13 d’agost 2017
El botó
Vas entrar en un juny daurat al meu palau,
vas fer cendra les passions del meu passat.
Vam enfilar camins d'incert final,
no va ser fàcil atrevir-se a començar
I vas decidir marxar
i aquell bon temps es va acabar.
I tu vas tocar un botó no sé pas com:
puc anar buscant que ningú l'ha trobat de nou.
Vas posar de cap per avall un món
que creia quiet, no vas deixar res dret.
Com bé dius 'No tindries cap cançó
si no hagués posat terra entre tu i jo'.
I el teu nom era un desig,
el teu retorn un temps florit
I tu vas tocar un botó no sé pas com:
puc anar buscant que ningú l'ha trobat de nou.
Poc a poc em vas obrir el teu cor,
però no vas encendre el llum ni aixecar els ploms.
I al final vas desitjar el 'mai més'
i ara has refet la teua vida com si res.
Però jo em vaig quedar colpit:
sense retorn res no ha florit.
I tu vas tocar un botó no sé pas com:
puc anar buscant que ningú l'ha trobat de nou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada