L'últim Cercle Polar

No en teniem prou
Vam pretendre ser de carn
Ossos i peix i sang
Però només són dos cançons
Que no poden escoltar
Només són cançons
No en sabien més
Vam pretendre ser valents
Fins a quedar atrapats
On mai no es pon el sol
On no arriba mai la nit
I sé
Que mai
No he estat
Capaç
D'haver callat
Com per sentir-te bé
Només són cançons
En l'eco d'una vall
Al cercle polar
No podem callar
Però aquí ja no hi fem res
Més que ressonar
Només són cançons
En l'eco d'una vall
Al cercle polar

Bon vent

Així doncs si vas per aquí
jo llavors aniré per allà.
Tot i que els tambors que vaig sentint
tenen la pell més tensa que mai.

Però,
Només puc pensar per mi
i Déu m'en guard si fes mai res per tu.

Des del rovell de l'ou
no et puc enganyar.
No em quedaré en pau fins que no et deixi marxar.

Em pregunto com s'ho fan…
ells com s'ho fan…
Avui ens ha plogut fang,
ens ha plogut fang.
Entre les dunes he perdut l'anell.
Entre les runes em deixo la pell.
Vibra la terra, vibra el món sencer.
I entre la sorra busco el teu alè.
Però des del rovell de l'ou no em puc enganyar.
No em quedaré en pau fins que no et deixi marxar.

Així que bon vent.
Bon vent.
Bon vent.
Bon vent.

L'home que dormia amb acords

Tot sol quan viu envoltat.
Ja plou, deserts inundats.

Hi ha cançons amb un somriure,
hi ha cançons que fan ploure als teus ulls,
que desconsolen l'aire.

Hi ha cançons per un orgasme,
hi ha cançons per dos, però un més ja mereix
passatges d'un tal Wagner.

Trampolins que ens impulsen cap a l'exterior
o a l'infern de Lucifer,cançons d'amor.

I després d'uns anys quan tots haguem mort,
homenatges, imatges dormint sobre acords.
Evocant aquells dies amb un mi menor
a aquell pobre home que ens feia cançons.

Hi ha cançons per a aquells dies
on la pluja marca el seu compàs
i no acabem de caure.

Hi ha cançons que no existeixen
i al posar les mans sobre els primers acords,
l'acompanyaven sempre.

Trampolins que ens impulsen cap a un nou intent
de ser com la bona gent, cançons d'amor.

I després d'uns anys quan tots haguem mort,
homenatges, imatges dormint sobre acords.
Evocant aquells dies amb un mi menor
a aquell pobre home que ens feia cançons.

I després d’uns anys quan tots haguem mort,
homenatges, imatges dormint sobre acords.
Evocant aquells dies amb un mi menor
a aquell pobre home que ens feia cançons.

La duana

Anava cap a Andorra a buscar tabac barat, amb la meva ranchera que en anglès es diu pick up.
Preparat pel meu delicte, del que n'era molt conscient, doble fons a la recàmera del maleter innocent.
Creuaré sense sospita perquè sóc el president i a de més duc un rosari que és d'allò més eficient.

Si em paren a la duana tinc la tècnica especial, del qui sap somriure amb gràcia per campanya electoral.
Triarem bé les paraules del meu lèxic senyorial, posaré bé la corbata, faré escalfament bucal.
I una colla de col·legues que conec ben preparats faran dels meus escoltes, aniran ben disfressats.

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, el cabró més caradura de les terres de Ponent

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, un parguela que es disfressa i se'n en fot de la gent.

Però a les portes de la duana, les llums blaves m'il·luminen, va creixent la caravana, la civil que t'ho s'ho mira.

Si el guàrdia civil sospita, hi ha una llei fundamental, recordar-li que el vehicle que registra és oficial. Per això cal dur una placa com les del palau reial i les típiques banderes col·locades al frontal.

''Perdone presidente hágame usted el favor de abrir el maletero siusplau, aun que se que és evidente és mi deber como el resto de la gente, tiene algo que declarar? tiene algo que declarar? tiene algo que declarar? tiene algo que declarar?''

I ara que estic a la Farga de Moles, he passat el control i pistoles, canviarem material tu i jo a soles.
I una borratxera que m'espera fins que tingui mal de cap.

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, el cabró més caradura de les terres de Ponent

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, un parguela que es disfressa i se'n en fot de la gent.

La mar fuma

Avui ja no fa sol al matí
Se m'enreda als peus
La pluja ja m'inunda el jardí
Ple de flors molt blaves de cel
I la mar fuma de fred

El cap se'n va
Respiro fort i veig l'amor
Com es desfà
L'espectador
D'una obra clau
Per una vida torta de gel

Em truques i no vull contestar
Faig veure que estic ocupat
És fals, m'ajupo i bec

El cap se'n va
Respiro fort i veig l'amor
Com es desfà
L'espectador
D'una obra clau
Per una vida torta de gel

El cap se'n va
Respiro fort i veig l'amor
Com es desfà

Benvingut al Pirineus

Seguir uns ulls fins estimbar-se
Diu que demà plourà
Normes per viure sense normes
Que losers però que guai
A mi se'm conquista així, en pijama
Fem-nos tot Europa en tren
Que jo avui sóc de qui em vulgui
Benvingut als Pirineus

Però ara mateix sóc un divendres
i tu un diumenge és el que vols
Que en realitat busco EL diumenge
però de moment aixeco pols
donant roses de fogueig
que el millor sol és el d'hivern
I amb una sola frase al cap:
“Que diguin el que vulguin,
que si pensem el que diran
segur que no farem mai res”

Entre desig i germanor
Entre volcans i miradors
Entre llençols i apicultors
Entre YouPorn i More Than Words

Benvingut als Pirineus!

Només si tu vols

Fuig de tu un segon,
que vull portar-te a un lloc
Però poc a poc,
que només hi he après a entrar tot sol
Però avui si vols tu també pots

Tanca els ulls,
no tinguis por
Ja no som massa lluny,
d'aquest racó
que guardo tan gelós del món
Però avui si vols tu ho sabràs tot

I només si tu vols
I només si estem sols
Que només si estem sols,
et podré dur dins del cor

Ja no tinc records
que no parlin de tu,
de quan tots dos
jugàvem a canviar cançons
Canvia aquesta si tu vols

I només si tu vols
I només si estem sols
Que només si estem sols,
et podré dur dins del cor

He robat un altre cor

He robat un altre cor d'algú
perquè no el necessitava
Sóc capaç quan diferencie
veritats d'un món hostil
que no és el meu.

Fugim d'aquesta platja que sembla una ciutat
tornem a l'aigua neta dels ullals de la marjal
ballem entre les canyes, cantem cançons de vells
juguem al joc salvatge de la pell contra la pell

Lisèrgica i obscena, la serp del paradís
et mous com una fera, m'emborratxe dels teus pits.
T'acostes a la vora i encens la meua ment
lentament, lentament, lentament.

Esta història diu que tu
senties amb el cor, jo amb el fetge,
tu somnis d'argent,
jo la negra fel com a bandera.
Tu les ganes de viure,
jo les ganes de matar
tota la hipocresia que em sobrava.

El temps no comptava per a res eixe setmanes,
el joc era salvatge,
les corves infinites.
La música de fons el nostre alé,
banda sonora original dels meus deliris.
Tu senties amb el cor i jo amb el fetge,
i el caos harmonitzant les nostres passes,
i tot podia volar per l'aire en cinc minuts,
Fins ací, mon amie, no hi ha destí,
Que et siga dolç el camí.

He robat un altre cor d'algú
perquè no el necessitava
Sóc capaç quan diferencie
veritats d'un món hostil
que no és el meu.

S'imposa la paraula
amb tota la paraula
i juga la paraula
tan volàtil com un conte
quan l'escoltes de la seua veu.

Fugint a la vegada
una tornada
amb tota la paraula
amb tota la paraula
com un conte quan
l'escolte de la teua veu.

Vaig cantant tots els camins
que em trobe i la veu
no se m’esgota si amb tu
les grans converses donen tema per parlar un poc més,
per parlar un poc més, molestar un poc més.
Si aconseguirem transformar la realitat i eixe mur
que no ens deixa passar.
Necessitem la llibertat per poder imaginar,
construir l’objectiu i renovar el discurs.
Ara és necessari invertir la misèria.
Ara és necessari invertir la misèria.
Ara és necessari.

He robat un altre cor d'algú
perquè no el necessitava
Sóc capaç quan diferencie
veritats d'un món hostil
que no és el meu.

Això es pot salvar

Poder viure a prop d´aquest camí
poder beure l´aigua d´aquest riu.
Sentir la pluja com cau i ens mulla
i tenir-te al meu costat
agafant-te de la mà
per si no ho podem fer demà.

Veure els arbres créixer cap el cel
i saber que res no els pararà.
Voldria escriure que això canvia
i aquest món es pot salvar
però em temo que tot això se´n va.

Obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s´acaba.
Si algú em volgués explicar perquè
ningú no ho vol intentar
que això es pot salvar.

Si algú em pogués explicar
per què els rius estan contaminats
perquè la mar és un abocador
quantes espècies ja s´han carregat.
I el fill de puta que cremi aquests boscos
que li tallin les mans
potser així no els cremaran.

La nostra bota

Nova presència nova imatge noves condicions.
Nova campanya nova ronda de difamacions.
No tocaré el pastís que vigilen, amb cura!
Jo no he vingut a suportar eixa tortura.

Primer tema del curs, jo duc el boom i el clap,
el Groove i el rap.
Segon tema del curs, si sona el loop, jo un crack,
la gent ho sap.
Tercer tema del curs, li he fet un nuc al rap
i el món no explota, xapa eixa boca ve ZOO, vas a ficar-te les botes!

Anem a fer que s'alceu del sofà i digau “ja està bé d'esta vida tan puta”
Anem a fer-vos cridar, sabeu? Fins a perdre la veu, qui es resigna es l'idiota.
Fins que no quede ni gota, recuperem la batuta…
Afonarem a qui explota en la misèria absoluta.

Jo no vull poemes ni cançons a la derrota.
Jo vull canviar les condicions, que es mengen el marró,
Que no vaja per dins la processó.

Jo no vull poemes ni cançons a la derrota.
Jo vull canviar les condicions, que es mengen el marró,
Que no vaja per dins la processó.
Que senten al damunt la nostra bota.

Ballarics

Pensa que això ja arriba
Empassa't la pastilla
Actitud potent activa
La sentiràs pel cos
Com el Dalsy de petita
Pupil·les dilatades
Bambes desgastades
Facis el que facis
no els hi expliquis als teus pares
No portem la poció màgica
Però sentiràs el beat
El bon ritme bombo-caixa
Ho notaràs profund al pit
No hem mentit
No voldràs ser un nen petit
Xics tics mics camacurts i ballarics
Ens la sua la suor
I a qui tinguem al cantó
Alternatives festivals
La musica és la benzina
i crida
respira
Som xocolata per adults
la mandra dels dilluns
Ballem ajuntant els culs
I aixequem els punys
No volem que paris
Aquesta nit rebentem armaris
Es refregaran els avis
Encara no caus
Els peus fan pessigolles
Has perdut les claus
Però el llit no l'enyores
La llum del dia no ens fa por
Si el cor s'atura
Tenim desfibril·lador
Ens la sua la suor
I a qui tinguem al cantó
Alternatives festivals
La musica és la benzina
i crida
respira

Tal com ets

Presa de la rutina, més fina, discreta i actual
el dia a dia a l'oficina ocultes la veritat
reina del gel, o anònim floc de neu

Fidel mirall que et cuida i et mima, maquilla el teu secret
vestir la nit de fantasia que margina les demés
animal nocturn, el sol et fa mal als ulls

Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

El sol ja sentencia, nou dia desperta al teu davant
afrontar el dia amb garantia sembla força complicat
dins del teu pit, creix un nou neguit

I poc a poc s'apropa ja es nota la llum crepuscular
i en tant que el dia perd la vida tu la tornes a guanyar
animal nocturn la ciutat t'espera a tu

Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

Llums de neó il·luminen, fascinen
conviden a ballar amb tu

Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

Sortim volant avui...
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

Parets de sal

Vull una vida dins la mar
amb un sostre d'espuma i parets de sal.
Vull una vida on les ones ens porten llarg,
on la brisa ens incite a continuar.

Vull una vida dins la mar
i baixar cada nit a l'infern per trobar el caliu.
Vull una vida dins la mar
i sentir a les nits de l'hivern l'abraç de l'estiu.
Vull una vida dins la mar,
trepitjar junts el no-res, sentir-nos vius.
Vull una vida dins la mar:
una vida de sal, de calfreds,
una vida de mar, una vida de peix.

Vull una vida dins la mar,
tindre una barca amb un fanal,
que la mar on vaig és fosca, és l'abric del delit.
Si em pose nerviós la barca s'enfonsa i li perd el fil.
Se'm desnuga la barca, no puc tornar.

Vull una vida dins la mar
i baixar cada nit a l'infern per trobar el caliu. Vull una vida dins la mar
i sentir a les nits de l'hivern l'abraç de l'estiu.
Vull una vida dins la mar,
trepitjar junts el no-res, sentir-nos vius.
Vull una vida dins la mar:
una vida de sal, de calfreds,
una vida de mar, una vida de peix.

Vull una vida dins la mar,
sentir els nostres cossos com vinguérem al món,
viure la mar dins de tu, sirena,
que en cada batec la mar ens espente, pell contra pell,
entre imatges rompudes, sota cap estel.

Vull una vida dins la mar
i baixar cada nit a l'infern per trobar el caliu.
Vull una vida dins la mar
i sentir a les nits de l'hivern l'abraç de l'estiu.
Vull una vida dins la mar,
trepitjar junts el no-res, sentir-nos vius.
Vull una vida dins la mar,
no ser nàufrag de cap vaixell
i com sé que es besa et besaré.

Rumba de colors

Avui fa un dia bonic
D'un blau com els ulls del mar
Un marc d'estels de colors
On la gent no té por
L'alegria ens omple el cor

Quina pell es la millor
D'una gent que no fa mal
Passejant carrer a vall
Hi ha qui munta a cavall
Hi ha qui parla de dolor

Es el mal que m'entra a mi
Veure que no es divertit
Com ningú comprèn ningú
Diversitat es il·lusió
En un país que no té nom

Si vens del sud em dones calor, calor calor
Aquesta rumba es de colors, colors colors

Si vens del Nord pensaries millor, que no que no
La rumba porta mil colors, colors colors

No posis cap frontera això no és bo, al horitzó al horitzó
Veig aquesta rumba de colors i jo la canto per tot el mon!

Salam aleikum, Nanga def és la rumba de colors
Namaste, shukram dieurieudieuf és la rumba de colors

Junts

Cada matí per la finestra
sé que m'espera un nou dia
però avui em sobra vida
i sóc jo qui no l'espera més.

El que fins ara no he fet bé
potser ja ho sé, i no m'espanta
quan sóc amb tu i jugo amb foc
no em fa por cremar-me

De les cendres
neix la flama
d'una mirada, l'esperança
i junts volarem lluny

Viatjaré al mig del mar
on sé que tu t'amagues
escrivint dubtes a la sorra
que demà s'enduran les ones.

Despullant-nos de l'orgull
que sempre duem a sobre
i que com roba mullada
sempre pesa més.

De les cendres
neix la flama
d'una mirada, l'esperança
i junts volarem lluny.

Vull brindar

La meua vida era un mirall trencat,
com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!
Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparèixer el teu cos salat.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie colectiva i de l'hivern d'aquest país.
I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,
viatjàvem en el temps a la Comuna de París,
esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.
Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,
acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Van anar passant els dies que s'han convertit en anys,
jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,
que m'atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.
I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,
per buscar l'essència com els mestres Presocràtics,
vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sud-est asiàtic.
I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d'abril,
i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,
tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.
Vull que em cantes a l'orella Bella Ciao sobre l'arena,
cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Jugarem a la teua disparant imaginaris.
Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,
activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!
Tracte de pacte i evite entrar en el acte,
si trenca el clímax decline,
perquè em conve pose rima,
jugant al joc de l'abstracte,
active l'olfacte!

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Les nits no moren mai

Ja fa temps, no he oblidat
quan les ombres van marxar
i l'animal de dins
sortia a jugar.

I cara a cara,
amb la por vam aprendre la lliçó,
i amb llàgrimes ara
guardem els records.

Un dia el meu pare em va dir:
la joventut se'n va.
I agafant-me fort va continuar:
tindràs un cor bategant segons el que has viscut.
Quan tinguis problemes, jo hi seré.

I un dia deixaràs enrere el món
i viu una vida que recordis.
I m'ho explicaves quan sols era un infant:
aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Quan sentis la tempesta a prop
encén el llum
i fes-te el fort,
i amb les estrelles escriu el teu nom.

Vas dir-me:
pots anar molt més enllà,
pots creuar terres i mars,
jo et guiaré i sempre et podré ajudar.

Un dia el meu pare em va dir:
la joventut se'n va.
I agafant-me fort va continuar:
tindràs un cor bategant segons el que has viscut.
Quan tinguis problemes, jo hi seré.

I un dia deixaràs enrere el món
viu una vida que recordis.
I m'ho explicaves quan sols era un infant:
aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Cançó del dubte

Una veu li preguntava «què seràs quan siguis gran?»
La meva amiga callava i somreia cap avall.
Qui tornés a aquella tarda a prendre foc
i aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!

Quan el pare preguntava «quina feina trobaràs?»,
La meva amiga, rabiosa, intentava no plorar
i el cervell jove repassava les opcions
i tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons
però, en mirar-lo, el camí no diu si vas a la glòria o al fracàs.

I sortíem a les nits,
«va, demà ho farem millor»,
mentre el dubte ens observava.
I sentíem créixer dins
gairebé una decisió
però era el dubte que jugava
amb tot allò que era bo
amb tot allò que era bo.

Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes.
La meva amiga dubtava i s'arrambava contra ell
i s'adormia prometent-se que demà
sabria estar contenta al seu costat.
Desgraciats si sabeu el gust que fa els
petons que fem dubtant!

T'has quedat mirant un prat
esperant que neixen flors
mentre el dubte les matava.
T'has quedat tota la nit
observant com dorm un cos,
mentre el dubte reclamava
tot allò que era bo
tot allò que era bo.

Ha passat a mig matí,
m'ha tocat amb unes mans
plenes d'ungles despintades.
No tenia gaire temps,
però passava pel veïnat
i em volia dir que ara
ho té molt clar.
La meva amiga diu que ho té molt clar!

Nit de caricies

Núvols de tratge i corbata
Cel vestint-se de gala
Dones besant a dones
I homes en homes que passa?

Per la vergonya
Aïllen al cor en un tren que s'allunya
Plora i esclata
L'ànima farta de veure com perd la batalla

Amor amagat
Per la por al què dir i temor al diran
Quedant-se atrapats
Mirant-te als ulls agafats de la mà

En històries que es fan resistències
Farts de pagar conseqüències
Pactes de silenci
Vista enrere, camins que es creuen

Tractar de curar el buit
Amb un pessic, pels de punta
Aborronar-se, traure a passejar els dits
Oblidar-se per un moment
Que la vida continua més enllà del teu llit

L'amor és un joc
Sense normes ni llibre d'instruccions
És calor i cançons
A les nits de carícies

Bucle de vicis al llit, perdut en els teus crits,
Sincronitzant batecs amb nostres sospirs.
Hem somiat la nit que ens espera avui,
Els dos gaudint de l'instant prohibit.

Entre carícies
No establim les metes volem com els estels
Per noves sendes
Dos supervivents en direcció lluna creixent

Despullar-ho tot i desvestir les pors
Que serà l'últim cop que t'explicaran l'amor
Com estimar i a qui estimar,
Com has de fer per poder volar

Fins el matí, clausurant la nit
Fent cas omís a la presència dels veïns
Encara que ens falte l'aire
Amb arrapades a les galtes

Bucle de vicis al llit, perdut en els teus crits,
Sincronitzant batecs amb nostres sospirs.
Hem somiat la nit que ens espera avui,
Els dos gaudint de l'instant prohibit.

L'amor és un joc
Sense normes ni llibre d'instruccions
És calor i cançons
A les nits de carícies.

Només amb tu

Obre la porta del cel, on les paraules volen. Només amb tu.

M'he quedat mirant com respirava,
i he tornat a ser com aquell nen.
Ha sortit el sol mentre parlàvem,
i hem aconseguit que pari el temps.

He rigut com mai havia pensat,
m'he sentit d'allò més desitjat.
Hem jugat a ser interessants,
I hem passat mil hores a aquell bar.

Només amb tu els dies són més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

Mai he sapigut el que pensava,
l'estimat desmesuradament.
Creu-me no fan falta les paraules,
hi ha silencis que et fan més valent.

Només amb tu els dies son més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

Obre la porta del cel, on les paraules volen.
On les paraules volen.
Obre la porta del cel, on passaran les hores.
Només amb tu.
Obre la porta del cel, on les paraules volen.
On les paraules volen.
Obre la porta del cel, on passaran les hores.
Només amb tu.

Només amb tu els dies són més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

M'he quedat mirant com respirava,
i he tornat a ser com aquell nen.
Creu-me no fan falta les paraules,
hi ha silencis que et fan més valent.

Bona nit

Bona nit, bona nit,
que descansis i t'adormis
sota l'abrigall.
Fins demà, fins demà,
que t'espera un altre dia
i l'avui se'n va.

Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.
Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.

Dorm suau, dorm suau,
que la nit és molt més dolça
quan t'adorms en pau.
Tanca els ulls, tanca els ulls,
que el demà arriba molt d'hora
i ara ja és molt tard.

Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.
Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.

Bona nit, bona nit,
que descansis i t'adormis
sota l'abrigall.

Bona nit.

Pedres als avions

Sóc una mica més feliç
quan em miro els ocells.
Deixo aflorar el meu hippie
com si en fos un d'ells.

Aquí penjant del cirerer
desfaig el mal del pit,
un sentiment que crida,
un sol que es menja la nit.

Un nus a dins, un crit al vent,
un somni de veritat.
Una escala que puja al cel,
sense esglaons, plena d'amor.

Que menjo hòsties cada dia,
si busqués els ous de Crist,
no sé pas si els trobaria,
però tinc set gats i una vida.

Sol i no fa plou,
la gallina diu que prou
però aquí no ha parat ningú.
Amb l'aixella ho vaig provant
però mai pujo cap amunt.
Tiro pedres als avions, desaprofito moments,
penso mètodes decents per poder treure sostens,
invento deu mil cançons i oblido moments dolents.

Jo vull fer una cançó que salvi el món
però tinc feinades per salvar-me a mi.
Que deixi créixer els arbres i els ocells,
que no es gasti diners per pagar els reis.

Vull fer servir els acords d'una cançó “pastel”,
per cagar-me en tot, per quedar-me bé,
abans que vengui molt i que no digui res
que ho tregui tot, i que s'ho emporti el vent.

Surt del niu com la perdiu i arrenca un dia nou,
vam néixer a sobre el riu, vam deixar enrere l'ou.
No sé què és anar endavant en aquest món rodó,
però alço el cap amunt i aixeco el vol.
Els teus ulls em fan creure en la vida,
en Jesús és nata i la verge és Maria,
no busco res més que seguir-te
fins on m'arrosseguin els dies.

Jo vull fer una cançó que salvi el món
però tinc feinades per salvar-me a mi.
Que deixi créixer els arbres i els ocells,
que no es gasti diners per pagar els reis.

Vull fer servir els acords d'una cançó “pastel”,
per cagar-me en tot, per quedar-me bé,
si no ho faig de veritat, és com si no fes res,
vull fer-ho tot i que s'ho emporti el temps.

La reina mora

El regne català està ocupat
pels nostres enemics cristians
i només queda, Siurana la mora.

Resistim els valents musulmans
amb el castell de tots el més alt
i no podran ensorrar la bella Siurana.

Però de sobte, mentre jo celebro un sopar
i el marit és fora barallant.
Una fletxa travessa la sala i es clava enmig de la taula parada.
Una fletxa travessa la sala i es clava enmig de la taula parada.

Comencen a cridar els convidats
i corrents fugen tots aviat
cap a casa seva per refugiar-se.

Davant meu ja n'en tinc tres soldats
que assenyalen i afirmen el cap:
“aquella és la reina, la Reina Mora!”

Però jo la Reina Mora que sé barallar
va i carrego contra aquells soldats.
I amb l'espasa amagada que porto al vestit els tallo el coll a aquells tres bandits.
I amb l'espasa amagada que porto al vestit els tallo el coll a aquells tres bandits.

Contemplant l'orgullós bany de sang
no tremolen espasa ni braç:
“Correu cames meves, per escapar-me”

No en són tres els que tinc al davant
són molts més de creu roja al pitram.
Què val la reina? La reina morta?

I a llom del cavall blanc, sense res a davant
decidesc prendre jo l'últim salt.
I tapant els blaus ulls d'aquell pobre animal ell i jo caiem junts cingle avall.
I tapant els blaus ulls d'aquell pobre animal ell i jo caiem junts cingle avall.

Si jo fuig és perquè mon honor
és més fort que els batecs del meu cor.
Recorda Siurana la Reina Mora.

Ara vinc d'enlloc

Ara vinc d'enlloc
D´enlloc no vol dir a poc a poc
Ni que la memòria s´oblidi del record,
No vol dir tampoc
Que conegués la mort
Ni que abracés la cintura de l´únic tresor
Que he tingut per tenir
Que he ensumat per gaudir
Que és l´últim cop de sort
Que l´hi ha sobrat al meu cor
Són les últimes promeses que prometo tirà al foc

I ara vinc d'enlloc
On tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc
I ara vinc d'enlloc
On la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop

He cregut convenient
Marxà contra corrent
I enrampar-me amb el
Voltatge de la gent
Simplement
He perdut massa temps
Bolcant el dissolvent
Esquitxava i dibuixava un vent
Del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell
Del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell

I ara vinc d'enlloc
On tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc
Uiaiaia i ara vinc d'enlloc
On la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop

Jo t'estimo

Ben perplexe i transparent
està ferida i n'és conscient.
No hi ha queixa, ja ho entén
i si plora és perquè ho sent.
Jo l'abraço però no sé
si fracasso, què faré.
Jo l'estimo.
Jo l'estimo quan fa com si res.
Jo l'estimo.
Jo l'estimo quan em perd la fe.
Em perd la fe.

Jo t'estimo.
Jo t'estimo.
Jo t'estimo.
Jo t'estimo.

Ben perplexe i transparent
hi ha ferida, en sóc conscient.
Però no em queixo, ja ho entenc.
No es pot viure eternament.

T'esperaré

I com cada any obres de nou el meu calaix buscant records.
Potser més tard t'enfiles trista pel camí, tan sol, tan llarg.

Em trobaràs creuant planetes d'amagat
observaré en nits d'estiu com les d'abans
que acabi tot quedem a l'altra part del món.

Fa estrany pensar tot el que haguéssim pogut fer despertant d’una il·lusió.
Després de tot queda el rostre d'un instant enigmàtic però feliç.

Em trobaràs creuant planetes d'amagat
observaré en nits d'estiu com les d'abans
que acabi tot quedem a l'altra part del món
estrany aquells retrats que ens vam fer junts sobre la vall
en mi tota la nit quedem a l'altra part del...

Em trobaràs, em trobaràs, em trobaràs, em trobaràs, em trobaràs, em trobaràs, em trobaràs em trobaràs...

Ciutat llunyana

Ara que el braç potent de les fúries aterra,
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,

Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cam més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que ara s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser.
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa el veu dels pelegrins.

S'allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa el veu dels pelegrins.

Qui pogués oblidar la ciutat que ara s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser.

S'allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa el veu dels pelegrins.

Qui pogués oblidar la ciutat que ara s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser.
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes...

Qui pogués oblidar.

Mentides

Mentides als dies mentides als anys
als temps de silenci i als de soledat
mentides als barris, places i mercats
al futur dels pobles i a la gent del camp

Mentides als joves, obrers i estudiants
a les seues lluites i als vells milicians
mentides als presos i als represaliats
i a les esperances dels afusellats

Tot era mentida al país dels farsants
fins que la veritat els esclatà a les mans
van fer eleccions i la van derrocar
i la gran mentida tornà a començar

Trencant el mur de les mentides del seu món
Obrirem noves escletxes on cresquen les il·lusions
Segant les cordes que empresonen el teu cor
Tallarem al moviment que es disparen les cançons
I aquí estem, aquí estem, i seguim i seguirem
combatent la hipocresia i encenent les emocions
I aquí estem, aquí estem, i seguim i seguirem
Atacant sempre de front les mentides del seu món

Mentides de guerres mentides de morts
als llibres d'història i als televisors
mentides de llengües, banderes i noms
mentides al poble mentiren al món

Mentides als comptes dels ajuntaments
i a les grans poltrones dels seus parlaments
mentides en forma d'urbanitzacions
i xalets de luxe entre camps de golf

Tot era mentida al país dels farsants
fins que la veritat els esclatà a les mans
van fer eleccions i la van derrocar
i la gran mentida tornà a començar

Trencant el mur de les mentides del seu món
Obrirem noves escletxes on cresquen les il·lusions
Segant les cordes que empresonen el teu cor
Tallarem al moviment que es disparen les cançons
I aquí estem, aquí estem, i seguim i seguirem
combatent la hipocresia i encenent les emocions
I aquí estem, aquí estem, i seguim i seguirem
Atacant sempre de front les mentides del seu món.

Sang en el fang

Sento com disparen
sobre el cos d'en Sam
s'ha carregat el poli del costat
veig el cos a terra
com va perdent sang
i la gent com crida "Criminals!".

Un vell s'aparta
aixecant el seu bastó
un tret li ha travessat el cor.
La gent s'amaga
ningú no vol ser el segon
i el vell la palma amb el bastó.

Una dona crida
és la seva amant
té una criatura de tres anys,
els veïns la insulten,
ja li ho havien dit,
no és pot ser l'amant d'un assassí.

Ja ve la pasma
i s'emporta el cos d'en Sam,
tot déu es fica dins del bar,
l'amant se'ls mira
i els troba repugnants,
veïns que sempre l'han odiat

Se'n va dolguda
els seus ulls no ploraran
l'amor es queda al mig del fang
la sang s'eixuga,
els gossos la lleparan,
la nit a tots se'ls menjarà.

L'estació

Assegut a l'estació,
contemplant a cada instant com avançava el vell rellotge,
esperant que arribi el tren que ens farà gaudir del món,
he esperat tot aquest temps.

El viatge ha començat,
Buscar nous horitzons no és nou.
T'enduus tot l'equipatge,
carregues de coratge i et mous.
Portes les penes i l'esperança,
Mires enllà, recorren la distància.
Cada record, cada paraula,
I que demà tot torni a començar.
Quantes estacions haurem vist passar,
quantes estacions haurem d'avançar.

I els vagons sempre van plens de cercadors de felicitat,
Recorrent distància i gent per indrets que no hem trepitjat.
I els vagons sempre van plens de cercadors de felicitat,
Recorrent distància i gent per indrets que no hem trepitjat.

Assegut dins del vagó,
contemplant a cada instant com avançava el meu rellotge,
esperant aturar el tren en algun indret proper on està el cor de la gent.
Quantes estacions haurem vist passar,
Quantes estacions haurem d'avançar.

I els vagons sempre van plens de cercadors de felicitat,
Recorrent distància i gent per indrets que no hem trepitjat.
I els vagons sempre van plens de cercadors de felicitat,
Recorrent distància i gent per indrets que no hem trepitjat.

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.