cap tipus de bèstia.
Que per ser una gran princesa no cal viure en cap palau
ni anar sempre amb vestits roses, ni fer petons a gripaus.
Ni ser fràgil, delicada, esperant un príncep blau.
Ni ser rossa com fil d'or, ni ser sosa fins la mort.
Que el que volem en aquest món són més princeses cavaller
que trepitgin fort al caminar i beguin birra per sopar
que parlin pels descosits i donin la seva opinió.
Que s'enfadin, i plorin, i els hi agradi l'acció,
facin olor a vora de foc, dormin a qualsevol lloc i triïn amb qui es fan petons,
si amb fades, nimfes o bruixots,
es saltin totes les normes, rebentin panys de les portes.
Una mirada inundada de cada record que ens fa fortes
I si creus que és ficció, només tenim una opció, que fa massa temps que em dura,
el desig irrefrenable de que el món sigui una plaga de princeses indomables.
Oceanes, les filles de l'aigua
beuen de tot arreu per nodrir-se i així alimentar-me.
Les dones d'entranya, de pell dura i esperit transparent,
on vull emmirallar-me.
Mirades que es mullen
quan segueixen camins començats per germanes i bruixes
i trenquen esquemes.
Són llavors que germinen amb força i neden com feres.
Les princeses cavaller tenen les mans plenes de nafres
de tant treballar la terra, saltar marges, pujar als arbres…
Volen com ocells, estan de guàrdia, per si arriben ells.
S'enamoren com salvatges, són panteres pels hostatges,
que el que volen en aquest món són més princeses oceanes
que cridin i es banyin transparents i despullades
que el seu mar ple d'onades netegi l'odi i el rancor.
Quin honor formar part d'aquesta tribu eclèctica, dialèctica, pacífica.
Però parla'ns amb respecte, que és difícil ser filla d'una societat infecte.
Per elles tot es mira, no existeixen els defectes.
I si creus que és ficció, només tenim una opció,
que fa massa temps que em dura, el desig irrefrenable de que el món sigui una plaga
de princeses indomables.
Oceanes, les filles de l'aigua
beuen de tot arreu per nodrir-se i així alimentar-me.
Les dones d'entranya, de pell dura i esperit transparent,
on vull emmirallar-me.
Mirades que es mullen
quan segueixen camins començats per germanes i bruixes
i trenquen esquemes.
Són llavors que germinen amb força i neden com feres.