Després

Viatge en cotxe a trenc de matinada, la mà al clatell.
El torç suat, l'olor del seu cabell.
Accelerar-li el pols tancats a casa,
Veient com els seus dits marquen la meva pell.

Despertar-me i fer-me l'adormit, tot buscant
que els seus braços fossin el matí.
Fer-me petit buscant els seus pits
I decidir que no em faria res morir així.

Fer les mil i una tonteries perquè rigués.
Fer el que només jo podia fer.

Pas a pas, buscant les nostres vides.
Caminant, trobant què no vam ser.
Hem estat allò que mai oblidaré.

La sorra freda d'una nit de platja,
Tancant els punys.
Dir el que mai havia sentit ningú.
Confiar els secrets, guardar-los per nosaltres.
Sabent que es quedaran entre els melics i els ulls.

Fer les mil i una tonteries perquè es quedés.
Fer el que només jo volia fer.

Pas a pas, buscant les nostres vides.
Caminant, trobant què no vam ser.
Hem estat allò que mai oblidaré,

Allò que mai oblidaré.

Un pinyol

Un pinyol de pomanyela,
un pinyol com un codony,
un pinyol per na Miquela,
que ha robat es meu amor.
Es ninet diu a sa nina:
"no me deixis tot solet,
que m'has fet una ferida
per on raig es meu coret".
M'en vaig cantant sa cançó des pinyol moguent tots es meus ossos,
vaig remenant també es cul per enrera i envant,
sembla que em faci a trossos.
Caic dins un ritme sensual,
cap a dins un fondal,
quina marxeta!
No voldria aturar mai,
si estic sa com un gra d'all,
cantaré sa cançoneta...
Un pinyol de cirereta,
un pinyol d'albercoc verd,
un pinyol per na Pereta,
si ella ho vol, quin pinyolet!
Un pinyol de pomanyela,
un pinyol com un codony,
un pinyol per na Miquela,
que ha robat es meu amor.
Es ninet diu a sa nina:
"no me deixis tot solet,
que m'has fet una ferida
per on raig es meu coret".
M'en vaig cantant sa cançó des pinyol moguent tots es meus ossos,
vaig remenant també es cul per enrera i envant,
sembla que em faci a trossos.
Caic dins un ritme sensual,
cap a dins un fondal,
quina marxeta!
No voldria aturar mai,
si estic sa com un gra d'all,
cantaré sa cançoneta...
Un pinyol de cirereta,
un pinyol d'albercoc verd,
un pinyol per na Pereta,
si ella ho vol, quin pinyolet!
Un pinyol de cirereta,
un pinyol d'albercoc verd,
un pinyol per na Pereta,
si ella ho vol, quin pinyolet!
Un pinyol de cirereta,
un pinyol d'albercoc verd,
un pinyol per na Pereta,
si ella ho vol, quin pinyolet!

Tot està per fer

El silenci no em deixa escoltar
per què tornes si per mi encara no has marxat
és més fàcil si tu estàs aquí
senzill el temps, al teu costat

Ballarem amb la sort (amb la sort)
pintarem l'esperança
de Mil i un colors (de mil i un colors)...

Que tot està per fer i tot és possible
junts burlarem el temps que ens queda per viure
que tot està per fer i tot és possible, si estem junts (junts)

Grans mentides es tornen veritat
sol ho busques però per mi fa temps que ho has trobat
una nit tenim per fer-nos grans
senzill el temps, al teu costat

Ballarem amb la sort (amb la sort)
pintarem l'esperança
de Mil i un colors (de mil i un colors)...

Que tot està per fer i tot és possible
junts burlarem el temps que ens queda per viure
que tot està per fer i tot és possible, si estem junts (junts)

Creu-me germà, que la sort t'acompanyarà
creu-me germà, que no és fàcil (no es fàcil) aguantar
que una mà sobre l'altra i l'altra ens farà recordar...

Que tot està per fer...

El millor gos per un nom

Mira com neixen arrels,
de molècules i estels,
d'un punt insignificant.

De llumins que ja s'han fos,
del silenci silenciós,
del més petit dels detalls.

On és el foc? On és la llum?
A l'horitzó algú va fent senyals de fum.
On és el lloc que viu tan lluny de l'endemà?
El so de l'aire sempre ens guiarà.

Mira just al teu davant,
un desig que surt volant,
i fa enlairar un cor de plom.

Un segon per rumiar
els mitjons que he de triar
o el millor gos per a un nom.

On és el foc? On és la llum?
A l'horitzó algú va fent senyals de fum.
On és el lloc que viu tan lluny de l'endemà?
El so de l'aire sempre ens guiarà.
I canviaran les estacions,
igual que jo, de pantalons.
On és la llum? On és el foc?

Mira com neixen arrels,
de molècules i estels,
d'un punt insignificant.

De llumins que ja s'han fos,
del silenci silenciós,
del més petit dels detalls.

On és el foc? On és la llum?
A l'horitzó algú va fent senyals de fum.
On és el lloc que viu tan lluny de l'endemà?
El so de l'aire sempre ens guiarà.
On és el foc? On és la llum?
A l'horitzó algú va fent senyals de fum.
On és el lloc que viu tan lluny de l'endemà?

Barcelona R2

Són els teus sons dels móns que donen voltes
Són el teu son la gent i la resposta
Són els seus crits d'una ciutat perfecta
Són els mussols que viuen del defecte
Ets els camins cap a enlloc en concret
Ets els petons en aquell carrer estret
Ets peruans a la plaça Catalunya
Ets tu i jo ballant a la llum de la lluna

Barcelona, Barcelona, Barcelon, enamorada de l'abisme
Barcelona, Barcelona, Barcelon

Ets com ets, no com et volen fer
Ets com sones, no com estàs escrita
Enamorada de l'abisme, ets mar, rambla i gavines
Ets el soroll, sento alguna porta
Infracció si te la toco on no toca
És de colors el teu cor Barcelona
Ets bategant, encara que ells no volen

Ets shawarma al costat de la rambla
Ets mojito de nit a la platja
Ets samusa quan torno cap a casa
Ets ciutat de la nova esperança

Barcelona, Barcelona, Barcelon, enamorada de l'abisme
Barcelona, Barcelona, Barcelon

Són el teu son la gent i la resposta
Barcelona, Barcelona, Barcelona
Barcelona, Barcelona, Barcelon

Sa part neutra

Mamà pes carrer m'he trobat, un venedor d'aventures.
Ei, fillet, si t'atures sabràs més que es papà.
Ho vull provar, papà contesta o me'n vaig
Quina és sa millor manera per trobar sa manera per ser bo amb el que fas...
Veig que no ho saps, així que hauré d'escapar
No intentis fer de bon pare quan dic tard tu dius ara i és fàcil comandar.
És evident és un mateix qui ha de dir
Quines coses no t´agraden quines són grans putades quines et fan feliç...

Si t'agraden ses al·lotes, o aquell “tiu” quan et toca, si ets obert o tancat
Si vols només companyia o compartir un tros de vida
Si vols creure en Déu o en fantasmes ja ho saps.
Sa vida és sa part neutre de ses coses que amb ets anys van passant, i canviant

Mamà sortim un poc i xerram
T'explic un poc que me passa que he de comprar una casa i que seré papà...
Seré papa d'aquells molt bons i enrotllats
Que fan “lo” just per ser pare per moments fan de mare i ets fillets exaltats
Ho he triat, i per açò em sent genial
Com en Ricard amb es llibres o en Mateu pescant sípies
Ve s'estiu i ens trobam.
I divagam entre mosquits i vi flac, si tot és part d´una broma,
Si quedam més estona...i aprenem Alemany

Si t'agraden ses al·lotes, o aquell “tiu” quan et toca, si ets obert o tancat
Si vols només companyia o compartir un tros de vida
Si vols creure en Déu o en fantasmes ja ho saps.
Sa vida és sa part neutre de ses coses que amb ets anys van passant, i canviant

Fort, fluix, gros, prim, bé, fals, pur, bo
Gai, “guai”, viu, blau, roig, mai, sempre
Tros, sincer, amic, amor, castany

Passes la pàgina en blanc

Busco un altre lloc
amb la teva olor,
la dels teus cabells que s'enreden d’aire.

I és que ja és etern
aquest petit moment,
que no és teu ni meu, potser d'algú altre.

Com vam deixar volar tot aquell pes?
Mai, mai no ha plogut del sòl cap al cel.

I descrius la paràbola amb la mà
que dibuixa un record més o menys llunyà.
Passes la pàgina en blanc, que ara no importa.
I provar d'abraçar tot el que no veus,
com la resta d'humans, com la resta dels déus.
Com qui està a les fosques.

Amb les mans d'un dit
pots comptar les nits
que vam ser ferits per mil gotes d'aigua.

I nedàvem tan lluny
que vam perdre el rumb
i els trossets de pa per seguir-ne el rastre.

Com l'ombra d'algun so que ja no sents
Mai, mai no ha plogut del sòl cap al cel.
I descrius la paràbola amb la mà
que dibuixa un record més o menys llunyà
Passes la pàgina en blanc, que ara no importa.
I provar d'abraçar tot el que no veus
com la resta d'humans, com la resta dels déus.
Com qui caça mosques.

Quatre vents

A voltes sóc supervivent
Dels mates dels meus sentiments,
I en la tristesa
Del llarg camí
Sent les ferides del meu temps.

Perdut a les nits d'occident
He après a viure resistent,
I a les mans porte
Cinc continents
I al puny tancat un món sencer.

I en la tristesa del llarg camí
Sent les ferides del meu temps.
I a les mans porte cinc continents
I al puny tancat un món sencer.

A voltes sóc un nàufrag més
Als oceans dels sentiments,
I entre les veles
Del meu destí
Sent la revolta del meu temps.

Solcant el mar contra corrent
He après a sentir-me insurgent,
I per bandera
Porte un estel
Onejant sobre quatre vents.

I entre les veles del meu destí
Sent la revolta del meu temps,
I per bandera porte un estel
Onejant sobre quatre vents.

I en la tristesa del llarg camí
Sent les ferides del meu temps.
I a les mans porte cinc continents
I al puny tancat un món sencer.

El baró de Bidet

Hi havia a la cort de França
cap allà l'any mil set-cents
el Baró de Bidet
conegut pels seus invents.
El Baró feia molts dies
que tenia ficat l'ull
en trobar un sistema pràctic
de posar el cul en remull.
Passejant-se per Versalles
va trobar la inspiració
veient uns ànecs sucant
el cul a un sortidor
i va exclamar l'estranger:
"Eureka, je l'ai trouvé!"

"Ce joli rajolinet
que les oques tonifique
si le fique en une pique
mantindra le pompis net"

Pel disseny de l'artefacte
el Baró molt oportú
li va prendre les hechures
a Madame la Pompadour.
Després tota la noblesa
va esbandir-se de bon grat
l'aparell feu tal neteja
que va quedar homologat.
Però envejós el populatxo
també volia l'invent
per poder-s'hi estrenyinar
seguts còmodament
i amb tota la camarilla
van anar a prendre la Bastilla

"Qu'est-ce que c'est ce merder?
-preguntava la noblesa-
La revolució francesa,
...que'est-ce que vous avez pensé?"

La Comuna de París
va instaurar-lo per decret
per això sempre van junts
la comuna i el bidet
i així gràcies a en Danton
en Marat i en Robespierre
totes les dones de França
s'hi renten la "pomme de terre"
i el Baró amb aquest invent
es va fer tan important
com el Comte de Foi-Gras
o el Marquès de Croissant
i així va passar a l'història
pel bidet cap a la glòria.

I és que es tan refrescant
quin delit, quina fal·lera!
pel davant i pel darrera
pel darrera i pel davant.

Som de foc

Quan la distància sembla que ens fa perdre el nord
quan l'engranatge ja no és en cap dels dos cors
guardo una foto, ballàvem per primer cop,
de lluny et miro, vius i reneixo a poc a poc

Som de foc, som d'enyor,
som de plors i d'amor

Per cada passa, un nou camí que es fa gran
per cada peça que amb tu he brodat, l'avui ens vesteix,
caminem junts sota la llum dels estels,
naveguem junts com dos pirates del mar i el temps

Som de foc, som d'enyor,
som de plors i d'amor

Pluja d'astres fes que el desig
ens faci roures valents, enmig del vent

Ritme salvador

Miro de fer-me un favor

El ritme és el salvador,
el ritme és "nostru" senyor,
el ritme des del balcó
converteix caques en flors.

I no esperis que parli Déu
Sortirà el contestador.

Perquè aquí el més tonto vola,
he vist monges amb pistola.
El dia a dia és sorprenent, pastilles efervescents
pensa a rentar-te les dents.

Visc aquí, visc a prop, visc amb tu, visc amb mi
a prop de tu, lluny de mi.

Res d'ahir quedarà, conta amb mi.

Rere les finestres

Si qui canta els mals espanta, cantem-nos, cantem-nos,
mil ferides com a amigues, i el rostre cansat,
anys i panys suant les llàgrimes que el sol ens ha robat.

Qui espera desespera, cantem-nos, cantem-nos,
que la nit sembla escurçar-se i el dia és tan llarg,
anys i panys plorant la pluja que ha oxidat les nostres mans. Sí!

Herois, rere les finestres,
herois, al llarg de l'asfalt.
Herois, nues armadures,
herois, amb el cap ben alt.

Qui vol nous trenca les closques, trenquem-les, trenquem-les,
les cadenes que ens apresen, no es veuen passant,
són forjades amb les vides dels herois que mort lluitant. Sí!

Herois, sense kriptonita,
herois, afeblits pel fang.
Herois, sense capa roja,
herois, però tenyits de sang.

Herois, amb la cara bruta,
herois, màrtirs de l'asfalt.

Herois, rere les finestres,
herois, al llarg de l'asfalt.
Herois, rere les finestres,
herois, al llarg de l'asfalt.

Viure

Guarda't les excuses per a un altre moment,
posa't roba confortable i sabates resistents
perquè vénen temps de lluita i fas falta en el carrer,
el teu lloc està en les places amb la resta de la gent.

I si no ens deixen somiar
mai no els deixarem dormir,
ja saps que viure vol dir prendre partit.

Pots anar calfant la gola, omplint d'oxigen els pulmons,
entonant velles consignes, inventant noves cançons,
fem volar deu mil banderes, omplim el cel de colors,
som tantíssimes persones bategant amb un sol cor.

I si no ens deixen somiar
mai no els deixarem dormir,
ja saps que viure vol dir prendre partit.
I no ens quedarem parats,
tenim dret a decidir
i som lliures d'escriure el nostre destí.

Viuren lliures

Hem escrit la nostra història amb els ganivets al coll,
els mil segles de silenci vam passar-los fent soroll.
Hem cantat cançons prohibides que mai podran esborrar,
hem viscut entre banderes que ens van imposar.

Tenim cançons de guerra
i la força del nostre braç.
Ja cauen les cadenes,
la història és nostra a cada pas.

Viurem lliures mentre lluitem,
Som espurnes de foc roent.
Viurem lliures mentre lluitem,
viurem lliures o morirem.

Hem fet fèrtil i rebel aquesta terra de camins,
i darrere cada porta, les navalles dels botxins.
Amagats entre carenes quan ens van prohibir somiar,
assaltant les carreteres per un tros de pa.

Tenim cançons de guerra
i la força del nostre braç.
Ja cauen les cadenes,
la història és nostra a cada pas.

Viurem lliures mentre lluitem,
Som espurnes de foc roent.
Viurem lliures mentre lluitem,
viurem lliures o morirem.

Hem cremat totes les banderes
i el dia ja ha arribat, el dia ja ha arribat.
I gravarem amb foc l'empremta
i som més a cada pas, som més a cada pas.

Viurem lliures mentre lluitem,
Som espurnes de foc roent.
Viurem lliures mentre lluitem,
viurem lliures o morirem.

Joan Fandango

Un bòtil verd entre ses mans, mans i feble com pardal
Ara dret ara estirat, marejat de no volar
Quin amic he anat a fer, 20 graus més que pes carrer
Però no em puc queixar
Sempre hi és quan ho he comprat

Ho tenc clar açò és confusió
Una mescla d'il-lusions
On ses portes son caixons per guardar algunes cançons

I cantar notes d'alcohol i borratxes melodies
Partitures per fer foc i aixi arribi un altre dia
Demà no haura passat i em veure abocat a beure
Es so és una puta hermosa, sempre et troba si et vol veure

Vaig mesclant amb un poc d'aigua, s'esperança es meu paraigües
Per moments vaig "ringo rango", com es gran Joan Fandango
Jo sé molt d'aquest senyor, ell va fer de jo un borratxo
Es dia que va morir, van ser meus es seus mostatxos

I cantar notes d'alcohol i afinades poesies
Partitures per fer foc i aixi passi un altre dia
Demà no haura passat res i en Joan ja em prevenia
Es so és una puta hermosa
Seduint grans melodies...dies...dies.dies...

I cantar notes d'alcohol i borratxes melodies
Partitures per fer foc i aixi arribi un altre dia
Demà no haura passat i em veure abocat a beure
Es so és una puta hermosa, sempre et troba si et vol veure

Vaig mesclant amb un poc d'aigua, s'esperança es meu paraigües
Per moments vaig "ringo rango", com es gran Joan Fandango
Jo sé molt d'aquest senyor, ell va fer de jo un borratxo
Es dia que va morir, van ser meus es seus mostatxos

I cantant notes d'alcohol i afinades poesies
Partitures per fer foc i aixi passi un altre dia
Demà no haura passat res i en Joan ja em prevenia
Es so és una puta hermosa
Seduint grans melodies

Serem un cicló

Dis-me, dis-me, com evitar caure en l'abisme
Si no és unint les forces per a provocar un sisme
Dis-me com atacar, com acabar amb el capitalisme
La nostra ràbia convertida en vandalisme
Bussines, tràfic d'armes, màfia, urbanisme
L'ésser humà el paradigma de l'egoïsme
Periodisme comprat per política
El poble esclatarà com una bomba atòmica

Together we'll rise,
Sigue tu corazón
Together we'll rise
Hui serem un cicló
Together we'll rise
La unitat és la solució
Sigue el movimiento de nuestra generación

Todo es plástico i fitness, mercantilización, mentira i business,
Repressió, corrupció, tauromàquia, espanyolisme, el lago de los cisnes.
Democràcia guardiana se reduce a bombardear y violar niñas Afganas,
la doble moral cristiana, hipocresia en semana santa.
Otro desahuciado, otro rescate a la banca, otro mercenario. Otro empresario que roba,
aqui seguimos dando guerra, aquí seguimos con un pie en la soga,
la tele es droga, el consumismo te ahoga,
la guardia civil te para, te cachea y te interroga,
la publicidad, la moda te la tragas toda,
Andreita Fabra que se joda, por demagoga, no resulta fácil,
Amancio Ortega no es un héroe que da trabajo, es un nazi,
ací som poble en moviment, portem memòria, unitat front popular, fins la victòria!

Escolta com la ràbia batega al teu pit
Combat a les arenes del que no està escrit
Escriu les coordenades cap a l'infinit,
Creixen les forces!

En cada poble, en cada persona
Existeix un sentiment
Per cada injustícia, la terra plora
Serà millor que no jugueu amb el present

És hora de canviar la història
Busquem la glòria
El cel és ras però se sent com trona
Per les valls ressona
Som l'efecte papallona
Gota a gota junts avançarem com una ona

Together we'll rise,
Sigue tu corazón
Together we'll rise
Hui serem un cicló
Together we'll rise
La unitat és la solució
Sigue el movimiento de nuestra generación

El que has perdut

A la frontera
d'un dia dur,
de pols a l'era
i poca llum.
Si penso en ella,
potser no em senti tan buit.
Sé que d'alguna manera
sempre estarem junts.
Estimar-se com s'estima el que has perdut.
La carretera,
la solitud.
Sé que d'alguna manera
sempre estarem junts.
Estimar-se com s'estima el que has perdut.

Mare de la ciència

Papallones mengen flors per dinar.
Crec que avui no tinc ganes de cuinar,
i el llom està congelat
i no hi ha cap tros de pa.

Sona a les 10 i em llevo a les 12.
Cada cinc minuts i no m'importa.
El llit no em deixa aixecar,
diu que em trobarà a faltar.

Ningú treballa però tenim molta feina.
Espaguetis el plat per excel•lència de nit.
Hi ha un cabró d'ocell
que no para de cantar.

Farem un "criadero" de cuques de llum
el dia que no puguem pagar l'electricitat

Que si energies i energies renovables.
Llibres interessants amb coses dispensables.
Avui, impossible d'estudiar...
Ja em crec que ho faré demà!

No sóc un tio que "rebossa" intel•ligència.
La mare de la ciència sempre ha "set" la hortènsia
Sempre ha "set", sempre ha "set" la hortènsia!

Solc emocionar-me quan tallo cebes,
sé que tu també però no ho vols dir.
Intentant fer l'hort ens partim l'esquena:
el motocultor funciona de pena.

El camí es fa llarg si vas amb presses.
Si et descuides "algo" pots plorar.
Aquí hem descobert quant pesen les pedres
i que hi ha bons camps per pasturar.

Poc a poc, poc a poc i poc a poc a poc, poc a poc a poc i poc a poc a poc, poc a poc a poc, poc a poc a poc, poc a poc a poc i

Quan estem sols solem fer coses rares,
Aquesta n'és la mostra clara.
Sempre els hi estaré agraït als meus pares.
Sempre els hi estaré agraït als teus pares.

El botó

Vas entrar en un juny daurat al meu palau,
vas fer cendra les passions del meu passat.
Vam enfilar camins d'incert final,
no va ser fàcil atrevir-se a començar

I vas decidir marxar
i aquell bon temps es va acabar.
I tu vas tocar un botó no sé pas com:
puc anar buscant que ningú l'ha trobat de nou.

Vas posar de cap per avall un món
que creia quiet, no vas deixar res dret.
Com bé dius 'No tindries cap cançó
si no hagués posat terra entre tu i jo'.

I el teu nom era un desig,
el teu retorn un temps florit
I tu vas tocar un botó no sé pas com:
puc anar buscant que ningú l'ha trobat de nou.

Poc a poc em vas obrir el teu cor,
però no vas encendre el llum ni aixecar els ploms.
I al final vas desitjar el 'mai més'
i ara has refet la teua vida com si res.
Però jo em vaig quedar colpit:
sense retorn res no ha florit.
I tu vas tocar un botó no sé pas com:
puc anar buscant que ningú l'ha trobat de nou.

Cuina'm la por mig crua

patacada amunt patadaca a baix
tots som la ferida tots som els que criden
plora la cançó de la nit tranquil·la
ploren les notes del cor que estimes
patacada amunt patacada a baix
un cop reps un altre piques
cada cop el cop és més fort
cada cop el cop és més fort
cada cop el cop és més fort
però tu el sents més fluix
dius que vens del vent
vent que neix del cel
dona'm la culpa de tot
cuina'm la por mig crua
dona'm la culpa de tot
cuina'm la por mig crua
dona'm la culpa de tot

Sa cançoneta

Avui no m'importa, avui m'és igual
Quan creuis sa porta, serà un festival
Inflaré mil globus, tots explotaran
Trauré ses banyetes des forn d'en Julián

Ets anys no m'aturen, m'aturen es grans
Ses “bimbolles" suren, brindem amb Xampany
Tu surts amb en Toni i jo no surt mai
No m'importa com soni, t'estim perquè ets guai

I quan creuis sa porta, jo només et deman
Que em miris només un instant
Per sentir que és sentir-se important

Sa festa no mola, tot surt malament
Em sent com a escola, humiliat constantment
Millor anar defora, on sa lluna m'estima
Et veig tot tota sola, vull ser es pallasso que anima

Hola, bones tardes, bona nit ja és molt tard
Se que et dius Elena i t'agrada plorar
Perdona, no te'n vagis, no et volia espantar
Com un disc d'Oasis no se com acabar

I quan creuis sa porta, jo només et deman
Que em miris només un instant
Per sentir que és sentir-se important

En Toni ara arriba,direm maleit
S'expressa amb salives, sembla un King Kong beneit
Em sap greu ,oh gran Mestre, perdone'm oh Senyor
Tancaré sa finestra i amb ella s'il-lusio
Pero tot es capgira i lo negre es fa blanc
Sent sa veu de n'Elena pot ser que hi hagui sang

Per sortir amb un imbècil
Millor surt amb algú
A qui estimar es faixi fàcil
I aquest “tiu” ja no ets tu

I ara creuem ses portes, agafats de sa mà
No ens importa res més que s'instant
Sa innocència ens ha fet importants

El cel de les Illes Caiman

Dis-me com et veus així:
agenollat en el teu llit,
sense escoltes ni criats
presenciant el teu final.

A tu qui t'ho anava a dir
que els obrers que t'han fet ric
et vorien tremolar
ple de mocs i tot pixat.

En una cosa estem d'acord:
un canó davant del nas
té més força i més raó
que mil vagues generals.

A que les coses
semblen més fortes
quan no eres tu qui les fa?
A que les coses
les veus més clares
quan t'estan amenaçant?

Tanques els ulls i veus passar
la teua vida per davant
i saps que ja no vols anar
al cell de les Illes Caiman.

A que les coses
semblen més fortes
quan no eres tu qui les fa?
A que les coses
les veus més clares
quan t'estan amenaçant?

A que les coses
són molt més fortes
si tu no les has manat?
I veus com plores
com un xiquet
quan lo que té li ho han furtat.

D'un costat del carrer

D'un costat del carrer
m'arriba el ressò llunyà
del clac-clac d'uns tacons
deu ser la que sense aturar-se
amb la mà es posa una cinta per
recollir-se els cabells
i en girar la cantonada
qui sap si per sempre desapareix.
El carrer queda buit un instant
i unes fulles al vent
prenen el relleu
de la meva atenció endormiscada
que no sap valorar
la gravetat del moment
i em sorprèn un escombriaire
que passa l'escombra just
per on ella havia marxat.
I sóc només jo
qui de tots els balcons
ha vist la Flora marxar.
Algú que no veig però que sento
ha pujat la persiana
del seu establiment
i una brisa gelada
em recorda que encara
vaig en calçotets.
No cal que us digui
que si algú em veu així
descobreix tot l'engany.
Torno cap a dins a la cuina
que amb una mica de sort
ja serà llest el cafè.
Em fico a la dutxa
cagant-me en tothom
i en la merda de vida que tinc
i en les coses que encara,
no sé per què, però crec
que hauria de fer.
I sóc només jo
qui de tots els balcons
ha vist la Flora marxar.
Em vesteixo en silenci
i a les fosques per tal d'evitar
que es desperti el nen,
vaig a veure'l com dorm
en què deu somiar
i si pogués ser com ell
Finalment el beso com si fos
aquest últim petó que mai
he de fer.
Agafo la bossa el mòbil
¿I el cony d'ulleres
on les vaig deixar?
Miro a la tele, a l'estudi,
a la cuina, al bany
i a l'habitació,
i quan per fi la desperto
li dic "Flora, perdona, que vaig a
la feina..." i li vaig un petó.
I sóc només jo
qui de tots els balcons
ha vist la Flora marxar.

Mils de veus

Buscarem el final d'aquest parany,
baixarem tots al carrer,
per sortir d'aquest engany.

I encendrem, la ràbia de tanta gent,
per mantindre ben roent,
el sentit del nostre afany.

Sentiran el nostre esperit rebel,
que s'ha atrevit a tancar el puny,
mantenint la nostra arrel.

Seguirem caminant sempre endavant,
buscant fer del compromís,
la llavor del nostre anhel.
Del nostre anhel!

Mils de veus, que hem començat a lluitar,
un sistema de poder on la gent pugui parlar.
Mils de veus que després de tant callar
tenim ganes de cridar que no ens podreu controlar.
Mils de veus que no han volgut escoltar.
i ara ens hem unit al crit per canviar la realitat.

Retallades, impostos, fracassos escolars,
Frau fiscal, desnonaments,
La gent no pot pagar, corrupció,
Polítics que mos tenen enganyats
I ens intenten robar.

Seguirem, tots units sempre endavant
Cada passa, serà ferma i aixafant,
Sentiran que el poble es va fent gran.
Es va fent gran!

Mils de veus, que hem començat a lluitar,
un sistema de poder on la gent pugui parlar.
Mils de veus que després de tant callar
tenim ganes de cridar que no ens podreu controlar.
Mils de veus que no han volgut escoltar.
i ara ens hem unit al crit per canviar la realitat.

Retallades, impostos, fracassos escolars,
Frau fiscal, desnonaments,
La gent no pot pagar, corrupció,
Polítics que mos tenen enganyats
I ens intenten robar.

Res és just en l’amor i el llit

Què hi ha de nou rere aquest balcons,
quants encerts i quants errors?
Té dos nens guapíssims i un home gentil,
però enyora aquells ulls blaus que va deixar un abril.

Van juntets des que eren nens petits
i quan els veus només pots aplaudir.
Algú diu que hi ha coses que s'estan perdent,
i és que res és just en l'amor i el llit.

Es diu que van cremar Galileu,
però va morir de vell a casa seu.
El deixeble li pregunta: “Ha valgut la pena, senyor?”
Ell diu: “Res és just en l'amor i el llit”.

Magdalena plora als peus de Crist
I exclama al cel: “Que sola estic, per Déu!”.
Jesús replica “Nena, diumenge en parlem,
no veus que res és just en l'amor i el llit?”.

Si el teu cor corre
més ràpid que els teus peus,
si li has clavat la daga,
si t'han posat damunt la creu,
fora culpa, fora remordiment.
Tots sabem que no hi ha llei
en aquest teatre modern.

Amor meu si em dius adéu-siau
llença al riu la porta i la clau.
Troia va caure per un cavall regalat,
I la meva cançó preferida diu: “Hit the road, Jack”.

So come on baby, dance with your brand new man,
i porta'l allí on tu i jo solíem.
Em dius que l'orgull no guanya cap guerra.
Bé, això ja ho veurem,
i és que res és just en l'amor i el llit.
Rolling baby.

Tornarem a casa

Benvinguda al lloc precís on faig volar els coloms,
al segon exacte que el cafè mata la son.
Quan el far s'allunyi del port,
tinc un pla perfecte.

Tornarem a casa,
pel camí que no ens durà enlloc,
sense més paisatge
que la llum que desfila de fons.
I gastarem sabates,
farem un nus amb els teus/meus cordons,
perduts en una platja
ens banyarem fins que es mori el sol,
fins que els dits se'ns arruguin molt, molt, molt…

Benvinguda al món secret dels dies qualssevol,
del minut de glòria, de les mans buscant tresors.
I recordo encara aquell lloc
on pensàvem massa.

Tornarem a casa,
pel camí que no ens durà enlloc,
sense més paisatge
que la llum que desfila de fons.
I tinc un pla perfecte,
a dos mil peus damunt dels avions,
en rigorós directe
ballarem fins que es faci fosc,
fins que el cos ens digui prou, prou, prou…

El so de la brisa que desaccelera,
del vol d'un paper que es va gronxant i cau al foc,
tu i jo, al camí amagat d'una drecera,
al lloc que sempre miraves des del teu balcó.

Somewhere over the rainbow

Més lluny de l'arc de Sant Martí
hi ha un lloc
on van tots aquells somnis
que vam deixar escapar
Més lluny de les muntanyes
ocells blaus
volen per recordar-nos
que és a les nostres mans.
Deixa'm demanar un desig
des de dalt de l'Arc de Sant Martí:
que el què et preocupa, el què et fa mal,
s'ho emporti el raig de llum
d'un Sol radiant.
Vine amb mi!
Més lluny de les muntanyes
ocells blaus
volen per ensenyar-nos
com fer-ho realitat.
Deixa'm demanar un desig
des de dalt de l'Arc de Sant Martí:
que el què et preocupa, el què et fa mal,
s'ho emporti el raig de llum
d'un Sol radiant.
Deixa'm demanar un desig
des de dalt de l'Arc de Sant Martí:
que el què et preocupa, el què et fa mal,
s'ho emporti el raig de llum
d'un Sol radiant.
Em trobaràs.
Més lluny de l'arc de Sant Martí
hi ha un lloc
on van tots aquells somnis
que esperen ser retrobats.